Proposta pel 25/08/19 Volta del Serrà

L'agost és per divertir-se al mar, en això el Club Aquàtic Xaloc, fa anys que crea escola, amb la Volta del Serrà. Que enguany celebra l'edició número tretze.
Travessia de 7.000 metres que es fa en equip de dos, mentre un neda, l'altre li fa l'acompanyament amb el caiac, fent tants canvis com es vulgui, aquí l'estratègia de cada quan fer el relleu és important. Com novetat recent, es pot fer també amb una planxa de paddle-surf, en comptes de caiac.
El recorregut no deixa indiferent, la sortida és des de la platja principal de Sant Feliu de Guíxols, creuant pel Freu, pas entre roques amb molt d'encant, segueix passant per l'illot de S'Adolitx, Cala Vigatà, Les Penyes i el gir, està ubicat a la Punta d'en Bosch, desfent les braçades per tornar al punt de sortida.
En aquesta prova, hi he participat en quatre ocasions, en que m'ho vaig passar molt bé. Amb ganes de repetir, des fa uns anys estic a l'altre costat, dins l'organització per intentar que els que hi participeu, gaudiu plenament de nedar en un indret de costa que em té el cor robat. Ens hi veiem!
Més informació: Club Aquàtic Xaloc

10 i 11/08/19 24 hores solidàries de natació de Prades

Hem tingut la sort de poder ajudar als que ajuden.
L'Associació Educa-Aprèn-Esport ens ho ha posat molt fàcil. Hem pogut nedar en torns de 30 minuts, dintre les 24 hores solidàries de Prades, en el meu cas en hores intempestives, com a mi m'agrada, a dos quarts de dues i a dos quarts de quatre de la matinada.
Hem pogut gaudir d'activitats durant el dia, ioga, un partit de futbol solidari, sessions de primers auxilis i de rescat dins l'aigua.
De nit ho hem pogut fer tot sopant, escoltant música en directe, que m'ha encantat, amb el grup Mel i Mató.
Amb un fi de festa molt i molt divertit, fent relleus cada 25 metres, de dos en dos, durant els últims 30 minuts. Tot plegat envoltat de bons amics i bona gent.
Nosaltres hem fet la part fàcil, divertint-nos mentre ens rasquem una mica la butxaca. La part difícil la tenen ells, els amics que han organitzat tot plegat, i que aniran a Lesbos, aquest setembre, per intentar millorar la vida dels refugiats. Perquè ells han decidit no mirar cap a l'altre costat i fer un pas endavant, moltes gràcies, teniu la meva total i sincera admiració.

Publicació relacionada:

Proposta pel 10 i 11/08/19 24 hores solidàries de natació de Prades

Arriben les 24 hores de natació solidàries de Prades!
El cap de setmana del 10 i 11 d'Agost.
Us esperem a tots per a donar el tret de sortida a les 12:00h a la piscina municipal de Prades.
Gaudirem tots junts i en família de diferents activitats:
- Sessió de Ioga.
- Jocs per als més petits.
- Sopar + concert amb el grup "Mel i Mató".
- Sessió de primers auxilis.
- Sessió de tècniques de rescat a l'aigua.
- Partit de futbol solidari entre el Prades 02 i l'Aleixar C.F.
Necessitem a tots els nedadors possibles així que si vols col·laborar amb la nostra causa, no dubtis en saltar a l'aigua de cap!!!
Ens hi veiem!


Publicació relacionada:
10 i 11/08/19 24 hores solidàries de natació de Prades

26/07/19 Marató de la feina a casa

Quina millor manera de celebrar que és el sant d'un, que fent el que t'agrada. Així ho he fet!
Aprofitant que podia plegar abans de la feina, canvi de roba i en res, surto des de l'estació d'autobús, aprop d'on treballo, fins a l'estació d'autobús de Sant Feliu de Guíxols. Amb l'intenció de fer una marató a peu per les vies verdes.
Estem a 32'7 graus de temperatura ambient i fa una mica de vent, que refresca i alhora és el millor aliat per aconseguir una deshidratació, doncs al no tenir tanta sensació de calor, un no veu tant, per sort en soc conscient.
L'estratègia de les primeres hores, és no córrer més de 15 minuts seguits, caminar a intervals i no córrer sobre cap superfície dura, ja sigui vorera, asfalt o tram emporlanat.
Km 0. Girona. 16:46. Inicio el repte, en solitari, amb el menjar i demés a la motxilla, amb una gran dosi de ganes de passar-ho bé.
Km 9. Llambilles. Primer avituallament en ruta. Petit entrepà (mini). Les parades estan previstes en llocs amb ombra i on sé que hi ha una font. Les pauses duren el temps just, una vegada feta l'última queixalada, toca seguir.
Km 15. Cassà de la Selva. Fruits secs i barreta. Són una mica més de les set de la tarda, a partir d'aquí corro de manera continua, tot i seguir evitant les superfícies dures.
km 24. Llagostera. Petit entrepà. la calor comença a afluixar i la humitat puja, Del 27% al començar, ja estem a 64%, tinc la pell molla i així seguiré fins al final.
km 33. Font Picant. Em tinc que posar el frontal, la nit i la tranquil·litat m'envolten. La humitat ha pujat i es posarà al 80% en el tram que em queda.
Km 35. Santa Cristina d'Aro. Tercer petit entrepà i la motxilla ja pesa menys. Em sento molt bé i còmode. He dosificat bé l'esforç i puc córrer, a ritme anar fent, gaudint de les sensacions que m'aporta córrer en la serenor de la nit.
Km 42.9. Sant Feliu de Guíxols. 23:24. Acabo sencer i ben content, he gaudit fent bategar el cor ràpid, fent el que m'agrada, soc una persona molt afortunada de poder-ho fer.
Track garmin connect

