31/12/18 VIII Travessia dels Nassos, 3.650 metres nedant a pell

L'objectiu és nedar, a pell, 10 metres per cada dia de l'any que acabem, és a dir, 3.650 metres.
La temperatura del mar està a 15.2C, ho faré acompanyat, amb en Sergi, que també farà el repte de nedar els 3.650 metres i la  Mercè, que nedarà una mica menys.
No les tenim totes, ahir, a Palamós, estava ple de Pelagies, a veure com estarà avui a Sant Feliu de Guíxols, tenim clar que si cal, haurem de desistir i conformar-nos amb poc més d'una remullada. Aquest fet, fa que estigui molt mentalitzat, massa fins i tot, de la possibilitat de no intentar el repte.
Comencem a nedar, les sensacions són còmodes, fa sol i poc vent, la mar està tranquil·la i tot flueix. En el punt més llunyà a uns 1.300 metres de la sortida, em sento buit, venia massa preparat per no fer-ho i fins aquest moment, no  em plantejo, realment, que tinc 3.650 metres per endavant, per sort em recupero de la baixada anímica i en res soc conscient, que estic fent, el que m'agrada fer, desafiar-me, en un entorn que em té enamorat, la mar.
Just davant el punt de sortida, quan duem uns 2.600 metres, cal enfilar de nou a dins la mar, no tinc ni una ombra de dubte, tots els he esvaït fa una estona. Només hem vist una medusa i en el pitjor del casos, repetiríem recorregut si n'hi haguessin cap on anem ara.
Als 3.000 metres, em passa un fet, que estic observant aquest any, normalment a aquestes alçades tinc les mans de drap, sense massa sensibilitat, però des d'enguany, passo de les mans de drap a sentir-les normals, en pocs minuts, recupero la capacitat de traccionar normalment dins l'aigua.
Nedem, fins entrar en els últims 150 metres, els més llargs, en diem la nevera, hi ha poca profunditat i l'aigua de la badia sempre està més freda i ens rep amb una sensació gèlida, accentuada pel desgast acumulat. Miro el rellotge i els 3.650 metres són una realitat.
Track garmin connect

 Cròniques anteriors edicions: 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016 i 2017.

30/12/18 Sansiswim La Fosca

Gran ambient, dia de ple sol, bona mar i una setantena de persones per gaudir nedant a la platja de la Fosca de Palamós. En la Sansiswim, travessia no competitiva, organitzada pel club Natació Palamós, de caràcter solidari a favor de PROEM-AID.
Tots els factors per a passar-ho bé hi eren, amics, coneguts i gent per conèixer. Però va ser entrar a l'aigua i al cap de pocs metres trobar-me la primera medusa, una pelagia noctiluca. A la que duia 250 metres, en vaig veure un total de 8, de la mateixa espècie, que són molt urticants, l'última la que va fer que gires, era a l'alçada dels ulls, no és que no es veiessin i es poguessin esquivar, doncs l'aigua era ben transparent, és per la meva sensibilitat a les picades, per la mala reacció que em provoquen al cos.
Vaig girar cua, a contracor, doncs tenia moltes ganes de nedar i l'entorn era ideal, alhora molt content per saber dir prou i evitar mals majors, per prescripció facultativa, si tinc una carícia de medusa, em recomanen que estigui mínim un mes sense anar al mar, per evitar una nova picada, que seria potencialment molt més perillosa que l'anterior, un mes sense mar, és un preu més car que la rabior que fa una picada.
Aquest fet, no va impedir que gaudis plenament de la festa, que és una travessia com aquesta. La propera edició hi tornaré!
Track garmin connect

