24/11/18 Blanes - Tossa de Mar (La Selva marítima) corrent

Platges desertes, vistes que omplen la mirada i racons que no deixen de sorprendre, és la bellesa de recórrer el litoral de la Costa Brava, un mes de novembre. Fora de l'aglomeració del turisme, es pot respirar salat, escoltant la remor de la mar, que ens acompanya a cada pas, mentre el cor batega ràpid.
El recorregut, és el que vam fer en la primera etapa de la Costa Brava Xtrem Running del 2009, cursa on justament ens conèixer amb l'Andreu, el 24 d'abril del 2009, de la manera més simple: em vaig equivocar en un trencant i ell, que també hi participava, em va cridar perquè agafes el camí correcte, l'imatge que acompanya aquest escrit és justament on  va succeir. Des d'aleshores, hem fet un munt de quilòmetres, al costat del mar i en alta muntanya, compartint il·lusions i projectes de futur.
La logística és senzilla, deixem vehicles a Tossa de Mar i agafem l'autobús fins a Blanes, motxilla i a córrer. Una font a mig camí ens fa d'avituallament d'aigua en ruta.
El trajecte de Blanes fins a Tossa de Mar, és un  trencacames molt divertit, sense grans pujades, però tampoc gaires trams planers, és un constant, puja i baixa, que fa disfrutar patint cada quilòmetre. Té la bellesa de la Costa Brava més salvatge, amb alguns trams on cal mirar on posar el peu, per no baixar més ràpid del compte i/o fer un pas en fals. Un recorregut que no deixa indiferent i deixa bon gust de boca.
Track garmin connect
Fotos de la ruta

17/11/18 Cursa 100 km de Caldes - Corre pels que no poden

Anar a una festa sabent que has de marxar abans no acabi, costa. Degut a l'episodi de pluges intenses, que s'espera arribi a la tarda, a les contrades gironines, on visc, tenint en compte que vaig en moto, prenc la decisió d'anar a fer una marató, 42,2 km, en comptes dels 100 km inicialment previstos.
Es arribar i trobar un munt d'amics, de la família de llarga distància. El circuit és de 2,5 km i cal donar voltes. Les cinc primeres les faig corrent amb l'Aránzazu, xerrant passen ràpides. Poc abans d'arribar al punt de mitja marató, comença a xispejar, a estones i la temperatura és ideal per córrer. Anem compartint missatges d'ànims i riures entre els que m'avancen i els que avanço, competim, sense oblidar que venim a divertir-nos.
Al quilòmetre 39, miro el mòbil amb l'esperança, que hagi millorat la previsió, i no, al contrari, les pluges arribaran abans, sembla que em mullaré camí de casa, tot i que m'escaparé de les més intenses. Acabo la marató, amb un gust agredolç, content per gaudir de córrer envoltat de grans persones i trist per haver de marxar. Els quilòmetres han estat de bon fer, quan portes setmanes preparant els 100 km, fer-ne 42,5, sembla poca cosa.
Em costa acomiadar-me i marxar, no vull, ho de fer, però no vull! Tinc una mica més de cent quilòmetres amb moto, per arribar a casa, dels quals pràcticament tots, els faig sota la pluja i/o amb el ferm moll. Anat tranquil, s'arriba lluny
Track garmin connect

Escrit relacionat:
Proposta pel 17/11/18 Cursa 100 km de Caldes - Corre pels que no poden

11/11/18 Nedada per la llibertat dels presos polítics

Tristament content, d'haver estat en aquesta nedada a favor de la llibertat dels presos polítics.
Content per compartir-ho amb part de la família d'aigua, de gaudir d'un dia radiant i estar on més m'agrada estar, dins la mar, sentint la sal a la pell.
Trist, molt trist, al adonar-me'n que fa just un any, estava aquí mateix, pel mateix motiu i no puc evitar pensar en tot el que he viscut, el que he fet, el somnis que he perseguit, el moments compartits amb amics i éssers estimats i els dies que he vist passar. Mentre penso en aquest últim any, soc conscient que els presos polítics, no han viscut aquest any en llibertat, que no han tingut opció de gaudir de la immensitat de la mar, d'estar al mig d'un bosc o en una taula envoltat dels qui un estima. Tot plegat em fa sentir trist molt trist.
No vull tornar l'any que ve a reivindicar la llibertat dels empresonats injustament, vull que estiguin lliures i puguin gaudir intensament cada moment.