26/07/19 Novè aniversari del bloc

Nou anys! Com passa el temps, aquest bloc n'és testimoni silenciós i ple de paraules que parlen sensacions, reptes,  aventures i projectes.
A nivell personal, el que més m'agrada d'escriure un bloc, a part que gaudeixo molt escrivint, és que m'ajuda a tenir  les coses clares. No és el mateix fer un repte que  explicar-lo, cal posar les idees en ordre i buscar els mots que transmetin el que he viscut. Sense exageracions, ni omissions que canviïn el significat. Alhora em serveix com a quadern de bitàcola, quan em cal, hi entro per buscar-hi experiències anteriors, d'aquesta manera el record és més intens i m'ajuda a reviure situacions, que la memòria sempre endolceix i recorda a mitges.
Aquest bloc té una peculiaritat no buscada i que em fa molta gràcia, és que el dia de l'aniversari del bloc és el dia del meu sant i el dia en que vaig activar el domini, que seria com el sant del bloc, és el dia del meu aniversari, d'aquesta manera bloc i autor celebrem les mateixes dates. 
Qui ho havia de dir, quan vaig començar aquest projecte, que tot el que he anat aprenent, al llarg d'aquest anys, acabaria escrit en un llibre, titulat Aprenentatges de llarga distància. Llibre que en breu, en un màxim de dues setmanes ja estarà publicat. Un llibre que sinó hagués estat per la difusió d'aquest bloc, no hagués estat possible.
Queden molts escrits per publicar, amb aquesta hi ha 1.489 publicacions en aquest espai. El millor escrit, és com el millor repte, com la millor fotografia, sempre està per venir.
No puc deixar de donar-vos les gràcies, a vosaltres, a tots els que doneu sentit a aquest bloc, sense persones que el llegissin no existiria. Quan vaig començar hi havia dies de zero visites i mesos que no arribaven al centenar. Actualment té centenars de visites diàries i inclús algun dia arriba al miler, tot gràcies a vosaltres. Moltes gràcies amics!

20/07/19 IronGuíxols'19 (IronMan casolà). Primer intent

Iniciar el repte, amb la primera llum del dia, entrant dins l'aigua a les 6:30 del matí, és un premi pels sentits.
Faig dues voltes, des de la platja gran de Sant Feliu de Guíxols fins el Freu, pas entre roques, i tornar. En la primera m'acompanya l'amic Sergi. Abans de començar no puc evitar sentir-me petit, davant de tot el que m'espera. Nedo a pell, entre milers de peixos, peixos i més peixos. Fins completar els 4.070 metres nedant. La mar esta imponent i el sol espectacular.
Camino fins a casa, canvi d'equipació i a pedalar.
La calor es va deixant notar. Pedalo amb comoditat, sense forçar el ritme. L'anada fins a Olot té un tram de més de 20 km de pujada. Tinc prevista una parada per esmorzar al km 57, per encarar l'ascens amb condicions i una vegada a Olot, al km 101, parada per dinar, cal posar carburant!
Al res de desfer camí, ve el vent de cara, em desgasta, físicament i mentalment. No puc aprofitar tant com voldria la baixada. Vaig menjant cada dues hores. Al km 133 (Amer), trobo els bombers, treien arbres caiguts de la via verda.
Em començo a sentir marejat i amb mal de cap. Penso que ja se'm passarà i segueixo com si res, però vaig trobant-me un xic més malament a cada quilòmetre.
Al km 162 (Quart) torno a creuar-me amb els bombers amb acció. Al cap de res, ni deu minuts, coincideixo amb una persona de mitjana edat amb cadira de rodes, em saluda, li torno amb el meu millor somriure. L'imatge em colpeix. Al cap de pocs centenars de metres, m'enfonso, he de parar, les llàgrimes em renten la mirada. No ploro de dolor, ni de tristesa, la sal als ulls és per l'alegria de ser conscient que estic fent el que m'agrada i de sentir-me viu. No puc evitar de sentir-me una persona privilegiada i molt afortunada.
A llagostera a falta de només 20 km, he de muntar el llum i seguir pedalant en la foscor de la nit. El vent ja no bufa, hi ha  molta humitat i tinc la sensació que el cap dona voltes, encara que jo estigui quiet.
Després de 200 km pedalats amb la btt, nou a casa, tinc sensació de fàstic accentuada. Tot i això, menjo, amb l'estómac buit no podria afrontar la marató que em queda per endavant.
No tinc clar si el menjar es quedarà a la panxa o sortirà. M'espero 10 minuts a casa, assegut. Em canvio de roba. 10 minuts més assegut. I res, a la que estic dret, el mareig, fa que sembli que hagi de caure.
Prenc l'encertada, dura i sempre difícil decisió d'abandonar, content per haver-me divertit i per saber plegar a temps.
Track natació
Track ciclisme

Publicació relacionada:
Repte pel 20/07/19 IronGuíxols'19 (IronMan casolà)

Repte pel 20/07/19 IronGuíxols'19 (IronMan casolà)

Nova edició del meu propi repte distància IronMan, en format casolà, en bicicleta de muntanya i en solitari. L'IronGuíxols.
Nedar, serà a primera hora, el sol aquest dissabte sortirà a les 6:32, vull aprofitar per nedar amb la tranquil·litat del matí. El recorregut serà sortir de la platja gran de Sant Feliu de Guíxols, passar el Freu, pas entre roques, que tants reptes i tantes nedades  ha vist passar, tornar al punt de partida i fer una segona volta, fins completar els 3,8 km. El recorregut pot canviar en funció de l'estat de la mar i/o si hi hagués meduses. El pla B, és piscina, a la de Sant Feliu de Guíxols, on entreno habitualment, tot i que no obre fins a les 8:30.
El punt de transició serà a casa, res més còmode.
Pedalar, serà amb la bicicleta de muntanya, per les vies verdes. De Sant Feliu de Guíxols fins Olot i tornada, són uns 200 quilòmetres aproximadament, podria girar un cop arribes als 90 km al gps, per assolir així els 180 km d'una prova IronMan, però quedar-me a tant aprop de repetir, el que va ser el meu primer repte, seria lleig. El recorregut és principalment per pista, en molt bon estat i amb uns 1.200 metres de desnivell positiu.
De nou transició a casa, a Sant Feliu de Guíxols i a uns 250 metres hi haurà al punt de sortida.
Córrer, serà de nou per la via verda. Serà de nit, així la calor no em podrà jugar cap mala passada, una altre cosa la serà la son aliada amb el cansament. Ho faré en dues voltes, la primera, serà fins a Font Picant i intentaré que surtin, fent petits desviaments, un mínim de 25 km, si puc més, així la segona volta serà de més bon fer, serà resseguint el mateix camí, fent la meitat de la distància que resti i tornar, fins assolir córrer una marató, 42,2 km.
No és un repte ràpid, doncs és obert a trànsit. En el tram de bici, a més del que dugui a sobre, l'avituallament serà en establiments que trobaré tot fent la ruta. Seran un bon grapat d'hores, en que m'esforçaré, patiré i sobretot m'ho passaré bé, molt bé, fent bategar el cor ràpid.
Cròniques altres reptes distància IronMan casolans


