30/03/18 Nedada Divendres Sant

Hi ha tradicions de setmana santa que cal seguir, com la de fer una nedada amb amics el divendres sant, de la mà d'en Rudi, que any rere any ens convoca a fer el que tant ens agrada, compartir braçades.
Enguany, per diferents circumstàncies hem estat pocs, sis persones a l'aigua, tot i no ser masses, hem gaudit de valent, amb la complicitat, suport i ajuda de la meva cunyada, la Monica Campaña.
L'escenari escollit, ha estat per les terres o més ben dit, per les aigües de Calonge (Girona). Hem tingut una mar fresqueta, a 11,7C, la temperatura més baixa, en que almenys jo, he nedat aquest 2018. De convidat especial, un vent sostingut amb velocitats properes als 25 km/h, que ha dibuixat un munt d'onades amb crestes blanques d'escuma. La platja de  Cala Cristus ens ha fet bategar el cor ràpid per la seva calidesa. Amb aquestes condicions la diversió estava assegurada.
Com no podia ser d'altre manera, he nedat a pell, tant clar tenia que volia nedar a pell, que m'he deixat deixat el neoprè i fins i tot el banyador a casa, sóc un trasto, sort que me n'han deixat un, tot i que practico el nudisme, aquest no era el moment ni el lloc.
La mar estava molt entretinguda, les onades ens han fet lluitar cada braçada per avançar. La respiració es veia interrompuda per onades, que a estones, venien d'arreu. Les roques han fet aguditzar els sentits. El vent entumia les mans, mentre la sal ens corria per dins i per fora la pell. La companyia ens ho a fet gaudir amb més intensitat. No ho puc evitar, quan més es mou la mar, més m'atrau nedar-hi.
El vent que no parava de bufar, ans al contrari, juntament amb la distància a recórrer fins arribar a la roba i el tipus de platja que no era la millor per la sortida; ha fet que decidís no apurar gens i sortir de l'aigua als 36 minuts,  havent gaudit intensament, en honor a la veritat he de dir que els altres hi han estat una estona més. Com diu la gent de mar és millor estar a terra pensant en estar al mar, que està al mar volent estar a terra.