25/12/18 VII Copa Nadal Ganxona

Setena edició i fins al moment, la que hem sigut més participants. L'idea de tres amics, en Sergi, en Maxi, que enguany no hi ha pogut ser i el que escriu, no és altre que gaudir nedant amb amics, sentint la mar a la pell.
Per això ens agrada compartir-ho, perquè no hi ha millor manera de viure de nou una cosa que un ja ha fet o ja coneix, que veure-ho amb els ulls de primera vegada, a través d'una altre persona.
La mar ens espera tranquil·la, en un dia assolellat i una aigua a 15,7 graus. Al ser uns quants, l'entrada dins el mar és més fàcil. Ens anem reagrupant, per comentar a jugada i fer uns riures a cada poc. Fa dies que hi ha meduses, pelagies noctiluca, les que tal malament em senten les seves carícies, mentre nedem, algú en veu alguna que altre, per sort no hem de lamentar cap topada.
Acabem on més ens agrada, al voltant de taula, escalfant-nos amb un cafè amb llet i compartint les vivències.
Track garmin connect
 
Cròniques de les anteriors edicions: 2012, 2013, 2014, 2015, 2016 i 2017.

22/12/18 Donant la benvinguda a l'hivern, corrent 100 quilòmetres

Quasi les set de la tarda de dissabte, començo el repte. Seran quatre voltes, anada fins a Font Picant per la via verda i tornada a casa, a Sant Feliu de Guíxols, pel mateix camí.
Una espectacular lluna plena m'acompanya, fa bona temperatura per córrer. Segueixo la pauta alimentaria planificada, al punt de gir (Font Picant), menjo barretes i/o fruita, que duc al damunt i un cop a casa, al final de cada volta, macarrons fets per la mare que sempre entren bé i beguda isotònica. Per beure, mentre corro, duc dos bibons de 250ml, que vaig reomplint a les fonts que trobo pel camí.
La primera volta és fàcil de fer, surten 27,5 km, ja em va bé, faré les dues primeres voltes més llargues, d'aquesta manera les dues últimes seran més curtes i mentalment, aquests petits detalls van molt bé.
La segona volta és de bon fer, la son encara em respecta i puc córrer tota l'estona, l'acabo amb 55 km fets, més macarrons i cap a la que sé del cert, serà la volta més dura i complicada de gestionar. Parar a casa és una arma de doble fil, és molt còmode per poder menjar i agafar tot el necessari i alhora és una gran temptació de deixar-ho estar, fer una dutxa i ficar-me al llit, per evitar-ho, estic a casa el temps just i necessari.
No m'equivoco, la tercera volta, de 23 km, es fa molt llarga. La son em vol tancar els ulls i em fa caminar a estones, estones en les que agafo fred, hi ha molta humitat. Em comença a fer mal el genoll. Tinc moment en que em baixa la moral i m'enfonso en el meu propi infern. Per sort, res fora del normal. Fins al quilòmetre 70 +/-, que comença a clarejar i tot canvia, mica en mica em vaig activant de nou, per tornar a gaudir de córrer. Parada a menjar a casa, per l'hora que és, toca esmorzar, cafè amb llet i entrepà de pernil.
La quarta volta, és molt diferent de les altres tres, és de dia, hi ha un munt de gent a la via verda, corrent, pedalant i passejant, trobo un munt de coneguts i amics. Els quilòmetres van passant com si res, corrent tota l'estona, al que dona el cos, que no es gaire.
M'ha costat, no ho puc negar, 100 km a peu, mai és un repte fàcil i alhora m'he sentit afortunat, mot afortunat, per poder fer i gaudir el que m'agrada, soc un privilegiat!
Track garmin connect

Escrit relacionat:
Repte pel 22/12/18 Donar la benvinguda a l'hivern, corrent 100 quilòmetres