Publicació relacionada:
20/07/19 IronGuíxols'19 (IronMan casolà). Primer intent 

16/07/19 Nedant amb lluna plena

Veure com el sol va marxant, com la llum mica en mica s'esvaeix i la ciutat es desdibuixa, mentre nedem, és una sensació intensa.
Amb en Sergi, des del 2014, que nedem alguna nit d'estiu, buscant la foscor, acompanyats per la lluna plena.
Tenim la mar entremaliada, onades que juguen amb nosaltres i nosaltres amb elles, sense més pretensió, que la de gaudir del moment.
Una vegada al Freu, pas entre roques de Sant Feliu de Guíxols, ens hi endinsem amb timidesa. Anem a contracorrent i gronxats per les ones que hi ha, pura diversió! amb un fons espectacular. Tornem de nou a passar pel Freu, per emprendre el camí de tornada, encara queda llum i una vegada dins, per mar que hi hagi, ens sentim a casa.
S'afegeixen a nosaltres la Mercè i en Joan, amb qui desfem camí fins a la platja, mentre la foscor va arribant i ho pinta tot de color fosc. Tot menys, la lluna, que està imponent i fa reflexes en la mar, per guiar-nos el trajecte cap a nosaltres mateixos.
Nedar sense veure el fons, té el seu encant. Evidentment, cal conèixer el trajecte, per no tenir sorpreses desagradables i anar amb sistemes de llum, que permetin que els altres en ubiquin en la nit.
Al no veure pràcticament res, amb el cap dins l'aigua. Un es pot centrar en sentir com el cos flueix, sentir com la calidesa de l'aigua ens mima i notar la dolçor de la sal, mentre les onades en acaronen. Una experiència que val molt la pena de viure.
Track garmin connect

14/07/19 II Oncocursa Guíxols Trail

L'ocasió s'ho mereixia,  calia deixar la meva mandra de posar-me un dorsal de banda. Tot i que amb dorsal o sense, tinc les mateixes poques ganes de competir. Prefereixo participar i gaudir.
La causa. Per tots els que hem viscut més o menys de prop, en un moment o altre, el càncer; fa que no dubti ni un moment en anar-hi. Es fa per recaptar fons per l'Oncolliga de Girona i quina millor manera d'aportar una gota en l'oceà de solidaritat, que corrent una estona.
Corrent per corriols, molts xulos, divertits, amb unes bones pujades i baixades pedregoses, que feien suar. Tot a tocar de casa i la majoria dels quals no havia trepitjat, ara gràcies a aquesta cursa, soc una mica més ric, conec nous llocs on córrer.
Sota l'acurada organització dels amics d'Oncorunners per un somriure, que van fer un bon marcatge i que no ens faltes de res.  Feia bastanta calor, ens van muntar quatre avituallaments en la ruta de 20 km, més un altre a l'arribada on ens esperava un bon esmorzar.
Ha estat la segona edició d'aquesta cursa, a la que ja tinc ganes de tornar. Ens hi veiem, de nou, el proper any!
Wikiloc
Track garmin connect

Entrada relacionada:
Proposta pel 14/07/19 II Oncocursa Guíxols Trail

Proposta pel 18/08/19 Travessia de Sant Feliu de Guíxols

En res ja hi tornarem a ser, un any més, a la travessia de Sant Feliu de Guíxols.
Una travessia per gaudir, nedant i seguint la costa més rocallosa dels voltants de Sant Feliu, un recorregut molt encant i de gran bellesa. Amb dues opcions: Travessia Sant Feliu  de 1.100 metres i una versió més curta, la Travessia de l'Espigó de 450.
Aquesta travessia, la visc des de dins, formant part del voluntariat de l'organització, que ajuda a fer possible aquesta prova any rere any. La veritat és que no he nedat en cap edició, abans d'entrar a formar part del Club Aquàtic Xaloc, perquè no nedava el suficient i des que hi soc, perquè faig suport amb el caiac i preparant altres temes organitzatius.
El recorregut el conec de sobres, el faig sovint, nedant i corrent al costat de la mar que tant m'apassiona.
Espero aquesta prova amb candeletes, poder veure un munt de companys de braçades, sempre fa il·lusió i fer-ho amb el club al que pertanys, encara més. Ens hi veiem!
Més informació: Club Aquàtic Xaloc

06/07/19 Doble Transfronterera

La memòria en aquesta ocasió m'ha fallat. Recordava com el 2013, tal dia com avui, la vam nedar dintre d'una travessia organitzada i que el recorregut era molt xulo. Fals! És espectacular! Per sort gaudirem doblament del trajecte, fent anada i tornada. Portbou - Cerbere - Portbou.
Al poc de sortir de Portbou, la mar la tenim en contra. El sol, ens permet veure com les parets dels penya-segats s'endinsen en l'aigua, i observar la dansa de peixos i més peixos, que transmeten pau i serenor.
Al Cap de Cerbere, costa avançar, paro un moment per treure la càmera de fotos i m'adono que en res, em trobo uns metres més enrere la guardo sense fer foto i a nedar.
Una vegada a Cerbere, parada a la platja per beure i menjar, el que duem dins les nostres boies.
La tornada és més rapida i pràcticament d'una tirada. No aprofito en excés la mar a favor, pel desgast físic de l'anada. Aquest any, la tirada més llarga no ha arribat a 4.000 metres,  m'he centrat en preparar  el repte de l'Abril, els 200 km a peu i els de maig, la Pirinexus en btt i la Volta a Formentera a peu. I en la llarga distància tot té un preu, que cal pagar, en total són 7.616 metres, dels quals els últims mil em sobren. Tinc fons per fer això i més, però la falta d'entrenament es deixa notar en els braços.
La veritat, és que m'ho he passat pipa. Gaudint de fer el que m'agrada, en un entorn amb màgia i en bona companyia, la diversió està assegurada.
Track garmin connect
Powered by Wikiloc

