14/06/19 Trèvol de Núria, primer intent

Vam començar l'aventura d'intentar fer el trèvol de Núria, el divendres després de treballar. Entre equipar-nos i el desplaçament, iniciàvem la marxa a Queralbs a les 20:30.
Pugem cap a Núria, sense pressa i sense pausa, apurant l'última llum del dia, per posar-nos el frontal abans del principi de la nostra primera fulla del trèvol.
La lluna està quasi plena i el cel seré. En una de les parades que fem per menjar, apaguem els frontals i l'imatge és de les que es graven a foc en l'ànima, envoltats de muntanyes, amb neu acabada de caure tot just fa tres dies i un silenci que ho diu tot. Ens adonem de l'afortunats que som i gaudim el moment.
Un cop ens trobem a l'alçada del refugi de Coma de vaca, arriben núvols foscos i la lluna s'amaga rere seu. No plou, tot i que tenim molta aigua sota els peus, de la neu caiguda, que es va desfent, hi ha zones molt molles i passos de rierols que fan que alguna gota vagi calant en el calçat.
De nou a Núria, amb la fulla més llarga feta, comença a clarejar. La son, m'ha vingut  a recordar en un parell d'ocasions, que ve com a companya de viatge.
Tot just duem un parell de quilòmetres, camí del Puigmal, i succeïx el que no voldríem que passes. L'Andreu, té un fort dolor en un bessó, que l'impedeix de continuar en condicions. Tot i que s'ofereix a esperar-me a Núria, perquè segueixi almenys fins completar aquesta fulla, la decisió és fàcil de prendre, em retiro amb ell, som un equip.
El bessó no està en condicions per la baixada fins a Queralbs, així que faré una cosa nova, per primera vegada aniré amb el Camallera. Amb la de vegades que he vingut per aquí i no l'havia agafat cap vegada, tota una experiència. Per sort, el diagnòstic és una sobrecarrega i el tractament, repòs.
Hi ha qui no sap on està el límit, per mi, està en dilluns al matí, reprendre la vida allà on la varem deixar el divendres,
Track garmin connect

19/05/19 Volta a Formentera a peu

En la claror de la lluna plena, arranca el repte. Encara no són ni les sis del matí i ja estic en marxa. 
Els primers quilòmetres són de molt bon fer, primer per una passarel·la de fusta i després per amples corriols, puc córrer amb certa comoditat fins el Far de la Mola. 
Gaudeixo d'una baixada amb vistes espectaculars, tot fent el camí romà de Sa Pujada. 
Al quilòmetre 25, parada per esmorzar i comprar aigua. Duc menjar a la motxilla, però pels àpats principals, aprofito el pas per nuclis de població per a fer-los. 
Sorpresa del dia, ni fet exprés. Coincideixo amb els companys de Marnaton, que varem participar en l'organització de la travessia de nedant del dia anterior i que hem allargat la nostra estada, per gaudir de Formentera. Tota una alegria. 
Al cap de poc, comença un dolç i feixuc calvari. Quilòmetres i quilòmetres de platges, que he de creuar per la sorra, fent lent i treballós el caminar. No corro, fa molta calor i noto el desgast físic, dels dos llargs dies que he estat treballant, amb els amics de Marnaton. 
L'Estany Pudent, és espectacular, una salina, on s'extreu sal de mar. 
Fins el far de Barbaria, km 62, puc gaudir dels penya-segats amb vistes a Eivissa. D'un terreny variat i ric en diversitat, ple de sargantanes de diferents colors, que fugisseres surten corrent al meu pas. 
Inicio el tram més complicat de la volta: els torrents. Que cal baixar, per posteriorment pujar. Algun amb més dificultat que un altre, sinó tècnicament, si per saber per on passar, tot i el dur el gps, acabo anant per on ho veig més clar. Em quedo sense aigua, la calor ha fet de les seves. Que hi farem, és part de l'aventura! 
Entre que es fa tard, ja fosqueja i que la calor no apreta, els últims 8 quilòmetres, els faig corrent, només amb una parada, en un oasi o més ben dit, una màquina automàtica de begudes fresques, que afortunat em sento, duc prop de dues hores sec, sec. Per contra, unes piles descarregades, fan que em quedi sense el guiatge del gps. Amb la llum del frontal, vaig fent camí. 
Acabo al voltant de les 10 de la nit. Han estat prop de 16 hores de diversió, fent 76,8 km  +/-, per completar a la Volta a Formentera. Un regal pels sentits.
Per error, vaig esborrar el track, us deixo el que vaig seguir: Volta a Formentera wikiloc 
Vaig fer prop de tres-centes fotogràfies, n'he fet una tria: Àlbum de fotos

16/05/19 Pirinexus. Tracks i fotos


Track etapa 1 Wikiloc Garmin Connect Sant Feliu de Guíxols - Sant Joan de les Abadesses 
Track etapa 2 Wikiloc Garmin Connect Sant Joan de les Abadesses - Capmany 
Track etapa 3 Wikiloc Garmin Connect Capmany - Sant Feliu de Guíxols
 
