23/05/18 Volta a Girona en btt. Dia 4: Olot - Sant Feliu de Guíxols

Començo a pedalar amb mandra, mandra d'acabar, voldria seguir pedalant per sempre més. 
En comptes d'agafar la via verda, vaig cap a la Fageda d'en Jordà, per fer la volta al volcà Croscat, passant per camins molt tranquils, plens d'encant i entre boscos, amb arbres tant alts i espessos que no deixen passar la llum del sol. 
Un cop a Les Preses, agafo la via verda, per rodar plàcidament, fins a les Planes d'Hostoles, on la deixo per visitar el Salt d'aigua del Molí dels Murris. Una gorga amb un espectacular salt d'aigua, on sense si ni dubtar-ho entro dins, hi faig peu i l'aigua està fresqueta, una delícia nedar envoltat de verd i com a banda sonora l'aigua que no deixa de caure. Surto, sembla que el temps s'hagi parat i jo amb ell, hi estic una bona estona, no tinc presa, ni ganes de marxar. 
Arriba el moment de creuar la ciutat de Girona, on treballo, quanta gent i quant de xivarri,  em sento més de bosc endins i de mar enllà. 
Quan més m'apropo a casa, noto el buit que estic de forces i el ple que estic d'experiències i de nous projectes. Durant tota la jornada, m'he anat parant, per assentar-me en algun banc del camí, assaborint la vida a foc lent, no ha estat per cansament, sinó més aviat per anar assimilant-ho tot. 
A pocs quilòmetres d'arribar trobo un parell d'amics que m'han donat suport a l'aventura a través de les xarxes, un luxe poder xerrar una estona amb ells, al igual que un cop a Sant Feliu de Guíxols, que hi trobo una amiga, que petit és el món de l'aventura. 
En aquesta jornada, he pedalat 117,6 km amb poc desnivell positiu, només 560 metres. Acumulant en les quatre jornades de la volta a Girona en btt, 425 km i 4.444 m+. Números a banda, m'ho he passat molt bé, no cal anar molt lluny per gaudir de paratges encisadors i viure una bona aventura a ritme de pedal. 

22/05/18 Volta a Girona en btt. Dia 3: Albanyà - Olot

La prediccions són que plourà si o si. Em llevo d'hora amb el dia, per pedalar amb la fresca del matí. 
Al cap de pocs minuts, ja enfilo el Bassagoda, 12 km de pujada, amb rampes de fins al 20%, per una pista primer asfaltada i després de terra en molt bon estat, la baixada fins a Sadernes també és molt accentuada, de pedra solta, que em fa extremar les precaucions i fer algun peu a terra preventiu. 
Un cop a Sadernes, amb un sol espaterrant, ja estic tranquil, he fet la baixada sense pluja, que era l'objectiu. Paro a menjar i faig un nou amic, en copito, un cadell de gos perdiguer, que ve a jugar una estona. 
No puc evitar mirar cap al cel i veure com els núvols, cada són més grisos i més al damunt meu fins que a les 13:20, davant la imminent pluja, faig una parada a peu dret, perquè l'aigua em trobi amb la panxa plena. Dit i fet, just 10 minuts després d'arrancar de nou, comença a ploure. 
Pedalo per una carretera secundaria que va de Montagut a Sant Pau de Segúries, pràcticament tota de pujada. A estones plou amb ganes, com que duc el fogonet i menjar, a la que trobi un lloc on refugiar-me, pararé per dinar calent. L'equipació d'aigua fa la seva feina, tinc els peus molls però no fa fred. Després de tres hores i mitja pedalant sota la pluja, sense haver trobat cap lloc on parar, ni una trista parada d'autobús, veig Sant Pau de Segúries, que bé!!! És arribar i surt un sol que asseca els carrers, l'escalforeta em reconforta l'esperit i m'asseca guants, sabates i mitjons. 
Estic molt content, per la meva serenor, tot i estar calat, cansat i amb gana, no he perdut la calma i he gaudit del tram, em sento, que aquest aspecte,  he assolit la maduresa. 
La pluja ja no m'acompanyarà més, el terra ha quedat moll i vaig una hora més tard del previst, no puc anar al càmping que volia, a Les Preses, faré nit a l'alberg d'Olot, on de nou tindré l'habitació per mi sol.
Aprofito per anar a sopar a la ciutat i estirar les cames tot passejant pel centre. El casc antic no ha canviat de les altres vegades que hi he estat, el que canvia és la meva mirada. 
No han estat els quilòmetres, 81,8, si el desnivell positiu, 1.980 metres, que juntament amb l'aigua, fan que anar d'hora al llit sigui tot un premi.