04/07/19 Pirinexus. Reportatge a Sportvicious

Els amics d'Sportvicious. En la seva revista bimensual, de juliol i agost. Han publicat un reportatge de la petita aventura que vaig fer pedalant,  el recorregut de la Pirinexus.
A continuació els enllaços on es pot visualitzar i descarregar la revista, de manera gratuïta:
Androidgoo.gl/5RAkSZ
Tots els escrits de l'aventura : Pirinexus 2019

Proposta pel 14/07/19 II Oncocursa Guíxols Trail

L’Oncocursa neix amb la finalitat d’organitzar una activitat solidària per tal de recaptar recursos econòmics per la  Fundació Oncolliga Girona en la seva tasca de millora de les condicions de vida dels malalts de càncer. Fet que serà consumat amb els drets d’inscripció i  participació de dos equips de corredors a  la propera edició de l'Oncotrail  2019 els dies 6 i 7 d’octubre, a la vila de Palafrugell. 
L’Oncocursa és divideix en dues curses en una mateixa finalitat, fer conèixer el nostre projecte a totes les persones.
Cursa popular solidària en tres modalitats, Caminada de 6 km i Cursa de 12 km, apte per a tothom i Trail de 20 km per al més atrevits, amb sortida i arriba a Sant Feliu de Guíxols. Cursa que és desenvoluparà per el nostre territori del Massís de l’Ardenya marítima. El conjunt d'aquest massís constitueix una àrea natural de valors estètics i paisatgístics excepcionals.  
Més informació: II Oncocursa solidària

Entrada relacionada:
14/07/19 II Oncocursa Guíxols Trail 

14/06/19 Trèvol de Núria, primer intent

Vam començar l'aventura d'intentar fer el trèvol de Núria, el divendres després de treballar. Entre equipar-nos i el desplaçament, iniciàvem la marxa a Queralbs a les 20:30.
Pugem cap a Núria, sense pressa i sense pausa, apurant l'última llum del dia, per posar-nos el frontal abans del principi de la nostra primera fulla del trèvol.
La lluna està quasi plena i el cel seré. En una de les parades que fem per menjar, apaguem els frontals i l'imatge és de les que es graven a foc en l'ànima, envoltats de muntanyes, amb neu acabada de caure tot just fa tres dies i un silenci que ho diu tot. Ens adonem de l'afortunats que som i gaudim el moment.
Un cop ens trobem a l'alçada del refugi de Coma de vaca, arriben núvols foscos i la lluna s'amaga rere seu. No plou, tot i que tenim molta aigua sota els peus, de la neu caiguda, que es va desfent, hi ha zones molt molles i passos de rierols que fan que alguna gota vagi calant en el calçat.
De nou a Núria, amb la fulla més llarga feta, comença a clarejar. La son, m'ha vingut  a recordar en un parell d'ocasions, que ve com a companya de viatge.
Tot just duem un parell de quilòmetres, camí del Puigmal, i succeïx el que no voldríem que passes. L'Andreu, té un fort dolor en un bessó, que l'impedeix de continuar en condicions. Tot i que s'ofereix a esperar-me a Núria, perquè segueixi almenys fins completar aquesta fulla, la decisió és fàcil de prendre, em retiro amb ell, som un equip.
El bessó no està en condicions per la baixada fins a Queralbs, així que faré una cosa nova, per primera vegada aniré amb el Camallera. Amb la de vegades que he vingut per aquí i no l'havia agafat cap vegada, tota una experiència. Per sort, el diagnòstic és una sobrecarrega i el tractament, repòs.
Hi ha qui no sap on està el límit, per mi, està en dilluns al matí, reprendre la vida allà on la varem deixar el divendres,
Track garmin connect

19/05/19 Volta a Formentera a peu

En la claror de la lluna plena, arranca el repte. Encara no són ni les sis del matí i ja estic en marxa. 
Els primers quilòmetres són de molt bon fer, primer per una passarel·la de fusta i després per amples corriols, puc córrer amb certa comoditat fins el Far de la Mola. 
Gaudeixo d'una baixada amb vistes espectaculars, tot fent el camí romà de Sa Pujada. 
Al quilòmetre 25, parada per esmorzar i comprar aigua. Duc menjar a la motxilla, però pels àpats principals, aprofito el pas per nuclis de població per a fer-los. 
Sorpresa del dia, ni fet exprés. Coincideixo amb els companys de Marnaton, que varem participar en l'organització de la travessia de nedant del dia anterior i que hem allargat la nostra estada, per gaudir de Formentera. Tota una alegria. 
Al cap de poc, comença un dolç i feixuc calvari. Quilòmetres i quilòmetres de platges, que he de creuar per la sorra, fent lent i treballós el caminar. No corro, fa molta calor i noto el desgast físic, dels dos llargs dies que he estat treballant, amb els amics de Marnaton. 
L'Estany Pudent, és espectacular, una salina, on s'extreu sal de mar. 
Fins el far de Barbaria, km 62, puc gaudir dels penya-segats amb vistes a Eivissa. D'un terreny variat i ric en diversitat, ple de sargantanes de diferents colors, que fugisseres surten corrent al meu pas. 
Inicio el tram més complicat de la volta: els torrents. Que cal baixar, per posteriorment pujar. Algun amb més dificultat que un altre, sinó tècnicament, si per saber per on passar, tot i el dur el gps, acabo anant per on ho veig més clar. Em quedo sense aigua, la calor ha fet de les seves. Que hi farem, és part de l'aventura! 
Entre que es fa tard, ja fosqueja i que la calor no apreta, els últims 8 quilòmetres, els faig corrent, només amb una parada, en un oasi o més ben dit, una màquina automàtica de begudes fresques, que afortunat em sento, duc prop de dues hores sec, sec. Per contra, unes piles descarregades, fan que em quedi sense el guiatge del gps. Amb la llum del frontal, vaig fent camí. 
Acabo al voltant de les 10 de la nit. Han estat prop de 16 hores de diversió, fent 76,8 km  +/-, per completar a la Volta a Formentera. Un regal pels sentits.
Per error, vaig esborrar el track, us deixo el que vaig seguir: Volta a Formentera wikiloc 
Vaig fer prop de tres-centes fotogràfies, n'he fet una tria: Àlbum de fotos

