17/06/18 Gràcies per tot Nina

Només em passa amb les bicicletes, la resta de coses que tinc, només són objectes. Objectes que cal substituir quan no funcionen correctament i que cal despendre's quan no els necessito. Amb les bicicletes és diferent, hi tinc una relació més intima, més de connexió, no deixa de ser un trasto inanimat i alhora està ple de vida. 
Sempre he pensat que si la bici que un té no t'enamora, és que no és per tu. Aquest dissabte he anat a fer un vol amb l'antiga bici, de 26 polzades, comprada el febrer del 2008, des del Nadal del 2017 que en tinc una de nova, una de 29 polzades, que pedalada a pedalada em va encisant amb els seus encants. Ha estat una estona curta, que m'ha omplert el pensaments de grans moments viscuts, 30.000 quilòmetres junts donen per mil i una vivència. 
Potser és perquè els poso nom. És diu Nina, perquè ha estat i encara és la nineta dels meus ulls o el que vindria a ser el mateix, ha estat el meu ull dret. La que tinc ara l'anomeno laSal, perquè és la sal, juntament amb la de la mar, que em condimenta la vida i la fa més de bon empassar. 
Fins el moment m'he desprès de quatre bicicletes, dues de carretera i dues més de muntanya, totes amb la seva història, totes m'ha costat deixar-les anar, ara li toca a aquesta. Em costa posar un anunci per vendre-la, no és per mandra, és sentiment, miro les fotos que li he fet i em segueix enamorant, com fa anys, com quan era nova. Té marques d'ús, són les cicatrius de les batalles que hem lluitat junts, de caigudes que m'han fet aixecar amb més determinació i  desgast, perquè igual que jo, s'ha anat fent gran. 
No hi ha volta enrere per iniciar nous camins, cal passar pàgina i els records importants, són els que estan gravats en el cor. 
Gràcies per tot Nina, un plaer haver compartit aventures amb tu.