08/09/19 Volta a Girona en btt. Dia 1: Sant Feliu de Guíxols - Sant Joan de les Abadesses

Tot carregat a la bicicleta i amb molta il·lusió, mentre despunta el dia, inicio l'aventura.
Els primers cent quilòmetres, són per les vies verdes que enllacen Sant Feliu de Guíxols amb Olot, itinerari que conec de sobres. He recorregut el tram de Sant Feliu de Guíxols a Girona, sense exagerar, més d'un centenar de vegades, sinó en són dues-centes. I el de Girona a Olot, en no menys de quaranta ocasions, tot i que sempre sortint de Sant Feliu de Guíxols. Hi ha qui pot pensar que ho tinc avorrit, al contrari. Tendim a estimar el que coneixem, i tinc la sort, de conèixer i de seguir amb ganes de pedalar-hi. Les vies verdes de Girona, em tenen enamorat,  tenim la fortuna de tenir una estructura per pedalar amb comoditat i seguretat, no aprofitar-ho seria una ximpleria.
Una vegada a Olot, parada per dinar i a encarar el punt més alt de la jornada. El coll de Santigosa de 1.064 metres d'alçada, no està malament, tenint en compte que he començat al nivell del mar.
Es va posant gris, molt gris. La xafogor es fa pesada. Acaben caient quatre gotes, sobre la meva pell molla per l'esforç de la pujada i l'alta humitat.
Una vegada assolit el coll, em plantejo un petit repte. Arribar al càmping on vull fer nit, sense fer servir llum, ni pedalar a les fosques. Vol dir que cal donar-li als pedals, em diverteixo com el nen petit que soc.
Una vegada en el càmping, coincideixo amb l'Alex. Un ciclista que avui ha iniciat la Pirinexus amb bicicleta i alforges. Que a més ens hem trobat durant la ruta. Intercanviem somnis, experiències i inquietuds aventureres.
Arriba l'hora de dormir, després de pedalar 127,8 km, amb 1.665 metres de desnivell positiu, estic cansat. Entro dins el sac i puc escoltar com una fina pluja, cau sobre el sostre de la tenda. La millor cançó de bressol que podria tenir.

Tots els escrits de l'aventura a: Volta a Girona en btt 2019

07/09/19 Volta a Girona en btt. Material

Equipament
1 casc, imprescindible per anar en bici
1 buff
2 mallot màniga curta
1 mallot màniga llarga, pels matins i els vespres
1 camiseta cotó i 1 forro polar per quan no pedali, i estigui dutxat
1 jaqueta de ciclisme, per abrigar als vespres i per si canvia el temps
1 impermeable, per si plou, cosa probable segons les prediccions
1 pantaló impermeable, per si plou amb intensitat
1 joc de manguitos
1 armilla paravent, per poder jugar amb l'equipació
1 jocs guants, d'anar en bici d'estiu
3 calçotets
3 parells de mitjons
2 culotte curts
1 malles llargues, per si fa fred les puc dur a sota el culotte al pedalar i per al acabar la jornada em serviran de pantalons llargs
1 sabatilles btt, amb cales pels pedals automàtics
1 sabatilles, per mourem un cop deixi de pedalar i per si cal empènyer la bici per alguna pujada tècnica.
1 xancles, per dutxar-me
1 ulleres de nedar, que ocupen poc i sempre van bé per fer una remullada.

Cura personal
1 ulleres de sol
1 crema solar, imprescindible cuidar la pell
1 repel·lent mosquits, amb l'estima que em tenen, el tinc que dur si o si
1 blister ibuprofé i 1 reflex en esprai
1 gel de bany i 1 pinta per higiene personal
1 rotllo paper higiènic
6 tovalloletes humides individuals, higiene d'emergència
2 paquets mocadors paper
1 tovallola petita

Eines bicicleta
2 camara roda del remolc
1 camara per les rodes de la bicicleta, duc tubular, és altament improbable que la necessiti a menys que ragi la coberta 
1 manxa  de peu, és voluminosa, però altament pràctica i per repassar la pressió de les rodes tubulars és el més còmode
2 cartutxos gas i 1 adaptador, per si la manxa fallés
1 joc d'eines canviar la camara
1 tronxacadenes
1 multi-eines i 10 brides, mai saps perquè les faràs servir i sempre et treuen d'algun contratemps
1 pot oli, per anar lubrificant la cadena.
1 joc de recanvis específics del remolc

Il·luminació
1 Frontal a piles i les seves piles de recanvi per acampar
1 focus i 2 bateria, per si he de circular de nit, tot i que no ho tinc previst
1 llum posterior vermell per la bici, seguretat passiva

Seguretat
2 cadenes per lligar la bici quan dormi o quan l'hagi de deixar per anar a comprar
1 esprai pebre, per si algun animal té ganes de fer-me la guitza

Estris cuina
1 fogonet i 2 bombones de gas per cuinar, una està apunt d'acabar-se
1 joc estris per cuinar, olla i paella/plat d'alumini i got
1 cullera, 1 forquilla i 1 navalla
1 encenedor
1 fregador i rentavaixelles liquid per rentar els estris

Electrònica
1 gps amb tracks carregats i 8 piles recarregables pel mateix
1 càmera fotos
2 bateries externes, 1 de 4.400 i 1 de 9.000 de mAh
1 cable per carregar mòbil tipus C i 1 cable usb  per carregar la càmera i les bateries externes
2 endolls usb, per quan tingui a l'abast algun endoll
1 telefon mòbil, que per optimitzar la bateria i per viure l'experiència al màxim duré en mode avió

Per fer nit
1 Tenda de campanya
1 Màrfega auto-inflable
1 Sac de dormir
1 Terra tenda campanya, per si cal reforçar el de la tenda o tapar la bici i el remolc.

Varis
1 llibreta i 2 bolis per apuntar les vivències
1 bidó d'aigua
2 bosses petita estanca

Per suposat la bicicleta tot terreny.
També duré barretes, galetes i fruita per entre hores i  menjar per un parell de dies, que aniré proveint sobre la marxa. I un pot de plàstic amb tapa, on hi porto pa de motllo i embotits, que tinc sempre molt a mà, per anar menjant cada dos, tres hores.
Tot plegat ho duré en una petita alforja posterior de 13 litres, amb la seva corresponent funda de pluja i un remolc bob yak, que va a l'eix de la roda posterior, que duu una bossa estanca de 94 litres, a la que hi afegiré una bossa estanca de 40 litres, al damunt aguantada per cintes elàstiques, on posar-hi el que necessito tenir a mà durant la jornada de pedaleig.