Tracks oficials i més informació de la ruta a: Pirinexus
 

Tots els escrits de l'aventura : Pirinexus 2019

15/05/19 Pirinexus. Etapa 3. Capmany - Sant Feliu de Guíxols

El sol encara està mandrós i ja he acabat la son. Ho recullo tot i de nou a fer el que tant m'agrada, pedalar. És l'última etapa i alhora la vull assaborir com si fos la primera.
Al km 14, primer regal de la jornada. El pas, per on he de creuar el riu Muga, hi ha uns 15 centímetres d'aigua. són uns 20 metres, l'inconvenient és que hi ha verdet, que em podria fer patinar la roda de la bici. Solució: em descalço i passo caminant. Un plaer sentir la fredor de l'aigua als peus, m'agrada tant, que un cop he creuat i torno, per estar-hi uns quants minuts encara en remull.
Pedalar pels Aiguamolls de l'Empordà, és parar a cada poc, per gaudir l'espectacle que la natura ofereix. Són hores de rodar plàcidament, al costat de rius o canals de rec.
Tenia l'intenció de fer un bany al mar, al meu pas per l'Escala. Hi ha una bona ventada, em fa anar de costat amb la bici i hi ha mala mar. Desisteixo de fer-ho. El fort vent m'acompanya la major part del dia.
A Torroella de Montgrí, pausa per dinar. Vull fer-ho en un restaurant, per variar. Però no. Decideixo comprar menjar i fer-ho, en un lloc apartat, en un banc, amb vistes al riu Ter i al Massís del Montgrí. Prefereixo gaudir la tranquil·litat de la solitud.
Quan més avanço, més ganes tinc de girar cua i desfer camí, per no acabar mai.
Al km 88, a Palamós, deixo la via verda i he de seguir resseguint el litoral, pel passeig de mar. És dimecres per la tarda i hi ha poca gent, és una delícia pels sentits, pedalar amb vistes al mar.

A quarts de set de la tarda, havent pedalat 109,7 km, amb només 351 metres positius, ja estic a casa, a Sant Feliu de Guíxols. Content pel viscut i amb la certesa que la línia d'arribada d'una aventura, és el punt de partida de la següent.
Tots els escrits de l'aventura : Pirinexus 2019

14/05/19 Pirinexus. Etapa 2. Sant Joan de les Abadesses - Capmany

A les set del matí, ja estic pedalant, avui tinc una petita contra-rellotge. He d'estar al càmping de Campmany, abans de les 19:30, hora en que tanquen recepció, sinó hauré de buscar una alternativa.
La nit ha estat freda, a Sant Joan les Abadesses, i ja se sap, que quan el dia neix, la fred creix. Tinc una pujada d'uns 18 km i un 600 metres de desnivell positiu, per agafar temperatura. Tot i anar carregat, és de bon fer.
Una vegada dalt, al Coll d'Ares, amb una alçada de 1.513 metres, coincideixo amb dues noies americanes, que estan fent ruta en bici i alforges, durant unes setmanes. No puc estar de recomanar-los-hi que visitin el Cap de Creus i  la Costa Brava. Compartim unes hores de pedaleig, amb el meu poc anglès i el seu molt de castellà.
La baixada fins a Prats de Molló, és una delícia, té unes vistes espectaculars.
La part francesa de la ruta Pirinexus, és de bon rodar i molt planera, exceptuant el seu inici i final. Al pas per Ceret, no deixo de veure, parades i parades al costat de les carreteres on venen cireres i per la part més interior, els camps tenyits de vermell, pels arbres fruiters.
Parada a dinar a Sant Joan de Pladecorts, amb vistes als llacs, on puc observar la vida passar, des de sota una ombra.
Per entrar de nou a Catalunya, cal afrontar el Coll de Panissars, que té una bona pujada, inclús una rampa, que costa de fer a peu, empenyen la bici,  és un tram curt i al cap de poc, estic dalt. Per tema temps, enfilo vers el Castell de Bellaguarda, a El Pertús i faig uns quilòmetres per carretera, fins a la Jonquera, on torno a agafar les pistes forestals de la ruta Pirinexus.
Ho aconsegueixo! Sense presses, assaborint el camí i alhora sense encantar-me. He pedalat, 118 km amb 1.539 metres positius, en una mica menys de dotze hores i estic al càmping, 40 minuts abans no tanquin recepció, genial!
Munto la tenda, dutxa, em preparo el sopar i a dormir, que demà seguiré fent realitat una il·lusió.
Tots els escrits de l'aventura : Pirinexus 2019

13/05/19 Pirinexus. Etapa 1. Sant Feliu de Guíxols - Sant Joan de les Abadesses

Surto de Sant Feliu, amb el remolc ple d'il·lusions, expectatives i moltes ganes de pedalar.
El primers quilòmetres, son estranys, anar amb el remolc, canvia les sensacions. En el manillar es nota l'equipatge, que habitualment no duc. Als pedals, cal adequar la relació de plats i pinyons, per adaptar-se al nou pes. I a cada obstacle, en forma de ressalt, clot o pedra, cal recordar, que han de passar-hi tres rodes, en comptes de les dues, a les que estic acostumat.
Al km 20 +/-, a Llagostera, la primera alegria del dia. Sense premeditar-ho, coincideixo amb la mare, que està caminant per la via verda, ella no sabia a quina hora passaria, doncs, no ho sabia ni jo.
El dia és calorós. Aprofito per sortir de la ruta, quan duc 78 km. Per anar fins el Molí dels Murris, a Les Planes d'Hostoles, un gorg espectacular, sembla tret d'un conte de fades. On remullar-me i nedar una estona, abans de dinar.
Al km 100, s'acaben les vies verdes. Deixo el pedalar per terra i cal fer-ho per asfalt, en una bona pujada, que em durà d'Olot fins a Sant Joan les Abadesses. La pujada es fa feixuga, alternant petites estones a peu, per descansar les cames i per descansar, sobretot, de la calor, que m'està fent suar la gota.
Un cop dalt, gaudeixo la baixada a bon ritme. Vull arribar al càmping abans no es faci fosc, tot i que tinc llum i la recepció esta oberta fins les 11 de la nit.
 
