Repte pel 23/04/19 200 km a peu

Aquest Sant Jordi, vull perseguir una il·lusió, la de superar els meus llindars, la de desafiar-me a mi mateix, en aquesta ocasió, buscant fer 200 km a peu, corrent, caminant o el que calgui. Les previsions de temps no són massa bones, donen pluja, que hi farem, equipació d'aigua i anar fent.
El recorregut, seran vuit voltes, de Sant Feliu de Guíxols, fins a l'antiga estació de Font Picant (Santa Cristina d'Aro) i tornada, en gran part per les via verda i a estones desviant-me una mica del camí, per assolir la mitjana de 25 km a cada volta. Tot i  que les primeres, en que aniré fresc, de cos i cap, seran més llargues, uns 27'5 km, perquè les restants siguin una mica més de bon fer.
Si faltessin metres al finalitzar la vuitena volta, els acabaria fent per la ciutat de Sant de Feliu.
L'inici i final de cada volta, és en una plaça petita que hi ha a l'aparcament de La Corxera, a uns 150 metres de casa, a on aniré a menjar, canviar-me de roba, etc. D'aquesta manera l'avituallament fort el faré a casa i durant el camí proveiré d'aigua a les fonts i menjaré alguna barreta, plàtan o fruits secs que dugui al damunt. D'aquesta manera no he d'anar gaire carregat.
Ho faré en solitari i sense cap ajuda externa. Correré tant com les forces em permetin i caminaré el que calgui fins assolir els 200 km, que tindran, aproximadament, 2.000 metres positius. Calculo estar-hi entre 40 i 48 hores, tot i que si tinc meteorologia adversa, compto poder estar-hi més.
Serà més possible fracassar que aconseguir-ho, serà prou dur perquè només intentar-ho, ja valgui la pena.

Proposta pel 05/05/19 OncoExtreme, cursa d'obstacles

L’OncoExtreme és una cursa d’obstacles que se celebra al mes de maig, organitzada pel Club Esportiu Palamós i la Fundació Oncolliga Girona. La cinquena edició se celebrarà el pròxim 5 de maig.
La cursa es du a terme a Palamós. Consta d'un circuit circular d'uns 7,5km, amb sortida i arribada a la platja de la Fosca, a Palamós. S’han de superar al llarg del recorregut una vintena d’obstacles de diversa dificultat. Aquest circuit està pensat per fer en família, amics o individualment: els nens a partir de 10 anys poden superar els obstacles tot sols i els menors d'aquesta edat ho poden intentar amb l'ajuda dels pares.
L’objectiu principal és recaptar fons per millorar la qualitat de vida dels malalts de càncers i els seus familiars dins els programes de la Fundació Oncolliga Girona.
Jo no me la  perdo!
Més informació a: OncoExtreme

06/04/19 100 km de Calella

A la línia de sortida, som una quinzena, cares, la majoria conegudes, en el món de la llarga distància en ruta, som sempre una mica els mateixos, és una modalitat molt dura, física, per fer sempre el pas molt igual i mentalment, per passar, una i una altre vegada pel mateix indret.
El circuit són 2,5 km d'anada i tornada desfent camí, fins completar les vint voltes necessàries, a Calella, al costat de la mar. El vent de garbí va pujant la seva intensitat, castigant molt l'anada, fent que tot plegat sigui encara un xic més dur.
Comptem amb l'avituallament propi i el que ens han dut la Nuri i en Joan, precursors d'aquesta trobada, no conec persones més apassionades per l'ultrafons que ells dos.
Físicament, m'he sentit bé, més enllà del genoll, que com sempre em fa una mica la guitza. Em notava fort, sense ànim de semblar prepotent, he de dir, que mentalment, ha anat molt, però que molt bé, no es que no hagi tingut cap estona dolenta, fent honor a la veritat he dir que alguna llàgrima ha caigut rere les ulleres de sol, aigua salada que neteja la mirada i fa veure-ho tot més clar. Des del metre 1, tenia, quasi tota l'estona, el convenciment que ho aconseguiria, m'ha ajudat tenir al cap un repte molt més llarg, a peu, que vull intentar en les properes setmanes, saber que sinó aconseguís aquest, en bones condicions, no caldria ni intentar el proper, la il·lusió és la millor benzina.
Entre nosaltres, hi havia el mestre Paco Robles, que va començar abans i acabava un xic després que nosaltres, doncs ha fet un repte personal de 100 milles, casi res, m'ha acompanyat en l'últim tram, amb uns 150 km a les cames, encara corria, és per treure's el barret, un i un altre cop.
Amb els reptes de 100 km, em passa com amb la xocolata, sempre en vull més. Aquest ha estat el que fa el número 31.
Track garmin connect I i II