Tots els escrits de l'aventura a: Volta a Girona en btt 2019

Aventura del 08 al 12/09/19 Volta a Girona en btt

Quatre o cinc dies i  uns 425 quilòmetres aproximadament de camins, pistes i alguna carretera secundaria per endavant. Rodant en solitari amb la BTT i el remolc, carregant tot el material necessari per aquesta aventura.
El recorregut el vaig dissenyar l'any passat i el vaig fer en sentit contrari el mes de maig. La veritat és que em va agradar molt i tinc ganes de repetir-lo, segur que hi trobo nous racons i gaudeixo de nou, dels que vaig conèixer.
La Volta a Girona a grosso modo serà:  Sant Feliu de Guíxols - Girona - Olot - Sant Pau de Segúries - Sadernes - Albanyà - Pont de Molins - Castelló d'Empúries - Llançà - Cap de Creus - Roses - Sant Pere Pescador - Palafrugell - Sant Feliu de Guíxols.
Les prediccions pinten malament. El dimarts, el tercer dia pot ser una jornada d'aiguats i tot i que la ruta és per fer en quatre dies, si n'estic un de parat, ho faria en cinc, per sort tinc aquest dia de marge.
Al no tenir bones previsions, he decidit no fer masses plans, ni etapes. Com que disposaré de tota l'informació en el palmell de la mà, quan pari a dinar, miraré els mapes i com pinta la cosa, per decidir on fer nit. L'idea és pernoctar en tenda de campanya, ja sigui en càmping o no, duré tot el necessari i equipament per a poder cuinar. Si cal sostre, hauré de buscar algun alberg o hostal.
Si les circumstàncies ho requereixen, retallaré recorregut, ja porto carregades al gps, diferents rutes per escurçar camí.
No sé com anirà, ni que acabaré fent, el que sé del cert és que m'ho penso passar bé!


Tots els escrits de l'aventura a: Volta a Girona en btt 2019

04/09/19 IronCasa'19 (IronMan casolà)

El tram de natació és tot un premi. Veient sortir el sol, sense embarcacions, podent gaudir d'una gran vida marina. En aquest recorregut m'acompanya en Sergi. Surten 4.010 metres, com sempre nedats a pell, de molt bon fer.
Pas per casa, Sant Feliu de Guíxols, canvi d'equipació i a pedalar. Són quatre voltes, d'aproximament 45 km cadascuna, fent parada a Llagostera per aprovisionar-me. Per no carregar l'esquena, duc muntada una petita alforja central al darrere, on hi duc el necessari.
A la primera volta, parada a Llagostera per esmorzar, és la de més bon fer. Estic fent el tram de via verda, que més em conec, i això és bo i és dolent. Rodo a bon ritme.
Segona volta, tinc l'al·licient, que al pas per Llagostera, pararé a dinar, uns macarrons de la mare, fets especialment per l'ocasió. I aquest pensament, és una gran motivació!
La tercera volta, la que a priori, sembla la més ensopida, doncs no he de pasar per casa, per a res, té sorpresa. En Sergi, s'apunta a fer-la, genial! La que havia de ser la pitjor volta, acaba sent la més amena.
La quarta i última volta en bici, va segons el previst. Arribo a LLagostera, per sopar, més macarrons de la mare, amb l'última claror del dia, pels pèls no he de muntar el llum. Sopo i a seguir, la nit és preciosa, la lluna creixent no il·lumina gaire, al no haver-hi núvols es pot contemplar d'un cel estrellat.
Acabo el tram de bici content, he aguantat el ritme inicial, sense decaure, que era el que m'havia proposat.
Canvi d'equipació, motxilla a l'esquena i a córrer.
Tinc una grata sorpresa, en Miquel Angel, m'acompanya durant 7 quilòmetres, del 6 al 13, té mèrit, és de matinada.
Fins la mitja marató, tot va de fabula, corrent, trotant, avanço camí. Paro a menjar un entrepà i segueixo corrent. Al voltant de les cinc de la matinada, em ve una davallada important, la son em passa factura, m'adormo, ja sigui trotant o caminant, faig passos en fals, amb l'incomoditat que això origina. La via verda és ample, tant estic al costat dret, com a l'esquerre, vaig fent ziga-zaga. Estic hores amb aquesta horrible sensació, que va donant pas a l'esgotament físic. Em trobo relativament bé, sense cap dolor estrany, i alhora em sento buit, com si ja ho hagués donat tot.
Els últims sis quilòmetres, que no són res, es fan eterns! Sembla que no arribi mai!
Han estat un total de 25 hores i 31 minuts, molt intensos, plens de sensacions i emocions a flor de pell, amb un final molt dur, que m'ha fet gaudir del dolç patir de la llarga distància.
Tracks:    Natació    Bicicleta    A peu

Escrit relacionat:
Repte pel 04/09/19 IronCasa'19 (IronMan casolà)

Repte pel 04/09/19 IronCasa'19 (IronMan casolà)

Aquest serà l'IronMan casolà, més casolà de tots els que he fet fins ara.
El recorregut de casa a casa. Des d'on visc, Sant Feliu de Guíxols, fins on sóc nascut, Llagostera.
És autogestionat, amb l'excepció del nedar, serà en solitari.
La natació serà a Sant Feliu de Guíxols, anar i tornar a primera hora del matí, fins a Cala Vigatà, per completar els 3,8 km.
El tram de bicicleta serà amb la btt, per les vies verdes de Sant Feliu de Guíxols fins a Llagostera i tornar. Fent 4 voltes, de 45 km +/- cadascuna, si falta algun quilòmetre, l'acabaré de fer repetint part del recorregut, fins completar els 180 km.
El tram de córrer, és el mateix que el de la bici, escurçant una mica el circuit, per a fer els 42.2 km, amb motxilla a l'esquena, amb el que pugui necessitar.
Els avituallaments, com no podria ser de cap altre manera, seran a Llagostera, a casa la mare. Hi faré tres parades, per esmorzar, dinar i sopar, els dos darrers àpats, consistiran en macarrons fets per la mare, especialment per l'ocasió.
A Sant Feliu, si tot va bé, només hi passaré a fer les transicions, els canvis de roba i equipació.
Calculo que el tram de córrer serà íntegrament de nit i l'última volta en btt, almenys en part, també.
No serà un repte ràpid. En part pel cansament acumulat per l'aventura en caiac i en l'altre part, perquè a casa la mare, les coses van a un altre ritme, al ritme del batec del cor. I sobretot, sobretot perquè anar ràpid no em motiva gens, em motiva la duresa de repetir el circuit cinc vegades, un circuit que faig quasi cada setmana i que no per vist, perd encant.
Alea iacta est


Escrit relacionat:
04/09/19 IronCasa'19 (IronMan casolà)

01/09/19 Baix Empordà amb caiac. Tercer dia

Surto a navegar en la foscor i serenor de la nit.
No faig servir cap il·luminació, els ulls s'adapten a la foscor i amb els reflexes de la costa, puc veure el que tinc pel davant. Duc llum per si m'he de fer veure.
La navegació és molt plàcida, en menys d'una hora, ja clareja i puc gaudir de la pau de l'albada.
Tinc ganes de veure sortir el sol, tot i que em queda a l'esquena, vaig mirant de reüll, fins que arriba el moment. Com si d'una obra de teatre es tractés, agafo una bona posició, un indret, en que la deriva no em dugui cap a les roques i em disposo a veure l'actuació del sol, que té d'actor secundari, les Illes Formigues. La sortida de sol, és un espectacle que no val diners i que des del mar, encara té més valor, més intensitat.
Parada a la platja de La Fosca, a fer el cafè, sense cap pressa. Assentat en una terrassa, a primera línia de mar, puc observar, com de bonic és la mar des d'aquí, tot i que ni la meitat de l'impressionant que és, des de dins.
Torno a l'aigua, està plana com un mirall, puc escoltar i notar com avanço amb cada palada. Ressegueixo el preciós tram de Torre Valentina fins al Cavall Bernat, fent l'última parada, abans de desfer l'últim tram.
Emprenc la darrere etapa, sé del cert que ho faré d'una tirada. Tinc una sensació agredolça. Alegria per arribar al final de l'aventura, i la tristesa de saber que s'acaba la diversió. Tinc ganes de seguir palejant, però toca arribar a port, a Sant Feliu de Guíxols i fer la feina més ingrata, traslladar tot el material fins a casa i deixar-lo apunt per la propera sortida.
Avui han estat 24,1 km en 5 hores i 11 minuts damunt del caiac.
En aquesta aventura que ha durat 52 hores, he navegat 110,6 km, en un total de 23 hores i 15 minuts damunt el caiac. Ha estat un premi poder viure sensacions i emocions, amb el teló de fons del Baix Empordà i com escenari, la mar.