Toca muntar la tenda, el dos metres quadrats, que més lliure em fan sentir. Amb quasi 131 quilòmetres pedalats amb 1.728 metres de desnivell positiu, ràpidament em ve a atrapar la dolça son.
Tots els escrits de l'aventura : Pirinexus 2019

12/05/19 Pirinexus. Material

Llistat de tot el material, que carregaré al damunt, per aquesta petita aventura:
Equipament
1 casc, imprescindible per anar en bici 
2 buff
2 mallot màniga curta, el que duré posat i el recanvi
1 mallot màniga llarga, pels matins i els vespres
1 jaqueta gore-tex, per em servirà per les baixades llargues i per dur a la nit
1 impermeable, per si plou, cosa probable aquest mes de maig
1 pantaló impermeable, per si plou amb intensitat
1 armilla paravent i 1 manguitos, per poder jugar amb l'equipació
1 jocs guants d'anar en bici
3 calçotets, els posats i dos més
3 parells de mitjons, els posats i dos de recanvi
1 culotte curt
1 malles llargues, per si fa fred les puc dur a sota el culotte al pedalar i per al acabar la jornada em serviran de pantalons llargs
1 sabatilles btt, amb cales pels pedals automàtics
1 sabatilles, per mourem un cop deixi de pedalar i per si cal empènyer la bici per alguna pujada tècnica.
1 xancles, per dutxar-me
Cura personal
1 ulleres de sol
1 crema solar, imprescindible cuidar la pell
1 repel·lent mosquits, amb l'estima que em tenen, el tinc que dur si o si
1 blister ibuprofé, alcohol en tovalloleta per si em faig alguna rascada i 1 reflex en esprai, son la farmaciola imprescindible
1 gel de bany i 1 pinta per higiene personal
5 tovalloletes humides individuals, higiene d'emergència
3 paquets mocadors paper
1 tovallola microfibra
Eines bicicleta
1 càmaras roda del remolc 
1 càmara per les rodes de la bicicleta, duc tubular, és altament improbable que la necessiti a menys que ragi la coberta  
1 joc de recanvis de pasadors del remolc
1 manxa  de peu, és voluminosa, però altament pràctica i per repassar la pressió de les rodes tubulars és el més còmode
2 cartutxos gas i 1 adaptador, per si la manxa fallés
1 joc d'eines canviar la càmera 
1 tronxacadenes
1 multi-eines i 10 brides, mai saps perquè les faràs servir i sempre et treuen d'algun contratemps
1 pot oli, per anar lubrificant la cadena.
Il·luminació 
1 Frontal a piles i les seves piles de recanvi per acampar
1 focus i 1 bateria, per si he de circular de nit, tot i que no ho tinc previst
1 llum posterior vermell per la bici, seguretat passiva
Seguretat 
2 cadenes per lligar la bici quan dormi o quan l'hagi de deixar per anar a comprar
1 esprai pebre, per si algun animal té ganes de fer-me la guitza
Estris cuina
1 fogonet i 1 bombona de gas per cuinar
1 joc estris cuinar, olla i paella/plat d'alumini
1 cullera, 1 forquilla i 1 navalla
1 encenedor
1 fregador i rentavaixelles liquid per rentar els estris de cuina
Electrònica
1 gps amb tracks carregats i 6 piles recarregables pel mateix
1 càmera fotos i 1 mini trípode
1 auriculars, per escoltar la ràdio, tot i que no mentre pedalo, prefereixo escoltar la via
2 bateries externes, 1 de 4.400 i 1 de 9.000 de mAh
1 cable per carregar mòbil tipus C i 1 cable usb  per carregar la càmera i les bateries externes
2 endolls usb, per quan tingui a l'abast algun endoll
Per fer nit
1 Tenda de campanya
1 Màrfega auto-inflable
1 Sac de dormir
Varis
1 llibreta i 2 bolis per apuntar les vivències i idees
1 bidó d'aigua
Per suposat la bicicleta tot terreny, la btt, revisada i posada apunt pel mecànic de confiança.
També duré barretes, galetes i fruita per entre hores i  menjar per un parell de dies, que aniré proveint sobre la marxa. I un pot de plàstic amb tapa, on hi porto pa de motllo i embotits, que tinc sempre molt a mà, per anar menjant cada dos, tres hores.
Tot plegat ho duré en una petita alforja posterior de 13 litres, amb la seva corresponent funda de pluja i un remolc bob yak, que va a l'eix de la roda posterior, que duu una bossa estanca de 94 litres, als que hi afegiré una bossa estanca al damunt aguantada per cintes elàstiques, on hi duc el que crec que puc necessitar mentre estic en marxa. Juntament amb una petita motxilla a l'esquena, amb bossa d'aigua per anar bevent assíduament.
Tots els escrits de l'aventura : Pirinexus 2019

Propera aventura, del 13 al 15/05/19 Pirinexus en btt

353 km, amb uns 3.500 metres de desnivell acumulat aproximadament, en solitari, en btt i remolc, amb tot el material al damunt (roba, tenda campanya, sac de dormir, estris per cuinar, etc).
Pirinexus és una ruta circular d'uns 353 quilòmetres de recorregut, que uneix el sud de França amb les comarques Gironines. Passa per 53 poblacions i 8 comarques. Combina diferents superfícies per a rodar, vies verdes, carreteres secundaries, camins agrícoles de terra i formigonats.
Serà una petita aventura, que realitzaré en tres etapes, fent nit en càmpings, dins el metre quadrat que més llibertat em dona, la tenda de campanya. Els trams són bastants equitatius en distància, uns 120 km +/- cadascun, tot i que no en desnivell acumulat, que anirà de més a menys.
L'inici, serà com tots els bons reptes, des de casa. Sant Feliu de Guíxols, Fent la primera nit a Sant Joan de les Abadesses. El segon dia vull descansar a Capmany. El tercer, ja dormiré en el llit de casa.
Fer-ho entre setmana, de dilluns a dimecres, ajudarà a que sigui una experiència més tranquil·la i pugui gaudir del camí amb més intensitat. 
Faig aquesta petita aventura en solitari, amb el propòsit de ser feliç fent el que m'agrada, fent bategar el cor ràpid damunt la bici, vivint intensament emocions i sensacions. 
Tots els escrits de l'aventura : Pirinexus 2019

