23/06/18 IronGuíxols'18 (IronMan casolà) Crònica

Encara és fosc i ja estic camí la platja, per començar a nedar a les 6:15, hora de la sortida del sol, d'aquesta manera podré gaudir l'espectacle mentre nedo.
La mar està juganera amb onades de fins mig metre, nedo plàcidament a pell, sentint els 20C de l'aigua. Braçada a braçada, sense cap pressa, assaborint el moment, concentrat en les sensacions, nedo els 3,8 km del tram de natació.
Cap a casa, menjo, canvi de roba i a rodar. Sé del cert que m'esperen moltes hores damunt la bicicleta de muntanya. Tinc programat parar a esmorzar a Vilanna, dinar a Olot i berenar a Girona, en bars que es troben a tocar les vies verdes on pedalo,  duc barretes i galetes per seguir menjant entre àpats.
El tram de bici, va segons el guió previst, la calor es fa notar i soc conscient que aquest desgast extra, per la temperatura, em passarà factura a l'hora de córrer.
Amb les últimes llums del dia, arribo a Sant Feliu de Guíxols, hi trobo ambient cent per cent de revetlla de Sant Joan, molta gent pel carrer. Ho he clavat, 200 quilòmetres justos en bici!
Motxilla a l'esquena, carregada amb avituallament i demés, per córrer una marató. Vaig trotant, no noto excessivament les cames encartonades. Combinant trams solitaris, molts tranquils i zones urbanes on els petards no paren d'explotar. A la que duc mitja marató, parada per menjar més macarrons a Llagostera, a casa la mare. Per acte seguit seguir corrent, o més ben dit, trotant, a ritme suau, exceptuant algun tram de desnivell intens en que camino. Els últims 10 quilòmetres noto el genoll dret carregat, decideixo caminar on hi ha superfície dura.
A les 5:29 de la matinada, 23 hores i 14 minuts després d'iniciar-lo, acabo el repte, onzè de distància IronMan. Estic fos, els 300 metres que resten fins a casa, es fan eterns. Tot ha anat segons el previst, la logística no ha fallat en res, ni hi  ha hagut cap imprevist. Per un repte com aquest, en solitari i sense cap assistència, cal tenir les idees clares i una bona dosi de determinació, he hagut de reconduir pensaments unes quantes ocasions, per passar del no ho aconseguiré i n'estic fart, al puc perquè vull i a gaudir del dolç patiment de la llarga distància.
Tracks a garmin connect nedar, pedalar i córrer
Tracks a wikiloc nedar, pedalar i córrer

Entrada relacionada:

Repte pel 23/06/18 IronGuíxols'18 (IronMan casolà)

Nova edició del meu propi repte, distància IronMan, en format casolà i en solitari. L'IronGuíxols.
Enguany faré l'ordre clàssic, nedar, pedalar i córrer, amb tres itineraris que signifiquen molt per mi.
Nedar, serà a primera hora, el sol sortirà a les 6:14, vull aprofitar per nedar amb la tranquil·litat del matí, sense masses embarcacions. El recorregut serà sortir de la platja gran de Sant Feliu de Guíxols, passar el Freu, pas entre roques, que tants reptes i tantes nedades per gaudir ha vist passar i anar fins a Cala Vigatà per tornar, més o menys, pel mateix camí, fins completar els 3,8 km. El recorregut pot canviar en funció de l'estat de la mar i/o si hi hagués meduses. El pla B, és piscina, no la de Sant Feliu de Guíxols, on entreno habitualment, perquè si disputa el campionat d'Espanya infantil i cadet de natació amb aletes, la que em queda aprop i obre més aviat, a les 8, és la de Calonge.
El punt de transició serà a casa, si nedo al mar, tinc uns 700 metres que faré caminant, podria córrer, però al anar sol, duré únicament xancletes i camiseta, que estaran dins la boia de senyalització mentre nedo, unes sabatilles no m'hi caben, inconvenients de tenir un 46. Si he de nedar a piscina, faré els 16 km fins a casa amb moto.
Pedalar, serà amb la bicicleta de muntanya, per les vies verdes. De Sant Feliu de Guíxols fins Olot i tornada, són uns 200 quilòmetres aproximadament, podria girar un cop arribes als 90 al gps, per assolir així els 180 km d'una prova IronMan, però quedar-me a tant aprop de repetir, el que va ser el meu primer repte, seria lleig. El recorregut és principalment per pista, en molt bon estat i amb uns 1.300 metres de desnivell positiu.
De nou transició a casa, a Sant Feliu de Guíxols i a uns 250 metres hi haurà al punt de sortida, davant del gimnàs La Corxera.
Córrer, serà de nou per la via verda, de casa a casa. Serà de nit, així la calor no em podrà jugar cap mala passada, una altre cosa la serà la son aliada amb el cansament. De la casa on visc, a Sant Feliu de Guíxols, fins a casa la mare, a Llagostera i tornada, fins completar la marató, els 42,2 km a peu, amb uns 300 metres de desnivell positiu. Al ser nit de revetlla de Sant Joan, alguns quilòmetres  em desviaré per dintre la ciutat.