16/05/19 Pirinexus. Tracks i fotos


Track etapa 1 Wikiloc Garmin Connect Sant Feliu de Guíxols - Sant Joan de les Abadesses 
Track etapa 2 Wikiloc Garmin Connect Sant Joan de les Abadesses - Capmany 
Track etapa 3 Wikiloc Garmin Connect Capmany - Sant Feliu de Guíxols
 
Tracks oficials i més informació de la ruta a: Pirinexus
 

Tots els escrits de l'aventura : Pirinexus 2019

15/05/19 Pirinexus. Etapa 3. Capmany - Sant Feliu de Guíxols

El sol encara està mandrós i ja he acabat la son. Ho recullo tot i de nou a fer el que tant m'agrada, pedalar. És l'última etapa i alhora la vull assaborir com si fos la primera.
Al km 14, primer regal de la jornada. El pas, per on he de creuar el riu Muga, hi ha uns 15 centímetres d'aigua. són uns 20 metres, l'inconvenient és que hi ha verdet, que em podria fer patinar la roda de la bici. Solució: em descalço i passo caminant. Un plaer sentir la fredor de l'aigua als peus, m'agrada tant, que un cop he creuat i torno, per estar-hi uns quants minuts encara en remull.
Pedalar pels Aiguamolls de l'Empordà, és parar a cada poc, per gaudir l'espectacle que la natura ofereix. Són hores de rodar plàcidament, al costat de rius o canals de rec.
Tenia l'intenció de fer un bany al mar, al meu pas per l'Escala. Hi ha una bona ventada, em fa anar de costat amb la bici i hi ha mala mar. Desisteixo de fer-ho. El fort vent m'acompanya la major part del dia.
A Torroella de Montgrí, pausa per dinar. Vull fer-ho en un restaurant, per variar. Però no. Decideixo comprar menjar i fer-ho, en un lloc apartat, en un banc, amb vistes al riu Ter i al Massís del Montgrí. Prefereixo gaudir la tranquil·litat de la solitud.
Quan més avanço, més ganes tinc de girar cua i desfer camí, per no acabar mai.
Al km 88, a Palamós, deixo la via verda i he de seguir resseguint el litoral, pel passeig de mar. És dimecres per la tarda i hi ha poca gent, és una delícia pels sentits, pedalar amb vistes al mar.

A quarts de set de la tarda, havent pedalat 109,7 km, amb només 351 metres positius, ja estic a casa, a Sant Feliu de Guíxols. Content pel viscut i amb la certesa que la línia d'arribada d'una aventura, és el punt de partida de la següent.
Tots els escrits de l'aventura : Pirinexus 2019

14/05/19 Pirinexus. Etapa 2. Sant Joan de les Abadesses - Capmany

A les set del matí, ja estic pedalant, avui tinc una petita contra-rellotge. He d'estar al càmping de Campmany, abans de les 19:30, hora en que tanquen recepció, sinó hauré de buscar una alternativa.
La nit ha estat freda, a Sant Joan les Abadesses, i ja se sap, que quan el dia neix, la fred creix. Tinc una pujada d'uns 18 km i un 600 metres de desnivell positiu, per agafar temperatura. Tot i anar carregat, és de bon fer.
Una vegada dalt, al Coll d'Ares, amb una alçada de 1.513 metres, coincideixo amb dues noies americanes, que estan fent ruta en bici i alforges, durant unes setmanes. No puc estar de recomanar-los-hi que visitin el Cap de Creus i  la Costa Brava. Compartim unes hores de pedaleig, amb el meu poc anglès i el seu molt de castellà.
La baixada fins a Prats de Molló, és una delícia, té unes vistes espectaculars.
La part francesa de la ruta Pirinexus, és de bon rodar i molt planera, exceptuant el seu inici i final. Al pas per Ceret, no deixo de veure, parades i parades al costat de les carreteres on venen cireres i per la part més interior, els camps tenyits de vermell, pels arbres fruiters.
Parada a dinar a Sant Joan de Pladecorts, amb vistes als llacs, on puc observar la vida passar, des de sota una ombra.
Per entrar de nou a Catalunya, cal afrontar el Coll de Panissars, que té una bona pujada, inclús una rampa, que costa de fer a peu, empenyen la bici,  és un tram curt i al cap de poc, estic dalt. Per tema temps, enfilo vers el Castell de Bellaguarda, a El Pertús i faig uns quilòmetres per carretera, fins a la Jonquera, on torno a agafar les pistes forestals de la ruta Pirinexus.
Ho aconsegueixo! Sense presses, assaborint el camí i alhora sense encantar-me. He pedalat, 118 km amb 1.539 metres positius, en una mica menys de dotze hores i estic al càmping, 40 minuts abans no tanquin recepció, genial!
Munto la tenda, dutxa, em preparo el sopar i a dormir, que demà seguiré fent realitat una il·lusió.
Tots els escrits de l'aventura : Pirinexus 2019