Proposta pel 18/05/19 XXX Triatló sprint de Sant Feliu de Guíxols

Aquest mes de maig, torna a disputar-se el triatló més antic de Catalunya. En la seva trentena edició. Alhora es celebrarà la cinquena edició del duatló iniciació, pre-benjamí, benjamí i aleví.
En l'edició d'enguany del Triatló Sprint de Sant Feliu de Guíxols s'ha variat una mica els circuits de natació i de córrer. Es podrà observar la natació dels triatletes des del nou espai de l'espigó i des del nou Passeig Rius i Calvet. El circuit de bici, segueix tant espectacular com sempre, amb el seu recorregut per la carretera de Tossa de Mar.
Informació i inscripcions: Triatló.org
 
També hi ha la possibilitat de viure'l des de dins, col·laborant com a voluntari. Més informació a: Club Aquàtic Xaloc

05/05/19 OncoExtreme, cursa d'obstacles

Córrer sempre és divertit, fer-ho en una cursa d'obstacles, encara més. En l'entorn de mar i muntanya de Palamós ho fa atractiu, es miri per on es miri. Si hi afegim que és de caràcter solidari, perquè els beneficis van a l'Oncolliga, es torna més interessant. Si hi sumen, que la vaig fer amb la meva germana, ja és un onze sobre deu.
L'ambient abans, durant i després de la prova, és de bon rotllo, evidentment que hi ha qui va a competir, tot i que la gran majoria va a passar-s'ho bé i això es nota en l'atmosfera. Els voluntaris i organitzadors, tota l'estona amb un somriure, ajudant a que tothom gaudis de la jornada.
Els obstacles, molts divertits. A mi els fan pujar cap amunt, deixant el terra avall, no m'atrauen gaire, a la meva germana si, que s'enfila per on calgui i perquè no n'hi havia de més alts. Sóc el poruc de la família. Amb els que més he disfrutat, ha estat amb els d'aigua i fang, això de rebolcar-me per terra, caminar a quatre grapes per fang i/o aigua, m'ho ha fet passar pipa.
Àlbum de fotos
Track garmin connect

Escrit relacionat:
Proposta pel 05/05/19 OncoExtreme, cursa d'obstacles

04/05/19 Marnaton Barcelona, una lliçó de vida

La Marnaton de Barcelona, l'he viscuda des de dins, a vista de  caiac. Hi ha hagut uns mil participants, mil i una histories. Tot i que jo, des de fa dos anys en visc una, de molt aprop.
És una història de vital, de superació, d'anar sempre una mica més enllà, una lliçó de vida.
Des del 2017, tinc la gran sort de poder anar, des del caiac, amb en Sergio Perez, que té una minusvalidesa a les cames, que compensa amb escreix, amb una voluntat i determinació de ferro i acompanyant-lo en Francesc Calvo, entrenador i, sobretot, amic seu.
El 2017 va nedar 2.000 metres, l'any següent els 4.000 i enguany, s'havia proposat fer els 6.500, tot i que per motius de seguretat, per la baixa temperatura de l'aigua, al voltant de 15 graus, l'organització, va retallar per tothom a 5.000 metres.
El més espectacular d'en Sergio, és que, en les tres ocasions que he tingut l'honor d'anar amb ell, no l'he sentit queixar-se, ni dir paraules amb desànim, ni defallir. Si he escoltat com descriu la realitat i com afronta, braçada a braçada el seu repte. Només puc sentir admiració per una persona com ell. 
També la meva admiració i reconeixement per en Francesc. Aquest dissabte, va nedar els 5.000, a menys de la meitat del seu ritme habitual, anar més a poc a poc a l'aigua, vol dir agafar fred i tenir la musculatura entumida.
Els dos són una lliço de vida, que demostra, que la voluntat trenca totes les barreres i que l'amistat, ajuda a seguir endavant. Moltes gràcies pel vostre exemple!
Àlbum de fotografies

01/05/19 Correu electrònic, pels mecenes del llibre, Aprenentatges de llarga distància

Hola amics.
Tots els mecenes que heu fet una aportació, teniu a la vostra safata de correu electrònic un missatge, enviat mitjançant Verkami.
És un formulari per a poder gestionar la vostra recompensa i alhora per saber quin nom ha de constar a l'apartat d'agraïments. Els que heu optat per l'ebook us demano el mail en el que el voleu rebre i/o els que heu optat per l'edició de paper, us demano on enviar-lo.
Els que vau escollir el pack que inclou sortida en caiac, rebreu, en breu, un altre correu,  on us explico com fer-ho per quedar.
El llibre es troba en fase de correcció ortogràfica i d'estil, un cop estigui conclosa aquesta fase, em cal tenir tots els noms per l'apartat d'agraïments, per poder enviar-lo a maquetar.  Us aniré informant, puntualment, de totes les novetats en la publicació del llibre.
Gràcies per fer d'una il·lusió, una realitat. Moltes gràcies amics!

23/04/19 200 km a peu

Plou, mentre esmorzo i faig els últims preparatius. Inicio el repte a les 9:14, ja sense pluja.
La via verda està enfangada i cal anar esquivant les basses, per seguir amb els peu secs. La pluja ha marxat per no tornar, a estones hi ha una xafogor de mal portar.
Els 200 km, els faig en vuit voltes, amb inici i fi a casa. Al fer una distància tant llarga, tot es relativitza.
Fins al quilòmetre 70 +/-, corro de manera continua, exceptuant les pauses per menjar i beure en ruta i les que faig d'avituallament a casa.
En les parades a casa, segueixo un protocol estricte, per no dedicar més temps del necessari: endollo electrònica, necessitats fisiològiques i d'higiene, menjar i aprovisionament pel següent tram.
A la que duc quatre voltes, al km 109, són les cinc de la matinada, paro a dormir una hora, per no tenir aquella passió de son, en que més que avançar vas de costat, fent passos en fals. Amb els anys, he aprés que el millor per gestionar la son, és dormir una mica, fa guanyar temps i, sobretot, seguretat.
A partir de les 24 hores de repte, cal administrar bé els recursos físics i mentals, sense descuidar la pauta alimentaria.  Duc molt, uns 123 km i encara queda bastant per endavant.
Els dubtes i les meves pors, em fan pensar que no ho podré fer. Mentre dubto, no deixo de posar un peu davant de l'altre, per seguir avançant. No em fa por no aconseguir-ho, sempre i quan lluiti fins al final.
Fins al km 140 +/-, vaig trotant per la majoria de trams de terra, a partir d'aquí, veig que amb el cansament, corro tant lent, que no val la pena el desgast físic. A caminar. El vent bufa amb força, donant frescor al cos i a la que para, puc sentir com el sol em crema la pell.
Del km 159 al 170, m'acompanya l'amiga Anna Buxó, xerrant l'estona passa ràpid, tota la resta del repte, el faig en solitari i sense cap assistència externa.
Els últims 20 quilòmetres, es fan eterns! Fan mal els peus a cada pas, estic molt cansat, tinc la musculatura rígida, la temperatura és una mica fresca, la son té moltes ganes de fer-me la guitza i el gps sembla que no vulgui avançar.
De matinada, a les 2:46, després de 41 hores i 32 minuts, fer 200 km a peu deixa de ser una il·lusió, per a convertir-se en realitat.
Track garmin connect

