31/12/18 VIII Travessia dels Nassos, 3.650 metres nedant a pell

L'objectiu és nedar, a pell, 10 metres per cada dia de l'any que acabem, és a dir, 3.650 metres.
La temperatura del mar està a 15.2C, ho faré acompanyat, amb en Sergi, que també farà el repte de nedar els 3.650 metres i la  Mercè, que nedarà una mica menys.
No les tenim totes, ahir, a Palamós, estava ple de Pelagies, a veure com estarà avui a Sant Feliu de Guíxols, tenim clar que si cal, haurem de desistir i conformar-nos amb poc més d'una remullada. Aquest fet, fa que estigui molt mentalitzat, massa fins i tot, de la possibilitat de no intentar el repte.
Comencem a nedar, les sensacions són còmodes, fa sol i poc vent, la mar està tranquil·la i tot flueix. En el punt més llunyà a uns 1.300 metres de la sortida, em sento buit, venia massa preparat per no fer-ho i fins aquest moment, no  em plantejo, realment, que tinc 3.650 metres per endavant, per sort em recupero de la baixada anímica i en res soc conscient, que estic fent, el que m'agrada fer, desafiar-me, en un entorn que em té enamorat, la mar.
Just davant el punt de sortida, quan duem uns 2.600 metres, cal enfilar de nou a dins la mar, no tinc ni una ombra de dubte, tots els he esvaït fa una estona. Només hem vist una medusa i en el pitjor del casos, repetiríem recorregut si n'hi haguessin cap on anem ara.
Als 3.000 metres, em passa un fet, que estic observant aquest any, normalment a aquestes alçades tinc les mans de drap, sense massa sensibilitat, però des d'enguany, passo de les mans de drap a sentir-les normals, en pocs minuts, recupero la capacitat de traccionar normalment dins l'aigua.
Nedem, fins entrar en els últims 150 metres, els més llargs, en diem la nevera, hi ha poca profunditat i l'aigua de la badia sempre està més freda i ens rep amb una sensació gèlida, accentuada pel desgast acumulat. Miro el rellotge i els 3.650 metres són una realitat.
Track garmin connect

 Cròniques anteriors edicions: 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016 i 2017.

30/12/18 Sansiswim La Fosca

Gran ambient, dia de ple sol, bona mar i una setantena de persones per gaudir nedant a la platja de la Fosca de Palamós. En la Sansiswim, travessia no competitiva, organitzada pel club Natació Palamós, de caràcter solidari a favor de PROEM-AID.
Tots els factors per a passar-ho bé hi eren, amics, coneguts i gent per conèixer. Però va ser entrar a l'aigua i al cap de pocs metres trobar-me la primera medusa, una pelagia noctiluca. A la que duia 250 metres, en vaig veure un total de 8, de la mateixa espècie, que són molt urticants, l'última la que va fer que gires, era a l'alçada dels ulls, no és que no es veiessin i es poguessin esquivar, doncs l'aigua era ben transparent, és per la meva sensibilitat a les picades, per la mala reacció que em provoquen al cos.
Vaig girar cua, a contracor, doncs tenia moltes ganes de nedar i l'entorn era ideal, alhora molt content per saber dir prou i evitar mals majors, per prescripció facultativa, si tinc una carícia de medusa, em recomanen que estigui mínim un mes sense anar al mar, per evitar una nova picada, que seria potencialment molt més perillosa que l'anterior, un mes sense mar, és un preu més car que la rabior que fa una picada.
Aquest fet, no va impedir que gaudis plenament de la festa, que és una travessia com aquesta. La propera edició hi tornaré!
Track garmin connect

25/12/18 VII Copa Nadal Ganxona

Setena edició i fins al moment, la que hem sigut més participants. L'idea de tres amics, en Sergi, en Maxi, que enguany no hi ha pogut ser i el que escriu, no és altre que gaudir nedant amb amics, sentint la mar a la pell.
Per això ens agrada compartir-ho, perquè no hi ha millor manera de viure de nou una cosa que un ja ha fet o ja coneix, que veure-ho amb els ulls de primera vegada, a través d'una altre persona.
La mar ens espera tranquil·la, en un dia assolellat i una aigua a 15,7 graus. Al ser uns quants, l'entrada dins el mar és més fàcil. Ens anem reagrupant, per comentar a jugada i fer uns riures a cada poc. Fa dies que hi ha meduses, pelagies noctiluca, les que tal malament em senten les seves carícies, mentre nedem, algú en veu alguna que altre, per sort no hem de lamentar cap topada.
Acabem on més ens agrada, al voltant de taula, escalfant-nos amb un cafè amb llet i compartint les vivències.
Track garmin connect
 
Cròniques de les anteriors edicions: 2012, 2013, 2014, 2015, 2016 i 2017.