17/06/18 Gràcies per tot Nina

Només em passa amb les bicicletes, la resta de coses que tinc, només són objectes. Objectes que cal substituir quan no funcionen correctament i que cal despendre's quan no els necessito. Amb les bicicletes és diferent, hi tinc una relació més intima, més de connexió, no deixa de ser un trasto inanimat i alhora està ple de vida. 
Sempre he pensat que si la bici que un té no t'enamora, és que no és per tu. Aquest dissabte he anat a fer un vol amb l'antiga bici, de 26 polzades, comprada el febrer del 2008, des del Nadal del 2017 que en tinc una de nova, una de 29 polzades, que pedalada a pedalada em va encisant amb els seus encants. Ha estat una estona curta, que m'ha omplert el pensaments de grans moments viscuts, 30.000 quilòmetres junts donen per mil i una vivència. 
Potser és perquè els poso nom. És diu Nina, perquè ha estat i encara és la nineta dels meus ulls o el que vindria a ser el mateix, ha estat el meu ull dret. La que tinc ara l'anomeno laSal, perquè és la sal, juntament amb la de la mar, que em condimenta la vida i la fa més de bon empassar. 
Fins el moment m'he desprès de quatre bicicletes, dues de carretera i dues més de muntanya, totes amb la seva història, totes m'ha costat deixar-les anar, ara li toca a aquesta. Em costa posar un anunci per vendre-la, no és per mandra, és sentiment, miro les fotos que li he fet i em segueix enamorant, com fa anys, com quan era nova. Té marques d'ús, són les cicatrius de les batalles que hem lluitat junts, de caigudes que m'han fet aixecar amb més determinació i  desgast, perquè igual que jo, s'ha anat fent gran. 
No hi ha volta enrere per iniciar nous camins, cal passar pàgina i els records importants, són els que estan gravats en el cor. 
Gràcies per tot Nina, un plaer haver compartit aventures amb tu.

10/06/18 Marnaton de Begur en 32 hores

32 hores per fer la Marnaton de Begur, o més ben dit per fer i desfer-la    .
Des de dissabte a les 9 del matí fins  diumenge a les 5 de la tarda. Un bon grapat de persones, gràcies a la feina feta per l'organització dies i mesos abans, arribem a Begur, per posar en marxa la maquinaria de Marnaton.
L'inici no és el més romàntic del món, entre tots, cal descarregar tot el material de les furgonetes, distribuir-lo i muntar-lo, carpes, taules, balles, banderoles, etc. Un cop feta la part general, toca que cadascú vagi a fer una part més específica, en el meu cas, juntament amb més companys preparar, carregar i distribuir el necessari pel avituallament de terra i mar. Anant a carregar les barques perquè l'endemà, dia de la travessia, no falti de res i pugui escollir que vol del primer al darrer nedador.
A la tarda arriba una de les tasques més gratificants, intenses i esgotadores, donar dorsals. És impressionant, com en cada persona que ve a buscar el  seu casquet i demés per nedar, hi pots veure els nervis, la il·lusió, la competitivitat i més, en la mirada.
Final de la jornada, tot acabant de lligar els últims detalls i coordinant-nos entre nosaltres, mentre sopem, perquè l'endemà tot vagi rodat.
El diumenge, dia de la travessia, ens llevem molt d'hora, a esmorzar i tots cap als nostres llocs. En el meu cas, primer toca proveir tot el que necessiten els caiaquistes, samarreta, entrepà, aigua, etc, per després viure la travessia des d'on més m'agrada, des de la mar.
Des de la mar, però no nedant, ni palejant, damunt una de les embarcacions que forma part del dispositiu de seguretat. Quan dona inici i fins que l'últim nedador toqui terra, la responsabilitat pesa sobre les espatlles, cal estar amb els ulls ben oberts i les orelles pendents de l'emissora de ràdio. Mentre navegàvem, hem tingut un regal inesperat, un munt de peixos lluna, com el que acompanya aquest escrit, uns anaven de dos en dos i d'altres fins i tot feien salts, tot un espectacle.
Un cop acaba i desembarco, és el començament del final, toca anar amunt i avall duent palistes a buscar vehicles, per acabar recollint i guardant tot el material que ahir al matí vam descarregar i muntar.
Han estat 32 hores intenses i cansades, amb tensió per voler fer les coses ben fetes, tinc molts amics nedadors i és com si els preparés una festa, com a bon amfitrió vull que tot surti bé. 32 hores compartides amb un gran equip de persones que fan que tot rutlli, que fan de cada entrebanc, una nova oportunitat per aprendre, cara al proper esdeveniment. 32 hores que se'm passen en un instant. 32 hores vivint, des de dins, la passió per les aigües obertes.