26/08/18 Nedant amb lluna plena

La mar i la lluna, tenen quelcom d'especial, si a més hi ha un grapat d'amics, esdevé la màgia.
Entrem a l'aigua i la lluna no ha arribat, encara tenim llum de dia, tot i que per pocs minuts. La foscor ens va envoltant, pintant de sensacions cada braçada. No veiem res, ho sentim tot, sobretot tenim unes ganes boges de viure, assaborint l'instant, sense més pretensió que passar-ho bé, capturant moments de felicitat compartida.
Mentre observo la lluna des de l'aigua, recordo que no hi ha res impossible, que el realment volem, ho tenim a l'abast de la mà, només cal ser prou valent per perseguir els somnis, sabent que no són un camí de roses.
Juguem amb les onades i la corrent en contra, en el pas entre roques, del Freu. No cal veure-hi per sentir-se a casa. Alhora aprenem, gaudim de la luminescència de les algues, un autèntic espectacle que ens descobreix l'Albert.
Nedem sense pressa, no tenim ganes d'acabar. Ens parem enmig de la foscor, només trencada pels globus amb llum que duem, riem de tot i de nosaltres mateixos, la lluna està ben alçada i el seu reflex ens guia.
Trakc garmin connect

24/08/18 1 via verda a peu, Girona - Sant Feliu de Guíxols

Surto de treballar i cap a canviar-me de roba, entre que és divendres i que en res estaré fent el que m'agrada, em sento  eufòric.
Trobada amb l'Andreu, a l'estació d'autobusos de Girona, on iniciem el repte. Entre que és  tram urbà, voreres i  semàfors, decidim que fins que no arribem a la via verda, anirem caminant, ens servirà d'escalfament.
Es trepitjar terra i comencem a córrer, fa molta humitat. L'objectiu és haver d'encendre el frontal a Cassà de la Selva, al km 15 i ens ve quadrat, aprofitem per fer la primera parada d'avituallament, menjant el que duem cadascú a la motxilla.
La nit és tranquil·la, podem veure una lluna preciosa, que en dos dies serà plena, alhora els núvols de pluja ens van seguint, tenim ben present les prediccions que donen pluja per aquestes hores.
Parada a Llagostera, al voltant d'una font, per reomplir bidons i estómac. Els núvols ens han tapat la lluna, la xafogor ens fa anar molls tota l'estona.
Al quilòmetre 32, a Santa Cristina d'Aro, mentre fem la darrera parada per menjar, la pluja arriba. Refresca i la sensació és molt agradable, mica en mica, puja la intensitat i abans no ens refredi, cal agafar l'impermeable de la motxilla i seguir amb ell posat, només seran uns dos quilòmetres i deixa de ploure.
Un genoll que es carrega, fa que decidim fer els 10 quilòmetres finals caminant, tampoc tenim presa.
Tot va millor que la previsió més optimista, la bona companyia fa que passin les hores volant i en res ja estem al punt d'arribada, l'estació d'autobús de Sant Feliu de Guíxols, la pluja fa acte de presència de nou, per acomiadar-se de nosaltres.
Tot ha anat rodat, 44.2 km, ha estat una diversió compartida i amb la ment posada a la tercera part del repte, 2, 1 , 3 vies verdes, el tram de Ripoll fins a Sant Feliu de Guíxols, 140 km, però això ja serà una altra història

Track garmin connect

Tots els escrits del repte: 3, 1, 2 vies verdes a peu

Repte pel 24/08/18 1 via verda a peu

Arriba el segon tram del repte: 2, 1, 3 vies verdes a peu. És el més curt i alhora el més senzill logísticament.
Seran uns 42 quilòmetres, aniré a buscar fer mínim els 42.195 metres que té una marató. El recorregut és des de Girona fins a Sant Feliu de Guíxols. La logística és simple, com que treballo a Girona ciutat i visc a Sant Feliu de Guíxols, aniré a treballar amb bus i un cop acabi, berenar, canvi de roba i al voltant de les 19 hores a córrer, amb l'última claror del dia i majoritàriament amb la llum del frontal i la tranquil·litat de la nit.
El punt de sortida serà proper a l'estació d'autobusos de Girona i l'arribada a la de Sant Feliu de Guíxols, doncs el bus no deixa de ser el substitut del carrilet que circulava per la via verda on correré.
Aquest tram el faré acompanyat de l'amic i company d'aventures de llarga distància, Andreu Just.
La logística alimentaria, anirà tota carregada a la motxilla que durem a l'esquena, proveint d'aigua a les fonts del camí.
Fer-ho un divendres al acabar la jornada laboral, ho fa una mica més dur i sobretot fa una manera divertida de començar el cap de setmana. La previsió dona pluja durant tot el recorregut, per sort, la pluja només és aigua. No podia ser tant fàcil!
 
Tots els escrits del repte: 3, 1, 2 vies verdes a peu

19/08/18 Travessia de Sant Feliu de Guíxols

Per onzena vegada he fet la travessia de Sant Feliu de Guíxols. Tot i que igual que en les deu anteriors vegades, no he nedat, he estat en  el caiac, és la prova en que sempre he fet de voluntari i mai he participat.
Viure la travessia assentat arran d'aigua, en el caiac, permet observar un munt d'històries, compartir metres amb amics i coneguts, tot i que de vegades no em vegin, és un seient de primera fila de la prova.
Hi ha dues distàncies, la de 1.100 metres i la de 400, aquesta última anomenada la travessia de l'Espigó, pel seu punt de partida. És amb la que més gaudeixo, tot i que hi ha qui se l'agafa molt seriosament i va a competir, també hi ha molts d'altres que ho fan d'una manera més lúdica.
Hi ha molts pares que aprofiten per acompanyar els seus fills, en els seus inicis en les aigües obertes. En aquesta ocasió he pogut observar el cas invers, una filla que acompanyava la mare, la noia es veia una nedadora consumada, el millor era que l'animava i encoratjava, del primer al darrer metre.
Un cop acaba tot, a la sorra, em barrejo entre la gent, mentre paro l'orella per saber que els ha semblat tot plegat, no puc deixar de sentir-me orgullós per haver estat una petita part que ha fet possible la seva diversió, nedant on, molts dies d'estiu, al acabar de treballar, vaig a fer braçades.

