Repte pel 15/11/19 100x100 100 sèries de 100 metres nedant

10 km nedant. En 100 sèries de 100 metres cadascuna. En piscina de 25 metres. Amb 15 segons de descans, entre sèrie i sèrie. Nedant tota l'estona estil crol. En dos blocs. El primer de 60 sèries (6.000 metres). Parada per anar al vestuari, per fer necessitats i menjar una mica, a la piscina no està permès fer-ho, si que hi puc beure i prendre algun gel. Per continuar amb un segon bloc de 40 sèries (4.000 metres)
El repte el duré a terme, en solitari, a la piscina on habitualment entreno, a la Corxera de Sant Feliu de Guíxols, com un usuari més, dintre el funcionament normal de les instal·lacions, sabent que hauré de compartir carril amb d'altres nedadors.
Com a testimoni mut de les braçades, utilitzaré un rellotge garmin, perquè quedi constància del repte.
És un repte que he fet cada any, consecutivament, des del 2011, en grup i en alguna ocasió en solitari. La dificultat d'enguany radica en que tot just he començat la temporada de piscina, farà just sis setmanes, en tot l'estiu no hi he nedat, si ho fet al mar, apart he passat els últims quinze dies refredat. Nedaré amb un banyador de neoprè, per guanyar flotabilitat a les cames, millorant la posició i d'aquesta manera no carregar l'esquena pel fet d'estar hores nedant.
No tinc por a la distància, si molt de respecte,  que l'hagi fet unes quantes vegades, no m'assegura res, al contrari. Sempre he pensat, que al meu nivell, nedar 10.000 metres en piscina, té una dificultat i em representa un esforç molt semblant a córrer una marató d'asfalt, tot i que no el mateix desgast.
 
El dia escollit és aquest divendres 15 de novembre, perquè, per primera vegada, he agafat festa el dia del meu aniversari, i quina millor manera de celebrar-ho, que fent un repte.
Cròniques del repte en anteriors anys: 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 20162017 i 2018.

13/11/19 Decàleg per publicar un llibre: Distribució

La distribució del llibre, té dues vessants: els que vaig vendre a Verkami i a posterior.
El venuts mitjançant Verkami, vaig calcular poder entregar la meitat personalment o deixant-lo a la bústia i l'altre meitat amb Correos.
Els que vaig entregar o deixar a la bústia, van ser el 47% dels llibres, els d'amics, familiars i una part dels de la província de Girona, dins la zona geogràfica on em moc. La resta, el 53%, han anat, amb un sobre especial pel seu transport, mitjançant Correos, a les quatre províncies de Catalunya.
Els electrònics, com és evident, els vaig enviar per mail.
Una vegada enviats els que tenia venuts i algun que vaig imprimir més, hi ha el següent pas, la distribució a posterior.
Al fer-ho per tot per lliure i tenir tots els drets, opto per fer-ho a Amazon. Que fa impressió sota demanda, és a dir, no té cap estoc, li demanen un llibre, l'imprimeix i l'envia, surt car, perquè la plataforma s'ho cobra, però és una magnifica manera de distribució, el guany és mínim, i el cost és zero.


Presentació Decàleg / Idea / Escriure / Publicar / Finançament / Correcció / Maquetació / Portada / Dipòsit legal i ISBN / Impremta / Distribució

12/11/19 Decàleg per publicar un llibre: Impremta

Cal prendre decisions en quan a les característiques del llibre, us explico quines i quina va ser l'opció escollida, per a publicar el llibre Aprenentatges de llarga distància.
Mida del llibre: 148x210 (A5), una de les mides més habituals, la meitat d'un A4.
- Portada
Tapa: Tova. La tapa dura s'escapa de pressupost
Color o blanc i negre: color
Tipus de paper: estucat
Gramatge: 350 grams, el més gruixut que permet la tapa tova.
Acabat: mate
Plastificat: seda
- Interior:
Total pàgines: 196
Pàgines en blanc i negre: 168
Pàgines a color: 28
Tipus de paper: estucat. És el que permet una millor qualitat de lectura, tot i que perd una mica amb les fotos.
Gramatge: 130 grams. Un paper consistent.
Enquadernació: encolada
Per a poder decidir les opcions, vaig fer-me amb un mostrari del tipus de paper, segons acabat i gramatge. Molt útil a l'hora de prendre decisions. Vaig primar les característiques que permeten una major comoditat, a l'hora de llegir-lo.


Presentació Decàleg / Idea / Escriure / Publicar / Finançament / Correcció / Maquetació / Portada / Dipòsit legal i ISBN / Impremta / Distribució

11/11/19 Decàleg per publicar un llibre: Dipòsit legal i ISBN

Dipòsit legal, segons molt bé explica wikipedia, és una provisió per a l'estat d'un nombre determinat de còpies de qualsevol tipus de producció cultural. És a dir, és l'obligació legal que tenen els editors, impressors, i productors de donar a l’Estat un seguit d’exemplars de les seves obres per tal de garantir l’accés i preservació a la producció bibliogràfica, discogràfica, etc. del país. En el meu cas, quatre llibres, que s'han d'enviar en format imprès.
L'ISBN, és un codi numèric, té com a objectiu el seu ús com a identificador comercial en publicacions no periòdiques, independentment del seu format. És un sistema de numeració de llibres que permet identificar un títol i una edició determinada i que permet la normalització i coordinació a nivell internacional. Acompanyat per un codi de barres.
Ni una cosa, ni l'altre són gratuïtes, cal fer gestions per obtenir els números i pagar. Tot i que es pot subcontractar la feina.
Amb els números generats, ja es poden incloure en els crèdits del llibre, i el codi de barres en la contraportada, per generar l'arxiu que ha d'anar a impremta.


Presentació Decàleg / Idea / Escriure / Publicar / Finançament / Correcció / Maquetació / Portada / Dipòsit legal i ISBN / Impremta / Distribució

10/11/19 Decàleg per publicar un llibre: Portada

De la portada i contraportada, havia tingut clar des de primer moment, que volia que fos blava. El blau és el color amb que més m'identifico, em fa pensar en la llibertat que dona la mar i el cel.
El títol i el subtítol, els tenia. El text de la contraportada estava escrit. El disseny del llom de llibre, havia de comptar amb el logo d'Ultraquim. La tipografia, anava en consonància amb l'interior del llibre.
El difícil era la resta, volia que si representes, el que faig, córrer, nedar, bicicleta i caiac.
Ja des de la primera proposta de la dissenyadora, em vaig quedar gratament sorprès, no van caldre gaires converses, per entendre'ns i trobar la versió final.
Li vaig enviar un munt de fotos meves i la seva tria, em va encantar. Va escollir el nedar i el córrer per la portada, agafant una en que corro en una pista d'atletisme blava i l'altre en que estic rient dins l'aigua. Per la contraportada, com que faig referència als deu anys d'aprenentatges, hi ha una foto del 2013 en una de les primeres aventures amb alforges i una de molt més actual amb el caiac. Tot jugant amb diferents tons de blau.
Mentre es fa la maquetació i es poleix la portada, cal fer els tràmits burocràtics, dipòsit legal i ISBN.