Repte pel 22/12/18 Donar la benvinguda a l'hivern, corrent 100 quilòmetres

Tinc ganes de repte, ganes de devorar quilòmetres, de gaudir del dolç patir i de sentir la satisfacció de donar-ho tot superant les adversitats.
Per això i perquè el passat cap de setmana, no vaig poder participar a les 24 hores d'atletisme en pista, per una indisposició de l'estómac, que es va manifestar amb forma de vòmits i cagarines. Aquest dissabte intentaré fer 100 quilòmetres corrent. Començaré, al voltant de les set de la tarda, més o menys. Per dos motius. Primer, perquè tinc un dinar amb la família i el primer son les persones que m'estimo. Segon, d'aquesta manera estaré tota la nit en moviment, fent-ho més dur i més interessant.
El recorregut, seran quatre voltes, de Sant Feliu de Guíxols, fins a l'antiga estació de Font Picant (Santa Cristina d'Aro) i tornada, en gran part per les via verda i a estones desviant-me una mica del camí, per assolir els 25 km a cada volta. Si faltessin quilòmetres al finalitzar la quarta volta, els acabaria fent per la ciutat de Sant de Feliu. L'inici i final serà a casa, d'aquesta manera l'avituallament fort el faré a casa i durant el camí beure l'aigua de les fonts i menjaré alguna barreta, plàtan o similar que dugui al damunt.
Ho faré en solitari i sense cap ajuda, si m'acompanyarà la primera lluna plena d'hivern. Correré tant com les forces em permetin i caminaré el que calgui fins assolir els 100 km.

 
Escrit relacionat:

09/12/18 24 hores atletisme. Pròleg

Per vuitena vegada estaré a la pista d'atletisme de Can Dragó, per fer les 24 hores en categoria individual, serà aquest dissabte dia 15, una data esperada des de fa mesos.
Des que ho vaig fer per primera vegada el 2010, aquesta prova em té enganxat, per molts motius.
El principal és el component humà, poder compartir cursa amb referents de l'ultrafons d'arreu d'Europa i de casa és un premi, fer-ho sota l'organització de corredors.cat és sentir-se a mimat, és estar de convidat en una gran festa, en que només m'he de preocupar d'anar fent voltes, la resta del meu món s'esvaeix i durant 24 hores, només serem la pista i jo.
Gaudiré de fer el que m'agrada envoltat de grans persones i alhora patiré, la pista és crua, la nit és freda, la son aliada amb el cansament es fa mal portar.
Hi vaig amb poques pretensions. El prioritari és passar-ho bé i que el dilluns la meva vida continuï allà on la vaig deixar el divendres. En quant a distància, l'objectiu principal és fer  100 km, d'aquesta manera, les 24 hores d'atletisme d'enguany, seria el repte número 30 de 100 km o més, una vegada fets, pas a pas, anar marcant nous objectius, m'encantaria fer l'equivalent a tres maratons, 126.6 km i posats a somiar superar els 130 km i acostar-me el més que pugui als 140, tot i que, pel volum d'entrenament que porto, ho veig complicat.
El que és segur, independentment del resultat, és que aprendré, quan em poso al llindar de les meves capacitats, surt el millor i el pitjor de mi, com la valentia i la covardia, el coratge i les pors, les il·lusions i els malsons, les capacitats i les limitacions, tot i res, de tocar el cel amb la punta dels dits a enfonsar-me en el meu propi infern, moltes sensacions contradictòries, que ajuden a créixer.
Alea jacta est.
Cròniques d'anteriors participacions: 2010, 2011, 2012, 2013, 2015, 2016 i 2017.

02/12/18 6 hores de Calella

A aquesta cursa és per anar a posar-se a prova, a compartir quilòmetres amb els amics coneguts i els per conèixer i fer-ho  sota l'acurada organització, que ens cuida i ens anima a fer els que ens agrada, córrer.
Al ser un recorregut d'un quilòmetre i mig, amb anada i tornada pel mateix lloc, fa que sumem voltes, de 3 km, sense ni adonar-nos-en, entre saludar als companys de cursa, encoratjar-nos, esquivar a estones els passejants i tenir la mar al costat, les hores passen ràpides. Quan el cor batega ràpid, fent el que t'agrada, ben acompanyat, tot resulta més senzill.
En quan a la meva participació, molt content. Hagués firmat amb acabar amb 45 km, pensava córrer cinc hores i caminar-ne una, tot va anar millor del que m'esperava, vaig poder córrer les 6 hores, exceptuant els metres en que menjo, bec i/o xerro amb els organitzadors, assolint 49,17 km. En alguns moments vaig acariciar l'idea de superar els cinquanta, però amb les 24 hores d'atletisme, just al cap de dues setmanes, tocava ser conservador i no forçar la màquina, per experiència sé, que les vegades que he apretat més del compte, a les 24 hores ho he pagat car, molt car.
És la novena vegada que participo en aquesta prova i ja tinc ganes que arribi la propera edició. Gràcies amics per fer d'aquesta cursa, tota una festa!
Track garmin connect
Àlbum de fotos de la cursa, de Francesc Flotats