15/08/18 Sant Feliu de Guíxols - Olot i tornada, pedalant 200 km, per les vies verdes

Inicio el repte al cap de poc de sortir el sol, a les 7:15, en solitari. Tinc moltes ganes de pedalar i pedalar, sense més, això és el que faig, no em marco cap fita a nivell de temps per aconseguir-ho.
Com sempre, no porto música, m'agrada sentir el cruixir del terra pel pas de les rodes de la bicicleta, poder escoltar la natura que m'envolta i deixar volar lliures els pensaments, fent que les sensacions flueixin.
L'itinerari el conec de sobres, cosa que m'ajuda i em perjudica. M'ajuda perquè sé on parar a menjar i a on trobaré una font i alhora sé el que em queda de pujada, quin tram es fa més o menys pesat, no em puc enganyar, seria com fer trampes al solitari.
La calor em respecta, en fa, la pròpia d'un quinze d'agost, és de bon portar. Físicament estic bé i mentalment em sento, sense voler ser pedant, invencible, perquè sé que vull i puc, que costarà, que es cansat i dur, però vull i puc fer-ho.
No forço el ritme, tot i que en els trams de baixada i plans, moc les cames amb alegria.
Hi ha dies que tot surt rodat. En unes 13 hores i 11 minuts estic a casa, acabo amb les cames toves i el cull madur per pedalar tantes hores, al mateix temps estic molt content, m'ho he passat genial. Tenir tot el dia per fer el que t'agrada, en aquest cas, pedalar, sense més maldecap que anar menjant i omplin d'aigua, fa que la felicitat viatgi a ritme de pedal.
Track garmin connect

Escrit relacionat:
Presentació del repte

Repte pel 15/08/18 Sant Feliu de Guíxols - Olot i tornada, pedalant 200 km, per les vies verdes

Hi ha recorreguts que no em canso de fer i en forma de repte, prenen sempre un nou al·licient.
El desafiament és molt senzill d'explicar, anar per les vies verdes des de casa, Sant Feliu de Guíxols, fins a Olot i tornar pel mateix camí, pedalant 200 quilòmetres.
El recorregut el conec més que de sobres, tot just fa un mes el vaig fer a peu, des d'Olot fins a la costa, 100 km corrent, caminant i a estones arrossegant-me i la revetlla de Sant Joan, vaig fer el mateix recorregut ciclista dintre l'IronGuíxols'18, el meu IronMan casolà.
És un repte perquè costarà, seran entre 12 i 14 hores, depèn de com em senti el dia en qüestió i del desgast que em faci la calor, damunt la bici estaré entre 11 i 13 hores.
Alhora és un premi, poder pedalar, pràcticament de sol a sol, tot el dia per fer una de les coses que més m'agraden, fer bategar el cor ràpid pedalant. Passar tota la jornada fent, el que a un li ve de gust, és un veritable luxe.
Ho faré, com faig habitualment els reptes, en solitari, sense cap assistència, ni ajuda. L'aigua la prendré de les fonts del camí, el menjar, el que dugui a sobre per entre hores i pels àpats  em pararé als bars que hi ha al voltant de la via verda.
Vaig fer per primera vegada aquest repte, el 2007 i tot i haver-ho fet un munt de vegades, em segueix planejant l'incertesa de si ho aconseguiré o no, el que no tinc cap dubte és que m'ho passaré bé, molt bé!


Escrit relacionat:
Crònica del repte

05/08/18 Voluntari en 77 ocasions

De que serveix haver fet de voluntari en 77 proves. Apart de la satisfacció d'ajudar i intentar ser part de la diversió dels participants, sobretot per aprendre.
El que hi aprenc,  serveix per millorar cara a la propera i a tenir en compte tots els detalls a l'hora de planificar-me reptes autogestionats.
La majoria de proves en que he estat com a voluntari, he estat implicat amb l'organització. Majoritàriament no és durant la prova fer una tasca concreta, que també, sinó de preparar el dia abans o setmanes abans, segons el cas, tots els detalls d'una determinada àrea de la prova, juntament amb moltes altres persones que ho fan possible.
La gran majoria, són proves d'aigües obertes, també hi ha alguna cursa, triatló i aquatló. Habitualment, és on més m'agrada estar i on puc aportar més experiència, les meves tasques són vinculades amb la mar, gestió d'una part de la prova, guiatge des del caiac, avituallaments, coordinació d'efectius marítims, seguiment de la travessia en embarcació o el que calgui, tinc la sort que no em cauen els anells.
M'agrada el fet de treballar multitud d'aspectes, amb diferents persones, amb varis punts de vista, per fer que el dia de la prova tot estigui apunt. Per desgracia, no sempre he encertat. Durant l'esdeveniment sento una gran responsabilitat, per la confiança que fan vers l'organització, totes les persones que hi participen.
Alhora em fa ser més agraït i crític, en les proves en que participo.
Per mi, és la manera més autèntica de viure la meva passió per l'esport. Participar, per gaudir, ser-hi des de dins, per aprendre i crear reptes, per no deixar de somiar. Gaudir, aprendre i somiar, la millor combinació.
Llistat actualitzat amb totes les proves, on he col·laborat fins a dia d'avui.