Presentació Decàleg / Idea / Escriure / Publicar / Finançament / Correcció / Maquetació / Portada / Dipòsit legal i ISBN / Impremta / Distribució

09/11/19 Decàleg per publicar un llibre: Maquetació

Una vegada el text ja és el definitiu, cal enviar-ho a maquetar.
La distribució del contingut dels capítols, la part interior de llibre, és relativament fàcil. És escollir entre les múltiples opcions que et proposa el maquetador. El tipus i mida de lletra del text, l'encapçalament dels capítols, la distribució de les fotos, pàgines en blanc, etc.
Conforme anava definint opcions, m'anava passant un exemple, de com quedava amb els paràmetres escollits.
Cal tenir en compte, que tenia un límit, que era màxim, màxim, 200 pàgines, de les quals màxim 28 a color, que és el que tenia pressupostat. Pel tipus d'impressió que volia fer servir, calia que fos múltiple de 4. Vaig filar prim i varen ser 196, de les quals 28 a color.
Una vegada escollits tots els detalls, en dues setmanes, vaig rebre la versió definitiva, per fer-hi l'última revisió, abans de deixar l'arxiu apunt per anar a impremta.
De manera paral·lela calia fer la portada.


Presentació Decàleg / Idea / Escriure / Publicar / Finançament / Correcció / Maquetació / Portada / Dipòsit legal i ISBN / Impremta / Distribució

08/11/19 Decàleg per publicar un llibre: Correcció

La correcció és un procés complicat. No per la persona que la fa, doncs és una professional, si per qui el rep, en aquest cas, jo. Que et corregeixin faltes, està bé, que posin o treguin comes i punts, no passa res. Ara, quan toquen paraules i un hi veu un canvi de significat en el global de la frase, la cosa canvia. Per sort res que amb comunicació per les dues bandes no es pugui solucionar.
Una vegada el text té la correcció ortogràfica i d'estil feta, em permet una cosa, que fins ara no havia pogut fer i que per a mi és vital. Lectura en bucle. Com que no hi busco cap falta, ni cap expressió mal escrita, ni cap matís a fer, puc centrar-me en l'essència del llibre. El llegeixo i rellegeixo de manera constant, durant dues setmanes. I si, però no, al llibre li falta una coseta, és com un cuinat, quan li falta un punt de sal.
Vaig contra-rellotge, però cal dedicar-hi el temps necessari per a que estigui del tot bé. Les presses mai son bones, no seguiré endavant, fins que trobi l'ingredient que li falta.
Durant un cap de setmana, en que el llegeixo quatre vegades, trobo el que li manca. Les paraules flueixen de la punta dels dits, fins a la pantalla de l'ordinador, acabo d'escriure el capítol vint-i-tres, ara si! La versió 10 del llibre, és la bona!


Presentació Decàleg / Idea / Escriure / Publicar / Finançament / Correcció / Maquetació / Portada / Dipòsit legal i ISBN / Impremta / Distribució

07/11/19 Decàleg per publicar un llibre: Finançament

Mínim necessitava 1.000 euros, per a cobrir les despeses de publicar el llibre, tenia dues opcions: fer-ho pagant de la meva butxaca i intentar recuperar l'inversió o fent un micro-mecenatge, tipus preventa en que si no assoleixes el mínim per a fer viable el projecte, no reps ni un cèntim.
La veritat, no tenia opció, ja em sobra molt de mes al final del sou, com per tenir despeses extres.
Vaig contactar amb la pàgina de mecenatge Verkami, per a fer-ho amb ells. Cal enviar una explicació del projecte, pressupost, tenint en compte que ells és cobren un percentatge per la gestió i un pla d'acció.
Per aconseguir els diners tens 40 dies. Cal omplir la pàgina que ells et proporcionen de contingut, imatges, vídeo i recompenses pel qui t'ajudi en el projecte.  Pàgina de Verkami. Vaig crear un pla de comunicació, aprofitant els meus mitjans: bloc, facebook, twitter i instagram. Fent piulades a les xarxes socials a diari, durant els quaranta dies. En el primer moment en que es va iniciar el projecte de micro-mecenatge, per aconseguir el màxim de difusió possible, vaig enviar un missatge als amics, via whatsapp.
Com que m'agraden els reptes, vaig decidir que faria difusió mitjançant vídeos. El primer en que ho explicava tot, em va costar molt de fer, i era el més llarg. la resta, per a poder difondre'ls per les xarxes, eren d'una duració inferior al minut.
A nivell estadístic la pàgina de Verkami, durant els 40 dies, la varem visualitzar 2.436 vegades. Segons indiquen entre 1% i un 5% de les visites fan aportació a la campanya, en el meu cas el percentatge va ser del 3%, la mitja de la mitjana.
Vaig aconseguir el primer objectiu que eren els 1.000 euros i superar el segon que era de 1.500. Que em permetia poder fer un llibre de major qualitat. Vaig revertir tots els ingressos en el llibre. Vaig filar molt prim en el pressupost, i em van quedar 9,62€ a favor meu. Menys de 10 euros, per dos anys de feina,  l'important no era guanyar diners,  pretenia fer realitat l'i·lusió de publicar un llibre.
Tenia clar, des de minut cero, que sinó aconseguia els diners, enviaria el llibre de manera gratuïta, maquetat per mi amb el Microsoft Word, a tots els que havien recolzat el projecte, que menys.
Una vegada ingressen els diners, cal anar a pels següents passos.


Presentació Decàleg / Idea / Escriure / Publicar / Finançament / Correcció / Maquetació / Portada / Dipòsit legal i ISBN / Impremta / Distribució

06/11/19 Decàleg per publicar un llibre: Publicar

Amb el manuscrit del llibre, vaig trucar diferents portes d'editorials. La resposta, quan hi va haver resposta, va ser negativa. M'ho esperava, però ho havia d'intentar.
Calia anar cap a l'autopublicació, opció més lògica, no volia que l'escrit quedes en un calaix.
Varen ser setmanes de navegar i navegar per internet, prop de tres mesos, cercant opinions, possibilitats, pressupostos i sobretot entenen tots els passos necessaris.
Tenia clar que el volia en format paper i electrònic. Fer un ebook és relativament senzill i barat, en format físic, la cosa es complica.
Per a publicar un llibre, hi ha diferents aspectes a tenir en compte:
- Correcció ortogràfica i d'estil
- Creació de la portada i contraportada
- Maquetació de les pàgines
- Tràmits burocràtics: dipòsit legal i codi ISBN
- Impressió
- Distribució
Vaig trobar  editorials que t'ho fan tot, amb l'inconvenient que et limiten els drets d'autor, durant un període de temps, normalment uns dos anys. En que et fan un servei de distribució, sota demanda, en moltes llibreries del país. Que a efectes pràctics, vol dir si el demanen li porten a la llibreria, sinó no.
Vaig escollir contractar els serveis editorials de manera independent i supervisar fins l'ultim detall del llibre. Fent de la publicació un nou aprenentatge.
El cost, variava de fer-ho d'una manera o altre, podia aprofitar el que m'estalviava en millorar el llibre. En el cas de gestionar-ho tot jo, calia dedicar-hi més temps.
Una vegada amb el pressupost, després de valorar-ne uns quants, cal buscar el finançament.


