19/08/18 Travessia de Sant Feliu de Guíxols

Per onzena vegada he fet la travessia de Sant Feliu de Guíxols. Tot i que igual que en les deu anteriors vegades, no he nedat, he estat en  el caiac, és la prova en que sempre he fet de voluntari i mai he participat.
Viure la travessia assentat arran d'aigua, en el caiac, permet observar un munt d'històries, compartir metres amb amics i coneguts, tot i que de vegades no em vegin, és un seient de primera fila de la prova.
Hi ha dues distàncies, la de 1.100 metres i la de 400, aquesta última anomenada la travessia de l'Espigó, pel seu punt de partida. És amb la que més gaudeixo, tot i que hi ha qui se l'agafa molt seriosament i va a competir, també hi ha molts d'altres que ho fan d'una manera més lúdica.
Hi ha molts pares que aprofiten per acompanyar els seus fills, en els seus inicis en les aigües obertes. En aquesta ocasió he pogut observar el cas invers, una filla que acompanyava la mare, la noia es veia una nedadora consumada, el millor era que l'animava i encoratjava, del primer al darrer metre.
Un cop acaba tot, a la sorra, em barrejo entre la gent, mentre paro l'orella per saber que els ha semblat tot plegat, no puc deixar de sentir-me orgullós per haver estat una petita part que ha fet possible la seva diversió, nedant on, molts dies d'estiu, al acabar de treballar, vaig a fer braçades.