Escrit relacionat:
Repte pel 23/04/19 200 km a peu 

22/04/19 El llibre: segon objectiu aconseguit!

Assolit el segon objectiu del Verkami, els 1.500 euros!
Estic molt agraït, emocionat i content. S'està complint la meva millor expectativa, a quatre dies de que s'acabi aquest projecte de micromecentage.
Amb aquesta xifra, es podrà fer el llibre tal i com somiava des del principi. Amb bona qualitat d'acabats, poden incloure més imatges a color i fent una serie de petites millores, que en el seu conjunt, millorà l'experiència de lectura.
El Verkami continua obert fins el proper divendres, 26 d'abril a les 18 hores.
Em sento una persona molt afortunada, no per poder complir aquesta il·lusió en forma de llibre, que també, sinó, sobretot, per comptar amb el vostre recolzament. Gràcies amics, moltes gràcies!!!

Repte pel 23/04/19 200 km a peu

Aquest Sant Jordi, vull perseguir una il·lusió, la de superar els meus llindars, la de desafiar-me a mi mateix, en aquesta ocasió, buscant fer 200 km a peu, corrent, caminant o el que calgui. Les previsions de temps no són massa bones, donen pluja, que hi farem, equipació d'aigua i anar fent.
El recorregut, seran vuit voltes, de Sant Feliu de Guíxols, fins a l'antiga estació de Font Picant (Santa Cristina d'Aro) i tornada, en gran part per les via verda i a estones desviant-me una mica del camí, per assolir la mitjana de 25 km a cada volta. Tot i  que les primeres, en que aniré fresc, de cos i cap, seran més llargues, uns 27'5 km, perquè les restants siguin una mica més de bon fer.
Si faltessin metres al finalitzar la vuitena volta, els acabaria fent per la ciutat de Sant de Feliu.
L'inici i final de cada volta, és en una plaça petita que hi ha a l'aparcament de La Corxera, a uns 150 metres de casa, a on aniré a menjar, canviar-me de roba, etc. D'aquesta manera l'avituallament fort el faré a casa i durant el camí proveiré d'aigua a les fonts i menjaré alguna barreta, plàtan o fruits secs que dugui al damunt. D'aquesta manera no he d'anar gaire carregat.
Ho faré en solitari i sense cap ajuda externa. Correré tant com les forces em permetin i caminaré el que calgui fins assolir els 200 km, que tindran, aproximadament, 2.000 metres positius. Calculo estar-hi entre 40 i 48 hores, tot i que si tinc meteorologia adversa, compto poder estar-hi més.
Serà més possible fracassar que aconseguir-ho, serà prou dur perquè només intentar-ho, ja valgui la pena. 


Escrit relacionat:
23/04/19 200 km a peu

Proposta pel 05/05/19 OncoExtreme, cursa d'obstacles

L’OncoExtreme és una cursa d’obstacles que se celebra al mes de maig, organitzada pel Club Esportiu Palamós i la Fundació Oncolliga Girona. La cinquena edició se celebrarà el pròxim 5 de maig.
La cursa es du a terme a Palamós. Consta d'un circuit circular d'uns 7,5km, amb sortida i arribada a la platja de la Fosca, a Palamós. S’han de superar al llarg del recorregut una vintena d’obstacles de diversa dificultat. Aquest circuit està pensat per fer en família, amics o individualment: els nens a partir de 10 anys poden superar els obstacles tot sols i els menors d'aquesta edat ho poden intentar amb l'ajuda dels pares.
L’objectiu principal és recaptar fons per millorar la qualitat de vida dels malalts de càncers i els seus familiars dins els programes de la Fundació Oncolliga Girona.
Jo no me la  perdo!
Més informació a: OncoExtreme

06/04/19 100 km de Calella

A la línia de sortida, som una quinzena, cares, la majoria conegudes, en el món de la llarga distància en ruta, som sempre una mica els mateixos, és una modalitat molt dura, física, per fer sempre el pas molt igual i mentalment, per passar, una i una altre vegada pel mateix indret.
El circuit són 2,5 km d'anada i tornada desfent camí, fins completar les vint voltes necessàries, a Calella, al costat de la mar. El vent de garbí va pujant la seva intensitat, castigant molt l'anada, fent que tot plegat sigui encara un xic més dur.
Comptem amb l'avituallament propi i el que ens han dut la Nuri i en Joan, precursors d'aquesta trobada, no conec persones més apassionades per l'ultrafons que ells dos.
Físicament, m'he sentit bé, més enllà del genoll, que com sempre em fa una mica la guitza. Em notava fort, sense ànim de semblar prepotent, he de dir, que mentalment, ha anat molt, però que molt bé, no es que no hagi tingut cap estona dolenta, fent honor a la veritat he dir que alguna llàgrima ha caigut rere les ulleres de sol, aigua salada que neteja la mirada i fa veure-ho tot més clar. Des del metre 1, tenia, quasi tota l'estona, el convenciment que ho aconseguiria, m'ha ajudat tenir al cap un repte molt més llarg, a peu, que vull intentar en les properes setmanes, saber que sinó aconseguís aquest, en bones condicions, no caldria ni intentar el proper, la il·lusió és la millor benzina.
Entre nosaltres, hi havia el mestre Paco Robles, que va començar abans i acabava un xic després que nosaltres, doncs ha fet un repte personal de 100 milles, casi res, m'ha acompanyat en l'últim tram, amb uns 150 km a les cames, encara corria, és per treure's el barret, un i un altre cop.
Amb els reptes de 100 km, em passa com amb la xocolata, sempre en vull més. Aquest ha estat el que fa el número 31.
Track garmin connect I i II

