Repte pel 29/10/18 100x100 100 sèries de 100 metres nedant

10 km nedant. En 100 sèries de 100 metres cadascuna. En piscina de 25 metres. Amb 15 segons de descans,entre sèrie i sèrie. Nedant tota l'estona estil crol. En dos blocs. El primer de 60 sèries (6.000 metres). Parada per anar al vestuari, per fer necessitats i menjar una mica, a la piscina no està permès fer-ho, si que hi puc beure i prendre algun gel.Per continuar amb un segon bloc de 40 sèries (4.000 metres)
El repte el duré a terme, en solitari, a la piscina on habitualment entreno, a la Corxera de Sant Feliu de Guíxols, com un usuari més, dintre el funcionament normal de les instal·lacions, sabent del cert que molta estona hauré de compartir carril amb d'altres nedadors.
Com a testimoni mut del repte, utilitzaré el rellotge garmin, perquè quedi gravat el repte.
És un repte que he fet cada any, consecutivament, des del 2011, en grup i en alguna ocasió en solitari. La dificultat d'enguany radica en que tot just he començat la temporada de piscina, farà just quatre setmanes, en tot l'estiu no hi nedat, si ho fet al mar. Nedaré amb un banyador de neoprè, per guanyar flotabilitat a les cames, millorant la posició i d'aquesta manera no carregar l'esquena pel fet d'estar hores nedant.
No tinc por a la distància, si molt de respecte,  que l'hagi fet unes quantes vegades, no m'assegura res, al contrari. Sempre he pensat, que al meu nivell, nedar 10.000 metres en piscina, té una dificultat i em representa un esforç molt semblant a córrer una marató d'asfalt, tot i que no el mateix desgast.
El dia triat és aquest dilluns 29 d'octubre, perquè tot i que treballo, excepcionalment faig jornada de vuit del matí a tres de la tarda i un cop arribi, dinar i a preparar els últims detalls, per fer cap a la piscina, calculo començar al voltant de les cinc de la tarda.
Cròniques del repte en anteriors anys: 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016 i 2017.


Escrit relacionat:
29/10/18 100x100 100 sèries de 100 metres nedant

Proposta pel 17/11/18 Cursa 100 km de Caldes - Corre pels que no poden

Que per què correré aquests 100 km? Pels que no poden. Aquesta vegada, més que mai, córrer té un sentit especial. Ajuntar esport i solidaritat és una gran combinació. Poder ajudar als altres, fent una cosa que ens encanta, ho fa molt senzill.
A Caldes de Montbui, organitzen per setè any, aquesta prova de caràcter solidari amb Afanoc i la Casa Els Xuklis.
El circuit de 2,5 km, és en un lloc amb encant, a Torre Marimon. S'hi pot anar a fer les voltes que és vulgui, cadascú es pot marcar el seu objectiu, per uns pot ser fer 1 volta al circuit o 4 o 20 o en el  cas dels 100 km, 40 voltes. Ens podem inscriure per fer la distància d'una marató, 100 km individual o 100 km per equips.
A l'organització hi ha el gran Paco Robles, que acumula més quilòmetres a les cames en un any, que molts en tota una vida.
Hi aniré amb una gran pretensió, la de disfrutar. Vull gaudir de córrer amb part de la meva família de llarga distància, amb intenció de donar-ho tot per aconseguir completar els 100 km, i que sigui el meu repte número 30 de 100 km o més a peu.
Més informació: Cursa 100 km de Caldes