Escrit relacionat:
Proposta pel 02/12/18 6 hores de Calella

24/11/18 Blanes - Tossa de Mar (La Selva marítima) corrent

Platges desertes, vistes que omplen la mirada i racons que no deixen de sorprendre, és la bellesa de recórrer el litoral de la Costa Brava, un mes de novembre. Fora de l'aglomeració del turisme, es pot respirar salat, escoltant la remor de la mar, que ens acompanya a cada pas, mentre el cor batega ràpid.
El recorregut, és el que vam fer en la primera etapa de la Costa Brava Xtrem Running del 2009, cursa on justament ens conèixer amb l'Andreu, el 24 d'abril del 2009, de la manera més simple: em vaig equivocar en un trencant i ell, que també hi participava, em va cridar perquè agafes el camí correcte, l'imatge que acompanya aquest escrit és justament on  va succeir. Des d'aleshores, hem fet un munt de quilòmetres, al costat del mar i en alta muntanya, compartint il·lusions i projectes de futur.
La logística és senzilla, deixem vehicles a Tossa de Mar i agafem l'autobús fins a Blanes, motxilla i a córrer. Una font a mig camí ens fa d'avituallament d'aigua en ruta.
El trajecte de Blanes fins a Tossa de Mar, és un  trencacames molt divertit, sense grans pujades, però tampoc gaires trams planers, és un constant, puja i baixa, que fa disfrutar patint cada quilòmetre. Té la bellesa de la Costa Brava més salvatge, amb alguns trams on cal mirar on posar el peu, per no baixar més ràpid del compte i/o fer un pas en fals. Un recorregut que no deixa indiferent i deixa bon gust de boca.
Track garmin connect
Fotos de la ruta

17/11/18 Cursa 100 km de Caldes - Corre pels que no poden

Anar a una festa sabent que has de marxar abans no acabi, costa. Degut a l'episodi de pluges intenses, que s'espera arribi a la tarda, a les contrades gironines, on visc, tenint en compte que vaig en moto, prenc la decisió d'anar a fer una marató, 42,2 km, en comptes dels 100 km inicialment previstos.
Es arribar i trobar un munt d'amics, de la família de llarga distància. El circuit és de 2,5 km i cal donar voltes. Les cinc primeres les faig corrent amb l'Aránzazu, xerrant passen ràpides. Poc abans d'arribar al punt de mitja marató, comença a xispejar, a estones i la temperatura és ideal per córrer. Anem compartint missatges d'ànims i riures entre els que m'avancen i els que avanço, competim, sense oblidar que venim a divertir-nos.
Al quilòmetre 39, miro el mòbil amb l'esperança, que hagi millorat la previsió, i no, al contrari, les pluges arribaran abans, sembla que em mullaré camí de casa, tot i que m'escaparé de les més intenses. Acabo la marató, amb un gust agredolç, content per gaudir de córrer envoltat de grans persones i trist per haver de marxar. Els quilòmetres han estat de bon fer, quan portes setmanes preparant els 100 km, fer-ne 42,5, sembla poca cosa.
Em costa acomiadar-me i marxar, no vull, ho de fer, però no vull! Tinc una mica més de cent quilòmetres amb moto, per arribar a casa, dels quals pràcticament tots, els faig sota la pluja i/o amb el ferm moll. Anat tranquil, s'arriba lluny
Track garmin connect

Escrit relacionat:
Proposta pel 17/11/18 Cursa 100 km de Caldes - Corre pels que no poden