Presentació Decàleg / Idea / Escriure / Publicar / Finançament / Correcció / Maquetació / Portada / Dipòsit legal i ISBN / Impremta / Distribució

05/11/19 Decàleg per publicar un llibre: Escriure

M'agrada anar per parts, tot i tenir molt present el sentit global del llibre. Vaig escriure capítol a capítol de forma independent.
L'estructura dels capítols és: poso en context el tipus de repte que es tracta, l'ubico geogràficament i en el temps, per a explicar el que he aprés, tancant amb una conclusió. En els capítols de presentació, anteriors als dels reptes, és un ordre cronològic i en els posteriors, que funcionen a mode de guia, és un ordre més personal.
Escriure la primera versió del llibre, em va dur nou mesos de feina. Dic primera versió, perquè la que s'ha publicat és la desena.
Una vegada escrita la primera versió, primera prova de foc. El vaig enviar a un bon amic, que sabia que em diria la veritat. Més que la qualitat de l'escrit, m'importava molt la qüestió, de que fos un llenguatge pla i entenedor, sense subterfugis, ni mitges tintes. I que mantingués l'essència d'Ultraquim, ser jo mateix, sense més.
Amb la seva opinió, que em va ajudar molt, vaig introduir canvis. Vaig, com diu el meu veí, que és escriptor professional, fer el més difícil de l'ofici d'escriure, esborrar.
De la versió u a la nou, varen passar nou mesos més. Em vaig marcar una data per tenir-ho acabat, no per sentir pressió, sinó perquè sempre trobes alguna cosa a polir, però has de dir fins aquí. Divuit mesos per tenir apunt la versió, quasi definitiva.
Aquesta versió, maquetada amb el Microsoft Word, perquè tingués aspecte de llibre, la vaig imprimir (imatge que acompanya aquest escrit). Va ser veure-ho  imprès  i el cor se'm va disparar, tot i que estava lluny del que volia, ja estava un pas, de gegant, més aprop.


Presentació Decàleg / Idea / Escriure / Publicar / Finançament / Correcció / Maquetació / Portada / Dipòsit legal i ISBN / Impremta / Distribució

04/11/19 Decàleg per publicar un llibre: Idea

Tenir una idea per a escriure un llibre, és relativament senzill. Passar d'un pensament a un text escrit, ja es qüestió de moltes hores de treball.
El primer que cal fer, és desenvolupar la idea. En el meu cas, volia escriure tot el que havia aprés fent reptes de llarga distància.
Vaig apuntar els conceptes dels aprenentatges adquirits. Una vegada escrits, vaig associar-los a un o varis reptes, que m'haguessin aportat aquest coneixement. Els vaig ordenar, per tipus d'esport, córrer/caminar, nedar, pedalar, triatló i caiac. Guardant el que havia aprés en global, pels capítols posteriors. I la presentació de qui soc i el que faig, per l'inici del llibre.
A partir d'aquest esquema (imatge que acompanya aquest escrit), que s'explica en poques línies i que vaig tardar setmanes a desenvolupar, cal anar al següent pas.
Una vegada sé el que vull explicar, cal començar a desenvolupar el contingut, apuntant els conceptes bàsics, que vull evolucionar en cada capítol. Buscant un ordre, que permeti anar en intensitat creixent, en coneixements i distància, conforme avança la lectura.
Fets aquests passos, puc començar a  escriure.


Presentació Decàleg / Idea / Escriure / Publicar / Finançament / Correcció / Maquetació / Portada / Dipòsit legal i ISBN / Impremta / Distribució

03/11/19 Presentació del Decàleg per publicar un llibre


En aquesta guia, pretenc aportar la meva experiència, del que he aprés al escriure i publicar el llibre, Aprenentatges de llarga distància. Ho faig posant com exemple el llibre escrit.
El decàleg està en l'ordre que vaig anar executant els passos. Des com vaig plasmar l'idea en un croquis. Com vaig escriure el contingut. Les diferents opcions de publicació i per la que vaig optar. Com vaig aconseguir el diners. També tracto els aspectes més tècnics, com la correcció, la maquetació, la creació d'una portada, la burocràcia legal. Les opcions d'impremta. I els canals de distribució del llibre.
Publicar un llibre es pot fer de diferents maneres i segons mitjans. No és el mateix que siguis algú conegut i t'encarreguin escriure'l des d'una editorial, o com el meu cas, una persona més o menys anònima, que vol fer realitat l'il·lusió de publicar un llibre.
Ho explico perquè va ser tota una aventura, i un repte en molts aspectes. També per donar resposta als missatges que rebut, fent-me preguntes referents a aquest tema.
En els propers deu escrits, us aniré desgranant els detalls.


Presentació Decàleg / Idea / Escriure / Publicar / Finançament / Correcció / Maquetació / Portada / Dipòsit legal i ISBN / Impremta / Distribució

Proposta pel 01/12/19 6 hores de Calella

Quan vas a una cursa per primer cop, ho fas per la novetat. La segona vegada ja és per millorar la marca i a partir d'aquí cal que tingui quelcom especial per a tornar-hi. Hi he participat en nou ocasions, en una prova a la que tinc molta estimació.
No només pels organitzadors, que viuen l'atletisme amb passió i saben entendre el que sentim, mentre correm, a primer cop d'ull. M'agrada perquè és prou aprop de casa, per no haver de matinar massa.
És especial perquè  tothom acaba al mateix moment a les 6 hores de començar, la incògnita està en la distància que cadascú aconseguirà fer, no el temps.
M'encanta el recorregut, un circuit de 3 quilòmetres, 1,5 km d'anada i el mateix recorregut per tornar, en un passeig planer, majoritàriament de terra, on no hi passen cotxes, amb molta vida al voltant. Tenir avituallament cada 3 km, ho fa molt còmode i no cal dur res a sobre, inclús hi ha fonts i lavabos pel camí.
Durant sis hores ens anem veient les cares, animant, saludant, compartint anècdotes i, si cal, deixant anar les penes.
Es fa en el passeig que hi ha arran de mar, a Calella, d'aquesta manera mentre els pulmons es van obrint per poder agafar més aire, entra el dolç aroma salat que tant m'agrada.
Al acabar, entrega de trofeus com a la majoria de proves competitives i dinar de germanor tots junts, com a quasi cap. El dinar, no és en un restaurant de cinc forquilles, si amb persones de categoria. Que millor que acabar compartint taula, després de fer el que ens agrada, amb els companys corredors i l'organització.