21/05/18 Volta a Girona en btt. Dia 2: Cap de Creus - Albanyà

Despertar-se pel cant dels ocells i la remor de les onades, és un autèntic luxe. He dormit en dos metres quadrats, separat de l'exterior per la fina capa de la tenda de campanya i em sento ric, per poder llevar-me sense presses i gaudir de l'entorn.
Surto de cala Culip, on he dormit, per unes escales i petit tram d'arbres, uns 200 metres, que em fan fer viatges amb tot el material abans de sortir a pedalar.
Començo recorrent el paratge de Tudela, indret desconstruït, quina passada, hi havia estat fa anys, quan encara hi havia edificacions abandonades i en ruïnes, l'indret desprèn natura, serenor i harmonia.
Enfilo a Llança per baixar fins a Castelló d'Empúries on faig parada per dinar i agafo el camí natural de la Muga, ruta que feia anys que volia fer i mai trobava el moment.
Els primers quilòmetres són pista de molt bon fer, molt planers i ràpids. Mica en mica es va complicant, que si unes escales i un final amb una bona pujada amb magnifiques vistes al pantà de Boadella. Pel camí entre Pont de Molins i les Escaules, hi trobo una zona de pícnic, amb un salt d'aigua, on no vaig poder evitar d'entrar a gaudir de l'aigua, tot un premi!
Cap al tram final del camí de la Muga, decideixo treure'm les sabatilles de btt amb la cala i pedalar fent servir el costat del pedal normal, que he muntat expressament per la sortida i d'aquesta manera descansar els peus, encertada decisió, tot i que  trobo a faltar anar fixat als pedals, va de fàbula per canviar la posició dels peus i poder parar a fer fotos.
 
Podria dormir en un càmping, decideixo fer-ho a la rectoria d'Albanyà, ara  reconvertida en alberg, així descansaré, per poder afrontar l'etapa més dura de l'aventura que m'espera, per desnivell i per la predicció de pluja, però això serà demà, ara toca  gaudir d'una genial hamburguesa acompanyada per patates xips casolanes, en la mateixa rectoria on tindré tota l'habitació per mi sol.
He creuat l'Alt Empordà de punta a punta, pedalant 98,4 km amb 965 m+, no puc evitar sentir-me feliç.

20/05/18 Volta a Girona en btt. Dia 1: Sant Feliu de Guíxols - Cap de Creus

Començo l'aventura amb més dubtes que cap altre cosa, que si estic prou preparat, que si em mullaré molt, que si... Tots els dubtes  s'esvaneixen, només calen uns quilòmetres pedalant per sentir que estic fent el que m'agrada i que passi el que passi, gaudiré de l'experiència. 
De Sant Feliu de Guíxols a Palamós, aprofitant que és d'hora i que ho conec, enfilo per carretera, fins la via verda que va  a Palafrugell, a partir d'aquí i fins a Sant Pere Pescador combino pistes indicades com a Pirinexus amb trams de la xarxa cicloturística.
A partir de Sant Pere Pescador, tinc el premi de pedalar pels Aiguamolls de l'Empordà, un veritable plaer, que em porta fins a Roses on faig parada per dinar.
De Roses a Cadaqués ho faig per pista, en un primer tram obert al trànsit i en un segon tram, només per a gent a peu, hi ha tanques als extrems, la primera tanca la passo sense dificultats,  trobo un grup de vaques al mig del camí, una s'espanta i arranca a córrer al veurem, les altres resten impassibles al meu pas. La segona tanca, ja costa un xic més, he de passar-ho tot pel damunt, per sort em trobo amb dues noies que també fan ruta en bici i entre els tres resulta molt més senzill.
Pel camí em trobo amb amics, Girona és petita, un d'ells em pregunta sinó tinc por de fer aquesta aventura en solitari, la veritat és que no, fa temps que he après a no tenir por a la por, a més la por és al desconegut i pedalar tot sol em resulta molt familiar.
 