11/11/18 Nedada per la llibertat dels presos polítics

Tristament content, d'haver estat en aquesta nedada a favor de la llibertat dels presos polítics.
Content per compartir-ho amb part de la família d'aigua, de gaudir d'un dia radiant i estar on més m'agrada estar, dins la mar, sentint la sal a la pell.
Trist, molt trist, al adonar-me'n que fa just un any, estava aquí mateix, pel mateix motiu i no puc evitar pensar en tot el que he viscut, el que he fet, el somnis que he perseguit, el moments compartits amb amics i éssers estimats i els dies que he vist passar. Mentre penso en aquest últim any, soc conscient que els presos polítics, no han viscut aquest any en llibertat, que no han tingut opció de gaudir de la immensitat de la mar, d'estar al mig d'un bosc o en una taula envoltat dels qui un estima. Tot plegat em fa sentir trist molt trist.
No vull tornar l'any que ve a reivindicar la llibertat dels empresonats injustament, vull que estiguin lliures i puguin gaudir intensament cada moment.

Escrit relacionat:
Proposta pel 11/11/18 Nedada per la llibertat dels presos polítics

10/11/18 Travessia Cap Norfeu, novè aniversari

Mirar enrere per saber d'on venim, és bo. Així ho venim fent amb la Mónica Campaña i en Jorge Perez, any rere any, a la tardor, tornem on va començar tot, per nedar poc o molt i d'aquesta manera celebrar l'efemèride.
Al Cap Norfeu, on el 2009, vam coincidir per primera vegada, no ens coneixíem i ara som família. Ens va unir, un sentiment, que  amb el transcurs del temps s'ha fet més gran, la passió per les aigües obertes, de sentir la llibertat que dona estar envoltat d'aigua pels quatre costats.
Enguany, decidim fer la travessia sencera, només el Jorge i jo, sense cap suport a l'aigua i amb l'imprescindible ajuda logística de la Mónica. El dia és assolellat i dona moltes ganes d'entrar a l'aigua, per seguretat duem neoprè. Hi ha onades de tot tipus, majoritàriament llargues, de bon nedar i una estona de més curtes que posen a prova les nostres habilitats, van des dels 80 centímetres fins al metre d'alçada, les onades és la manera que té la mar de fer-nos jugar amb ella i ens ho passem pipa juguem, riem, gaudim.
Braçada a braçada, sentim aquest espectacular paratge del Cap de Creus, on tot va començar i on tot segueix fluint.
La primera experiència, del 2009, està explicada en aquest escrit: 17/10/11 Travessia Cap Norfeu, Mirant enrere, per anar endavant 

Track garmin connect

Proposta pel 02/12/18 6 hores de Calella

Quan vas a una cursa per primer cop, ho fas per la novetat. La segona vegada ja és per millorar la marca i a partir d'aquí cal que tingui quelcom especial per a tornar-hi. Aquesta serà la meva novena participació, en una prova a la que tinc molta estimació.
No només pels organitzadors, que viuen l'atletisme amb passió i saben entendre el que sentim, mentre correm, a primer cop d'ull. M'agrada perquè és prou aprop de casa, per no haver de matinar massa.
És especial perquè  tothom acaba al mateix moment a les 6 hores de començar, la incògnita està en la distància que cadascú aconseguirà fer, no el temps.
M'encanta el recorregut, un circuit de 3 quilòmetres, 1,5 km d'anada i el mateix recorregut per tornar, en un passeig planer, majoritàriament de terra, on no hi passen cotxes, amb molta vida al voltant. Tenir avituallament cada 3 km, ho fa molt còmode i no cal dur res a sobre, inclús hi ha fonts i lavabos pel camí.
Durant sis hores ens anem veient les cares, animant, saludant, compartint anècdotes i, si cal, deixant anar les penes.
Es fa en el passeig que hi ha arran de mar, a Calella, d'aquesta manera mentre els pulmons es van obrint per poder agafar més aire, entra el dolç aroma salat que tant m'agrada.
Al acabar, entrega de trofeus com a la majoria de proves competitives i dinar de germanor tots junts, com a quasi cap. El dinar, no és en un restaurant de cinc forquilles, si amb persones de categoria. Que millor que acabar compartint taula després de fer el que ens agrada amb la resta de companys corredors i l'organització.


