30/03/18 Nedada Divendres Sant

Hi ha tradicions de setmana santa que cal seguir, com la de fer una nedada amb amics el divendres sant, de la mà d'en Rudi, que any rere any ens convoca a fer el que tant ens agrada, compartir braçades.
Enguany, per diferents circumstàncies hem estat pocs, sis persones a l'aigua, tot i no ser masses, hem gaudit de valent, amb la complicitat, suport i ajuda de la meva cunyada, la Monica Campaña.
L'escenari escollit, ha estat per les terres o més ben dit, per les aigües de Calonge (Girona). Hem tingut una mar fresqueta, a 11,7C, la temperatura més baixa, en que almenys jo, he nedat aquest 2018. De convidat especial, un vent sostingut amb velocitats properes als 25 km/h, que ha dibuixat un munt d'onades amb crestes blanques d'escuma. La platja de  Cala Cristus ens ha fet bategar el cor ràpid per la seva calidesa. Amb aquestes condicions la diversió estava assegurada.
Com no podia ser d'altre manera, he nedat a pell, tant clar tenia que volia nedar a pell, que m'he deixat deixat el neoprè i fins i tot el banyador a casa, sóc un trasto, sort que me n'han deixat un, tot i que practico el nudisme, aquest no era el moment ni el lloc.
La mar estava molt entretinguda, les onades ens han fet lluitar cada braçada per avançar. La respiració es veia interrompuda per onades, que a estones, venien d'arreu. Les roques han fet aguditzar els sentits. El vent entumia les mans, mentre la sal ens corria per dins i per fora la pell. La companyia ens ho a fet gaudir amb més intensitat. No ho puc evitar, quan més es mou la mar, més m'atrau nedar-hi.
El vent que no parava de bufar, ans al contrari, juntament amb la distància a recórrer fins arribar a la roba i el tipus de platja que no era la millor per la sortida; ha fet que decidís no apurar gens i sortir de l'aigua als 36 minuts,  havent gaudit intensament, en honor a la veritat he de dir que els altres hi han estat una estona més. Com diu la gent de mar és millor estar a terra pensant en estar al mar, que està al mar volent estar a terra.

Repte pel 07/04/18 100 km de Calella

Vuitena participació en aquesta gran prova. Li tinc una especial estimació, el 2010 va ser el meu primer repte de 100 km a peu i en aquesta ocasió intentaré assolir el repte número 28 de 100 km.
Enguany, igual que en l'anterior edició, l'organització davant els problemes que dona muntar una prova com aquesta per a pocs participants, ha decidit fer convocatòria, per fer-la de manera lliure, sense dorsal, sense més avituallament que el que duem cadascú en el cotxe. La fa molt més dura i sota el meu parer, encara més atractiva.
El recorregut serà el de sempre, 20 voltes, en un circuit de 2,5 km d'anada i 2,5 km tornada per allà mateix, un passeig arran de mar a Calella, totalment pla, passant 40 vegades per allà mateix.
No arribaré en un gran punt de forma, per diferents problemes, un refredat fort que em va deixar mocs a l'orella, m'ha fet passar sis setmanes amb una otitis que aconseguia despertar-me de matinada i fer-me veure les estrelles durant el dia, juntament amb un canvi laboral, que tot i que és a fi de bé, no deixa de ser una mica estressant i absorbent. Mentalment tampoc em sento especialment fort, ha estat un primer trimestre de l'any, esportivament parlant, estrany, en que davant la manca de temps, he aprofitat per treballar força i velocitat. La veritat és que, tot i les altes possibilitats de fracassar, sinó ho intentés no seria jo.
Sé que patiré, sé que em farà mal tot, sé que caure en el fons del pou de l'infern dels meus pensaments, sé que ho puc fer, sé que quan no pugui córrer més, puc caminar i que quan cregui que no puc més, que pensi que faig jo aquí, vulgui abandonar i renegui en silenci, sé que mentre això passi no he de deixar de posar un peu davant  de l'altre per seguir avançant i sobretot sé que serà prou perquè valgui la pena i només poder-ho intentar ja és el millor premi.
Cròniques anteriors participacions: 2010201120122014, 20152016 i 2017.

18/03/18 Nedar a pell, La temperatura de l'aigua del mar

Saber la temperatura en que nedo, ara a l'hivern, és un tema important, perquè més enllà de sensacions, tenir una dada objectiva, ajuda a prendre decisions.
A partir de l'autoconeixament, après per la tècnica d'assaig i error, juntament a ser sincer i a les condicions ambientals, doncs res té a veure un dia de sol amb un de tapat o si hi ha o no vent. Decideixo quanta estona vull estar a dins del mar nedant a pell.
Actualment, tinc el llindar de comoditat, situat entre els trenta i els quaranta minuts, puc nedar sense massa problema.  El llindar on començo a notar la fred i les mans es queden de drap, està situat al voltant dels cinquanta minuts. Tinc un límit, no el sé, ni el vaig a buscar mai, menys quan nedo sol o amb amics, sense embarcacions de suport, ni serveis mèdics, si una cosa tinc clara és que nedo a pell per gaudir el moment no per espatllar-lo.
Per no acostar-me a aquest límit, que donaria pas a la temuda hipotèrmia, faig dues coses, sobretot quan estic sol i una mala decisió podria tenir un tràgic desenllaç. La primera, practico la motricitat fina, fent nusos al cordó que lliga la cintura del banyador i per veure la capacitat de raonament faig càlculs matemàtics mentals, agafo un número i el vaig dividint o multiplicant per un número fixe o agafo una cançó que em balli pel cap i compto les síl·labes, les vocals o les consonants, d'aquesta manera puc observar com la meva motricitat i la capacitat de raonament va minvant i es quan surto de l'aigua.
En el meu cas, la motricitat és el que marxa primer, quan començo a sentir-me espès mentalment surto, sé del cert que encara queda marge i que podria estar-hi més estona, però com deia abans no cal buscar el límit.
Segurament el que he explicat no és ni la millor , ni l'única manera, ni tinc la raó absoluta, només he compartit en aquest escrit el que jo practico, res més.
La web per saber la temperatura del mar, és la que actualitza dos cops per setmana en Josep Pascual i té com a referència el Servei Meteorològic de Catalunya: www.meteolestartit.cat

Diversió pel 01/04/18 Entrebancada, cursa d'obstacles

Imatge del 2017
Sempre he gaudit molt en aquesta cursa d'obstacles, organitzada pels amics del Club Atlètic Palafrugell, és més que córrer, és passar-ho bé, tot corrent, ajupint-se, saltant, rebolcant-se en el fang o fent el que calqui. Enguany tinc l'al·licient de participar-hi amb la meva germana, la fico en cada sidral...
Tinc moltes ganes de fer-la, de divertir-me durant els 6 km amb els obstacles que ens hauran preparat pel dia 1 d'abril. Que siguin dues voltes a un circuit, havent de superar cinquanta obstacles ho fa molt interessant, una novetat d'enguany són les sortides cada mitja hora, de dos-cents participants, que ens permetrà gaudir plenament del circuit.
Circuit que podrem assaborir, abans i després de participar, doncs els obstacles més vistosos estaran a la vista del públic.
A més, puc  anar-hi ben tranquil, si algun no el vull fer, puc agafar la via alternativa, tot i que no s'opta a podi, cosa que en el meu cas no em preocupa gens.
Més informació: Entrebancada

 
Entrada relacionada:
01/04/18 Entrebancada, cursa d'obstacles