Publicació relacionada:
Proposta pel 06/04/19 100 km de Calella

Proposta pel 06/04/19 100 km de Calella

Vuitena participació en aquesta gran prova. Li tinc una especial estimació, el 2010 va ser el meu primer repte de 100 km a peu i en aquesta ocasió intentaré assolir el repte número 31 de 100 km.
Enguany, igual que en les dues edicions anteriors, l'organització davant els problemes que dona muntar una prova com aquesta per a pocs participants, ha decidit fer convocatòria, per fer-la de manera lliure, sense dorsal, sense més avituallament que el que duem cadascú en el cotxe o en el meu cas en la moto,  tot plegat ho fa una cursa molt més dura i sota el meu parer, encara més atractiva.
El recorregut serà el de sempre, 20 voltes, en un circuit de 2,5 km d'anada i 2,5 km tornada per allà mateix, un passeig arran de mar a Calella, totalment pla, passant 40 vegades per allà mateix.
Arribaré a la línia de sortida, amb moltes ganes de córrer, sobretot perquè enguany, no ho he fet massa i tenir ganes, ja és un gran que. Físicament, tot i que els dos primers mesos del 2019, he hagut d'estar per diversos temes, entrenant menys del que voldria, em sento fort i capaç d'afrontar el repte.
Sé que patiré, sé que em farà mal tot, sé que caure en el fons del pou de l'infern dels meus pensaments, sé que ho puc fer, sé que quan no pugui córrer més, puc caminar i que quan cregui que no puc més, que pensi que faig jo aquí, vulgui abandonar i renegui en silenci, sé que mentre això passi no he de deixar de posar un peu davant  de l'altre per seguir avançant i sobretot sé que serà prou perquè valgui la pena i només poder-ho intentar ja és el millor premi.
Cròniques anteriors participacions: 2010201120122014, 20152016 i 2017.

Publicació relacionada:
06/04/19 100 km de Calella

28/03/19 El llibre: primer objectiu assolit, a per més i millor

El llibre es publicarà, gràcies a les vostres aportacions, gràcies a la vostra confiança. Gràcies, moltes gràcies!
Ara encarem un nou objectiu, arribar als 1.500 euros. Amb la tranquil·litat de saber que el llibre serà una realitat.
La totalitat del diners, els destinaré a millorar el llibre, concretament l'edició de paper.
Hi ha diferents millores que s'hi poden fer, des d'imprimir les fotografies a color, incloure-hi més imatges, millorar el tipus de paper, tant el les pàgines interior com la portada, incloure solapes a la portada , diferents acabats de la portada, fins retractilar-lo.
Amb la vostra ajuda, segur que ho aconsegueixo, endavant, sempre endavant!

23/03/19 Circular Sant Feliu de Guíxols - Tossa de Mar - Sant Feliu de Guixols

A dos quarts de tres de la matinada emprenem la ruta. Potser no és la millor hora per començar a córrer un dissabte, si que és la que ens anava bé als tres, per poder complir amb les obligacions que té cadascú.
Sortim corrent, de Sant Feliu Guíxols, per enfilar direcció Tossa de Mar, per les pistes forestals del gr92 passant a tocar del Puig de les Cadiretes, tot i que no hi pugem per ser de nit. A Tossa, cafè i a seguir que despunta el dia.
Veure com s'alça el sol, al costat del mar, és tot un espectacle.
La tornada a Sant Feliu de Guíxols, la fem resseguint la costa, tant com podem, amb el que coneixem nosaltres i un track que hem trobat per internet, que podem seguir a estones. El track és del 2011, la vegetació i l'urbanització de la costa ha anat canviant.
Tenim trams per córrer i trams per caminar, camins fresats, estones de carretera asfaltada i llargues platges de rocs, que fan vigilar molt cada pas, trams per grimpar, desgrimpar i un petit tram, que a mi se'm fa llarg, que es tipus via ferrata, amb corda metàl·lica fixada a la roca per poder passar-lo, amb els consells d'en Pere i l'ajuda de l'Andreu, ho deixo enrere sense masses problemes i amb un somriure a la boca.
Ha estat tota una aventura compartida amb bons amics, en que hem anat a descobrir recorregut al costat de casa, en el nostre particular paradís verd i blau, hem acabat amb ganes de tornar-hi, per poder trobar com resseguir encara més la línia de costa.
Crònica d'en Pere en el seu bloc, que val molt la pena seguir
Àlbum de fotos
Track garmin connect