19/10/19 Cursa 100 km de Caldes - Corre pels que no poden

100 quilòmetres per endavant i un munt d'amics amb qui compartir la cursa. Voluntaris i organitzadors, que ens ho fan tot més fàcil, sota l'atenta mirada del mestre de l'ultrafons i creador de l'esdeveniment, en Paco Robles.
El temps de tall és de 15 hores, no vaig sobrat, doncs quasi sempre em moc per sobre de les 14 hores i alguna vegada pel damunt de les 15. Són 40 voltes en un circuit de terra de 2,5 km. Una distància còmode, que permet menjar, beure i agafar o deixar roba a cada poc.
L'estratègia és fer durant les 5 primeres hores, 40 km, en les 6 següents, 40 km més i en les últimes 4, els 20 restants.
El primer tram de cinc hores, em trobo molt bé, compartint voltes amb l'un i amb l'altre. Acabo superant l'objectiu i em situo en 42,5 km. No he forçat la màquina i em sento amb forces per a continuar.
La calor va apretant. En el tram més exposat, el vent és en contra i juntament amb el sol, que dona sense miraments, em va desgastant. Tinc mareig i l'estómac regirat. M'acompanya la sensació, de que avui no és el meu millor dia.
Durant unes tres hores, caic en el meu propi infern. M'enfonso. El malestar i les circumstàncies ambientals, m'estan castigant molt mentalment.
Volta a volta, veig com l'avantatge que duia de 2 quilòmetres, es va esfumant i que mica en mica, se m'escapa la carrera. Tinc l'esperança, de no haver forçat i haver afluixat a temps, perquè que una vegada baixi la calor, pugui trotar i recuperar.
Així és, quan duc 9 hores de cursa, torno a córrer i vaig esgarrapant temps a cada volta. Per a situar-me a les 11 hores en 78,5 km. 1,5 km menys dels que m'havia proposat.
Corro, mentre tinc llum de dia.
Una vegada, assoleixo els 85 km, en 12 hores, estic en línia en l'objectiu proposat. Sé que ho tinc a l'abast de la mà, segueixo parant a cada volta a menjar i a hidratar-me.
Amb el frontal, amb la confiança de que ho aconseguiré i pas ferm. Volta a volta, rasco minuts al cronometre, per aturar-lo en 14 hores 29 minuts i 25 segons, lluitats del principi fins al final. 

He gaudit, intensament, del dolç patir de la llarga distància.

Escrit relacionat:
Proposta pel 19/10/19 Cursa 100 km de Caldes - Corre pels que no poden

13/10/19 Nedar per nedar a Begur

Hi ha dies per competir i fer travessies organitzades, que estan molt bé, i jornades de nedar per nedar.
Com aquesta trobada, organitzada per un gran amfitrió, en Tatxo, amb la complicitat de la Camino. Que ens ha fet retrobar, a amics que varem descobrir junts, ja fa anys, les aigües obertes, més enllà de les travessies d'estiu. I que ens anem retrobant, sempre amb l'aigua salada ben aprop. La distància a nedar no importa, l'important és assaborir el moment.
L'escenari, Begur, concretament Sa Tuna. Un indret amb màgia. Un paratge on no costa entrar a nedar, el que costa és sortir, és com al matí, quan sona el despertador i fas cinc minuts més, desitjant que els cinc minuts, mai s'acabin.
Els protagonistes, amics i companys de braçades, de ritmes i interessos molt diversos. Però amb un desig que ens uneix, fruir de les aigües obertes.
D'actriu convidada, la mar, que ha vingut a jugar amb nosaltres, amb onades llargues. De les que et fan volar, quan les tens a favor i a les que una vegada tens de cara, els agafes la cadència, per fluir amb elles. És com un ball que es fa per parelles, i tots tenim la mateixa, la mar. Que ens gronxa i ens sap portar, ens enlluerna amb la vida que hi ha dins l'aigua i ens fa entrar la sal ben endins, fins el lloc on els somnis esperen per sortir.
Hi ha poques coses millors que compartir il·lusions, amb qui compartim passions. Costa marxar i acomiadar-se, tot i que sabem que ens retrobarem. Amics, ens veiem al mar!

05/10/19 Oncotrail

Primera vegada que faig una cursa per equips, fent relleus entre nosaltres. L'Oncotrail es divideix en 10 etapes, per completar un total d'uns 100 quilòmetres. L'equip el composem 8 persones, companys de feina, més la Teresa i Lídia, que ens fan suport. En tot moment hi ha d'haver quatre integrants de l'equip corrent.
D'entrada, em toca fer el tram 3 i el 4. De Llafranc fins a la platja del Racó de Pals. El cel està ennuvolat i mica en mica, deixa pas al sol, que apreta i juntament amb la forta humitat, fa que transpirem molt. Corro al meu ritme, sé que les curses llargues no és decisiu com es comença, l'important és com s'acaba. En aquest dos trams hi ha pujades llargues i baixades bastant dretes, que no son el meu fort. El recorregut arran de costa, emplena els sentits i fan que passin en un no res, els 20,3 km d'aquestes dues etapes.
Mentre no corro puc gaudir de l'espectacular ambient de la prova. Trobo molts amics i coneguts que hi participen. Soc testimoni de com els voluntaris es desviuen, perquè no ens falti de res.
Em torno a enganxar a la cursa a Pals, al tram 6. Una delícia per córrer, pla i amb bon ferm on trepitjar. Arribo tant bé, que decideixo encarar seguidament el tram 7, que enfila fins a Fitor. Fa molta calor, és qüestió d'anar amb el cap fred i el cor calent. Pel camí uns dels integrants de l'equip, té rampes i mareig, a causa, d'una deshidratació. Una vegada passat l'ensurt inicial, cal agafar paciència i anar al seu pas, per fer els quatre quilòmetres que ens separen de  Fitor. A un company mai se l'abandona. Completo els 22,6 km de les dues etapes.
Mentre corren els altres integrants de l'equip, tinc unes hores per gaudir l'ambient, menjar i adonar-me de l'afortunat que soc, per poder fer el que m'agrada.
Faig l'última etapa, el tram 10, de només 7,6 km. El company ja està recuperat i corre amb nosaltres. És de nit,la temperatura és ideal, em trobo genial. Amb la sensació que podria seguir corrent unes desenes de quilòmetres més, avui no toca. Toca creuar la línia d'arribada i celebrar l'èxit col·lectiu. No només del nostre equip, sinó de l'Oncolliga, que any rere any, aconseguix fer de l'esport, una magnífica manera d'ajudar als malats de càncer.
Ha estat una experiència divertida i gratificant. Amb ganes de tornar a participar-hi el 2020.