Tots els escrits de l'aventura a: Caiac Baix Empordà 2019

31/08/19 Baix Empordà amb caiac. Segon dia

Recullo la tenda i tot el material, mentre la primera llum del dia arriba. Gaudeixo l'espectacle de la sortida del sol, des de la mar, un premi pels sentits.
Navego fins a Cala Montgó, direcció nord. Tot i que duc alimentació per ser autosuficient, els dies que no treballo, em permeto el petit luxe, d'anar a esmorzar o si més no de fer el cafè amb llet.
Al sortir, ressegueixo tot el tram del litoral fins a l'Estartit. Està ple de coves i de racons per explorar. Una delícia, no puc evitar pensar en que tinc venir a nedar, aquest tram tant xulo.
A la desembocadura del Ter, deixo Mediterrani per endinsar-me en el riu. Ni que sigui per un parell de quilòmetres. Anar riu amunt, sorprenentment no costa, hi ha trams on no hi ha ni un pam d'aigua. A la que giro, noto com la corrent va cap amunt, per l'efecte de l'aigua que entre del mar, ho veig dibuixat en les plantes aquàtiques i en l'esforç de les meves palades.
Una vegada feta la navegació, en aigua dolça, parada per dinar i fer amics. L'avantatge d'anar sol, és que un està més receptiu i sempre hi ha alguna persona encuriosida, que s'acosta a xerrar una estona.
Vaig fent parades per nedar i gaudir el Baix Empordà, amb el cap a l'aigua, de tota la vida del mar.
S'acosta la nit i dintre el ventall de possibilitats que tinc, paro a Cala Pedrosa, una cala amb molt d'encant, que fins i tot té un restaurant, que sinó tinc malentès, només obre l'hora de dinar. El lloc és ideal per fer-hi nit, però venen a fondejar dues barques, amb un grapat d'energúmens amb música a tot drap, i molt desfasats. Per precaució decideixo marxar.
Faig parada definitiva a la Cala dels Gens, just a sota del far de Sant Sebastià. La platja té un refugi de pescadors rehabilitat, tancat naturalment, i amb una terrassa, que m'anirà de fabula per posar la tenda i dormir planer.
El sopar el tinc que cuinar, sota la llum del frontal, mentre escolto la música, que toca en directe, la mar amb les seves onades.
He navegat 39,5 km, en 8 hores i 44 minuts damunt el caiac. Ha estat una jornada, en que he gaudit intensament el moment i l'entorn.

Tots els escrits de l'aventura a: Caiac Baix Empordà 2019

30/08/19 Baix Empordà amb caiac. Primer dia

Caiac carregat i a l'aigua, que a l'aventura hi falta gent. Surto al voltant de les nou de matí, la mar està tranquil·la i tinc una bona predicció marítima.
Del Port de Platja d'Aro, fins al de Palamós, vaig en línia recta, per creuar el port de Palamós quan abans. Encara no duc navegat ni deu quilòmetres, que entra una mica de vent de cara, aixecant onades llargues de maror, de bon navegar, tot i que no me les esperava, la cosa no dura ni una hora. I després, durant tot el dia, la mar serà una bassa d'oli.
Primera parada a la platja del Castell, per menjar, estirar cames. Aquí, tinc un incident, que està apunt de costar-me l'aventura. Al caminar per la platja, per anar a llençar deixalles, ensopego amb una pedra, just impacta amb el quart dit del peu esquerra. Em fa molt mal. La primera impressió és pensar que potser me l'he trencat, però no tinc tant dolor, com la vegada que em vaig trencat el dit gros. Decideixo seguir.
Tinc moltes ganes de navegar i navegar, la mar acompanya i fa un sol de ple estiu. Parada per dinar, al quilòmetre 28, en una cala petita i solitària, a Begur. Miro el dit del peu, està de color lila intens, segueix fent molt mal i ara que s'ha refredat la patacada, sé del cert que només ha estat una trompada forta, em sento afortunat.
Vull fer nit a Cala Ferriola, tinc 19 km per endavant, que faig sense desembarcar, d'una tirada, amb una petita parada a l'alçada de l'Estartit, per, des del mar, mirar els mapes de vent  pel dia següent.
Pas per la Roca Forada i ja estic a Cala Ferriola, quan arribo encara queda una hora llarga de claror.
Aprofito per sopar amb l'última llum del dia, per coses del destí hi ha una cadira de fusta, que algú ha deixat i una pedra, just davant del mar, amb l'alçada ideal per a fer de taula. Ni el millor restaurant el món, podria estar més a primera línia de mar.
He navegat 47 km, amb només dues parades, 9 hores i 20 minuts al damunt del caiac, estic baldat. Amb la primera foscor, ja estic dins la tenda.
M'estiro tanco els ulls i en res, escolto soroll i veus que s'acosten. Surto de la tenda, veig quatre nois, a l'altre extrem de la platja, han vingut caminant. Vaig a parlar amb ells, perquè tendim a tenir por al desconegut, si ens coneixem i intercanviem impressions, deixarem de ser desconeguts i tots plegats tindrem una millor experiència. Després de parlar una estona, em quedo tranquil. 
Em deixo endur per la son, mentre l'anar i venir de les onades en els còdols de  la platja, em fan de cançó de bressol.

Tots els escrits de l'aventura a: Caiac Baix Empordà 2019

29/08/19 Baix Empordà amb caiac. Material

Per navegar:
1 Caiac de travessia de 5,15 metres, amb espai intern per guardar tot el necessari, a proa i a popa
2 Pales desmuntables, la que faci servir i l'altre de recanvi
1 Tapa banyeres
1 Armilla amb bossa d'aigua, seguretat i hidratació
1 Escarpins
1 Esponja i 1 pala de buidatge (per treure aigua en cas que entri en el caiac)

Per fer nit:
1 Tenda de campanya
1 Marfaga autoinfable
1 Sac de dormir

Cura personal:
1 Crema solar
1 Protector solar llavis
1 Repel·lent de mosquits en esprai i en espirals (per l'exterior) i un encenedor
1 Esprai Reflex, pel dolor muscular que de ben segur un moment o altre tindré
1 Blíster Ibrupròfen, per quan em faci mal tot
1 Ulleres de sol i les que duc graduades

Higiene:
1 Rotllo paper higiènic
2 Paquets mocadors de paper
4 Tovalloletes humides en envàs individual
1 Gel de bany
1 Pinta
1 Raspall i pasta de dents

Alimentació:
1 Fogonet i gas per cuinar
1 Pack estris menjar i cuinar (olla,  plat, cullera, forquilla i ganivet)
1 Rentavaixelles i fregall
+ Menjar i aigua per ser autosuficient tota l'aventura

Roba:
2 Calçotets
2 Parells de Mitjons
2 Camiseta tècnica
1 Camiseta de cotó
2 Pantalons curts
1 Malles llargues
1 Forro polar
1 Buff
1 Gorra
1 Jaqueta impermeable gruixuda de caiac, per navegar amb condicions adverses
1 Tovallola
1 Xancletes
1 Sabatilles