17/03/19 El llibre: Aprenantatges de llarga distància

Molta il·lusió, mesos de feina i moltíssimes hores de treball, per explicar tot el que he après en la llarga distància. Ara arriba el moment de la veritat, he de deixar volar el projecte. El podeu veure clicant a l’enllaç. Moltes gràcies! 

03/03/19 SFG - Llagostera - SFG, volta circular

Volta circular i molt entretinguda. Sortida des de l'aparcament de darrere l'estació d'autobusos, de Sant Feliu de Guíxols. Anant fins el far de la punta del moll, abans d'agafar la via verda que ens durà, per bon ferm i sense pèrdua, fins a Llagostera.
Just abans del pavelló poliesportiu de Llagostera, cal girar per agafar el camí verd, passant per sota la carretera, per un pas que fa ajupir el cap, doncs fa 1,65 m. d'alçada, que un cop passat ens porta per la deliciosa ruta dels molins del Riudaura, una zona tranquil·la i poc freqüentada.
Abans de creuar de nou la carrereta cal girar a mà dreta, per anar agafar una pista ample, que desemboca a la via de servei, girant just abans de la benzinera, per agafar una pista en bon estat, amb un petit repetxó, que després de venir del pla, sembla més del que és, un cop fet, baixa fins a Solius. On enllaçant camins, passem pel golf i en res, ens plantem a la l'última pujada del recorregut, per corriols de bon pedalar, molt paral·lels a la carretera
Al cap de quaranta quilòmetre, es torna al punt de sortida, tot i que al ser circular, es podria començar en qualsevol punt. És un trajecte que faig sovint i penso fer un munt de vegades més, té molts punts amb encant, com es pot veure a l'àlbum de fotos.

Proposta pel 05-06/10/19 Oncotrail

Enguany participaré en aquesta cursa per equips, de 100 km organitzada per la Fundació Oncolliga Girona conjuntament amb l'Agrupació Excursionista Palafrugell i el Club Atlètic Palafrugell i que té com a objectiu recaptar fons per millorar la qualitat de vida dels malalts de càncer. Es celebrarà el proper 5 d'octubre.
La cursa transcorre pel Baix Empordà i té recorregut circular d'uns 100 quilòmetres amb arribada i sortida a Palafrugell.
Hi participaré amb l'equip de l'empresa on treballo, que hi ha tingut equip des que va començar aquesta prova, el 2013.
La veritat és que no tinc caràcter competitiu i menys en aquest cas, en que, nosaltres ens divertirem unes hores, però els qui guanyaran de veritat, són els malalts, que ajuda l'Oncolliga Girona, nosaltres, ajudarem a ajudar, a aquesta gran  institució, que és l'Oncolliga.
Més informació: www.oncolligagirona.cat

17/02/19 Vuit hiverns nedant a pell

Vuit hiverns nedant a pell i tot gràcies al neoprè. Si, nedo a pell, perquè al seu moment vaig nedar amb neoprè.
Si el juny del 2009, quan vaig començar a anar més enllà de les boies de platja, va ser per la seguretat i tranquil·litat que m'aportava dur el neoprè. Quan va acabar l'estiu tenia clar que volia seguir nedant i aquesta passió ha fet que des que vaig iniciar l'aventura de nedar en aigües obertes ho hagi fet, pràcticament, tots els mesos de l'any des d'aquell juny del 2009.
El novembre del 2011, per satisfer la meva inquietud, vaig començar a nedar a pell, obrint un camí que a dia d'avui ja és una manera de gaudir la mar, sentir-la a la pell. La sensació de llibertat que em dóna nedar a l'hivern al mar i el fet d'estar en harmonia amb la natura, és genial. Sentir la fredor de la llibertat, mentre avanço braçada a braçada, és un regal pels sentits.
Des que vaig iniciar el projecte de nedar a pell, he fet servir el neoprè entre cap i un parell de dies per any, ja sigui per meduses, per ritme o perquè ho hagi considerat oportú. Com a curiositat, encara tinc el mateix neoprè amb que vaig començar el meu camí en el mar, d'aquí quatre mesos, farà 10 anys.
Enguany, me'l posaré les vegades que cregui convenient, sigui cap o moltes, és igual, l'important és gaudir de la passió de les aigües obertes.
El millor d'aquest recorregut és el que he après del medi i de la meva adaptació al mateix. M'ha ajudat a coneixem, a superar pors, a sentir i mirar pell endins i sobretot m'ho ha fet passar molt bé.
El camí només ha fet que començar, encara li queda un llarg recorregut per endavant.

