Proposta pel 05-06/10/19 Oncotrail

Enguany participaré en aquesta cursa per equips, de 100 km organitzada per la Fundació Oncolliga Girona conjuntament amb l'Agrupació Excursionista Palafrugell i el Club Atlètic Palafrugell i que té com a objectiu recaptar fons per millorar la qualitat de vida dels malalts de càncer. Es celebrarà el proper 5 d'octubre.
La cursa transcorre pel Baix Empordà i té recorregut circular d'uns 100 quilòmetres amb arribada i sortida a Palafrugell.
Hi participaré amb l'equip de l'empresa on treballo, que hi ha tingut equip des que va començar aquesta prova, el 2013.
La veritat és que no tinc caràcter competitiu i menys en aquest cas, en que, nosaltres ens divertirem unes hores, però els qui guanyaran de veritat, són els malalts, que ajuda l'Oncolliga Girona, nosaltres, ajudarem a ajudar, a aquesta gran  institució, que és l'Oncolliga.
Més informació: www.oncolligagirona.cat

17/02/19 Vuit hiverns nedant a pell

Vuit hiverns nedant a pell i tot gràcies al neoprè. Si, nedo a pell, perquè al seu moment vaig nedar amb neoprè.
Si el juny del 2009, quan vaig començar a anar més enllà de les boies de platja, va ser per la seguretat i tranquil·litat que m'aportava dur el neoprè. Quan va acabar l'estiu tenia clar que volia seguir nedant i aquesta passió ha fet que des que vaig iniciar l'aventura de nedar en aigües obertes ho hagi fet, pràcticament, tots els mesos de l'any des d'aquell juny del 2009.
El novembre del 2011, per satisfer la meva inquietud, vaig començar a nedar a pell, obrint un camí que a dia d'avui ja és una manera de gaudir la mar, sentir-la a la pell. La sensació de llibertat que em dóna nedar a l'hivern al mar i el fet d'estar en harmonia amb la natura, és genial. Sentir la fredor de la llibertat, mentre avanço braçada a braçada, és un regal pels sentits.
Des que vaig iniciar el projecte de nedar a pell, he fet servir el neoprè entre cap i un parell de dies per any, ja sigui per meduses, per ritme o perquè ho hagi considerat oportú. Com a curiositat, encara tinc el mateix neoprè amb que vaig començar el meu camí en el mar, d'aquí quatre mesos, farà 10 anys.
Enguany, me'l posaré les vegades que cregui convenient, sigui cap o moltes, és igual, l'important és gaudir de la passió de les aigües obertes.
El millor d'aquest recorregut és el que he après del medi i de la meva adaptació al mateix. M'ha ajudat a coneixem, a superar pors, a sentir i mirar pell endins i sobretot m'ho ha fet passar molt bé.
El camí només ha fet que començar, encara li queda un llarg recorregut per endavant.

10/02/19 Run4cancer Tossa de Mar

Córrer per solidaritat sempre dona més sentit a una cursa. Fer-ho per l'Oncolliga de Girona, és una molt bona causa, d'aquesta manera ajudem a ajudar als malalts oncològics. 4.228 persones hi hem participat, en total.
Hi ha set indrets on anar a córrer, he hagut d'escollir, tots tenen el seu encant, però un que em té el cor robat i està al costat de casa, al costat d'on visc, Sant Feliu de Guíxols i al costat d'on m'he criat, Llagostera, a Tossa de Mar.
El circuit una delícia pels sentits, un primer tram urbà, passant pel seu espectacular castell, resseguint la línia de costa urbana, respirant salat, per després endinsar-nos per l'Ardenya, en un recorregut de bon córrer i amb sensacions de plena muntanya.
L'ambient, autèntic, el d'una bona cursa popular. Sense classificació, on l'important és assaborir l'experiència, no anar més ràpid que ningú, Sense empentes per estar al davant, en el moment de la sortida. Cadascú agafant la seva posició sense massa estrès. Veient famílies participant tots junts. Uns corrent, d'altres caminant i parant-se a fer fotos per immortalitzar el moment.
L'organització i voluntaris, el millor del millor. Animant i fent que no ens faltes de res.
L'he compartida amb amics de Sant Feliu de Guíxols i he fet el trajecte corrent amb en Pere, aprofitant per somiar algun nou projecte.
Track garmin connect