13/05/19 Pirinexus. Etapa 1. Sant Feliu de Guíxols - Sant Joan de les Abadesses

Surto de Sant Feliu, amb el remolc ple d'il·lusions, expectatives i moltes ganes de pedalar.
El primers quilòmetres, son estranys, anar amb el remolc, canvia les sensacions. En el manillar es nota l'equipatge, que habitualment no duc. Als pedals, cal adequar la relació de plats i pinyons, per adaptar-se al nou pes. I a cada obstacle, en forma de ressalt, clot o pedra, cal recordar, que han de passar-hi tres rodes, en comptes de les dues, a les que estic acostumat.
Al km 20 +/-, a Llagostera, la primera alegria del dia. Sense premeditar-ho, coincideixo amb la mare, que està caminant per la via verda, ella no sabia a quina hora passaria, doncs, no ho sabia ni jo.
El dia és calorós. Aprofito per sortir de la ruta, quan duc 78 km. Per anar fins el Molí dels Murris, a Les Planes d'Hostoles, un gorg espectacular, sembla tret d'un conte de fades. On remullar-me i nedar una estona, abans de dinar.
Al km 100, s'acaben les vies verdes. Deixo el pedalar per terra i cal fer-ho per asfalt, en una bona pujada, que em durà d'Olot fins a Sant Joan les Abadesses. La pujada es fa feixuga, alternant petites estones a peu, per descansar les cames i per descansar, sobretot, de la calor, que m'està fent suar la gota.
Un cop dalt, gaudeixo la baixada a bon ritme. Vull arribar al càmping abans no es faci fosc, tot i que tinc llum i la recepció esta oberta fins les 11 de la nit.
 
Toca muntar la tenda, el dos metres quadrats, que més lliure em fan sentir. Amb quasi 131 quilòmetres pedalats amb 1.728 metres de desnivell positiu, ràpidament em ve a atrapar la dolça son.
Tots els escrits de l'aventura : Pirinexus 2019

12/05/19 Pirinexus. Material

Llistat de tot el material, que carregaré al damunt, per aquesta petita aventura:
Equipament
1 casc, imprescindible per anar en bici 
2 buff
2 mallot màniga curta, el que duré posat i el recanvi
1 mallot màniga llarga, pels matins i els vespres
1 jaqueta gore-tex, per em servirà per les baixades llargues i per dur a la nit
1 impermeable, per si plou, cosa probable aquest mes de maig
1 pantaló impermeable, per si plou amb intensitat
1 armilla paravent i 1 manguitos, per poder jugar amb l'equipació
1 jocs guants d'anar en bici
3 calçotets, els posats i dos més
3 parells de mitjons, els posats i dos de recanvi
1 culotte curt
1 malles llargues, per si fa fred les puc dur a sota el culotte al pedalar i per al acabar la jornada em serviran de pantalons llargs
1 sabatilles btt, amb cales pels pedals automàtics
1 sabatilles, per mourem un cop deixi de pedalar i per si cal empènyer la bici per alguna pujada tècnica.
1 xancles, per dutxar-me
Cura personal
1 ulleres de sol
1 crema solar, imprescindible cuidar la pell
1 repel·lent mosquits, amb l'estima que em tenen, el tinc que dur si o si
1 blister ibuprofé, alcohol en tovalloleta per si em faig alguna rascada i 1 reflex en esprai, son la farmaciola imprescindible
1 gel de bany i 1 pinta per higiene personal
5 tovalloletes humides individuals, higiene d'emergència
3 paquets mocadors paper
1 tovallola microfibra
Eines bicicleta
1 càmaras roda del remolc 
1 càmara per les rodes de la bicicleta, duc tubular, és altament improbable que la necessiti a menys que ragi la coberta  
1 joc de recanvis de pasadors del remolc
1 manxa  de peu, és voluminosa, però altament pràctica i per repassar la pressió de les rodes tubulars és el més còmode
2 cartutxos gas i 1 adaptador, per si la manxa fallés
1 joc d'eines canviar la càmera 
1 tronxacadenes
1 multi-eines i 10 brides, mai saps perquè les faràs servir i sempre et treuen d'algun contratemps
1 pot oli, per anar lubrificant la cadena.
Il·luminació 
1 Frontal a piles i les seves piles de recanvi per acampar
1 focus i 1 bateria, per si he de circular de nit, tot i que no ho tinc previst
1 llum posterior vermell per la bici, seguretat passiva
Seguretat 
2 cadenes per lligar la bici quan dormi o quan l'hagi de deixar per anar a comprar
1 esprai pebre, per si algun animal té ganes de fer-me la guitza
Estris cuina
1 fogonet i 1 bombona de gas per cuinar
1 joc estris cuinar, olla i paella/plat d'alumini
1 cullera, 1 forquilla i 1 navalla
1 encenedor
1 fregador i rentavaixelles liquid per rentar els estris de cuina
Electrònica
1 gps amb tracks carregats i 6 piles recarregables pel mateix
1 càmera fotos i 1 mini trípode
1 auriculars, per escoltar la ràdio, tot i que no mentre pedalo, prefereixo escoltar la via
2 bateries externes, 1 de 4.400 i 1 de 9.000 de mAh
1 cable per carregar mòbil tipus C i 1 cable usb  per carregar la càmera i les bateries externes
2 endolls usb, per quan tingui a l'abast algun endoll
Per fer nit
1 Tenda de campanya
1 Màrfega auto-inflable
1 Sac de dormir
Varis
1 llibreta i 2 bolis per apuntar les vivències i idees
1 bidó d'aigua
Per suposat la bicicleta tot terreny, la btt, revisada i posada apunt pel mecànic de confiança.
També duré barretes, galetes i fruita per entre hores i  menjar per un parell de dies, que aniré proveint sobre la marxa. I un pot de plàstic amb tapa, on hi porto pa de motllo i embotits, que tinc sempre molt a mà, per anar menjant cada dos, tres hores.
Tot plegat ho duré en una petita alforja posterior de 13 litres, amb la seva corresponent funda de pluja i un remolc bob yak, que va a l'eix de la roda posterior, que duu una bossa estanca de 94 litres, als que hi afegiré una bossa estanca al damunt aguantada per cintes elàstiques, on hi duc el que crec que puc necessitar mentre estic en marxa. Juntament amb una petita motxilla a l'esquena, amb bossa d'aigua per anar bevent assíduament.
Tots els escrits de l'aventura : Pirinexus 2019