10/02/19 Run4cancer Tossa de Mar

Córrer per solidaritat sempre dona més sentit a una cursa. Fer-ho per l'Oncolliga de Girona, és una molt bona causa, d'aquesta manera ajudem a ajudar als malalts oncològics. 4.228 persones hi hem participat, en total.
Hi ha set indrets on anar a córrer, he hagut d'escollir, tots tenen el seu encant, però un que em té el cor robat i està al costat de casa, al costat d'on visc, Sant Feliu de Guíxols i al costat d'on m'he criat, Llagostera, a Tossa de Mar.
El circuit una delícia pels sentits, un primer tram urbà, passant pel seu espectacular castell, resseguint la línia de costa urbana, respirant salat, per després endinsar-nos per l'Ardenya, en un recorregut de bon córrer i amb sensacions de plena muntanya.
L'ambient, autèntic, el d'una bona cursa popular. Sense classificació, on l'important és assaborir l'experiència, no anar més ràpid que ningú, Sense empentes per estar al davant, en el moment de la sortida. Cadascú agafant la seva posició sense massa estrès. Veient famílies participant tots junts. Uns corrent, d'altres caminant i parant-se a fer fotos per immortalitzar el moment.
L'organització i voluntaris, el millor del millor. Animant i fent que no ens faltes de res.
L'he compartida amb amics de Sant Feliu de Guíxols i he fet el trajecte corrent amb en Pere, aprofitant per somiar algun nou projecte.
Track garmin connect

Crònica de l'amic i company de cursa: PerePeterPan

09/02/19 Nedant a l'Estany de Banyoles a pell, 9,5C

No les tinc totes, tot just és la segona vegada que nedaré per sota els 10 graus, concretament a 9,5C. La primera va ser aquí mateix, a l'Estany de Banyoles, fa dos anys, el 18/02/17. Hi vaig estar 1h01', vinc amb l'intenció de superar-ho, tinc l'objectiu de fer 1h02'.
Compto amb un avantatge i un inconvenient respecte a fa dos anys. Per una banda, l'aclimatació ha estat molt més bona i he aprés una mica més, per l'altre banda, duc vuit quilos menys de greix al cos, bioprè natural i ho estic notant tota aquesta temporada.
Hem vingut uns quants amics, això ho fa més divertit. Entro el primer a l'aigua, cadascú farà el seu repte. Tenim 500 metres on podem nedar, a cada pas pel punt de sortida, aniré escurçant la volta.
Els primers 3 minuts costen, noto la fredor, fa una setmana que he nedat al mar a 12,9C i els 3,4 graus menys que hi ha a l'Estany, es noten i molt!
Passat el xoc inicial, fins al minut 33 nedo amb comoditat, a partir d'aquí noto la fred, tinc els peus congelats i les mans de drap que més que dits, tenen botifarrons, que no s'acaben de tancar bé, per poder traccionar l'aigua.
Minut 44, passo per davant el punt de sortida, tinc la temptació de plegar, penso en fer-ho, sortiria en bones condicions i amb relativa comoditat, però no! Per sort, recordo el meu compromís amb mi mateix i segueixo nedant. Noto tibantor als braços, alhora la fred em comença a donar sensació de cremor a l'espatlla.
Només he de nedar 8 minuts abans de girar, per assolir el repte, 1h02'. A la que en duc 6' decideixo girar, prefereixo estar el màxim d'aprop de la sortida, arribo a ella amb 59 minuts, giro de nou per encarar els últim minuts.
1h03'! Surto, els amics estant allà, quin luxe. Camino amb pas ferm cap al vestuari, noto les cames rígides, com si fossin de pal. Una vegada a la dutxa, toca anar agafant temperatura, passant de l'aigua tèbia, mica en mica, a la calenta, hi he estat mínim uns 20 minuts.
Tot i que només he nedat 1h03 minuts a ritme tranquil, el desgast de la temperatura es fa notar, tinc el cansament d'haver nedat mínim el doble del que realment he fet.
Ara ja tinc un nou objectiu a batre, a la propera a per 1h04'!