Tracks: Trams 3 i 4 / Trams 6 i 7 / Tram 10

Proposta pel 19/10/19 Cursa 100 km de Caldes - Corre pels que no poden

Que per què correré aquests 100 km? Pels que no poden. Aquesta vegada, més que mai, córrer té un sentit especial. Ajuntar esport i solidaritat és una gran combinació. 
Poder ajudar als altres, fent una cosa que ens encanta, ho fa molt senzill.  A Caldes de Montbui, organitzen per vuitè any, aquesta prova de caràcter solidari amb Afanoc i la Casa Els Xuklis.
El circuit de 2,5 km, és en un lloc amb encant, a Torre Marimon, totalment de terra, com es pot veure  a la foto que acompanya aquest escrit. S'hi pot anar a fer les voltes que és vulgui, cadascú es pot marcar el seu objectiu, per uns pot ser fer 1 volta al circuit o 4 o 20 o en el  cas dels 100 km, 40 voltes. Ens podem inscriure per fer la distància d'una marató, 100 km individual o 100 km per equips.
 A l'organització hi ha el mestre Paco Robles, que acumula més quilòmetres a les cames en un any, que molts en tota una vida.
 Hi aniré amb una gran pretensió, la de disfrutar. Vull gaudir de córrer amb part de la meva família de llarga distància, amb intenció de donar-ho tot per aconseguir completar els 100 km, i que sigui el meu repte número 33 de 100 km o més a peu. 

13/09/19 Volta a Girona en btt. Fotos i tracks

1r dia: Garmin Connect Wikiloc Sant Feliu de Guíxols - Sant Joan de les Abadesses
2n dia: Garmin Connect Wikiloc Sant Joan de les Abadesses - Albanyà (error en el quilòmetratge són uns 66 km)
3r dia: Garmin Connect Wikiloc Albanyà - Llançà
4t dia: Garmin Connect Wikiloc  Llançà - L'Estartit
5è dia: Garmin Connect Wikiloc L'Estartit - Sant Feliu de Guíxols

Àlbum de fotografies

Tots els escrits de l'aventura a: Volta a Girona en btt 2019

12/09/19 Volta a Girona en btt. Dia 5: L'Estartit - Sant Feliu de Guíxols

No ho tenia previst, ni duc el track, deixar-se endur és part de l'aventura.
Canvi de ruta. Estic a L'Estartit i avui, acabo l'aventura a casa, a Sant Feliu de Guíxols. Tot i que hi aniré, passant per Girona ciutat, fent camí per la ruta del Ter. Per fer parada a Llagostera, i dinar amb la mare. Aquest regal de la vida, que és la mare, regal que gaudeixo tant com puc. Faré uns quaranta quilòmetres de més, l'arròs de la mare s'ho val.
Ahir a la nit, vaig descarregar el track al mòbil, perquè la ruta està marcada direcció cap al mar i jo vaig a l'inrevés. Sabent quina és la propera població, és molt fàcil de seguir, doncs estan indicades en les principals cruïlles. Només hi ha dues ocasions, que he de mirar mòbil.
Abans d'iniciar la jornada de pedaleig, cap a la platja. A veure com el sol s'alça majestuós, rere les Illes Medes.
El paisatge, resseguint el Ter, és una delícia, planer i ple de camps. Conreus de tots tipus, des de pomers, fins a menjar pel bestiar. Passant per pobles tranquils i amb encant. Encant només trencat, per un parell de gossos, que em venen a trobar de males maneres i amb moltes ganes de bordar, res que amb quatre crits, no es solventi.
Una vegada a Girona, a l'alçada de l'Hospital Josep Trueta, hi ha un raconet espectacular. On es pot escoltar i veure el riu amb tota la seva força. Un indret on aturar-se i gaudir-lo sense presses.
Enmig de la ciutat de Girona, em paro en el mateix punt on ho vaig fer, just fa quatre dies, el primer dia de l'aventura. Han passat tantes coses, tantes vivències, que sembla que hagin estat setmanes. Fer el que a un li apassiona, afegeix temps a la vida.
Segueixo fins a Llagostera, on paro a dinar. Bon aliments i millor companyia. Com a casa enlloc.
Emprenc de nou la marxa, sé que s'acaba. Estic fent el tram de via verda que més conec, i que faig pràcticament cada cap de setmana per anar a casa la mare, tot i així el gaudeixo amb ulls de primera vegada.
De nou a casa, després de pedalar, avui 98 quilòmetres, amb 414 metres de desnivell positiu. Acumulant 460,2 quilòmetres pedalats amb 4.842 metres de desnivell positiu.


Una aventura per emmarcar. Recorregut variat, descobrint part dels encants de la província de Girona i de la seva gent. 

Tots els escrits de l'aventura a: Volta a Girona en btt 2019

11/09/19 Volta a Girona en btt. Dia 4: Llançà - L'Estartit

Surto del confort de l'alberg i la tramuntana em treu la mandra, només creuar la porta.
No duc ni vint minuts pedalant, que la pluja em ve a acompanyar, només durant una horeta.
A Port de la Selva, no puc evitar parar-me a contemplar com les onades, entren en força a la seva platja. Durant una estona, entre la pluja i les esquitxades de la mar; estic moll d'aigua dolça i salada, alhora.
Vaig per asfalt, fins a Cadaqués. La carretera és revirada i molla, però de molt fer i amb poc trànsit.
Una vegada a Cadaqués, inicio un dels trams que més tinc ganes de fer d'aquesta ruta, és el que porta fins a Roses, per pistes forestals i que en una part, està tallada als vehicles a motor. És un recorregut muntanyenc arran de mar. La tramuntana bufa amb tanta força, que he de fer alguns metres a peu, perquè en pujada, en els trams exposats, el vent em tira de costat i em podria fer caure.
Al quilòmetre 34, tinc l'únic ensurt mecànic de l'aventura. Degut al trontoll del camí pedregós i a que no ho he revisat, des que  vaig sortir de casa. S'afluixa el passador de la roda posterior, peça on va enganxat el remolc. La bici queda frenada de cop. Per sort no és res, ho collo i ja està. L'excés de confiança, ha estat apunt de fer-me una molt mala jugada.
Paro a dinar a Roses i succeïx la màgia. Aparco la bici i la jaqueta, per entrar a dinar, sota sostre. I al sortir, la negror ha marxat i la tramuntana ha deixat de bufar amb intensitat. Amb la planxa plena, tot es veu millor i a més la climatologia hi acompanya.
Al meu pas pels Aiguamolls de l'Empordà, trobo un munt de gent, pedalant i caminant. Observant un indret on va la pena parar, a cada poc, per, simplement, veure la vida passar. O més ben dit, viure per una estona al ritme que marca el batec del cor.
A L'Escala coincideixo de nou amb l'Alex, cicloturista que està fent la Pirinexus i que ens vam conèixer fa tres dies. Ell fa nit aquí, jo decideixo anar fins a L'Estartit, he localitzat un càmping bé de preu, per fer-hi nit. L'inconvenient és que hi he d'arribar abans de les vuit del vespre, toca donar-li als pedals, arribo just, just, només han sobrat cinc minuts de rellotge. Els últims quilòmetres, he hagut de donar-ho tot. Arribo al càmping, després pedalar 100,2 km, amb 955 metres positius.
Una agradable i llarga conversa, amb les noies de recepció, dóna pas a sopar i dormir.
A la tenda de campanya, no passa res sinó és del tot còmode dormir-hi. No em cal somiar. Perquè si estic dins, vol dir, que estic vivint un somni.