22/12/18 Donant la benvinguda a l'hivern, corrent 100 quilòmetres

Quasi les set de la tarda de dissabte, començo el repte. Seran quatre voltes, anada fins a Font Picant per la via verda i tornada a casa, a Sant Feliu de Guíxols, pel mateix camí.
Una espectacular lluna plena m'acompanya, fa bona temperatura per córrer. Segueixo la pauta alimentaria planificada, al punt de gir (Font Picant), menjo barretes i/o fruita, que duc al damunt i un cop a casa, al final de cada volta, macarrons fets per la mare que sempre entren bé i beguda isotònica. Per beure, mentre corro, duc dos bibons de 250ml, que vaig reomplint a les fonts que trobo pel camí.
La primera volta és fàcil de fer, surten 27,5 km, ja em va bé, faré les dues primeres voltes més llargues, d'aquesta manera les dues últimes seran més curtes i mentalment, aquests petits detalls van molt bé.
La segona volta és de bon fer, la son encara em respecta i puc córrer tota l'estona, l'acabo amb 55 km fets, més macarrons i cap a la que sé del cert, serà la volta més dura i complicada de gestionar. Parar a casa és una arma de doble fil, és molt còmode per poder menjar i agafar tot el necessari i alhora és una gran temptació de deixar-ho estar, fer una dutxa i ficar-me al llit, per evitar-ho, estic a casa el temps just i necessari.
No m'equivoco, la tercera volta, de 23 km, es fa molt llarga. La son em vol tancar els ulls i em fa caminar a estones, estones en les que agafo fred, hi ha molta humitat. Em comença a fer mal el genoll. Tinc moment en que em baixa la moral i m'enfonso en el meu propi infern. Per sort, res fora del normal. Fins al quilòmetre 70 +/-, que comença a clarejar i tot canvia, mica en mica em vaig activant de nou, per tornar a gaudir de córrer. Parada a menjar a casa, per l'hora que és, toca esmorzar, cafè amb llet i entrepà de pernil.
La quarta volta, és molt diferent de les altres tres, és de dia, hi ha un munt de gent a la via verda, corrent, pedalant i passejant, trobo un munt de coneguts i amics. Els quilòmetres van passant com si res, corrent tota l'estona, al que dona el cos, que no es gaire.
M'ha costat, no ho puc negar, 100 km a peu, mai és un repte fàcil i alhora m'he sentit afortunat, mot afortunat, per poder fer i gaudir el que m'agrada, soc un privilegiat!
Track garmin connect

Escrit relacionat:
Repte pel 22/12/18 Donar la benvinguda a l'hivern, corrent 100 quilòmetres

Repte pel 22/12/18 Donar la benvinguda a l'hivern, corrent 100 quilòmetres

Tinc ganes de repte, ganes de devorar quilòmetres, de gaudir del dolç patir i de sentir la satisfacció de donar-ho tot superant les adversitats.
Per això i perquè el passat cap de setmana, no vaig poder participar a les 24 hores d'atletisme en pista, per una indisposició de l'estómac, que es va manifestar amb forma de vòmits i cagarines. Aquest dissabte intentaré fer 100 quilòmetres corrent. Començaré, al voltant de les set de la tarda, més o menys. Per dos motius. Primer, perquè tinc un dinar amb la família i el primer son les persones que m'estimo. Segon, d'aquesta manera estaré tota la nit en moviment, fent-ho més dur i més interessant.
El recorregut, seran quatre voltes, de Sant Feliu de Guíxols, fins a l'antiga estació de Font Picant (Santa Cristina d'Aro) i tornada, en gran part per les via verda i a estones desviant-me una mica del camí, per assolir els 25 km a cada volta. Si faltessin quilòmetres al finalitzar la quarta volta, els acabaria fent per la ciutat de Sant de Feliu. L'inici i final serà a casa, d'aquesta manera l'avituallament fort el faré a casa i durant el camí beure l'aigua de les fonts i menjaré alguna barreta, plàtan o similar que dugui al damunt.
Ho faré en solitari i sense cap ajuda, si m'acompanyarà la primera lluna plena d'hivern. Correré tant com les forces em permetin i caminaré el que calgui fins assolir els 100 km.