Electrònica:
1 Frontal
1 Gps, per gravar l'aventura
1 telefon mòbil, que per optimitzar la bateria i per viure l'experiència al màxim duré en mode avió, alhora em servirà per estar comunicat i sobretot per poder seguir la meteorologia
1 Càmera de fotos aquàtica
2 bateries externes, 1 de 4.400 i 1 de 9.000 de mAh
1 cable per carregar mòbil tipus C i 1 cable usb  per carregar la càmera i les bateries externes
1 endolls usb, per si tinc a l'abast la xarxa elèctrica
1 Paquet piles AA, pel frontal i el gps

Varis:
Bosses estanques i bosses impermeables, per a guardar-ho  tot
4 pops per fixar les coses a coberta
1 ulleres de nedar, imprescindibles + 1 tub per fer esnorquel
1 Llibreta per escriure les vivències del dia a dia, que després passaré en aquest bloc
1 Bolígrafs
Documentació i diners

I sobretot, sobretot: les mans buides, per poder agafar el que l'aventura em vulgui donar!

Tots els escrits de l'aventura a: Caiac Baix Empordà 2019

Propera aventura pel 30-31/08/19 i 01/09/19 Baix Empordà amb caiac

L'esperit nòmada que duc dins, té ganes d'aventura, la sal que em corre per les venes, té ganes de mar i el cor té ganes de bategar ràpid en el paradís que me'l té robat, la Costa Brava.
No se m'acut millor manera de començar les vacances que navegant en caiac, en autosuficiència i en solitari. Sense massa programació, parant quan vulgui i pugui, menjant quan el cos ho demani, redescobrint racons i raconets, aprofitant per acabar dormint en algun indret tranquil, mentre la remor de la mar em bressola.
Les prediccions, el moment de fer aquest escrit, són força bones. Calor i bona mar, tot i que entrarà vent a les tardes, que farà distreta la navegació. Espero que la pluja, de diumenge a la tarda, no s'avanci.
El tram de la Costa Brava que vull navegar, és el Baix Empordà. Sortint de casa, de Sant Feliu de Guíxols, vull arribar a l'Estartit i tornar. Per fer-ho disposo dos dies i mig, el tercer dia, tinc un dinar familiar i el primer és el primer.
Ho aniré decidint sobre la marxa. Si tinc moltes ganes i tot acompanya, potser navegui fins a Cala Montgó o fins l'Escala o entri a palejar una estona en el riu Ter, o potser m'encanti nedant en alguna cala, la veritat és que no ho sé, ni em preocupa massa. L'important és gaudir del que faci, i gaudir navegant en caiac a la Costa Brava és molt fàcil.
Com va escriure Gustavo Adolfo Bécquer, la solitud és l'imperi de la consciència. I en aquesta consciència a més de sentir emocions i sensacions amb molta intensitat, aprofitaré per treballar en els detalls d'un repte, que vull fer a la tardor i que ja em roba la son.



Tots els escrits de l'aventura a: Caiac Baix Empordà 2019

16/08/19 Trèvol de Núria, segon intent. Fent un bívol

Les coses no sempre surten com un vol, i que això sigui així, és el principal al·licient per desafiar-se fent un repte.
Aquest és el segon intent, de fer el trèvol de Núria, uns 71 km de muntanya amb uns 5.500 metres positius.
Comencem, el divendres, a les 20:30, he acabat de treballar a les sis de la tarda i en res, ja enfilem Núria pel camí vell de Queralbs. Que és la tija del trèvol.
Una vegada Núria, fem la fulla més llarga en quilòmetres i desnivell. Passem pel Torreneules, per baixar fins al refugi de Coma de vaca, amb una espectacular lluna plena, que ens deixa paisatges espectaculars. A partir d'aquí toca fer una baixada que es fa lenta pel terreny, per després fer una pujada pel dret, sense massa camí a seguir.
De nou a Núria, ja es fa de dia, toca fer la segona fulla, la que ens porta al cim del Puigmal, el punt més alt de la ruta. Pugem, com si vinguéssim de Fontalba. La calor apreta des del primer minut en que el sol està alçat.
La part més dreta de la pujada, se'm fa molt feixuga, no puc amb l'ànima. No calen excuses, ni donar la culpa a la calor i a la son, tot i que hi són ben presents. No duc prou entrenament ni amb desnivell, ni molt menys amb alçada. Anem parlant de que fer, ajornem la decisió, una vegada estem de nou a Núria.
Decidim no seguir. Hem vingut a fer un trèvol de quatre fulles, tots tenim clar que avui no és el dia. Podríem fer una fulla més, però fer per fer, pel fet d'haver-lo fet, no ens motiva a cap dels tres. Venim a desafiar-nos i a divertir-nos mentre ho fem, patint, però gaudint.
Desfem camí, fins Queralbs. Amb la certesa que tornarem a intentar-ho. En el primer intent varem fer una fulla; en aquest dues, 49 km amb 3.600 m+, tot fent un bívol: en el tercer, vindrem amb l'objectiu de fer-ne tres. És més important perseguir  una il·lusió, que atrapar-la.
Àlbum de fotos

Proposta pel 25/08/19 Volta del Serrà

L'agost és per divertir-se al mar, en això el Club Aquàtic Xaloc, fa anys que crea escola, amb la Volta del Serrà. Que enguany celebra l'edició número tretze.
Travessia de 7.000 metres que es fa en equip de dos, mentre un neda, l'altre li fa l'acompanyament amb el caiac, fent tants canvis com es vulgui, aquí l'estratègia de cada quan fer el relleu és important. Com novetat recent, es pot fer també amb una planxa de paddle-surf, en comptes de caiac.
El recorregut no deixa indiferent, la sortida és des de la platja principal de Sant Feliu de Guíxols, creuant pel Freu, pas entre roques amb molt d'encant, segueix passant per l'illot de S'Adolitx, Cala Vigatà, Les Penyes i el gir, està ubicat a la Punta d'en Bosch, desfent les braçades per tornar al punt de sortida.
En aquesta prova, hi he participat en quatre ocasions, en que m'ho vaig passar molt bé. Amb ganes de repetir, des fa uns anys estic a l'altre costat, dins l'organització per intentar que els que hi participeu, gaudiu plenament de nedar en un indret de costa que em té el cor robat. Ens hi veiem!
Més informació: Club Aquàtic Xaloc

10 i 11/08/19 24 hores solidàries de natació de Prades

Hem tingut la sort de poder ajudar als que ajuden.
L'Associació Educa-Aprèn-Esport ens ho ha posat molt fàcil. Hem pogut nedar en torns de 30 minuts, dintre les 24 hores solidàries de Prades, en el meu cas en hores intempestives, com a mi m'agrada, a dos quarts de dues i a dos quarts de quatre de la matinada.
Hem pogut gaudir d'activitats durant el dia, ioga, un partit de futbol solidari, sessions de primers auxilis i de rescat dins l'aigua.
De nit ho hem pogut fer tot sopant, escoltant música en directe, que m'ha encantat, amb el grup Mel i Mató.
Amb un fi de festa molt i molt divertit, fent relleus cada 25 metres, de dos en dos, durant els últims 30 minuts. Tot plegat envoltat de bons amics i bona gent.
Nosaltres hem fet la part fàcil, divertint-nos mentre ens rasquem una mica la butxaca. La part difícil la tenen ells, els amics que han organitzat tot plegat, i que aniran a Lesbos, aquest setembre, per intentar millorar la vida dels refugiats. Perquè ells han decidit no mirar cap a l'altre costat i fer un pas endavant, moltes gràcies, teniu la meva total i sincera admiració.