Crònica de l'amic i company de cursa: PerePeterPan

09/02/19 Nedant a l'Estany de Banyoles a pell, 9,5C

No les tinc totes, tot just és la segona vegada que nedaré per sota els 10 graus, concretament a 9,5C. La primera va ser aquí mateix, a l'Estany de Banyoles, fa dos anys, el 18/02/17. Hi vaig estar 1h01', vinc amb l'intenció de superar-ho, tinc l'objectiu de fer 1h02'.
Compto amb un avantatge i un inconvenient respecte a fa dos anys. Per una banda, l'aclimatació ha estat molt més bona i he aprés una mica més, per l'altre banda, duc vuit quilos menys de greix al cos, bioprè natural i ho estic notant tota aquesta temporada.
Hem vingut uns quants amics, això ho fa més divertit. Entro el primer a l'aigua, cadascú farà el seu repte. Tenim 500 metres on podem nedar, a cada pas pel punt de sortida, aniré escurçant la volta.
Els primers 3 minuts costen, noto la fredor, fa una setmana que he nedat al mar a 12,9C i els 3,4 graus menys que hi ha a l'Estany, es noten i molt!
Passat el xoc inicial, fins al minut 33 nedo amb comoditat, a partir d'aquí noto la fred, tinc els peus congelats i les mans de drap que més que dits, tenen botifarrons, que no s'acaben de tancar bé, per poder traccionar l'aigua.
Minut 44, passo per davant el punt de sortida, tinc la temptació de plegar, penso en fer-ho, sortiria en bones condicions i amb relativa comoditat, però no! Per sort, recordo el meu compromís amb mi mateix i segueixo nedant. Noto tibantor als braços, alhora la fred em comença a donar sensació de cremor a l'espatlla.
Només he de nedar 8 minuts abans de girar, per assolir el repte, 1h02'. A la que en duc 6' decideixo girar, prefereixo estar el màxim d'aprop de la sortida, arribo a ella amb 59 minuts, giro de nou per encarar els últim minuts.
1h03'! Surto, els amics estant allà, quin luxe. Camino amb pas ferm cap al vestuari, noto les cames rígides, com si fossin de pal. Una vegada a la dutxa, toca anar agafant temperatura, passant de l'aigua tèbia, mica en mica, a la calenta, hi he estat mínim uns 20 minuts.
Tot i que només he nedat 1h03 minuts a ritme tranquil, el desgast de la temperatura es fa notar, tinc el cansament d'haver nedat mínim el doble del que realment he fet.
Ara ja tinc un nou objectiu a batre, a la propera a per 1h04'!

Track garmin connect, marca una mica més 1h03' perquè l'he parat una vegada duia la jaqueta posada i estava camí del vestuari. 

Proposta pel 10/02/19 Run4cancer

Run4Cancer és una cursa solidària organitzada amb l'objectiu de recaptar fons pels malalts de càncer i els seus familiars. La iniciativa va néixer l'any 2015 i es va decidir celebrar-la el diumenge més proper al 4 de febrer, Dia Mundial contra el Càncer. La peculiaritat d’aquesta activitat esportiva és que la cursa se celebra simultàniament a 8 poblacions diferents de les comarques on la Fundació Oncolliga hi té delegacions, a Salt, Palafrugell, Figueres, Planoles, Tossa de Mar, Olot, Riudellots de la Selva i Banyoles, el més difícil és escollir a on anar.
Run4càncer té dues modalitats de cursa: una de 5km pensada per tots els públics i per fer-la en família, i l’altre de 10km pensada pels corredors habituals. Els recorreguts són circulars a totes les poblacions i són bàsicament urbans.
Res millor que ajuntar esport i solidaritat, col·laborant fent el que ens agrada, córrer. 

Més informació: Oncolliga Girona

03/02/19 Nedar a pell a l'hivern, tot un repte

Tot i que nedo a pell, tot l'any, des del novembre del 2011, cada vegada abans de nedar, quan preparo la bossa amb el necessari per anar cap a la platja, sento el pessigolleig a l'estómac, tinc dubtes de com respondrà el cos i el cap en aquesta ocasió. Nedar a l'hivern a pell, fa que cada nedada sigui un repte.  
Un cop davant el gran blau, mentre observo si la mar dona permís per entrar-hi, els dubtes es transformen en el bategar ràpid del cor, com un nen petit, quan veu l'autocar en el que ha de pujar per anar d'excursió. I alhora tinc un sentiment contradictori, tinc mandra, escolto la veueta interior que diu, que amb lo calentó que estaria fent una altre cosa, qui em mana anar a sentir la fredor de l'aigua, per sort, escoltar l'escolto, però de cas no n'hi faig gens.
Just en el moment en que estic en banyador i descalç, camí cap a l'aigua, són pocs metres i es fan llargs com si passessin a càmera lenta, noto la fredor de la temperatura ambient a la pell i juntament amb els peus en contacte amb la sorra, fan que el cos es refredi ràpidament. Toca entrar dins l'aigua.
Un cop començo les primeres passes dins la badia per endinsar-me mar enllà, noto la frescor de l'aigua i segons em digui el cos, entro més progressivament o més de cop. El que sempre, sempre em passa és que en els primers instants la trobo molt freda, cos i ment tarden entre trenta segons i tres minuts en adaptar-se a l'entorn i trobar-se còmode enmig de la fredor, que dona vida.
A partir d'aquí tot és gaudir. Sé que els primers quaranta minuts, aproximadament, si tot a bé, no he de patir, amb el bagatge i l'aclimatació que duc, em sento còmode. Després, és quan costa, cada minut molt més que l'anterior, és exponencial, fins que arriba, el que em podríem anomenar el moment crític, en que es converteix en una lluita mental, entre jo i la fred, en que la fred sempre, sempre guanyarà la partida, el meu repte es esgarrapar temps, per aconseguir treure-li algun minut.
Una vegada surto de l'aigua, cal vestir-se sense perdre un instant, per començar a recuperar temperatura quan abans. Tinc un pensament recurrent al finalitzar, de que podria haver-hi estat uns minuts més, però, per minimitzar els riscos d'una hipotèrmia, és millor que sigui així, que no estar a l'aigua pensant que hi hauria d'haver estat algun minut menys.
Cada incursió a pell, en aigües fredes, és com entrar dins una bombolla, en que el món deixa de girar, per donar pas a sentir intensament, emocions i sensacions pell endins, vivint el veritablement important, l'aquí i l'ara.