Escrit relacionat:
02/12/18 6 hores de Calella

29/10/18 100x100 100 sèries de 100 metres nedant

Quan t'espera una il·lusió, tot i ser dilluns, les hores passen molt ràpides. Em llevo a les 6:45, per anar a treballar i en un sospir, ja són les 16:39 i estic dins la piscina, apunt per començar a nedar.
Tenir el cap dins l'aigua i fer el repte en solitari, vol dir que apenes parles, algun comentari amb algun company del Aquàtic Club Xaloc que ve a entrenar i poc més. Durant les hores que dura el repte, hi ha un gran treball mental. Per sort em conec prou bé, per alimentar-me de pensaments positius,  tot i que a estones els negatius m'envaeixin amb mil dubtes i ombres, aconsegueixo concentrar-me en els propers metres, o en sentir com flueix el meu cos mentre nado, o notar com la mà agafa l'aigua i m'impulso en ella mitjançant una braçada i després una altra i una altra. La millor manera d'evitar que el cap em traeixi, es concentrant-me en viure les sensacions agradables del que estic fent.
Físicament, sent sincer, amb el primer bloc de 60 sèries de 100 metres (6 km), ja en tenia prou per l'entrenament que duia, fa just 28 dies que torno a entrenar en piscina, després de passar l'estiu fent només mar. El braç esquerre el noto fluix i em fa mal, les espatlles es carreguen, el coll, de respirar cada tres braçades es va cansant de girar, l'estómac de tanta estona d'estar en posició horitzontal es queixa, tant para i arrenca (cada 100 metres faig una pausa de 15 segons), el cos va agafant fred, afortunadament, res fora del normal.
El segon bloc, de 40 sèries, l'agafo amb moltes ganes, però als 1.000 metres, ja veig que on no arriba l'entrenament fet i hi haurà d'arribar la força del compromís adquirit amb mi mateix, per a finalitzar el repte.
Piscina a piscina, faig la número quatre-cents, esprintant, donant tot el poc que em queda i fruint de perseguir fins el final, una il·lusió. Han estat 10.000 en que he gaudit i somiat despert, en els projectes que m'esperen.

Dades garmin connect

Escrit relacionat:
Repte pel 29/10/18 100x100 100 sèries de 100 metres nedant

Repte pel 29/10/18 100x100 100 sèries de 100 metres nedant

10 km nedant. En 100 sèries de 100 metres cadascuna. En piscina de 25 metres. Amb 15 segons de descans,entre sèrie i sèrie. Nedant tota l'estona estil crol. En dos blocs. El primer de 60 sèries (6.000 metres). Parada per anar al vestuari, per fer necessitats i menjar una mica, a la piscina no està permès fer-ho, si que hi puc beure i prendre algun gel.Per continuar amb un segon bloc de 40 sèries (4.000 metres)
El repte el duré a terme, en solitari, a la piscina on habitualment entreno, a la Corxera de Sant Feliu de Guíxols, com un usuari més, dintre el funcionament normal de les instal·lacions, sabent del cert que molta estona hauré de compartir carril amb d'altres nedadors.
Com a testimoni mut del repte, utilitzaré el rellotge garmin, perquè quedi gravat el repte.
És un repte que he fet cada any, consecutivament, des del 2011, en grup i en alguna ocasió en solitari. La dificultat d'enguany radica en que tot just he començat la temporada de piscina, farà just quatre setmanes, en tot l'estiu no hi nedat, si ho fet al mar. Nedaré amb un banyador de neoprè, per guanyar flotabilitat a les cames, millorant la posició i d'aquesta manera no carregar l'esquena pel fet d'estar hores nedant.
No tinc por a la distància, si molt de respecte,  que l'hagi fet unes quantes vegades, no m'assegura res, al contrari. Sempre he pensat, que al meu nivell, nedar 10.000 metres en piscina, té una dificultat i em representa un esforç molt semblant a córrer una marató d'asfalt, tot i que no el mateix desgast.
El dia triat és aquest dilluns 29 d'octubre, perquè tot i que treballo, excepcionalment faig jornada de vuit del matí a tres de la tarda i un cop arribi, dinar i a preparar els últims detalls, per fer cap a la piscina, calculo començar al voltant de les cinc de la tarda.
Cròniques del repte en anteriors anys: 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016 i 2017.