Publicació relacionada:

Proposta pel 10 i 11/08/19 24 hores solidàries de natació de Prades

Arriben les 24 hores de natació solidàries de Prades!
El cap de setmana del 10 i 11 d'Agost.
Us esperem a tots per a donar el tret de sortida a les 12:00h a la piscina municipal de Prades.
Gaudirem tots junts i en família de diferents activitats:
- Sessió de Ioga.
- Jocs per als més petits.
- Sopar + concert amb el grup "Mel i Mató".
- Sessió de primers auxilis.
- Sessió de tècniques de rescat a l'aigua.
- Partit de futbol solidari entre el Prades 02 i l'Aleixar C.F.
Necessitem a tots els nedadors possibles així que si vols col·laborar amb la nostra causa, no dubtis en saltar a l'aigua de cap!!!
Ens hi veiem!


Publicació relacionada:
10 i 11/08/19 24 hores solidàries de natació de Prades

26/07/19 Marató de la feina a casa

Quina millor manera de celebrar que és el sant d'un, que fent el que t'agrada. Així ho he fet!
Aprofitant que podia plegar abans de la feina, canvi de roba i en res, surto des de l'estació d'autobús, aprop d'on treballo, fins a l'estació d'autobús de Sant Feliu de Guíxols. Amb l'intenció de fer una marató a peu per les vies verdes.
Estem a 32'7 graus de temperatura ambient i fa una mica de vent, que refresca i alhora és el millor aliat per aconseguir una deshidratació, doncs al no tenir tanta sensació de calor, un no veu tant, per sort en soc conscient.
L'estratègia de les primeres hores, és no córrer més de 15 minuts seguits, caminar a intervals i no córrer sobre cap superfície dura, ja sigui vorera, asfalt o tram emporlanat.
Km 0. Girona. 16:46. Inicio el repte, en solitari, amb el menjar i demés a la motxilla, amb una gran dosi de ganes de passar-ho bé.
Km 9. Llambilles. Primer avituallament en ruta. Petit entrepà (mini). Les parades estan previstes en llocs amb ombra i on sé que hi ha una font. Les pauses duren el temps just, una vegada feta l'última queixalada, toca seguir.
Km 15. Cassà de la Selva. Fruits secs i barreta. Són una mica més de les set de la tarda, a partir d'aquí corro de manera continua, tot i seguir evitant les superfícies dures.
km 24. Llagostera. Petit entrepà. la calor comença a afluixar i la humitat puja, Del 27% al començar, ja estem a 64%, tinc la pell molla i així seguiré fins al final.
km 33. Font Picant. Em tinc que posar el frontal, la nit i la tranquil·litat m'envolten. La humitat ha pujat i es posarà al 80% en el tram que em queda.
Km 35. Santa Cristina d'Aro. Tercer petit entrepà i la motxilla ja pesa menys. Em sento molt bé i còmode. He dosificat bé l'esforç i puc córrer, a ritme anar fent, gaudint de les sensacions que m'aporta córrer en la serenor de la nit.
Km 42.9. Sant Feliu de Guíxols. 23:24. Acabo sencer i ben content, he gaudit fent bategar el cor ràpid, fent el que m'agrada, soc una persona molt afortunada de poder-ho fer.
Track garmin connect

26/07/19 Novè aniversari del bloc

Nou anys! Com passa el temps, aquest bloc n'és testimoni silenciós i ple de paraules que parlen sensacions, reptes,  aventures i projectes.
A nivell personal, el que més m'agrada d'escriure un bloc, a part que gaudeixo molt escrivint, és que m'ajuda a tenir  les coses clares. No és el mateix fer un repte que  explicar-lo, cal posar les idees en ordre i buscar els mots que transmetin el que he viscut. Sense exageracions, ni omissions que canviïn el significat. Alhora em serveix com a quadern de bitàcola, quan em cal, hi entro per buscar-hi experiències anteriors, d'aquesta manera el record és més intens i m'ajuda a reviure situacions, que la memòria sempre endolceix i recorda a mitges.
Aquest bloc té una peculiaritat no buscada i que em fa molta gràcia, és que el dia de l'aniversari del bloc és el dia del meu sant i el dia en que vaig activar el domini, que seria com el sant del bloc, és el dia del meu aniversari, d'aquesta manera bloc i autor celebrem les mateixes dates. 
Qui ho havia de dir, quan vaig començar aquest projecte, que tot el que he anat aprenent, al llarg d'aquest anys, acabaria escrit en un llibre, titulat Aprenentatges de llarga distància. Llibre que en breu, en un màxim de dues setmanes ja estarà publicat. Un llibre que sinó hagués estat per la difusió d'aquest bloc, no hagués estat possible.
Queden molts escrits per publicar, amb aquesta hi ha 1.489 publicacions en aquest espai. El millor escrit, és com el millor repte, com la millor fotografia, sempre està per venir.
No puc deixar de donar-vos les gràcies, a vosaltres, a tots els que doneu sentit a aquest bloc, sense persones que el llegissin no existiria. Quan vaig començar hi havia dies de zero visites i mesos que no arribaven al centenar. Actualment té centenars de visites diàries i inclús algun dia arriba al miler, tot gràcies a vosaltres. Moltes gràcies amics!

20/07/19 IronGuíxols'19 (IronMan casolà). Primer intent

Iniciar el repte, amb la primera llum del dia, entrant dins l'aigua a les 6:30 del matí, és un premi pels sentits.
Faig dues voltes, des de la platja gran de Sant Feliu de Guíxols fins el Freu, pas entre roques, i tornar. En la primera m'acompanya l'amic Sergi. Abans de començar no puc evitar sentir-me petit, davant de tot el que m'espera. Nedo a pell, entre milers de peixos, peixos i més peixos. Fins completar els 4.070 metres nedant. La mar esta imponent i el sol espectacular.
Camino fins a casa, canvi d'equipació i a pedalar.
La calor es va deixant notar. Pedalo amb comoditat, sense forçar el ritme. L'anada fins a Olot té un tram de més de 20 km de pujada. Tinc prevista una parada per esmorzar al km 57, per encarar l'ascens amb condicions i una vegada a Olot, al km 101, parada per dinar, cal posar carburant!
Al res de desfer camí, ve el vent de cara, em desgasta, físicament i mentalment. No puc aprofitar tant com voldria la baixada. Vaig menjant cada dues hores. Al km 133 (Amer), trobo els bombers, treien arbres caiguts de la via verda.
Em començo a sentir marejat i amb mal de cap. Penso que ja se'm passarà i segueixo com si res, però vaig trobant-me un xic més malament a cada quilòmetre.
Al km 162 (Quart) torno a creuar-me amb els bombers amb acció. Al cap de res, ni deu minuts, coincideixo amb una persona de mitjana edat amb cadira de rodes, em saluda, li torno amb el meu millor somriure. L'imatge em colpeix. Al cap de pocs centenars de metres, m'enfonso, he de parar, les llàgrimes em renten la mirada. No ploro de dolor, ni de tristesa, la sal als ulls és per l'alegria de ser conscient que estic fent el que m'agrada i de sentir-me viu. No puc evitar de sentir-me una persona privilegiada i molt afortunada.
A llagostera a falta de només 20 km, he de muntar el llum i seguir pedalant en la foscor de la nit. El vent ja no bufa, hi ha  molta humitat i tinc la sensació que el cap dona voltes, encara que jo estigui quiet.
Després de 200 km pedalats amb la btt, nou a casa, tinc sensació de fàstic accentuada. Tot i això, menjo, amb l'estómac buit no podria afrontar la marató que em queda per endavant.
No tinc clar si el menjar es quedarà a la panxa o sortirà. M'espero 10 minuts a casa, assegut. Em canvio de roba. 10 minuts més assegut. I res, a la que estic dret, el mareig, fa que sembli que hagi de caure.
Prenc l'encertada, dura i sempre difícil decisió d'abandonar, content per haver-me divertit i per saber plegar a temps.
Track natació
Track ciclisme