Tots els escrits de l'aventura a: Volta a Girona en btt 2019

10/09/19 Volta a Girona en btt. Dia 3 : Albanyà - Llançà

Plou. Només obrir els ulls, escolto la pluja, no és molt forta, si constant. Segueixo el pla establert. Esmorzar amb la companyia d'en Marco i l'Iñaki.
Les prediccions per la zona on ens trobem i anem, no són tant dolentes, donen una finestra de les 10 del matí, fins a les 19 hores, sense pluja intenses. Ha d'entrar tramuntana i això sembla que ho frenarà. Tots decidim que seguirem camí.
Abans de començar a pedalar, m'asseguro allotjament sota sostre. Dintre les opcions que vaig estar buscant ahir a la nit, per internet. Aniré a l'alberg, Costa Brava de Llançà, crec que hi puc arribar abans de les 19 hores.
Surto amb una mica de pluja suau, que intermitentment es manté, durant les tres primeres hores. Segueixo el camí natural de la Muga. Rodo amb vistes al pantà de Boadella, vistes que omplen la mirada.
Mica en mica va entrant la tramuntana, i pujant la seva intensitat.
 
Pedalar al costat d'un riu, sempre és un plaer pels sentits. Abans de Pont de Molins, al km 22 de la jornada, trobo una gorga espectacular. No puc evitar parar-me, a gaudir de l'espectacle de la natura.
El camí és pista de terra, a estones amb moltes basses i terreny una mica fangós, que fa més lent avançar. Mentre el cel, em va intimidant amb la seva grisor.
A partir de Castelló d'Empúries, cal seguir  per carreteres asfaltades, poc transitades i amb bon ferm.
A l'alçada de Vilajuïga, hi ha el castell de Quermançó. Només cal desviar-me un parell de quilòmetres de la ruta. En els últims anys, hi he passat, un munt de vegades aprop, en cotxe, per motius laborals i sempre amb el pensament, hi he d'anar. Potser avui, amb la negror del cel i la tramuntana que bufa forta, no és el millor dia, però que carai, les ocasions estan per aprofitar-les. Sempre és millor penedir-se del que s'ha fet, que del que es deixa per fer. Així que cap al castell, hi pujo amb bicicleta i tot. Valia la pena d'anar-hi, lloc amb encant i bones vistes.
Arribada a l'alberg, sense mullar-me, tot un èxit i dintre del marge de temps, que m'havia proposat. Avui tinc vitroceràmica per cuinar el sopar, tot un luxe.
He pedalat 68 quilòmetres amb 407 metres positius. Creuant l'Alt Empordà. Si hi hagués hagut predicció de que el temps s'arreglava a la nit, hagués rodat una mica més. Amb la intenció de dormir en alguna caleta tranquil·la. Degut al mal temps ho faré en la comoditat d'un alberg, no hi ha mal que per bé no vingui.

Tots els escrits de l'aventura a: Volta a Girona en btt 2019

09/09/19 Volta a Girona en btt. Dia 2: Sant Joan de les Abadesses - Albanyà

Cal llevar-se ben d'hora per a perseguir somnis i aprofitar el dia.
Recullo la tenda i cal tornar a guardar tot el material. És tot un tetris, aconseguir encaixar-ho tot i sobretot, que quedi ordenat i a mà, el realment necessari.
A partir de Sant Pau de Segúries, el gps perd els satèl·lits a cada poc, tot i que no està ennuvolat i el tram fins a Sadernes és per una carretera solitària, però molt oberta per a rebre bé el senyal. Estic tranquil, duc els tracks en el mòbil. Durant  aquest tram, puc gaudir de les múltiples tonalitats de verd, que em regala l'Alta Garrotxa.
Fins Sadernes, és ràpid, per asfalt i fa baixada. A partir d'aquí tot canvia. El primers quilòmetres puc anar pedalant, tot i anar amunt, és una pista relativament en bon estat. Els últims, resulta impossible, molta pedra o més ben dit, molts pedrots, que sense càrrega, ja em costaria de pujar-hi al cim de la bici, però carregat no en sé prou. Cal baixar de la bici i empènyer, és part del joc. Hi ha trossos que em fan suar la gota, amb pedra solta, que mentre pujo, patino cap avall, jo i bici. Paciència i anar fent.
Són unes quantes hores de mal fer. No sé quantes, s'ha fet molt llarg! Arribo al punt més alt de la jornada, el coll de Riu, de 990 metres d'alçada, la veritat és que els últims 300 metres positius han costat.
Toca baixar, primer per pista amb pedres, que no em permet anar molt ràpid, però si al damunt de la bici. Per després agafar una pista emporlanada i revirada de bon pedalar.
Les previsions per la nit i per l'endemà, són molt dolentes. Donen pluges intenses, faré nit sota sostre, en un alberg encantador, la Rectoria d'Albanyà.
Comparteixo habitació, aventures i taula per sopar. Amb en Marco, italià, que està fent la transpirinenca a peu, en solitari i amb una motxilla de 15 kg a l'esquena, duu 32 dies caminant, des d'Irún. I amb l'Iñaki, de Navarra, que també la fa, però en sentit invers, ha començat al Cap de Creus.
Conèixer persones com ells, és un premi de l'aventura, segurament no coincidirem mai més. Les experiències, dubtes, inquietuds i els moments que hem compartit, ho tindrem per sempre.
La predicció per demà, és molt dolenta, decideixo, igual que els meus companys, que després d'esmorzar decidirem, si seguim o passem un dia més a l'alberg.
El gps no ha funcionat bé, marca 233 quilòmetres, que evidentment no he fet. Calculo que han estat uns 66 km amb uns 1.300 metres positius.