Track garmin connect, marca una mica més 1h03' perquè l'he parat una vegada duia la jaqueta posada i estava camí del vestuari. 

Proposta pel 10/02/19 Run4cancer

Run4Cancer és una cursa solidària organitzada amb l'objectiu de recaptar fons pels malalts de càncer i els seus familiars. La iniciativa va néixer l'any 2015 i es va decidir celebrar-la el diumenge més proper al 4 de febrer, Dia Mundial contra el Càncer. La peculiaritat d’aquesta activitat esportiva és que la cursa se celebra simultàniament a 8 poblacions diferents de les comarques on la Fundació Oncolliga hi té delegacions, a Salt, Palafrugell, Figueres, Planoles, Tossa de Mar, Olot, Riudellots de la Selva i Banyoles, el més difícil és escollir a on anar.
Run4càncer té dues modalitats de cursa: una de 5km pensada per tots els públics i per fer-la en família, i l’altre de 10km pensada pels corredors habituals. Els recorreguts són circulars a totes les poblacions i són bàsicament urbans.
Res millor que ajuntar esport i solidaritat, col·laborant fent el que ens agrada, córrer. 

Més informació: Oncolliga Girona

03/02/19 Nedar a pell a l'hivern, tot un repte

Tot i que nedo a pell, tot l'any, des del novembre del 2011, cada vegada abans de nedar, quan preparo la bossa amb el necessari per anar cap a la platja, sento el pessigolleig a l'estómac, tinc dubtes de com respondrà el cos i el cap en aquesta ocasió. Nedar a l'hivern a pell, fa que cada nedada sigui un repte.  
Un cop davant el gran blau, mentre observo si la mar dona permís per entrar-hi, els dubtes es transformen en el bategar ràpid del cor, com un nen petit, quan veu l'autocar en el que ha de pujar per anar d'excursió. I alhora tinc un sentiment contradictori, tinc mandra, escolto la veueta interior que diu, que amb lo calentó que estaria fent una altre cosa, qui em mana anar a sentir la fredor de l'aigua, per sort, escoltar l'escolto, però de cas no n'hi faig gens.
Just en el moment en que estic en banyador i descalç, camí cap a l'aigua, són pocs metres i es fan llargs com si passessin a càmera lenta, noto la fredor de la temperatura ambient a la pell i juntament amb els peus en contacte amb la sorra, fan que el cos es refredi ràpidament. Toca entrar dins l'aigua.
Un cop començo les primeres passes dins la badia per endinsar-me mar enllà, noto la frescor de l'aigua i segons em digui el cos, entro més progressivament o més de cop. El que sempre, sempre em passa és que en els primers instants la trobo molt freda, cos i ment tarden entre trenta segons i tres minuts en adaptar-se a l'entorn i trobar-se còmode enmig de la fredor, que dona vida.
A partir d'aquí tot és gaudir. Sé que els primers quaranta minuts, aproximadament, si tot a bé, no he de patir, amb el bagatge i l'aclimatació que duc, em sento còmode. Després, és quan costa, cada minut molt més que l'anterior, és exponencial, fins que arriba, el que em podríem anomenar el moment crític, en que es converteix en una lluita mental, entre jo i la fred, en que la fred sempre, sempre guanyarà la partida, el meu repte es esgarrapar temps, per aconseguir treure-li algun minut.
Una vegada surto de l'aigua, cal vestir-se sense perdre un instant, per començar a recuperar temperatura quan abans. Tinc un pensament recurrent al finalitzar, de que podria haver-hi estat uns minuts més, però, per minimitzar els riscos d'una hipotèrmia, és millor que sigui així, que no estar a l'aigua pensant que hi hauria d'haver estat algun minut menys.
Cada incursió a pell, en aigües fredes, és com entrar dins una bombolla, en que el món deixa de girar, per donar pas a sentir intensament, emocions i sensacions pell endins, vivint el veritablement important, l'aquí i l'ara.