Publicació relacionada:
Proposta pel 06/04/19 100 km de Calella

Proposta pel 06/04/19 100 km de Calella

Vuitena participació en aquesta gran prova. Li tinc una especial estimació, el 2010 va ser el meu primer repte de 100 km a peu i en aquesta ocasió intentaré assolir el repte número 31 de 100 km.
Enguany, igual que en les dues edicions anteriors, l'organització davant els problemes que dona muntar una prova com aquesta per a pocs participants, ha decidit fer convocatòria, per fer-la de manera lliure, sense dorsal, sense més avituallament que el que duem cadascú en el cotxe o en el meu cas en la moto,  tot plegat ho fa una cursa molt més dura i sota el meu parer, encara més atractiva.
El recorregut serà el de sempre, 20 voltes, en un circuit de 2,5 km d'anada i 2,5 km tornada per allà mateix, un passeig arran de mar a Calella, totalment pla, passant 40 vegades per allà mateix.
Arribaré a la línia de sortida, amb moltes ganes de córrer, sobretot perquè enguany, no ho he fet massa i tenir ganes, ja és un gran que. Físicament, tot i que els dos primers mesos del 2019, he hagut d'estar per diversos temes, entrenant menys del que voldria, em sento fort i capaç d'afrontar el repte.
Sé que patiré, sé que em farà mal tot, sé que caure en el fons del pou de l'infern dels meus pensaments, sé que ho puc fer, sé que quan no pugui córrer més, puc caminar i que quan cregui que no puc més, que pensi que faig jo aquí, vulgui abandonar i renegui en silenci, sé que mentre això passi no he de deixar de posar un peu davant  de l'altre per seguir avançant i sobretot sé que serà prou perquè valgui la pena i només poder-ho intentar ja és el millor premi.
Cròniques anteriors participacions: 2010201120122014, 20152016 i 2017.

Publicació relacionada:
06/04/19 100 km de Calella

28/03/19 El llibre: primer objectiu assolit, a per més i millor

El llibre es publicarà, gràcies a les vostres aportacions, gràcies a la vostra confiança. Gràcies, moltes gràcies!
Ara encarem un nou objectiu, arribar als 1.500 euros. Amb la tranquil·litat de saber que el llibre serà una realitat.
La totalitat del diners, els destinaré a millorar el llibre, concretament l'edició de paper.
Hi ha diferents millores que s'hi poden fer, des d'imprimir les fotografies a color, incloure-hi més imatges, millorar el tipus de paper, tant el les pàgines interior com la portada, incloure solapes a la portada , diferents acabats de la portada, fins retractilar-lo.
Amb la vostra ajuda, segur que ho aconsegueixo, endavant, sempre endavant!

23/03/19 Circular Sant Feliu de Guíxols - Tossa de Mar - Sant Feliu de Guixols

A dos quarts de tres de la matinada emprenem la ruta. Potser no és la millor hora per començar a córrer un dissabte, si que és la que ens anava bé als tres, per poder complir amb les obligacions que té cadascú.
Sortim corrent, de Sant Feliu Guíxols, per enfilar direcció Tossa de Mar, per les pistes forestals del gr92 passant a tocar del Puig de les Cadiretes, tot i que no hi pugem per ser de nit. A Tossa, cafè i a seguir que despunta el dia.
Veure com s'alça el sol, al costat del mar, és tot un espectacle.
La tornada a Sant Feliu de Guíxols, la fem resseguint la costa, tant com podem, amb el que coneixem nosaltres i un track que hem trobat per internet, que podem seguir a estones. El track és del 2011, la vegetació i l'urbanització de la costa ha anat canviant.
Tenim trams per córrer i trams per caminar, camins fresats, estones de carretera asfaltada i llargues platges de rocs, que fan vigilar molt cada pas, trams per grimpar, desgrimpar i un petit tram, que a mi se'm fa llarg, que es tipus via ferrata, amb corda metàl·lica fixada a la roca per poder passar-lo, amb els consells d'en Pere i l'ajuda de l'Andreu, ho deixo enrere sense masses problemes i amb un somriure a la boca.
Ha estat tota una aventura compartida amb bons amics, en que hem anat a descobrir recorregut al costat de casa, en el nostre particular paradís verd i blau, hem acabat amb ganes de tornar-hi, per poder trobar com resseguir encara més la línia de costa.
Crònica d'en Pere en el seu bloc, que val molt la pena seguir
Àlbum de fotos
Track garmin connect



17/03/19 El llibre: Aprenantatges de llarga distància

Molta il·lusió, mesos de feina i moltíssimes hores de treball, per explicar tot el que he après en la llarga distància. Ara arriba el moment de la veritat, he de deixar volar el projecte. El podeu veure clicant a l’enllaç. Moltes gràcies! 

