29/04/18 400x25 Quatre-centes sèries de vint-i-cinc metres nedant

Hi ha dies que la confiança en un mateix baixa, fen-te pensar que no ho aconseguiràs i la realitat et porta la contraria.
No les tenies totes abans de començar. Ha estat  iniciar el repte i tot ha canviat. Són 25 metres nedant, parada de 5 segons i repetir, fins assolir les 40 series, els 1.000 metres, en que paro a beure, des de dins l'aigua, per seguir fent un altre bloc de 40 sèries més, així fins assolir les 400. A partir de les 80 sèries, tot flueix, agafo el pols al repte i m'adapto a ell. Tota l'estona nedo crol.
Sembla que vagi a càmera lenta, no per nedar, doncs duc un ritme una mica superior a la previsió, sinó pel temps i els metres, a cada 25 metres, per controlar els 5 segons de descans, miro el rellotge garmin que duc al canell, el tinc configurat per visualitzar només dos paràmetres, metres acumulats i temps total, nedar una sèrie és menys de mig minut, el fet d'haver-ho de controlar és mentalment esgotador.
A la que duc 240 sèries (6.000 metres), tal i com tinc previst, cap al vestuari, lavabo, menjar i tornar a posar vaselina a les aixelles, per en pocs minuts estar de nou nedant.
En tot el repte, faig tres sortides en fals, surto sense fer la parada de 5 segons, que implica fer marxa enrere i fer-ho correctament.
Vaig sorprenent molt bé, el cansament físic i l'esgotament mental, es van deixar sentir, res fora del normal, les espatlles es queixen i el cap el tinc apunt d'explotar. Al ser un mati de diumenge plujós, la piscina es va omplint, durant l'últim bloc, he de compartir carril, cap problema.
Quan menys falta, més s'accelera el cor, última sèrie com m'agrada a mi, esprintant, donant tot el que em queda, buidant-me.
Tot i que tot ha anat molt bé, ha estat dur, he gaudit amb el dolç patiment de la llarga distància, he après i espero aplicar  aquest aprenentatges en propers reptes d'aigua.
Dades garmin connect

Escrit relacionat:
Repte pel 29/04/18 400x25 Quatre-centes sèries de vint-i-cinc metres nedant

Repte pel 29/04/18 400x25 Quatre-centes sèries de vint-i-cinc metres nedant

És més que un repte, és en record al meu primer dia de piscina. El dissabte 7 de febrer del 2009 vaig començar a aprendre a nedar i segueixo aprenent. Abans nedava com podia, havia fet un curset d'estiu als 10 anys, en el 1984. Recordo perfectament aquest primer dia, era al migdia, no hi havia gaire ningú, vaig fer els primers vint-i-cinc metres, vaig parar, em vaig girar per veure d'on venia i al cap em va venir un pensament que no he oblidat: Si que són llargs vint-i-cinc metres nedant!
En homenatge a aquests vint-i-cinc metres que tant em van costar, sorgeix el repte de nedar 400 series de 25 metres, parant entre series 5 segons. Ho faré en blocs de 40 series (1.000 metres) , al final del qual beure des de l'aigua mateix i en dos trams, un de 240 series (6.000 metres) al final del qual sortiré de la piscina per anar al vestuari a menjar i demés, per seguir amb el segon tram de 160 series (4.000 metres).
Físicament nedar 400 piscines, 10.000 metres,  és una distància a tenir en compte, parar a cada 25 metres ho fa mentalment destrossador, ho faré dintre el normal funcionament de les instal·lacions, com un abonat més, en un diumenge que es preveu pluja, cosa que vol dir que hi haurà gent al gimnàs, segur que molta estona hauré de compartir carril.
Nedaré amb el "current" banyador de neoprè que és com dur un "pullboy", que millora la posició al nedar, fet que l'esquena agraeix.
El repte és en solitari, pel temps de descans em guiaré pel rellotge garmin que duré al canell, que serà el testimoni mut del repte, no el pararé entre serie i serie, en les proves que he fet, em descuidava un munt de vegades de tornar-lo a engegar, tampoc beure entre series, només al final de cada bloc, cal estar molt concentrat per no parar més dels cinc segons estipulats.
Serà tot aprenentatge, apart d'un parell d'entrenaments d'unes 100 series de 25 metres, no tinc cap altre experiència en fer series tant curtes, si en tinc en 100 i 50 metres. Aprendre tot desafiant-me, sempre és divertit!