Propera aventura, del 13 al 15/05/19 Pirinexus en btt

353 km, amb uns 3.500 metres de desnivell acumulat aproximadament, en solitari, en btt i remolc, amb tot el material al damunt (roba, tenda campanya, sac de dormir, estris per cuinar, etc).
Pirinexus és una ruta circular d'uns 353 quilòmetres de recorregut, que uneix el sud de França amb les comarques Gironines. Passa per 53 poblacions i 8 comarques. Combina diferents superfícies per a rodar, vies verdes, carreteres secundaries, camins agrícoles de terra i formigonats.
Serà una petita aventura, que realitzaré en tres etapes, fent nit en càmpings, dins el metre quadrat que més llibertat em dona, la tenda de campanya. Els trams són bastants equitatius en distància, uns 120 km +/- cadascun, tot i que no en desnivell acumulat, que anirà de més a menys.
L'inici, serà com tots els bons reptes, des de casa. Sant Feliu de Guíxols, Fent la primera nit a Sant Joan de les Abadesses. El segon dia vull descansar a Capmany. El tercer, ja dormiré en el llit de casa.
Fer-ho entre setmana, de dilluns a dimecres, ajudarà a que sigui una experiència més tranquil·la i pugui gaudir del camí amb més intensitat. 
Faig aquesta petita aventura en solitari, amb el propòsit de ser feliç fent el que m'agrada, fent bategar el cor ràpid damunt la bici, vivint intensament emocions i sensacions. 
Tots els escrits de l'aventura : Pirinexus 2019

Proposta pel 18/05/19 XXX Triatló sprint de Sant Feliu de Guíxols

Aquest mes de maig, torna a disputar-se el triatló més antic de Catalunya. En la seva trentena edició. Alhora es celebrarà la cinquena edició del duatló iniciació, pre-benjamí, benjamí i aleví.
En l'edició d'enguany del Triatló Sprint de Sant Feliu de Guíxols s'ha variat una mica els circuits de natació i de córrer. Es podrà observar la natació dels triatletes des del nou espai de l'espigó i des del nou Passeig Rius i Calvet. El circuit de bici, segueix tant espectacular com sempre, amb el seu recorregut per la carretera de Tossa de Mar.
Informació i inscripcions: Triatló.org
 
També hi ha la possibilitat de viure'l des de dins, col·laborant com a voluntari. Més informació a: Club Aquàtic Xaloc

05/05/19 OncoExtreme, cursa d'obstacles

Córrer sempre és divertit, fer-ho en una cursa d'obstacles, encara més. En l'entorn de mar i muntanya de Palamós ho fa atractiu, es miri per on es miri. Si hi afegim que és de caràcter solidari, perquè els beneficis van a l'Oncolliga, es torna més interessant. Si hi sumen, que la vaig fer amb la meva germana, ja és un onze sobre deu.
L'ambient abans, durant i després de la prova, és de bon rotllo, evidentment que hi ha qui va a competir, tot i que la gran majoria va a passar-s'ho bé i això es nota en l'atmosfera. Els voluntaris i organitzadors, tota l'estona amb un somriure, ajudant a que tothom gaudis de la jornada.
Els obstacles, molts divertits. A mi els fan pujar cap amunt, deixant el terra avall, no m'atrauen gaire, a la meva germana si, que s'enfila per on calgui i perquè no n'hi havia de més alts. Sóc el poruc de la família. Amb els que més he disfrutat, ha estat amb els d'aigua i fang, això de rebolcar-me per terra, caminar a quatre grapes per fang i/o aigua, m'ho ha fet passar pipa.
Àlbum de fotos
Track garmin connect

Escrit relacionat:
Proposta pel 05/05/19 OncoExtreme, cursa d'obstacles

04/05/19 Marnaton Barcelona, una lliçó de vida

La Marnaton de Barcelona, l'he viscuda des de dins, a vista de  caiac. Hi ha hagut uns mil participants, mil i una histories. Tot i que jo, des de fa dos anys en visc una, de molt aprop.
És una història de vital, de superació, d'anar sempre una mica més enllà, una lliçó de vida.
Des del 2017, tinc la gran sort de poder anar, des del caiac, amb en Sergio Perez, que té una minusvalidesa a les cames, que compensa amb escreix, amb una voluntat i determinació de ferro i acompanyant-lo en Francesc Calvo, entrenador i, sobretot, amic seu.
El 2017 va nedar 2.000 metres, l'any següent els 4.000 i enguany, s'havia proposat fer els 6.500, tot i que per motius de seguretat, per la baixa temperatura de l'aigua, al voltant de 15 graus, l'organització, va retallar per tothom a 5.000 metres.
El més espectacular d'en Sergio, és que, en les tres ocasions que he tingut l'honor d'anar amb ell, no l'he sentit queixar-se, ni dir paraules amb desànim, ni defallir. Si he escoltat com descriu la realitat i com afronta, braçada a braçada el seu repte. Només puc sentir admiració per una persona com ell. 
També la meva admiració i reconeixement per en Francesc. Aquest dissabte, va nedar els 5.000, a menys de la meitat del seu ritme habitual, anar més a poc a poc a l'aigua, vol dir agafar fred i tenir la musculatura entumida.
Els dos són una lliço de vida, que demostra, que la voluntat trenca totes les barreres i que l'amistat, ajuda a seguir endavant. Moltes gràcies pel vostre exemple!
Àlbum de fotografies

01/05/19 Correu electrònic, pels mecenes del llibre, Aprenentatges de llarga distància

Hola amics.
Tots els mecenes que heu fet una aportació, teniu a la vostra safata de correu electrònic un missatge, enviat mitjançant Verkami.
És un formulari per a poder gestionar la vostra recompensa i alhora per saber quin nom ha de constar a l'apartat d'agraïments. Els que heu optat per l'ebook us demano el mail en el que el voleu rebre i/o els que heu optat per l'edició de paper, us demano on enviar-lo.
Els que vau escollir el pack que inclou sortida en caiac, rebreu, en breu, un altre correu,  on us explico com fer-ho per quedar.
El llibre es troba en fase de correcció ortogràfica i d'estil, un cop estigui conclosa aquesta fase, em cal tenir tots els noms per l'apartat d'agraïments, per poder enviar-lo a maquetar.  Us aniré informant, puntualment, de totes les novetats en la publicació del llibre.
Gràcies per fer d'una il·lusió, una realitat. Moltes gràcies amics!