Escrit relacionat:
Proposta pel 11/11/18 Nedada per la llibertat dels presos polítics

10/11/18 Travessia Cap Norfeu, novè aniversari

Mirar enrere per saber d'on venim, és bo. Així ho venim fent amb la Mónica Campaña i en Jorge Perez, any rere any, a la tardor, tornem on va començar tot, per nedar poc o molt i d'aquesta manera celebrar l'efemèride.
Al Cap Norfeu, on el 2009, vam coincidir per primera vegada, no ens coneixíem i ara som família. Ens va unir, un sentiment, que  amb el transcurs del temps s'ha fet més gran, la passió per les aigües obertes, de sentir la llibertat que dona estar envoltat d'aigua pels quatre costats.
Enguany, decidim fer la travessia sencera, només el Jorge i jo, sense cap suport a l'aigua i amb l'imprescindible ajuda logística de la Mónica. El dia és assolellat i dona moltes ganes d'entrar a l'aigua, per seguretat duem neoprè. Hi ha onades de tot tipus, majoritàriament llargues, de bon nedar i una estona de més curtes que posen a prova les nostres habilitats, van des dels 80 centímetres fins al metre d'alçada, les onades és la manera que té la mar de fer-nos jugar amb ella i ens ho passem pipa juguem, riem, gaudim.
Braçada a braçada, sentim aquest espectacular paratge del Cap de Creus, on tot va començar i on tot segueix fluint.
La primera experiència, del 2009, està explicada en aquest escrit: 17/10/11 Travessia Cap Norfeu, Mirant enrere, per anar endavant 

Track garmin connect

Proposta pel 02/12/18 6 hores de Calella

Quan vas a una cursa per primer cop, ho fas per la novetat. La segona vegada ja és per millorar la marca i a partir d'aquí cal que tingui quelcom especial per a tornar-hi. Aquesta serà la meva novena participació, en una prova a la que tinc molta estimació.
No només pels organitzadors, que viuen l'atletisme amb passió i saben entendre el que sentim, mentre correm, a primer cop d'ull. M'agrada perquè és prou aprop de casa, per no haver de matinar massa.
És especial perquè  tothom acaba al mateix moment a les 6 hores de començar, la incògnita està en la distància que cadascú aconseguirà fer, no el temps.
M'encanta el recorregut, un circuit de 3 quilòmetres, 1,5 km d'anada i el mateix recorregut per tornar, en un passeig planer, majoritàriament de terra, on no hi passen cotxes, amb molta vida al voltant. Tenir avituallament cada 3 km, ho fa molt còmode i no cal dur res a sobre, inclús hi ha fonts i lavabos pel camí.
Durant sis hores ens anem veient les cares, animant, saludant, compartint anècdotes i, si cal, deixant anar les penes.
Es fa en el passeig que hi ha arran de mar, a Calella, d'aquesta manera mentre els pulmons es van obrint per poder agafar més aire, entra el dolç aroma salat que tant m'agrada.
Al acabar, entrega de trofeus com a la majoria de proves competitives i dinar de germanor tots junts, com a quasi cap. El dinar, no és en un restaurant de cinc forquilles, si amb persones de categoria. Que millor que acabar compartint taula després de fer el que ens agrada amb la resta de companys corredors i l'organització.


Escrit relacionat:
02/12/18 6 hores de Calella

29/10/18 100x100 100 sèries de 100 metres nedant

Quan t'espera una il·lusió, tot i ser dilluns, les hores passen molt ràpides. Em llevo a les 6:45, per anar a treballar i en un sospir, ja són les 16:39 i estic dins la piscina, apunt per començar a nedar.
Tenir el cap dins l'aigua i fer el repte en solitari, vol dir que apenes parles, algun comentari amb algun company del Aquàtic Club Xaloc que ve a entrenar i poc més. Durant les hores que dura el repte, hi ha un gran treball mental. Per sort em conec prou bé, per alimentar-me de pensaments positius,  tot i que a estones els negatius m'envaeixin amb mil dubtes i ombres, aconsegueixo concentrar-me en els propers metres, o en sentir com flueix el meu cos mentre nado, o notar com la mà agafa l'aigua i m'impulso en ella mitjançant una braçada i després una altra i una altra. La millor manera d'evitar que el cap em traeixi, es concentrant-me en viure les sensacions agradables del que estic fent.
Físicament, sent sincer, amb el primer bloc de 60 sèries de 100 metres (6 km), ja en tenia prou per l'entrenament que duia, fa just 28 dies que torno a entrenar en piscina, després de passar l'estiu fent només mar. El braç esquerre el noto fluix i em fa mal, les espatlles es carreguen, el coll, de respirar cada tres braçades es va cansant de girar, l'estómac de tanta estona d'estar en posició horitzontal es queixa, tant para i arrenca (cada 100 metres faig una pausa de 15 segons), el cos va agafant fred, afortunadament, res fora del normal.
El segon bloc, de 40 sèries, l'agafo amb moltes ganes, però als 1.000 metres, ja veig que on no arriba l'entrenament fet i hi haurà d'arribar la força del compromís adquirit amb mi mateix, per a finalitzar el repte.
Piscina a piscina, faig la número quatre-cents, esprintant, donant tot el poc que em queda i fruint de perseguir fins el final, una il·lusió. Han estat 10.000 en que he gaudit i somiat despert, en els projectes que m'esperen.

Dades garmin connect

Escrit relacionat:
Repte pel 29/10/18 100x100 100 sèries de 100 metres nedant