Publicació relacionada:
Repte pel 20/07/19 IronGuíxols'19 (IronMan casolà)

Repte pel 20/07/19 IronGuíxols'19 (IronMan casolà)

Nova edició del meu propi repte distància IronMan, en format casolà, en bicicleta de muntanya i en solitari. L'IronGuíxols.
Nedar, serà a primera hora, el sol aquest dissabte sortirà a les 6:32, vull aprofitar per nedar amb la tranquil·litat del matí. El recorregut serà sortir de la platja gran de Sant Feliu de Guíxols, passar el Freu, pas entre roques, que tants reptes i tantes nedades  ha vist passar, tornar al punt de partida i fer una segona volta, fins completar els 3,8 km. El recorregut pot canviar en funció de l'estat de la mar i/o si hi hagués meduses. El pla B, és piscina, a la de Sant Feliu de Guíxols, on entreno habitualment, tot i que no obre fins a les 8:30.
El punt de transició serà a casa, res més còmode.
Pedalar, serà amb la bicicleta de muntanya, per les vies verdes. De Sant Feliu de Guíxols fins Olot i tornada, són uns 200 quilòmetres aproximadament, podria girar un cop arribes als 90 km al gps, per assolir així els 180 km d'una prova IronMan, però quedar-me a tant aprop de repetir, el que va ser el meu primer repte, seria lleig. El recorregut és principalment per pista, en molt bon estat i amb uns 1.200 metres de desnivell positiu.
De nou transició a casa, a Sant Feliu de Guíxols i a uns 250 metres hi haurà al punt de sortida.
Córrer, serà de nou per la via verda. Serà de nit, així la calor no em podrà jugar cap mala passada, una altre cosa la serà la son aliada amb el cansament. Ho faré en dues voltes, la primera, serà fins a Font Picant i intentaré que surtin, fent petits desviaments, un mínim de 25 km, si puc més, així la segona volta serà de més bon fer, serà resseguint el mateix camí, fent la meitat de la distància que resti i tornar, fins assolir córrer una marató, 42,2 km.
No és un repte ràpid, doncs és obert a trànsit. En el tram de bici, a més del que dugui a sobre, l'avituallament serà en establiments que trobaré tot fent la ruta. Seran un bon grapat d'hores, en que m'esforçaré, patiré i sobretot m'ho passaré bé, molt bé, fent bategar el cor ràpid.
Cròniques altres reptes distància IronMan casolans


Publicació relacionada:
20/07/19 IronGuíxols'19 (IronMan casolà). Primer intent 

16/07/19 Nedant amb lluna plena

Veure com el sol va marxant, com la llum mica en mica s'esvaeix i la ciutat es desdibuixa, mentre nedem, és una sensació intensa.
Amb en Sergi, des del 2014, que nedem alguna nit d'estiu, buscant la foscor, acompanyats per la lluna plena.
Tenim la mar entremaliada, onades que juguen amb nosaltres i nosaltres amb elles, sense més pretensió, que la de gaudir del moment.
Una vegada al Freu, pas entre roques de Sant Feliu de Guíxols, ens hi endinsem amb timidesa. Anem a contracorrent i gronxats per les ones que hi ha, pura diversió! amb un fons espectacular. Tornem de nou a passar pel Freu, per emprendre el camí de tornada, encara queda llum i una vegada dins, per mar que hi hagi, ens sentim a casa.
S'afegeixen a nosaltres la Mercè i en Joan, amb qui desfem camí fins a la platja, mentre la foscor va arribant i ho pinta tot de color fosc. Tot menys, la lluna, que està imponent i fa reflexes en la mar, per guiar-nos el trajecte cap a nosaltres mateixos.
Nedar sense veure el fons, té el seu encant. Evidentment, cal conèixer el trajecte, per no tenir sorpreses desagradables i anar amb sistemes de llum, que permetin que els altres en ubiquin en la nit.
Al no veure pràcticament res, amb el cap dins l'aigua. Un es pot centrar en sentir com el cos flueix, sentir com la calidesa de l'aigua ens mima i notar la dolçor de la sal, mentre les onades en acaronen. Una experiència que val molt la pena de viure.
Track garmin connect

14/07/19 II Oncocursa Guíxols Trail

L'ocasió s'ho mereixia,  calia deixar la meva mandra de posar-me un dorsal de banda. Tot i que amb dorsal o sense, tinc les mateixes poques ganes de competir. Prefereixo participar i gaudir.
La causa. Per tots els que hem viscut més o menys de prop, en un moment o altre, el càncer; fa que no dubti ni un moment en anar-hi. Es fa per recaptar fons per l'Oncolliga de Girona i quina millor manera d'aportar una gota en l'oceà de solidaritat, que corrent una estona.
Corrent per corriols, molts xulos, divertits, amb unes bones pujades i baixades pedregoses, que feien suar. Tot a tocar de casa i la majoria dels quals no havia trepitjat, ara gràcies a aquesta cursa, soc una mica més ric, conec nous llocs on córrer.
Sota l'acurada organització dels amics d'Oncorunners per un somriure, que van fer un bon marcatge i que no ens faltes de res.  Feia bastanta calor, ens van muntar quatre avituallaments en la ruta de 20 km, més un altre a l'arribada on ens esperava un bon esmorzar.
Ha estat la segona edició d'aquesta cursa, a la que ja tinc ganes de tornar. Ens hi veiem, de nou, el proper any!
Wikiloc
Track garmin connect

Entrada relacionada:
Proposta pel 14/07/19 II Oncocursa Guíxols Trail

Proposta pel 18/08/19 Travessia de Sant Feliu de Guíxols

En res ja hi tornarem a ser, un any més, a la travessia de Sant Feliu de Guíxols.
Una travessia per gaudir, nedant i seguint la costa més rocallosa dels voltants de Sant Feliu, un recorregut molt encant i de gran bellesa. Amb dues opcions: Travessia Sant Feliu  de 1.100 metres i una versió més curta, la Travessia de l'Espigó de 450.
Aquesta travessia, la visc des de dins, formant part del voluntariat de l'organització, que ajuda a fer possible aquesta prova any rere any. La veritat és que no he nedat en cap edició, abans d'entrar a formar part del Club Aquàtic Xaloc, perquè no nedava el suficient i des que hi soc, perquè faig suport amb el caiac i preparant altres temes organitzatius.
El recorregut el conec de sobres, el faig sovint, nedant i corrent al costat de la mar que tant m'apassiona.
Espero aquesta prova amb candeletes, poder veure un munt de companys de braçades, sempre fa il·lusió i fer-ho amb el club al que pertanys, encara més. Ens hi veiem!
Més informació: Club Aquàtic Xaloc