 
Escrit relacionat:

09/12/18 24 hores atletisme. Pròleg

Per vuitena vegada estaré a la pista d'atletisme de Can Dragó, per fer les 24 hores en categoria individual, serà aquest dissabte dia 15, una data esperada des de fa mesos.
Des que ho vaig fer per primera vegada el 2010, aquesta prova em té enganxat, per molts motius.
El principal és el component humà, poder compartir cursa amb referents de l'ultrafons d'arreu d'Europa i de casa és un premi, fer-ho sota l'organització de corredors.cat és sentir-se a mimat, és estar de convidat en una gran festa, en que només m'he de preocupar d'anar fent voltes, la resta del meu món s'esvaeix i durant 24 hores, només serem la pista i jo.
Gaudiré de fer el que m'agrada envoltat de grans persones i alhora patiré, la pista és crua, la nit és freda, la son aliada amb el cansament es fa mal portar.
Hi vaig amb poques pretensions. El prioritari és passar-ho bé i que el dilluns la meva vida continuï allà on la vaig deixar el divendres. En quant a distància, l'objectiu principal és fer  100 km, d'aquesta manera, les 24 hores d'atletisme d'enguany, seria el repte número 30 de 100 km o més, una vegada fets, pas a pas, anar marcant nous objectius, m'encantaria fer l'equivalent a tres maratons, 126.6 km i posats a somiar superar els 130 km i acostar-me el més que pugui als 140, tot i que, pel volum d'entrenament que porto, ho veig complicat.
El que és segur, independentment del resultat, és que aprendré, quan em poso al llindar de les meves capacitats, surt el millor i el pitjor de mi, com la valentia i la covardia, el coratge i les pors, les il·lusions i els malsons, les capacitats i les limitacions, tot i res, de tocar el cel amb la punta dels dits a enfonsar-me en el meu propi infern, moltes sensacions contradictòries, que ajuden a créixer.
Alea jacta est.
Cròniques d'anteriors participacions: 2010, 2011, 2012, 2013, 2015, 2016 i 2017.

02/12/18 6 hores de Calella

A aquesta cursa és per anar a posar-se a prova, a compartir quilòmetres amb els amics coneguts i els per conèixer i fer-ho  sota l'acurada organització, que ens cuida i ens anima a fer els que ens agrada, córrer.
Al ser un recorregut d'un quilòmetre i mig, amb anada i tornada pel mateix lloc, fa que sumem voltes, de 3 km, sense ni adonar-nos-en, entre saludar als companys de cursa, encoratjar-nos, esquivar a estones els passejants i tenir la mar al costat, les hores passen ràpides. Quan el cor batega ràpid, fent el que t'agrada, ben acompanyat, tot resulta més senzill.
En quan a la meva participació, molt content. Hagués firmat amb acabar amb 45 km, pensava córrer cinc hores i caminar-ne una, tot va anar millor del que m'esperava, vaig poder córrer les 6 hores, exceptuant els metres en que menjo, bec i/o xerro amb els organitzadors, assolint 49,17 km. En alguns moments vaig acariciar l'idea de superar els cinquanta, però amb les 24 hores d'atletisme, just al cap de dues setmanes, tocava ser conservador i no forçar la màquina, per experiència sé, que les vegades que he apretat més del compte, a les 24 hores ho he pagat car, molt car.
És la novena vegada que participo en aquesta prova i ja tinc ganes que arribi la propera edició. Gràcies amics per fer d'aquesta cursa, tota una festa!
Track garmin connect
Àlbum de fotos de la cursa, de Francesc Flotats

Escrit relacionat:
Proposta pel 02/12/18 6 hores de Calella