03/03/19 SFG - Llagostera - SFG, volta circular

Volta circular i molt entretinguda. Sortida des de l'aparcament de darrere l'estació d'autobusos, de Sant Feliu de Guíxols. Anant fins el far de la punta del moll, abans d'agafar la via verda que ens durà, per bon ferm i sense pèrdua, fins a Llagostera.
Just abans del pavelló poliesportiu de Llagostera, cal girar per agafar el camí verd, passant per sota la carretera, per un pas que fa ajupir el cap, doncs fa 1,65 m. d'alçada, que un cop passat ens porta per la deliciosa ruta dels molins del Riudaura, una zona tranquil·la i poc freqüentada.
Abans de creuar de nou la carrereta cal girar a mà dreta, per anar agafar una pista ample, que desemboca a la via de servei, girant just abans de la benzinera, per agafar una pista en bon estat, amb un petit repetxó, que després de venir del pla, sembla més del que és, un cop fet, baixa fins a Solius. On enllaçant camins, passem pel golf i en res, ens plantem a la l'última pujada del recorregut, per corriols de bon pedalar, molt paral·lels a la carretera
Al cap de quaranta quilòmetre, es torna al punt de sortida, tot i que al ser circular, es podria començar en qualsevol punt. És un trajecte que faig sovint i penso fer un munt de vegades més, té molts punts amb encant, com es pot veure a l'àlbum de fotos.

Proposta pel 05-06/10/19 Oncotrail

Enguany participaré en aquesta cursa per equips, de 100 km organitzada per la Fundació Oncolliga Girona conjuntament amb l'Agrupació Excursionista Palafrugell i el Club Atlètic Palafrugell i que té com a objectiu recaptar fons per millorar la qualitat de vida dels malalts de càncer. Es celebrarà el proper 5 d'octubre.
La cursa transcorre pel Baix Empordà i té recorregut circular d'uns 100 quilòmetres amb arribada i sortida a Palafrugell.
Hi participaré amb l'equip de l'empresa on treballo, que hi ha tingut equip des que va començar aquesta prova, el 2013.
La veritat és que no tinc caràcter competitiu i menys en aquest cas, en que, nosaltres ens divertirem unes hores, però els qui guanyaran de veritat, són els malalts, que ajuda l'Oncolliga Girona, nosaltres, ajudarem a ajudar, a aquesta gran  institució, que és l'Oncolliga.
Més informació: www.oncolligagirona.cat

17/02/19 Vuit hiverns nedant a pell

Vuit hiverns nedant a pell i tot gràcies al neoprè. Si, nedo a pell, perquè al seu moment vaig nedar amb neoprè.
Si el juny del 2009, quan vaig començar a anar més enllà de les boies de platja, va ser per la seguretat i tranquil·litat que m'aportava dur el neoprè. Quan va acabar l'estiu tenia clar que volia seguir nedant i aquesta passió ha fet que des que vaig iniciar l'aventura de nedar en aigües obertes ho hagi fet, pràcticament, tots els mesos de l'any des d'aquell juny del 2009.
El novembre del 2011, per satisfer la meva inquietud, vaig començar a nedar a pell, obrint un camí que a dia d'avui ja és una manera de gaudir la mar, sentir-la a la pell. La sensació de llibertat que em dóna nedar a l'hivern al mar i el fet d'estar en harmonia amb la natura, és genial. Sentir la fredor de la llibertat, mentre avanço braçada a braçada, és un regal pels sentits.
Des que vaig iniciar el projecte de nedar a pell, he fet servir el neoprè entre cap i un parell de dies per any, ja sigui per meduses, per ritme o perquè ho hagi considerat oportú. Com a curiositat, encara tinc el mateix neoprè amb que vaig començar el meu camí en el mar, d'aquí quatre mesos, farà 10 anys.
Enguany, me'l posaré les vegades que cregui convenient, sigui cap o moltes, és igual, l'important és gaudir de la passió de les aigües obertes.
El millor d'aquest recorregut és el que he après del medi i de la meva adaptació al mateix. M'ha ajudat a coneixem, a superar pors, a sentir i mirar pell endins i sobretot m'ho ha fet passar molt bé.
El camí només ha fet que començar, encara li queda un llarg recorregut per endavant.

10/02/19 Run4cancer Tossa de Mar

Córrer per solidaritat sempre dona més sentit a una cursa. Fer-ho per l'Oncolliga de Girona, és una molt bona causa, d'aquesta manera ajudem a ajudar als malalts oncològics. 4.228 persones hi hem participat, en total.
Hi ha set indrets on anar a córrer, he hagut d'escollir, tots tenen el seu encant, però un que em té el cor robat i està al costat de casa, al costat d'on visc, Sant Feliu de Guíxols i al costat d'on m'he criat, Llagostera, a Tossa de Mar.
El circuit una delícia pels sentits, un primer tram urbà, passant pel seu espectacular castell, resseguint la línia de costa urbana, respirant salat, per després endinsar-nos per l'Ardenya, en un recorregut de bon córrer i amb sensacions de plena muntanya.
L'ambient, autèntic, el d'una bona cursa popular. Sense classificació, on l'important és assaborir l'experiència, no anar més ràpid que ningú, Sense empentes per estar al davant, en el moment de la sortida. Cadascú agafant la seva posició sense massa estrès. Veient famílies participant tots junts. Uns corrent, d'altres caminant i parant-se a fer fotos per immortalitzar el moment.
L'organització i voluntaris, el millor del millor. Animant i fent que no ens faltes de res.
L'he compartida amb amics de Sant Feliu de Guíxols i he fet el trajecte corrent amb en Pere, aprofitant per somiar algun nou projecte.
Track garmin connect