Escrit relacionat:
17/11/18 Cursa 100 km de Caldes - Corre pels que no poden 

12/10/18 3 Vies verdes a peu, Ripoll - Sant Feliu de Guíxols

Hi ha ocasions en que no les tinc totes i penso que el que vull intentar em supera, el cor vol fer-ho i el cap li diu que no aconseguirà. Penso que per molt que hagi fet, cada vegada és diferent i només importa l'aquí i l'ara. Tot repte és una lluita interna, en que el principal enemic és un mateix, els dubtes i les pors, cal no escoltar-las gaire, per avançar en la direcció correcta, endavant, sempre endavant.
Anar acompanyat amb en Lluís Tuneu, amic i company en molts reptes d'ultrafons, fa que sigui més divertit.
La sortida la fem des de l'estació de Ripoll, a les 8 del matí. Duem les motxilles amb tot carregat, material i un munt de menjar. Arribem a l'inici la Ruta del ferro i del carbó, per deixar-la per enfilar el coll de Santigosa i anar fins a Olot per Santa Llúcia de Puigmal, no és el camí més ràpid, ni curt, ni amb el millor ferm, si el més bonic, amb molts racons per descobrir, un tram encisador.
La nit ens atrapa poc abans d'entrar a Sant Feliu de Pallarols. Seguim avançant, tenim prop de 12 hores de foscor per caminar. Ficant un peu davant de l'altre, es van sumant quilòmetres, veure el que el gps marca el número 100, a Salt, em fa sentir content pel que acabem de fer i alhora em fa ser conscient que caldrà lluitar el que queda.
Com diu en Lluís, de nit el et menges els quilòmetres sense ni adonar-te'n, estàs més pendent d'on fiques el peu, que no pas d'on ets, és cert, sempre i quan no vingui aquella passió de son que et tanca els ulls, per molt que un no vulgui. La passió m'agafa un cop passat Girona, fins a Cassà de la Selva, on es fa de dia i tot sembla més senzill.
Les plantes dels peus fan mal, el genoll dret fa hores que es queixa i la musculatura de les cames està tensa que és mala cosa, per sort, res fora del normal. La nit ens ha ensenyat la seva cara més crua, ara cal gestionar l'esgotament per seguir caminant.
Quan menys queda, més llargs es fan els minuts i els quilòmetres, està costant, cal tirar de molts recursos, de voluntat, de compromís amb un mateix i de determinació. Si digués que no he pensat en cap moment en marxar cap a casa i deixar-ho estar, mentiria, tot i que menys vegades de les que he pensat que no ho podria aconseguir.
Una idea ens volta pel cap des de que hem començat, la de ficar-nos al mar, un cop arribem a Sant Feliu de Guíxols. Una remullada que després de 144,2 km, fets en 30 hores i 28 minuts, és el millor premi.
Tots els escrits del repte: 3, 1, 2 vies verdes a peu

Repte pel 12/10/18 3 vies verdes a peu, Ripoll - Sant Feliu de Guíxols

140 km +/-, a peu per cobrir la distància de Ripoll fins a Sant Feliu de Guíxols, fent el recorregut per les vies verdes.
Aquest repte no el faré sol, m'hi acompanyarà un bon amic i company de molts reptes de llarga distància, en Lluís Tuneu. Ho farem caminant, feina tindré a seguir el seu ritme!
La logística és simple, sortirem de Ripoll, al voltant de les 8 del matí, per aprofitar el màxim les hores amb llum de dia, amb menjar a la motxilla, per quan s'acabi comprar-ne més, tenint en compte que al vespre, haurem de carregar per tota la nit. D'aigua en trobarem a cada poble i ciutat que passem. No tindrem cap suport durant el camí. Més simple impossible.
El recorregut el conec molt bé, les vies verdes les tinc bastant apamades, sobretot des d'Olot fins a Sant Feliu de Guíxols. aquest fet és bo i és dolent, se el que m'espera. El ferm és molt pla, el pas no canvia, fet que carrega la musculatura i trinxa, literalment, els peus.
Calculo que hi estarem entre 28 i 32 dues hores, si tot va bé. Aquest repte l'he fet en dues ocasions el 2010 i el 2012, fa temps que tenia ganes de tornar-hi i el repte 2, 1, 3 vies verdes, n'ha estat l'excusa.

Tots els escrits del repte: 3, 1, 2 vies verdes a peu

06/10/18 Braçades per la llibertat

Tinc sensacions contradictòries d'aquesta trobada.
Per una banda content. Content per compartir una estona, amb una part de la gran família d'aigües obertes; per poder expressar, fent el que m'agrada, el que sento vers l'injustícia de que hi hagin presos polítics; content per nedar a l'estany de Banyoles, un lloc que tot i que no hi nedo sovint, sempre que ho faig surto amb ganes de més.
Alhora trist, molt trist. No puc dir que sigui amic del Raül Romeva, si puc explicar que compartim la passió per les aigües obertes i que, en aquest context, hem parlat en més d'una ocasió. Justament les aigües obertes, son sinònim de llibertat, ens sentim lliures al poder gaudir d'un medi que tot i que no és el nostre, ens fa bategar el cor ràpid i ens dona sensacions que costen de descriure amb paraules.

Escrit relacionat:
Proposta pel 06/10/18 Braçades per la llibertat