Escrit relacionat:
29/10/18 100x100 100 sèries de 100 metres nedant

Proposta pel 17/11/18 Cursa 100 km de Caldes - Corre pels que no poden

Que per què correré aquests 100 km? Pels que no poden. Aquesta vegada, més que mai, córrer té un sentit especial. Ajuntar esport i solidaritat és una gran combinació. Poder ajudar als altres, fent una cosa que ens encanta, ho fa molt senzill.
A Caldes de Montbui, organitzen per setè any, aquesta prova de caràcter solidari amb Afanoc i la Casa Els Xuklis.
El circuit de 2,5 km, és en un lloc amb encant, a Torre Marimon. S'hi pot anar a fer les voltes que és vulgui, cadascú es pot marcar el seu objectiu, per uns pot ser fer 1 volta al circuit o 4 o 20 o en el  cas dels 100 km, 40 voltes. Ens podem inscriure per fer la distància d'una marató, 100 km individual o 100 km per equips.
A l'organització hi ha el gran Paco Robles, que acumula més quilòmetres a les cames en un any, que molts en tota una vida.
Hi aniré amb una gran pretensió, la de disfrutar. Vull gaudir de córrer amb part de la meva família de llarga distància, amb intenció de donar-ho tot per aconseguir completar els 100 km, i que sigui el meu repte número 30 de 100 km o més a peu.
Més informació: Cursa 100 km de Caldes

Escrit relacionat:
17/11/18 Cursa 100 km de Caldes - Corre pels que no poden 

12/10/18 3 Vies verdes a peu, Ripoll - Sant Feliu de Guíxols

Hi ha ocasions en que no les tinc totes i penso que el que vull intentar em supera, el cor vol fer-ho i el cap li diu que no aconseguirà. Penso que per molt que hagi fet, cada vegada és diferent i només importa l'aquí i l'ara. Tot repte és una lluita interna, en que el principal enemic és un mateix, els dubtes i les pors, cal no escoltar-las gaire, per avançar en la direcció correcta, endavant, sempre endavant.
Anar acompanyat amb en Lluís Tuneu, amic i company en molts reptes d'ultrafons, fa que sigui més divertit.
La sortida la fem des de l'estació de Ripoll, a les 8 del matí. Duem les motxilles amb tot carregat, material i un munt de menjar. Arribem a l'inici la Ruta del ferro i del carbó, per deixar-la per enfilar el coll de Santigosa i anar fins a Olot per Santa Llúcia de Puigmal, no és el camí més ràpid, ni curt, ni amb el millor ferm, si el més bonic, amb molts racons per descobrir, un tram encisador.
La nit ens atrapa poc abans d'entrar a Sant Feliu de Pallarols. Seguim avançant, tenim prop de 12 hores de foscor per caminar. Ficant un peu davant de l'altre, es van sumant quilòmetres, veure el que el gps marca el número 100, a Salt, em fa sentir content pel que acabem de fer i alhora em fa ser conscient que caldrà lluitar el que queda.
Com diu en Lluís, de nit el et menges els quilòmetres sense ni adonar-te'n, estàs més pendent d'on fiques el peu, que no pas d'on ets, és cert, sempre i quan no vingui aquella passió de son que et tanca els ulls, per molt que un no vulgui. La passió m'agafa un cop passat Girona, fins a Cassà de la Selva, on es fa de dia i tot sembla més senzill.
Les plantes dels peus fan mal, el genoll dret fa hores que es queixa i la musculatura de les cames està tensa que és mala cosa, per sort, res fora del normal. La nit ens ha ensenyat la seva cara més crua, ara cal gestionar l'esgotament per seguir caminant.
Quan menys queda, més llargs es fan els minuts i els quilòmetres, està costant, cal tirar de molts recursos, de voluntat, de compromís amb un mateix i de determinació. Si digués que no he pensat en cap moment en marxar cap a casa i deixar-ho estar, mentiria, tot i que menys vegades de les que he pensat que no ho podria aconseguir.
Una idea ens volta pel cap des de que hem començat, la de ficar-nos al mar, un cop arribem a Sant Feliu de Guíxols. Una remullada que després de 144,2 km, fets en 30 hores i 28 minuts, és el millor premi.
Tots els escrits del repte: 3, 1, 2 vies verdes a peu