Crònica de l'amic i company de cursa: PerePeterPan

09/02/19 Nedant a l'Estany de Banyoles a pell, 9,5C

No les tinc totes, tot just és la segona vegada que nedaré per sota els 10 graus, concretament a 9,5C. La primera va ser aquí mateix, a l'Estany de Banyoles, fa dos anys, el 18/02/17. Hi vaig estar 1h01', vinc amb l'intenció de superar-ho, tinc l'objectiu de fer 1h02'.
Compto amb un avantatge i un inconvenient respecte a fa dos anys. Per una banda, l'aclimatació ha estat molt més bona i he aprés una mica més, per l'altre banda, duc vuit quilos menys de greix al cos, bioprè natural i ho estic notant tota aquesta temporada.
Hem vingut uns quants amics, això ho fa més divertit. Entro el primer a l'aigua, cadascú farà el seu repte. Tenim 500 metres on podem nedar, a cada pas pel punt de sortida, aniré escurçant la volta.
Els primers 3 minuts costen, noto la fredor, fa una setmana que he nedat al mar a 12,9C i els 3,4 graus menys que hi ha a l'Estany, es noten i molt!
Passat el xoc inicial, fins al minut 33 nedo amb comoditat, a partir d'aquí noto la fred, tinc els peus congelats i les mans de drap que més que dits, tenen botifarrons, que no s'acaben de tancar bé, per poder traccionar l'aigua.
Minut 44, passo per davant el punt de sortida, tinc la temptació de plegar, penso en fer-ho, sortiria en bones condicions i amb relativa comoditat, però no! Per sort, recordo el meu compromís amb mi mateix i segueixo nedant. Noto tibantor als braços, alhora la fred em comença a donar sensació de cremor a l'espatlla.
Només he de nedar 8 minuts abans de girar, per assolir el repte, 1h02'. A la que en duc 6' decideixo girar, prefereixo estar el màxim d'aprop de la sortida, arribo a ella amb 59 minuts, giro de nou per encarar els últim minuts.
1h03'! Surto, els amics estant allà, quin luxe. Camino amb pas ferm cap al vestuari, noto les cames rígides, com si fossin de pal. Una vegada a la dutxa, toca anar agafant temperatura, passant de l'aigua tèbia, mica en mica, a la calenta, hi he estat mínim uns 20 minuts.
Tot i que només he nedat 1h03 minuts a ritme tranquil, el desgast de la temperatura es fa notar, tinc el cansament d'haver nedat mínim el doble del que realment he fet.
Ara ja tinc un nou objectiu a batre, a la propera a per 1h04'!

Track garmin connect, marca una mica més 1h03' perquè l'he parat una vegada duia la jaqueta posada i estava camí del vestuari. 

Proposta pel 10/02/19 Run4cancer

Run4Cancer és una cursa solidària organitzada amb l'objectiu de recaptar fons pels malalts de càncer i els seus familiars. La iniciativa va néixer l'any 2015 i es va decidir celebrar-la el diumenge més proper al 4 de febrer, Dia Mundial contra el Càncer. La peculiaritat d’aquesta activitat esportiva és que la cursa se celebra simultàniament a 8 poblacions diferents de les comarques on la Fundació Oncolliga hi té delegacions, a Salt, Palafrugell, Figueres, Planoles, Tossa de Mar, Olot, Riudellots de la Selva i Banyoles, el més difícil és escollir a on anar.
Run4càncer té dues modalitats de cursa: una de 5km pensada per tots els públics i per fer-la en família, i l’altre de 10km pensada pels corredors habituals. Els recorreguts són circulars a totes les poblacions i són bàsicament urbans.
Res millor que ajuntar esport i solidaritat, col·laborant fent el que ens agrada, córrer. 

Més informació: Oncolliga Girona

03/02/19 Nedar a pell a l'hivern, tot un repte

Tot i que nedo a pell, tot l'any, des del novembre del 2011, cada vegada abans de nedar, quan preparo la bossa amb el necessari per anar cap a la platja, sento el pessigolleig a l'estómac, tinc dubtes de com respondrà el cos i el cap en aquesta ocasió. Nedar a l'hivern a pell, fa que cada nedada sigui un repte.  
Un cop davant el gran blau, mentre observo si la mar dona permís per entrar-hi, els dubtes es transformen en el bategar ràpid del cor, com un nen petit, quan veu l'autocar en el que ha de pujar per anar d'excursió. I alhora tinc un sentiment contradictori, tinc mandra, escolto la veueta interior que diu, que amb lo calentó que estaria fent una altre cosa, qui em mana anar a sentir la fredor de l'aigua, per sort, escoltar l'escolto, però de cas no n'hi faig gens.
Just en el moment en que estic en banyador i descalç, camí cap a l'aigua, són pocs metres i es fan llargs com si passessin a càmera lenta, noto la fredor de la temperatura ambient a la pell i juntament amb els peus en contacte amb la sorra, fan que el cos es refredi ràpidament. Toca entrar dins l'aigua.
Un cop començo les primeres passes dins la badia per endinsar-me mar enllà, noto la frescor de l'aigua i segons em digui el cos, entro més progressivament o més de cop. El que sempre, sempre em passa és que en els primers instants la trobo molt freda, cos i ment tarden entre trenta segons i tres minuts en adaptar-se a l'entorn i trobar-se còmode enmig de la fredor, que dona vida.
A partir d'aquí tot és gaudir. Sé que els primers quaranta minuts, aproximadament, si tot a bé, no he de patir, amb el bagatge i l'aclimatació que duc, em sento còmode. Després, és quan costa, cada minut molt més que l'anterior, és exponencial, fins que arriba, el que em podríem anomenar el moment crític, en que es converteix en una lluita mental, entre jo i la fred, en que la fred sempre, sempre guanyarà la partida, el meu repte es esgarrapar temps, per aconseguir treure-li algun minut.
Una vegada surto de l'aigua, cal vestir-se sense perdre un instant, per començar a recuperar temperatura quan abans. Tinc un pensament recurrent al finalitzar, de que podria haver-hi estat uns minuts més, però, per minimitzar els riscos d'una hipotèrmia, és millor que sigui així, que no estar a l'aigua pensant que hi hauria d'haver estat algun minut menys.
Cada incursió a pell, en aigües fredes, és com entrar dins una bombolla, en que el món deixa de girar, per donar pas a sentir intensament, emocions i sensacions pell endins, vivint el veritablement important, l'aquí i l'ara.