Arribo a Cadaqués, proveeixo d'aigua per poder enfilar cap al far del Cap de Creus, indret màgic. Vull fer un bivac a Cala Culip on hi ha un refugi de pescadors, que tot i que tancat, em servirà per poder muntar la tenda sobre un lloc planer.
Baixo per l'accés de la carretera del Cap de Creus, són poc més de 500 metres, de molt mal fer, tardo 40 minuts en arribar abaix, fent viatges amunt i avall, carregant amb la bicicleta i tot el material.
L'esforç val la pena, l'indret és preciós, una delícia pels sentits, tot i que cal dutxar-se amb antimosquits. El cansament de pedalar 127,4 km amb 938 m+, em fan caure en una dolça son.

19/05/18 Material per l'aventura de fer la Volta a Girona en btt

Aquest és tot el que m'enduré a la bici per l'aventura de fer la Volta a Girona en btt.
Equipament
1 casc, imprescindible per anar en bici
1 buff
2 mallot màniga curta, el que duré posat i el recanvi
1 mallot màniga llarga, pels matins i els vespres
1 jaqueta gore-tex, per em servirà per les baixades llargues i per dur a la nit
1 camiseta cotó i 1 forro polar per quan no pedali, estigui dutxat
1 impermeable, per si plou, cosa probable aquest mes de maig
1 pantaló impermeable, per si plou amb intensitat
1 armilla paravent, per poder jugar amb l'equipació
2 jocs guants d'anar en bici, 1 d'estiu i un d'hivern
4 calçotets, els posats i tres més
4 parells de mitjons, els posats i tres de recanvi
2 culotte curts, el posat i el de recanvi
1 malles llargues, per si fa fred les puc dur a sota el culotte al pedalar i per al acabar la jornada em serviran de pantalons llargs
1 sabatilles btt, amb cales pels pedals automàtics
1 sabatilles, per mourem un cop deixi de pedalar i per si cal empènyer la bici per alguna pujada tècnica.
1 xancles, per dutxar-me
1 banyador i 1 ulleres de nedar, que ocupen poc i sempre van bé per fer una remullada.
Cura personal
1 ulleres de sol
1 crema solar, imprescindible cuidar la pell
1 repel·lent mosquits, amb l'estima que em tenen, el tinc que dur si o si
1 blister ibuprofé, 2 sobres de bisolgrip forte i 1 reflex en gel, son la farmaciola imprescindible
1 gel de bany i 1 pinta per higiene personal
1 rotllo paper higiènic
10 tovalloletes humides individuals, higiene d'emergència
2 paquets mocadors paper
1 tovallola petita
Eines bicicleta
2 càmaras roda del remolc 
1 càmara per les rodes de la bicicleta, duc tubular, és altament improbable que la necessiti a menys que ragi la coberta  
1 manxa  de peu, és voluminosa, però altament pràctica i per repassar la pressió de les rodes tubulars és el més còmode
2 cartutxos gas i 1 adaptador, per si la manxa fallés
1 joc d'eines canviar la càmara 
1 tronxacadenes