Escrit relacionat:
29/04/18 400x25 Quatre-centes sèries de vint-i-cinc metres nedant

21/04/18 Entrenament d'aigües obertes de Marnaton a Begur

Nedar al mar sempre és un plaer. Si a més ho fas a Begur (Girona), en un dia que el mar sembla planxat i el sol convida a estar a la platja, ja és un luxe. Si a aquesta combinació hi afegim l'acurada organització de Marnaton, només pot haver-hi un resultat, passar-ho molt i molt bé!
La veritat és que per en un dia, m'he colat en un dels entrenaments d'aigües obertes que fa Marnaton, amb els seus alumnes, persones apassionades per nedar i que com la majoria dels que nedem, treballen per millorar la tècnica i els coneixements, per així disfrutar encara més.
Duc neoprè, no per temperatura, doncs estic bastant aclimatat, si per poder seguir el ritme del grup, ser l'últim no m'importa, el que no m'agrada és anar molt distant, per seguretat meva i del altres, si es va agrupat, els recursos de seguiment sempre són més efectius.
La sortida és des de la platja de Sa Riera, anem amb dos grups, el que volen damunt de l'aigua i els que ens hi defensem. No estic acostumat al neoprè i amb la seva flotabilitat, m'emociono jo sol, anant a un ritme superior al que toca, sé que ho pagaré a la tornada, és igual, serà un entrenament  intens, ja m'està bé, en el pitjor dels casos, puc pujar a una de les barques que ens acompanyen. La mar està tant plana, que nedem arran de costa, entre roques i milers de peixos que ens deleixen amb la seva dansa, apart de l'avituallament en el mar, a Aiguafreda parem, sortim de l'aigua, per menjar un plàtan i els que volen tornen cap a Sa Riera en barca, penso en anar amb ells, estic cansat per apretar aquests 3.500 metres, però he vingut a jugar, així que torno nedant.
La parada m'ha anat fatal, m'ha refredat la musculatura i des de la primera braçada noto com el neoprè em tiba els hombros,  em costa agafar el meu ritme, de fet no l'agafo, segueixo gaudint de nedar en aquest espai tant especial i penso que com se m'acosti una barca hi pujo, em trec el neoprè i torno a nedar sense, cap barca no s'acosta prou i cridar-la per això em sembla un acte egoista, acabo nedant 6.460 metres amb ell posat.
Nedar al mar sempre és màgic, fer-ho amb la tranquil·litat de tenir un gran equip que vetlla per la seguretat, encara ho fa millor.

Proposta del 13 al 19/05/18 Ultra Clean Marathon

L'Ultra Clean Marathon és un gran repte esportiu i ambiental que es celebrarà del 13 al 19 de maig a Catalunya, en el que podem poder participar tots, individualment, com escoles, empreses, entitats o associacions.
Durant set dies l’Albert Bosch i la Nicole Ribera, dos esportistes compromesos amb el medi ambient, correran set maratons amb l’objectiu de recollir el màxim de residus, descobrint entorns de gran valor de casa nostra i conscienciant sobre la responsabilitat i la cura dels entorns naturals.
Ens podem apuntar a les set o a una de les seves maratons, hi ha distàncies per a tothom, des de fer els 42 quilòmetres d'una etapa o fer-ne 10, 5 o 1.
En el meu cas, m'he apuntat a la primera etapa, per fer la marató, que surt des de casa, Sant Feliu de Guíxols i va fins a Girona, per la via verda del carrilet. Em sento identificat amb l'objectiu de retirar residus abandonats i posar en valor la natura, i posar-ho en practica en el tram que més vegades he pedalat, caminat i corregut, ja sigui en els meus reptes, entrenaments o sortides per gaudir, em sembla la manera més coherent de fer-ho.
Més informació: Ultra Clean Marathon

08/04/18 Gràcies neoprè!