06/07/19 Doble Transfronterera

La memòria en aquesta ocasió m'ha fallat. Recordava com el 2013, tal dia com avui, la vam nedar dintre d'una travessia organitzada i que el recorregut era molt xulo. Fals! És espectacular! Per sort gaudirem doblament del trajecte, fent anada i tornada. Portbou - Cerbere - Portbou.
Al poc de sortir de Portbou, la mar la tenim en contra. El sol, ens permet veure com les parets dels penya-segats s'endinsen en l'aigua, i observar la dansa de peixos i més peixos, que transmeten pau i serenor.
Al Cap de Cerbere, costa avançar, paro un moment per treure la càmera de fotos i m'adono que en res, em trobo uns metres més enrere la guardo sense fer foto i a nedar.
Una vegada a Cerbere, parada a la platja per beure i menjar, el que duem dins les nostres boies.
La tornada és més rapida i pràcticament d'una tirada. No aprofito en excés la mar a favor, pel desgast físic de l'anada. Aquest any, la tirada més llarga no ha arribat a 4.000 metres,  m'he centrat en preparar  el repte de l'Abril, els 200 km a peu i els de maig, la Pirinexus en btt i la Volta a Formentera a peu. I en la llarga distància tot té un preu, que cal pagar, en total són 7.616 metres, dels quals els últims mil em sobren. Tinc fons per fer això i més, però la falta d'entrenament es deixa notar en els braços.
La veritat, és que m'ho he passat pipa. Gaudint de fer el que m'agrada, en un entorn amb màgia i en bona companyia, la diversió està assegurada.
Track garmin connect
Powered by Wikiloc

04/07/19 Pirinexus. Reportatge a Sportvicious

Els amics d'Sportvicious. En la seva revista bimensual, de juliol i agost. Han publicat un reportatge de la petita aventura que vaig fer pedalant,  el recorregut de la Pirinexus.
A continuació els enllaços on es pot visualitzar i descarregar la revista, de manera gratuïta:
Androidgoo.gl/5RAkSZ
Tots els escrits de l'aventura : Pirinexus 2019

Proposta pel 14/07/19 II Oncocursa Guíxols Trail

L’Oncocursa neix amb la finalitat d’organitzar una activitat solidària per tal de recaptar recursos econòmics per la  Fundació Oncolliga Girona en la seva tasca de millora de les condicions de vida dels malalts de càncer. Fet que serà consumat amb els drets d’inscripció i  participació de dos equips de corredors a  la propera edició de l'Oncotrail  2019 els dies 6 i 7 d’octubre, a la vila de Palafrugell. 
L’Oncocursa és divideix en dues curses en una mateixa finalitat, fer conèixer el nostre projecte a totes les persones.
Cursa popular solidària en tres modalitats, Caminada de 6 km i Cursa de 12 km, apte per a tothom i Trail de 20 km per al més atrevits, amb sortida i arriba a Sant Feliu de Guíxols. Cursa que és desenvoluparà per el nostre territori del Massís de l’Ardenya marítima. El conjunt d'aquest massís constitueix una àrea natural de valors estètics i paisatgístics excepcionals.  
Més informació: II Oncocursa solidària

Entrada relacionada:
14/07/19 II Oncocursa Guíxols Trail 

14/06/19 Trèvol de Núria, primer intent

Vam començar l'aventura d'intentar fer el trèvol de Núria, el divendres després de treballar. Entre equipar-nos i el desplaçament, iniciàvem la marxa a Queralbs a les 20:30.
Pugem cap a Núria, sense pressa i sense pausa, apurant l'última llum del dia, per posar-nos el frontal abans del principi de la nostra primera fulla del trèvol.
La lluna està quasi plena i el cel seré. En una de les parades que fem per menjar, apaguem els frontals i l'imatge és de les que es graven a foc en l'ànima, envoltats de muntanyes, amb neu acabada de caure tot just fa tres dies i un silenci que ho diu tot. Ens adonem de l'afortunats que som i gaudim el moment.
Un cop ens trobem a l'alçada del refugi de Coma de vaca, arriben núvols foscos i la lluna s'amaga rere seu. No plou, tot i que tenim molta aigua sota els peus, de la neu caiguda, que es va desfent, hi ha zones molt molles i passos de rierols que fan que alguna gota vagi calant en el calçat.
De nou a Núria, amb la fulla més llarga feta, comença a clarejar. La son, m'ha vingut  a recordar en un parell d'ocasions, que ve com a companya de viatge.
Tot just duem un parell de quilòmetres, camí del Puigmal, i succeïx el que no voldríem que passes. L'Andreu, té un fort dolor en un bessó, que l'impedeix de continuar en condicions. Tot i que s'ofereix a esperar-me a Núria, perquè segueixi almenys fins completar aquesta fulla, la decisió és fàcil de prendre, em retiro amb ell, som un equip.
El bessó no està en condicions per la baixada fins a Queralbs, així que faré una cosa nova, per primera vegada aniré amb el Camallera. Amb la de vegades que he vingut per aquí i no l'havia agafat cap vegada, tota una experiència. Per sort, el diagnòstic és una sobrecarrega i el tractament, repòs.
Hi ha qui no sap on està el límit, per mi, està en dilluns al matí, reprendre la vida allà on la varem deixar el divendres,
Track garmin connect


Publicació relacionada:
16/08/19 Trèvol de Núria, segon intent. Fent un bívol

19/05/19 Volta a Formentera a peu

En la claror de la lluna plena, arranca el repte. Encara no són ni les sis del matí i ja estic en marxa. 
Els primers quilòmetres són de molt bon fer, primer per una passarel·la de fusta i després per amples corriols, puc córrer amb certa comoditat fins el Far de la Mola. 
Gaudeixo d'una baixada amb vistes espectaculars, tot fent el camí romà de Sa Pujada. 
Al quilòmetre 25, parada per esmorzar i comprar aigua. Duc menjar a la motxilla, però pels àpats principals, aprofito el pas per nuclis de població per a fer-los. 
Sorpresa del dia, ni fet exprés. Coincideixo amb els companys de Marnaton, que varem participar en l'organització de la travessia de nedant del dia anterior i que hem allargat la nostra estada, per gaudir de Formentera. Tota una alegria. 
Al cap de poc, comença un dolç i feixuc calvari. Quilòmetres i quilòmetres de platges, que he de creuar per la sorra, fent lent i treballós el caminar. No corro, fa molta calor i noto el desgast físic, dels dos llargs dies que he estat treballant, amb els amics de Marnaton. 
L'Estany Pudent, és espectacular, una salina, on s'extreu sal de mar. 
Fins el far de Barbaria, km 62, puc gaudir dels penya-segats amb vistes a Eivissa. D'un terreny variat i ric en diversitat, ple de sargantanes de diferents colors, que fugisseres surten corrent al meu pas. 
Inicio el tram més complicat de la volta: els torrents. Que cal baixar, per posteriorment pujar. Algun amb més dificultat que un altre, sinó tècnicament, si per saber per on passar, tot i el dur el gps, acabo anant per on ho veig més clar. Em quedo sense aigua, la calor ha fet de les seves. Que hi farem, és part de l'aventura! 
Entre que es fa tard, ja fosqueja i que la calor no apreta, els últims 8 quilòmetres, els faig corrent, només amb una parada, en un oasi o més ben dit, una màquina automàtica de begudes fresques, que afortunat em sento, duc prop de dues hores sec, sec. Per contra, unes piles descarregades, fan que em quedi sense el guiatge del gps. Amb la llum del frontal, vaig fent camí. 
Acabo al voltant de les 10 de la nit. Han estat prop de 16 hores de diversió, fent 76,8 km  +/-, per completar a la Volta a Formentera. Un regal pels sentits.
Per error, vaig esborrar el track, us deixo el que vaig seguir: Volta a Formentera wikiloc 
Vaig fer prop de tres-centes fotogràfies, n'he fet una tria: Àlbum de fotos