1 multi-eines i 10 brides, mai saps perquè les faràs servir i sempre et treuen d'algun contratemps
1 pot oli, per anar lubrificant la cadena.
1 cinta americana
Il·luminació 
1 Frontal a piles i les seves piles de recanvi per acampar
1 focus i 1 bateria, per si he de circular de nit, tot i que no ho tinc previst
1 llum posterior vermell per la bici, seguretat passiva
Seguretat 
2 cadenes per lligar la bici quan dormi o quan l'hagi de deixar per anar a comprar
1 esprai pebre, per si algun animal te ganes de fer-me la guitza
Estris cuina
1 fogonet i 2 bombones de gas per cuinar, una està apunt d'acabar-se
1 joc estris cuinar, olla i paella/plat d'alumini
1 cullera, 1 forquilla i 1 navalla
1 encenedor
1 fregador i rentavaixelles liquid per rentar els estris
Electrònica
1 gps amb tracks carregats i 6 piles recarregables pel mateix
1 càmera fotos
2 bateries externes, 1 de 4.400 i 1 de 9.000 de mAh
1 cable per carregar mòbil tipus C i 1 cable usb  per carregar la càmera i les bateries externes
2 endolls usb, per quan tingui a l'abast algun endoll
1 telefon mòbil, que per optimitzar la bateria i per viure l'experiència al màxim duré en mode avió
Per fer nit
1 Tenda de campanya
1 Màrfega auto-inflable
1 Sac de dormir
1 Terra tenda campanya, per si cal reforçar el de la tenda o tapar la bici i el carret.
Varis
1 llibreta i 2 bolis per apuntar les vivències i per fer geocaching
1 bidó d'aigua
1 funda mòbil per la pluja i 2 bosses petita estanca
1 ampolles de 1'5 litre buida, per poder carregar aigua per fer el sopar i per la tercera etapa, la més llarga on no sé i podré trobar aigua en tot el camí.
Per suposat la bicicleta tot terreny, la btt, revisada i posada apunt pel mecànic de confiança. 
També duré barretes, galetes i fruita per entre hores i  menjar per un parell de dies, que aniré proveint sobre la marxa. I un pot de plàstic amb tapa, on hi porto pa de motllo i embotits, que tinc sempre molt a mà, per anar menjant cada dos, tres hores.
Tot plegat ho duré en una petita alforja posterior de 13 litres, amb la seva corresponent funda de pluja i un remolc bob yak, que va a l'eix de la roda posterior, que duu una bossa estanca de 94 litres, als que hi afegiré dues bosses estanca al damunt aguantada per cintes elàstiques
Aprofitant el que vaig aprendre en a Volta a Catalunya en btt d'ara fa nou mesos. He posat un acoble als pedals automàtics perquè per una banda siguin com un pedal normal i poder pedalar amb sabatilles de caminar. Alhora he posat una peça al manillar per poder-hi dur el telefon mòbil per si em fan falta les seves indicacions, si he de fer servir el google maps o s'espatlla el gps i l'he de fer servir per seguir la ruta.