Gràcies, moltes gràcies neoprè, sense tu no estaria nedant a pell a l'hivern, sembla una afirmació contradictòria, però no ho és.
Gràcies al neoprè em vaig atrevir a fer la meva primera travessia al mar, un 14 de juny del 2009, de la Meda gran fins la platja de L'Estartit, 1.500 metres, que ara poden semblar pocs metres, en el seu moment va ser tot un repte, d'aquells que em treien la son, havia començat a nedar a piscina tot just el febrer del mateix 2009.
Gràcies sobretot a la seguretat que aporta, el saber que passi el que passi flotes, és una tranquil·litat, també ajuda a anar més ràpid, tot i que aquest motiu mai m'ha importat.
Gràcies a sentir-me segur al mar i a la protecció tèrmica que dona el neoprè, em va fer atrevir a nedar a tot l'any. Nedar a l'hivern és tot un desafiament, sortir de l'aigua climatitzada i plana de la piscina per anar a un mar fresc, en un ambient fred i moltes vegades mogut, és un gran canvi. La tardor hivern del 2009/2010 va ser una època de molts descobriments.
Gràcies a nedar a l'hivern en neoprè i amb moltes situacions de mar moguda, que en realitat quan la coneixes t'adones que és mar divertida, el novembre del 2011 vaig fer el pas de deixat la comoditat del neoprè i començar a nedar a pell a l'hivern, un camí ple d'aprenentatges a cada sortida al mar.
Del 2011 fins ara, he fet servir el neoprè sempre que ho cregut oportú, per meduses, seguretat, distància o perquè m'ha donat la gana, si bé és cert que en els últims temps, l'he fet servit un o dos cops any.
Encara  faig servir el primer que vaig comprar ara fa 9 anys, el dia que s'acabi d'esmicolar, en tindré un altre, no em suposa cap problema posar-me'l i nedar amb ell.
Gràcies neoprè per tots els moments de diversió, els viscuts amb tu i els sentits a pell!

01/04/18 Entrebancada, cursa d'obstacles

Hi ha curses que tenen els ingredients per viure-les intensament, sens dubte l'Entrebancada és una d'elles.
Els amics del Club Atlètic Palafrugell, any rere any es superen. Enguany eren sortides de màxim dues-centes persones, gran encert i dues voltes a un circuit d'obstacles, amb els entrebancs més vistosos a la zona on hi havia el públic, d'aquesta manera tots ens hem divertit.
Hem corregut com un equip, la combinació era curiosa, la M. Teresa, la meva germana, que quan més s'enfila més tranquil·la està, l'Andreu, un bon amic, que tira endavant amb el que sigui i el que escriu que les altures no son lo seu, tot plegat ha fet que riguéssim molt, a estones de mi, m'encanta poder-me riure de mi mateix, per cagueta! Tot el que tinc d'agosarat nedant a pell a l'hivern en ple temporal marítim, ho tinc de poruc quan estic a dos metres del terra. A més comptàvem amb l'animació de luxe de la nostra mare i de la Meritxell, moltes gràcies!
D'obstacles n'hi havia de tota mena, uns seixanta, entre d'altres: Un inflable que semblava tret de "humor amarillo", quines patacades de més de bon caure. Un túnel fosc que no acabava mai. Xarxes de fils de pocs metres, que un cop ets dins, no saps com sortir-ne i s'acaben fent llargs. Neumàtics, molts neumàtics, de totes mides, que dius, ai, que me la foto! Bales i més bales  de palla, cadascuna es passava diferent a l'anterior, tot i que ens n'emportaven posada a la roba. Piles de palets, que pensava ostres que no soc un pes ploma i encara els trencaré. També hi havia un pas per saltar damunt un tub inflable, amenitzat per un canó d'escuma que ho feia encara més interessant. Un tobogan inflable, que he pujat molt bé i que un cop dalt, ho he vist molt alt! tant, que he hagut de demanar a la germana que em fes un empenta, sinó encara hi seria. Fang d'aquell que les sabatilles es queden clavades i quan aixeques el peu pesa una tona i mitja. I el que més m'ha agradat, no ho puc evitar, l'aigua m'atrau, una bassa, en que l'aigua m'arribava a la cintura, m'ha entrat ganes de nedar i tot.
Ha estat molt divertit, una cursa amb bons serveis, dutxes, guarda-roba i botifarra al acabar, a Palafrugell on sempre em sento a casa. Amb ganes que arribi l'Entrebancada 2019!

Entrada relacionada:
Diversió pel 01/04/18 Entrebancada, cursa d'obstacles