Tots els escrits de l'aventura a: Volta a Girona en btt 2019

08/09/19 Volta a Girona en btt. Dia 1: Sant Feliu de Guíxols - Sant Joan de les Abadesses

Tot carregat a la bicicleta i amb molta il·lusió, mentre despunta el dia, inicio l'aventura.
Els primers cent quilòmetres, són per les vies verdes que enllacen Sant Feliu de Guíxols amb Olot, itinerari que conec de sobres. He recorregut el tram de Sant Feliu de Guíxols a Girona, sense exagerar, més d'un centenar de vegades, sinó en són dues-centes. I el de Girona a Olot, en no menys de quaranta ocasions, tot i que sempre sortint de Sant Feliu de Guíxols. Hi ha qui pot pensar que ho tinc avorrit, al contrari. Tendim a estimar el que coneixem, i tinc la sort, de conèixer i de seguir amb ganes de pedalar-hi. Les vies verdes de Girona, em tenen enamorat,  tenim la fortuna de tenir una estructura per pedalar amb comoditat i seguretat, no aprofitar-ho seria una ximpleria.
Una vegada a Olot, parada per dinar i a encarar el punt més alt de la jornada. El coll de Santigosa de 1.064 metres d'alçada, no està malament, tenint en compte que he començat al nivell del mar.
Es va posant gris, molt gris. La xafogor es fa pesada. Acaben caient quatre gotes, sobre la meva pell molla per l'esforç de la pujada i l'alta humitat.
Una vegada assolit el coll, em plantejo un petit repte. Arribar al càmping on vull fer nit, sense fer servir llum, ni pedalar a les fosques. Vol dir que cal donar-li als pedals, em diverteixo com el nen petit que soc.
Una vegada en el càmping, coincideixo amb l'Alex. Un ciclista que avui ha iniciat la Pirinexus amb bicicleta i alforges. Que a més ens hem trobat durant la ruta. Intercanviem somnis, experiències i inquietuds aventureres.
Arriba l'hora de dormir, després de pedalar 127,8 km, amb 1.665 metres de desnivell positiu, estic cansat. Entro dins el sac i puc escoltar com una fina pluja, cau sobre el sostre de la tenda. La millor cançó de bressol que podria tenir.

Tots els escrits de l'aventura a: Volta a Girona en btt 2019

07/09/19 Volta a Girona en btt. Material

Equipament
1 casc, imprescindible per anar en bici
1 buff
2 mallot màniga curta
1 mallot màniga llarga, pels matins i els vespres
1 camiseta cotó i 1 forro polar per quan no pedali, i estigui dutxat
1 jaqueta de ciclisme, per abrigar als vespres i per si canvia el temps
1 impermeable, per si plou, cosa probable segons les prediccions
1 pantaló impermeable, per si plou amb intensitat
1 joc de manguitos
1 armilla paravent, per poder jugar amb l'equipació
1 jocs guants, d'anar en bici d'estiu
3 calçotets
3 parells de mitjons
2 culotte curts
1 malles llargues, per si fa fred les puc dur a sota el culotte al pedalar i per al acabar la jornada em serviran de pantalons llargs
1 sabatilles btt, amb cales pels pedals automàtics
1 sabatilles, per mourem un cop deixi de pedalar i per si cal empènyer la bici per alguna pujada tècnica.
1 xancles, per dutxar-me
1 ulleres de nedar, que ocupen poc i sempre van bé per fer una remullada.

Cura personal
1 ulleres de sol
1 crema solar, imprescindible cuidar la pell
1 repel·lent mosquits, amb l'estima que em tenen, el tinc que dur si o si
1 blister ibuprofé i 1 reflex en esprai
1 gel de bany i 1 pinta per higiene personal
1 rotllo paper higiènic
6 tovalloletes humides individuals, higiene d'emergència
2 paquets mocadors paper
1 tovallola petita

Eines bicicleta
2 camara roda del remolc
1 camara per les rodes de la bicicleta, duc tubular, és altament improbable que la necessiti a menys que ragi la coberta 
1 manxa  de peu, és voluminosa, però altament pràctica i per repassar la pressió de les rodes tubulars és el més còmode
2 cartutxos gas i 1 adaptador, per si la manxa fallés
1 joc d'eines canviar la camara
1 tronxacadenes
1 multi-eines i 10 brides, mai saps perquè les faràs servir i sempre et treuen d'algun contratemps
1 pot oli, per anar lubrificant la cadena.
1 joc de recanvis específics del remolc

Il·luminació
1 Frontal a piles i les seves piles de recanvi per acampar
1 focus i 2 bateria, per si he de circular de nit, tot i que no ho tinc previst
1 llum posterior vermell per la bici, seguretat passiva

Seguretat
2 cadenes per lligar la bici quan dormi o quan l'hagi de deixar per anar a comprar
1 esprai pebre, per si algun animal té ganes de fer-me la guitza

Estris cuina
1 fogonet i 2 bombones de gas per cuinar, una està apunt d'acabar-se
1 joc estris per cuinar, olla i paella/plat d'alumini i got
1 cullera, 1 forquilla i 1 navalla
1 encenedor
1 fregador i rentavaixelles liquid per rentar els estris

Electrònica
1 gps amb tracks carregats i 8 piles recarregables pel mateix
1 càmera fotos
2 bateries externes, 1 de 4.400 i 1 de 9.000 de mAh
1 cable per carregar mòbil tipus C i 1 cable usb  per carregar la càmera i les bateries externes
2 endolls usb, per quan tingui a l'abast algun endoll
1 telefon mòbil, que per optimitzar la bateria i per viure l'experiència al màxim duré en mode avió

Per fer nit
1 Tenda de campanya
1 Màrfega auto-inflable
1 Sac de dormir
1 Terra tenda campanya, per si cal reforçar el de la tenda o tapar la bici i el remolc.

Varis
1 llibreta i 2 bolis per apuntar les vivències
1 bidó d'aigua
2 bosses petita estanca

Per suposat la bicicleta tot terreny.
També duré barretes, galetes i fruita per entre hores i  menjar per un parell de dies, que aniré proveint sobre la marxa. I un pot de plàstic amb tapa, on hi porto pa de motllo i embotits, que tinc sempre molt a mà, per anar menjant cada dos, tres hores.
Tot plegat ho duré en una petita alforja posterior de 13 litres, amb la seva corresponent funda de pluja i un remolc bob yak, que va a l'eix de la roda posterior, que duu una bossa estanca de 94 litres, a la que hi afegiré una bossa estanca de 40 litres, al damunt aguantada per cintes elàstiques, on posar-hi el que necessito tenir a mà durant la jornada de pedaleig.