16/05/19 Pirinexus. Tracks i fotos


Track etapa 1 Wikiloc Garmin Connect Sant Feliu de Guíxols - Sant Joan de les Abadesses 
Track etapa 2 Wikiloc Garmin Connect Sant Joan de les Abadesses - Capmany 
Track etapa 3 Wikiloc Garmin Connect Capmany - Sant Feliu de Guíxols
 
Tracks oficials i més informació de la ruta a: Pirinexus
 

Tots els escrits de l'aventura : Pirinexus 2019

15/05/19 Pirinexus. Etapa 3. Capmany - Sant Feliu de Guíxols

El sol encara està mandrós i ja he acabat la son. Ho recullo tot i de nou a fer el que tant m'agrada, pedalar. És l'última etapa i alhora la vull assaborir com si fos la primera.
Al km 14, primer regal de la jornada. El pas, per on he de creuar el riu Muga, hi ha uns 15 centímetres d'aigua. són uns 20 metres, l'inconvenient és que hi ha verdet, que em podria fer patinar la roda de la bici. Solució: em descalço i passo caminant. Un plaer sentir la fredor de l'aigua als peus, m'agrada tant, que un cop he creuat i torno, per estar-hi uns quants minuts encara en remull.
Pedalar pels Aiguamolls de l'Empordà, és parar a cada poc, per gaudir l'espectacle que la natura ofereix. Són hores de rodar plàcidament, al costat de rius o canals de rec.
Tenia l'intenció de fer un bany al mar, al meu pas per l'Escala. Hi ha una bona ventada, em fa anar de costat amb la bici i hi ha mala mar. Desisteixo de fer-ho. El fort vent m'acompanya la major part del dia.
A Torroella de Montgrí, pausa per dinar. Vull fer-ho en un restaurant, per variar. Però no. Decideixo comprar menjar i fer-ho, en un lloc apartat, en un banc, amb vistes al riu Ter i al Massís del Montgrí. Prefereixo gaudir la tranquil·litat de la solitud.
Quan més avanço, més ganes tinc de girar cua i desfer camí, per no acabar mai.
Al km 88, a Palamós, deixo la via verda i he de seguir resseguint el litoral, pel passeig de mar. És dimecres per la tarda i hi ha poca gent, és una delícia pels sentits, pedalar amb vistes al mar.

A quarts de set de la tarda, havent pedalat 109,7 km, amb només 351 metres positius, ja estic a casa, a Sant Feliu de Guíxols. Content pel viscut i amb la certesa que la línia d'arribada d'una aventura, és el punt de partida de la següent.
Tots els escrits de l'aventura : Pirinexus 2019

14/05/19 Pirinexus. Etapa 2. Sant Joan de les Abadesses - Capmany

A les set del matí, ja estic pedalant, avui tinc una petita contra-rellotge. He d'estar al càmping de Campmany, abans de les 19:30, hora en que tanquen recepció, sinó hauré de buscar una alternativa.
La nit ha estat freda, a Sant Joan les Abadesses, i ja se sap, que quan el dia neix, la fred creix. Tinc una pujada d'uns 18 km i un 600 metres de desnivell positiu, per agafar temperatura. Tot i anar carregat, és de bon fer.
Una vegada dalt, al Coll d'Ares, amb una alçada de 1.513 metres, coincideixo amb dues noies americanes, que estan fent ruta en bici i alforges, durant unes setmanes. No puc estar de recomanar-los-hi que visitin el Cap de Creus i  la Costa Brava. Compartim unes hores de pedaleig, amb el meu poc anglès i el seu molt de castellà.
La baixada fins a Prats de Molló, és una delícia, té unes vistes espectaculars.
La part francesa de la ruta Pirinexus, és de bon rodar i molt planera, exceptuant el seu inici i final. Al pas per Ceret, no deixo de veure, parades i parades al costat de les carreteres on venen cireres i per la part més interior, els camps tenyits de vermell, pels arbres fruiters.
Parada a dinar a Sant Joan de Pladecorts, amb vistes als llacs, on puc observar la vida passar, des de sota una ombra.
Per entrar de nou a Catalunya, cal afrontar el Coll de Panissars, que té una bona pujada, inclús una rampa, que costa de fer a peu, empenyen la bici,  és un tram curt i al cap de poc, estic dalt. Per tema temps, enfilo vers el Castell de Bellaguarda, a El Pertús i faig uns quilòmetres per carretera, fins a la Jonquera, on torno a agafar les pistes forestals de la ruta Pirinexus.
Ho aconsegueixo! Sense presses, assaborint el camí i alhora sense encantar-me. He pedalat, 118 km amb 1.539 metres positius, en una mica menys de dotze hores i estic al càmping, 40 minuts abans no tanquin recepció, genial!
Munto la tenda, dutxa, em preparo el sopar i a dormir, que demà seguiré fent realitat una il·lusió.
Tots els escrits de l'aventura : Pirinexus 2019

13/05/19 Pirinexus. Etapa 1. Sant Feliu de Guíxols - Sant Joan de les Abadesses

Surto de Sant Feliu, amb el remolc ple d'il·lusions, expectatives i moltes ganes de pedalar.
El primers quilòmetres, son estranys, anar amb el remolc, canvia les sensacions. En el manillar es nota l'equipatge, que habitualment no duc. Als pedals, cal adequar la relació de plats i pinyons, per adaptar-se al nou pes. I a cada obstacle, en forma de ressalt, clot o pedra, cal recordar, que han de passar-hi tres rodes, en comptes de les dues, a les que estic acostumat.
Al km 20 +/-, a Llagostera, la primera alegria del dia. Sense premeditar-ho, coincideixo amb la mare, que està caminant per la via verda, ella no sabia a quina hora passaria, doncs, no ho sabia ni jo.
El dia és calorós. Aprofito per sortir de la ruta, quan duc 78 km. Per anar fins el Molí dels Murris, a Les Planes d'Hostoles, un gorg espectacular, sembla tret d'un conte de fades. On remullar-me i nedar una estona, abans de dinar.
Al km 100, s'acaben les vies verdes. Deixo el pedalar per terra i cal fer-ho per asfalt, en una bona pujada, que em durà d'Olot fins a Sant Joan les Abadesses. La pujada es fa feixuga, alternant petites estones a peu, per descansar les cames i per descansar, sobretot, de la calor, que m'està fent suar la gota.
Un cop dalt, gaudeixo la baixada a bon ritme. Vull arribar al càmping abans no es faci fosc, tot i que tinc llum i la recepció esta oberta fins les 11 de la nit.
 
Toca muntar la tenda, el dos metres quadrats, que més lliure em fan sentir. Amb quasi 131 quilòmetres pedalats amb 1.728 metres de desnivell positiu, ràpidament em ve a atrapar la dolça son.
Tots els escrits de l'aventura : Pirinexus 2019