23/04/19 200 km a peu

Plou, mentre esmorzo i faig els últims preparatius. Inicio el repte a les 9:14, ja sense pluja.
La via verda està enfangada i cal anar esquivant les basses, per seguir amb els peu secs. La pluja ha marxat per no tornar, a estones hi ha una xafogor de mal portar.
Els 200 km, els faig en vuit voltes, amb inici i fi a casa. Al fer una distància tant llarga, tot es relativitza.
Fins al quilòmetre 70 +/-, corro de manera continua, exceptuant les pauses per menjar i beure en ruta i les que faig d'avituallament a casa.
En les parades a casa, segueixo un protocol estricte, per no dedicar més temps del necessari: endollo electrònica, necessitats fisiològiques i d'higiene, menjar i aprovisionament pel següent tram.
A la que duc quatre voltes, al km 109, són les cinc de la matinada, paro a dormir una hora, per no tenir aquella passió de son, en que més que avançar vas de costat, fent passos en fals. Amb els anys, he aprés que el millor per gestionar la son, és dormir una mica, fa guanyar temps i, sobretot, seguretat.
A partir de les 24 hores de repte, cal administrar bé els recursos físics i mentals, sense descuidar la pauta alimentaria.  Duc molt, uns 123 km i encara queda bastant per endavant.
Els dubtes i les meves pors, em fan pensar que no ho podré fer. Mentre dubto, no deixo de posar un peu davant de l'altre, per seguir avançant. No em fa por no aconseguir-ho, sempre i quan lluiti fins al final.
Fins al km 140 +/-, vaig trotant per la majoria de trams de terra, a partir d'aquí, veig que amb el cansament, corro tant lent, que no val la pena el desgast físic. A caminar. El vent bufa amb força, donant frescor al cos i a la que para, puc sentir com el sol em crema la pell.
Del km 159 al 170, m'acompanya l'amiga Anna Buxó, xerrant l'estona passa ràpid, tota la resta del repte, el faig en solitari i sense cap assistència externa.
Els últims 20 quilòmetres, es fan eterns! Fan mal els peus a cada pas, estic molt cansat, tinc la musculatura rígida, la temperatura és una mica fresca, la son té moltes ganes de fer-me la guitza i el gps sembla que no vulgui avançar.
De matinada, a les 2:46, després de 41 hores i 32 minuts, fer 200 km a peu deixa de ser una il·lusió, per a convertir-se en realitat.
Track garmin connect

Escrit relacionat:
Repte pel 23/04/19 200 km a peu 

22/04/19 El llibre: segon objectiu aconseguit!

Assolit el segon objectiu del Verkami, els 1.500 euros!
Estic molt agraït, emocionat i content. S'està complint la meva millor expectativa, a quatre dies de que s'acabi aquest projecte de micromecentage.
Amb aquesta xifra, es podrà fer el llibre tal i com somiava des del principi. Amb bona qualitat d'acabats, poden incloure més imatges a color i fent una serie de petites millores, que en el seu conjunt, millorà l'experiència de lectura.
El Verkami continua obert fins el proper divendres, 26 d'abril a les 18 hores.
Em sento una persona molt afortunada, no per poder complir aquesta il·lusió en forma de llibre, que també, sinó, sobretot, per comptar amb el vostre recolzament. Gràcies amics, moltes gràcies!!!

Repte pel 23/04/19 200 km a peu

Aquest Sant Jordi, vull perseguir una il·lusió, la de superar els meus llindars, la de desafiar-me a mi mateix, en aquesta ocasió, buscant fer 200 km a peu, corrent, caminant o el que calgui. Les previsions de temps no són massa bones, donen pluja, que hi farem, equipació d'aigua i anar fent.
El recorregut, seran vuit voltes, de Sant Feliu de Guíxols, fins a l'antiga estació de Font Picant (Santa Cristina d'Aro) i tornada, en gran part per les via verda i a estones desviant-me una mica del camí, per assolir la mitjana de 25 km a cada volta. Tot i  que les primeres, en que aniré fresc, de cos i cap, seran més llargues, uns 27'5 km, perquè les restants siguin una mica més de bon fer.
Si faltessin metres al finalitzar la vuitena volta, els acabaria fent per la ciutat de Sant de Feliu.
L'inici i final de cada volta, és en una plaça petita que hi ha a l'aparcament de La Corxera, a uns 150 metres de casa, a on aniré a menjar, canviar-me de roba, etc. D'aquesta manera l'avituallament fort el faré a casa i durant el camí proveiré d'aigua a les fonts i menjaré alguna barreta, plàtan o fruits secs que dugui al damunt. D'aquesta manera no he d'anar gaire carregat.
Ho faré en solitari i sense cap ajuda externa. Correré tant com les forces em permetin i caminaré el que calgui fins assolir els 200 km, que tindran, aproximadament, 2.000 metres positius. Calculo estar-hi entre 40 i 48 hores, tot i que si tinc meteorologia adversa, compto poder estar-hi més.
Serà més possible fracassar que aconseguir-ho, serà prou dur perquè només intentar-ho, ja valgui la pena. 


Escrit relacionat:
23/04/19 200 km a peu

Proposta pel 05/05/19 OncoExtreme, cursa d'obstacles

L’OncoExtreme és una cursa d’obstacles que se celebra al mes de maig, organitzada pel Club Esportiu Palamós i la Fundació Oncolliga Girona. La cinquena edició se celebrarà el pròxim 5 de maig.
La cursa es du a terme a Palamós. Consta d'un circuit circular d'uns 7,5km, amb sortida i arribada a la platja de la Fosca, a Palamós. S’han de superar al llarg del recorregut una vintena d’obstacles de diversa dificultat. Aquest circuit està pensat per fer en família, amics o individualment: els nens a partir de 10 anys poden superar els obstacles tot sols i els menors d'aquesta edat ho poden intentar amb l'ajuda dels pares.
L’objectiu principal és recaptar fons per millorar la qualitat de vida dels malalts de càncers i els seus familiars dins els programes de la Fundació Oncolliga Girona.
Jo no me la  perdo!
Més informació a: OncoExtreme