Tots els escrits de l'aventura a: Volta a Girona en btt 2019

Aventura del 08 al 12/09/19 Volta a Girona en btt

Quatre o cinc dies i  uns 425 quilòmetres aproximadament de camins, pistes i alguna carretera secundaria per endavant. Rodant en solitari amb la BTT i el remolc, carregant tot el material necessari per aquesta aventura.
El recorregut el vaig dissenyar l'any passat i el vaig fer en sentit contrari el mes de maig. La veritat és que em va agradar molt i tinc ganes de repetir-lo, segur que hi trobo nous racons i gaudeixo de nou, dels que vaig conèixer.
La Volta a Girona a grosso modo serà:  Sant Feliu de Guíxols - Girona - Olot - Sant Pau de Segúries - Sadernes - Albanyà - Pont de Molins - Castelló d'Empúries - Llançà - Cap de Creus - Roses - Sant Pere Pescador - Palafrugell - Sant Feliu de Guíxols.
Les prediccions pinten malament. El dimarts, el tercer dia pot ser una jornada d'aiguats i tot i que la ruta és per fer en quatre dies, si n'estic un de parat, ho faria en cinc, per sort tinc aquest dia de marge.
Al no tenir bones previsions, he decidit no fer masses plans, ni etapes. Com que disposaré de tota l'informació en el palmell de la mà, quan pari a dinar, miraré els mapes i com pinta la cosa, per decidir on fer nit. L'idea és pernoctar en tenda de campanya, ja sigui en càmping o no, duré tot el necessari i equipament per a poder cuinar. Si cal sostre, hauré de buscar algun alberg o hostal.
Si les circumstàncies ho requereixen, retallaré recorregut, ja porto carregades al gps, diferents rutes per escurçar camí.
No sé com anirà, ni que acabaré fent, el que sé del cert és que m'ho penso passar bé!


Tots els escrits de l'aventura a: Volta a Girona en btt 2019

04/09/19 IronCasa'19 (IronMan casolà)

El tram de natació és tot un premi. Veient sortir el sol, sense embarcacions, podent gaudir d'una gran vida marina. En aquest recorregut m'acompanya en Sergi. Surten 4.010 metres, com sempre nedats a pell, de molt bon fer.
Pas per casa, Sant Feliu de Guíxols, canvi d'equipació i a pedalar. Són quatre voltes, d'aproximament 45 km cadascuna, fent parada a Llagostera per aprovisionar-me. Per no carregar l'esquena, duc muntada una petita alforja central al darrere, on hi duc el necessari.
A la primera volta, parada a Llagostera per esmorzar, és la de més bon fer. Estic fent el tram de via verda, que més em conec, i això és bo i és dolent. Rodo a bon ritme.
Segona volta, tinc l'al·licient, que al pas per Llagostera, pararé a dinar, uns macarrons de la mare, fets especialment per l'ocasió. I aquest pensament, és una gran motivació!
La tercera volta, la que a priori, sembla la més ensopida, doncs no he de pasar per casa, per a res, té sorpresa. En Sergi, s'apunta a fer-la, genial! La que havia de ser la pitjor volta, acaba sent la més amena.
La quarta i última volta en bici, va segons el previst. Arribo a LLagostera, per sopar, més macarrons de la mare, amb l'última claror del dia, pels pèls no he de muntar el llum. Sopo i a seguir, la nit és preciosa, la lluna creixent no il·lumina gaire, al no haver-hi núvols es pot contemplar d'un cel estrellat.
Acabo el tram de bici content, he aguantat el ritme inicial, sense decaure, que era el que m'havia proposat.
Canvi d'equipació, motxilla a l'esquena i a córrer.
Tinc una grata sorpresa, en Miquel Angel, m'acompanya durant 7 quilòmetres, del 6 al 13, té mèrit, és de matinada.
Fins la mitja marató, tot va de fabula, corrent, trotant, avanço camí. Paro a menjar un entrepà i segueixo corrent. Al voltant de les cinc de la matinada, em ve una davallada important, la son em passa factura, m'adormo, ja sigui trotant o caminant, faig passos en fals, amb l'incomoditat que això origina. La via verda és ample, tant estic al costat dret, com a l'esquerre, vaig fent ziga-zaga. Estic hores amb aquesta horrible sensació, que va donant pas a l'esgotament físic. Em trobo relativament bé, sense cap dolor estrany, i alhora em sento buit, com si ja ho hagués donat tot.
Els últims sis quilòmetres, que no són res, es fan eterns! Sembla que no arribi mai!
Han estat un total de 25 hores i 31 minuts, molt intensos, plens de sensacions i emocions a flor de pell, amb un final molt dur, que m'ha fet gaudir del dolç patir de la llarga distància.
Tracks:    Natació    Bicicleta    A peu

Escrit relacionat:
Repte pel 04/09/19 IronCasa'19 (IronMan casolà)

Repte pel 04/09/19 IronCasa'19 (IronMan casolà)

Aquest serà l'IronMan casolà, més casolà de tots els que he fet fins ara.
El recorregut de casa a casa. Des d'on visc, Sant Feliu de Guíxols, fins on sóc nascut, Llagostera.
És autogestionat, amb l'excepció del nedar, serà en solitari.
La natació serà a Sant Feliu de Guíxols, anar i tornar a primera hora del matí, fins a Cala Vigatà, per completar els 3,8 km.
El tram de bicicleta serà amb la btt, per les vies verdes de Sant Feliu de Guíxols fins a Llagostera i tornar. Fent 4 voltes, de 45 km +/- cadascuna, si falta algun quilòmetre, l'acabaré de fer repetint part del recorregut, fins completar els 180 km.
El tram de córrer, és el mateix que el de la bici, escurçant una mica el circuit, per a fer els 42.2 km, amb motxilla a l'esquena, amb el que pugui necessitar.
Els avituallaments, com no podria ser de cap altre manera, seran a Llagostera, a casa la mare. Hi faré tres parades, per esmorzar, dinar i sopar, els dos darrers àpats, consistiran en macarrons fets per la mare, especialment per l'ocasió.
A Sant Feliu, si tot va bé, només hi passaré a fer les transicions, els canvis de roba i equipació.
Calculo que el tram de córrer serà íntegrament de nit i l'última volta en btt, almenys en part, també.
No serà un repte ràpid. En part pel cansament acumulat per l'aventura en caiac i en l'altre part, perquè a casa la mare, les coses van a un altre ritme, al ritme del batec del cor. I sobretot, sobretot perquè anar ràpid no em motiva gens, em motiva la duresa de repetir el circuit cinc vegades, un circuit que faig quasi cada setmana i que no per vist, perd encant.
Alea iacta est


Escrit relacionat:
04/09/19 IronCasa'19 (IronMan casolà)