19-20/01/19 24 hores a muntanya

Les 24 hores de muntanya d'Olot, a més de caminar 24 hores seguides per indrets que t'emplenen l'esperit. És molt, molt i molt més.
És dormir tant com puguis els dies abans, per afrontar la nit sense dormir.
És estar pendent de la predicció meteorològica per preparar la motxilla i no trobar a faltar res.
És arribar al punt d'inici, per sentir les pessigolles a l'estómac que xiuxiuegen a crits, que ens espera una petita gran aventura.
És descobrir un nou itinerari cada any, poques proves poden presumir de dur trenta-set edicions i no haver repetit recorregut.
És sentir-te a casa, enmig del bosc, notar la claror de la nit i com l'herba brilla i es fa cruixent al nostre pas amb la gebrada.
És estar envoltat d'amics, dels que fa anys que ho són i dels  que no coneixies i que pas a pas, vas sabent una mica més d'ells.
És notar la generositat dels voluntaris que fan possible que ens divertim, tot superant-nos.
És veure com desperta el dia, com el millor premi, per haver caminat una llarga nit.
És estar en una muntanya nevada i sentir-te el protagonista del teu propi conte.
És veure com any rere any, l'organització s'esforça per a fer-ho una mica millor, tot i que tenen el llistó molt amunt.
És acabar, amb ganes que arribi la propera edició, per a ser-hi de nou.
Track garmin connect

Repte pel 19-20/01/19 24 hores a muntanya

Per l'organització és l'edició que fa 37, per mi la novena vegada en que estaré a la línia de sortida. Un repte, que espero amb ganes cada principi d'any.
Té l'al·licient que el recorregut és diferent a cada edició, em fa descobrir una comarca que em fascina i que no te l'acabes, La Garrotxa.
El que fa aquesta caminada especialment dura, en el meu parer, molt dura. És el fet que el recorregut no el fa cadascú al seu aire, sinó al ritme que marca el guia a cada moment, fent les parades que siguin necessàries per reagrupar a tots els participants. El recorregut no està marcat, si bé és veritat que on hi ha bifurcacions dubtoses, hi posen indicadors, per major seguretat.
Haver d'anar a un ritme que no és el propi d'un mateix, ni poder fer les parades quan i a on un vulgui, és tot un repte. D'aquesta manera, les 24 hores, no són un temps màxim, sinó el temps real, més o menys, de la prova. Un punt que la fa més dureta, juntament a fer-ho a ple hivern, és fer-ho en  gran part de nit, una mica més de 14 hores de foscor, per això sempre ho fan coincidir en lluna plena per poder gaudir més de l'entorn.
La caminada d'enguany està dividida en cinc etapes, al final de cada una hi ha avituallament, es poden fer les etapes que es vulguin, en el meu cas aniré a intentar completar les 24 hores.
Aquesta filosofia excursionista, és el que m'atrau per tornar-hi un any rere altre. Permet fer amics, canviar impressions amb diferents persones i passar-ho bé.
Cròniques participacions anteriors:  2011, 2012, 20142015, 2016 i 2017. També ho he realitzat el 2009 i el 2010, tot i que no n'hi ha constància en el bloc.
Més informació: Centre Excursionista Olot


Escrit relacionat:
19-20/01/19 24 hores a muntanya

04/01/19 Carta als Reis Mags

Estimats Reis Mags:
Agrair-vos tot el que m'heu dut el passat 2018. Hores i hores gaudint de reptes, i dies i dies de somiar despert, preparant-los amb la certesa de que queden més coses per fer, de les que he fet fins ara.
Per aquest 2019, no us demano res que es pugui comprar, si val diners, és que realment no té valor, més enllà del monetari. Us demano, un intangible,  imprescindible, per fer el que faig, il·lusió.
Il·lusió, per seguir imaginant i creant reptes, quant més esbojarrats millor, que em facin anar una mica més enllà.
Il·lusió, pel dia a dia, per seguir anant a entrenar amb ganes, amb disciplina, amb determinació i constància.
Il.lusió, per a seguir-me quedant absort en els meus pensaments, maquinant noves idees i buscant la manera de dur-les a terme. 
Il·lusió, que em recordi, en els moment feixucs, que el que em fa feliç és el que jo sento, no el que pensen els demés. 
Il·lusió, per aixecar-me amb un somriure, de cada caiguda, agafant embranzida.
Il·lusió, per aprendre dels errors, perquè m'ajudin a créixer com a persona.
Il.lusió, per compartir el batec ràpid del cor, amb les persones que estimo, la família i els amics.
Il·lusió, que em doni escalfor a  l'hivern i ombra a l'estiu.
Il·lusió, per no tenir por de tenir pors, perquè els dubtes em duguin fins a les certeses.