Aventura pel 20 al 23/05/18 Volta a Girona en btt

4 dies i 430 quilòmetres aproximadament de camins, pistes i alguna carretera secundaria per endavant.
Fa temps que penso en fer una volta en btt, per gaudir dels encants de la província de Girona, tot i que no és l'única possibilitat de recorregut, aquest és la que  faré. En solitari, amb la bicicleta de muntanya i tots els estris al damunt.
Primer dia.- Sant Feliu de Guíxols - Cap de Creus (128 km)
La millor manera de començar una aventura és des de la porta de casa. Seguiré la ruta de la Pirinexus, fins a Castelló d'Empúries, on creuaré els Aiguamolls de l'Empordà per anar fins a Roses, i resseguir la costa per pista forestal fins a Cadaqués, aprofitant per anar fins al far del Cap de Creus.
Segon dia.- Cap de Creus - Albanyà (94 km)
Tinc molts ganes de passejar pel Paratge de Tudela. Acte seguit enfilaré cap a Llança, per gaudir plenament del Cap de Creus. Carretera secundaria fins a Castelló d'Empúries, on agafaré el Camí natural de la Muga, fins al seu inici a Sant Llorenç de la Muga. Un cop allí caldrà fer un xic de carretera fins a Albanyà on faré nit a l'antiga rectoria, ara reconvertida en Alberg.
Tercer dia.- Albanyà - Les Preses (88 km)
Fins a Sant Pau de Segúries seguiré la ruta de la Transpirinaica, ruta que creua els Pirineus de cap a cap, tot i que pel que he llegit, transcorre per pistes amb bon ferm, hi ha molt desnivell acumulat, en 55 km em trobaré uns 1.800 metres positius, que de ben segur em faran suar i gaudir de la muntanya. Un cop a Sant Pau, hi ha dues opcions. Si vaig tard i just de forces, faré nit a Sant Joan les Abadesses, sinó baixaré pel coll de Capsacosta, per un cop a la Vall d'en Bas agafar la via verda que em durà fins a Les Preses.
Quart dia.- Les Preses - Sant Feliu de Guíxols (120 km)
Si tornes només per les vies verdes, serien menys quilòmetres, però a mi m'agraden els camins llargs! Vull desviar-me una mica en dues ocasions, la primera només iniciar la jornada, per endinsar-me en la fageda d'en Jordà, bordejant el volcà del Croscat, la segona sortiré de la via verda a l'alçada de les Planes d'Hostoles per visitar el Salt d'aigua del Molí dels Murris. Per acabar on va començar l'aventura, a casa.
El recorregut pot variar en funció de la meteorologia i/o les circumstàncies, escurçant-lo si cal. La primera i la tercera nit, l'intenció és fer vivac amb tenda o càmping, tot i que si seguim amb les pluges d'aquest mes de maig, tint el pla B, de dormir en hostals.


Tots els escrits de l'aventura : Volta a Girona en btt
Presentació Aventura   Material    Dia 1: Sant Feliu de Guíxols - Cap de Creus    Dia 2: Cap de Creus - Albanyà    Dia 3: Albanyà - Olot    Dia 4: Olot - Sant Feliu de Guíxols    Tracks i fotos
Tots els escrits de l'aventura : Volta a Girona en btt

05/05/18 Marnaton de Barcelona

A la Marnaton de Barcelona, m'han recordat un lliçó que ja em van ensenyar en l'edició de l'any passat. Els professors en Sergio i en Francesc.
Vaig tenir la sort de conèixer-los el 2017, on els vaig acompanyar des del caiac, en la seva travessia de 2.000 metres, enguany ho he fet a la travessia llarga, a la de 4.000.
En Sergio és un noi que va amb crosses, no ho té fàcil. El que més admiro d'ell, és la seva voluntat per fer-ho per ell mateix, sense que físicament l'ajudi ningú, només necessita que li recullin les crosses al entrar a l'aigua i els hi donin al sortir, la resta ja ho fa amb la seva força de voluntat. Força de de voluntat treballada durant mesos a piscina, amb hores i hores dedicades a perseguir un objectiu. En aquest objectiu l'ha acompanyat el seu entrenador i m'atreviria a dir, el seu amic, en Francesc, encoratjant, guiant i ajudant a trobar el camí que l'ha dut a aconseguir aquesta fita, demostrant el valor d'una amistat i d'un compromís mutu.
Durant l'estona que els he acompanyat, ha plogut, fet que refreda l'aigua, ja de per si a 16 graus i el sol no ha aparegut en cap moment, no ho ha tingut fàcil. Mentre em remullava en el caiac, pensava: no tinc dret a queixar-me, soc una persona molt afortunada, per poder viure de primera com les persones es superen, al igual que en Sergio, a cada travessia hi ha molts exemples de superació, normalment sempre estic per la cua de les travessies, ja sigui en embarcació o en caiac, i puc comprovar com una persona s'enfonsa en el seu propi pou i acte seguit en surt amb més forces, per seguir endavant.
Persones com en Sergio, demostren que l'únic impossible és deixar de somiar.