Repte pel 12/10/18 3 vies verdes a peu, Ripoll - Sant Feliu de Guíxols

140 km +/-, a peu per cobrir la distància de Ripoll fins a Sant Feliu de Guíxols, fent el recorregut per les vies verdes.
Aquest repte no el faré sol, m'hi acompanyarà un bon amic i company de molts reptes de llarga distància, en Lluís Tuneu. Ho farem caminant, feina tindré a seguir el seu ritme!
La logística és simple, sortirem de Ripoll, al voltant de les 8 del matí, per aprofitar el màxim les hores amb llum de dia, amb menjar a la motxilla, per quan s'acabi comprar-ne més, tenint en compte que al vespre, haurem de carregar per tota la nit. D'aigua en trobarem a cada poble i ciutat que passem. No tindrem cap suport durant el camí. Més simple impossible.
El recorregut el conec molt bé, les vies verdes les tinc bastant apamades, sobretot des d'Olot fins a Sant Feliu de Guíxols. aquest fet és bo i és dolent, se el que m'espera. El ferm és molt pla, el pas no canvia, fet que carrega la musculatura i trinxa, literalment, els peus.
Calculo que hi estarem entre 28 i 32 dues hores, si tot va bé. Aquest repte l'he fet en dues ocasions el 2010 i el 2012, fa temps que tenia ganes de tornar-hi i el repte 2, 1, 3 vies verdes, n'ha estat l'excusa.

Tots els escrits del repte: 3, 1, 2 vies verdes a peu

06/10/18 Braçades per la llibertat

Tinc sensacions contradictòries d'aquesta trobada.
Per una banda content. Content per compartir una estona, amb una part de la gran família d'aigües obertes; per poder expressar, fent el que m'agrada, el que sento vers l'injustícia de que hi hagin presos polítics; content per nedar a l'estany de Banyoles, un lloc que tot i que no hi nedo sovint, sempre que ho faig surto amb ganes de més.
Alhora trist, molt trist. No puc dir que sigui amic del Raül Romeva, si puc explicar que compartim la passió per les aigües obertes i que, en aquest context, hem parlat en més d'una ocasió. Justament les aigües obertes, son sinònim de llibertat, ens sentim lliures al poder gaudir d'un medi que tot i que no és el nostre, ens fa bategar el cor ràpid i ens dona sensacions que costen de descriure amb paraules.

Escrit relacionat:
Proposta pel 06/10/18 Braçades per la llibertat

21/09/18 Costa Brava en Caiac. Dia 6, Cova del Ratpenat (Sant Feliu de Guíxols) - Blanes - Sant Feliu de Guíxols

Tinc més de cinquanta quilòmetres per endavant, m'agradaria concloure l'aventura avui, tot i que no descarto, fer nit i acabar demà al migdia, de totes maneres, ho decidiré sobre la marxa.
Als 20 minuts de l'inici de navegar, al passar per davant la bocana del port de Sant Feliu de Guíxols, la temptació d'anar a fer un cafè a casa, és molt gran, per sort segueixo cap a Tossa de Mar on tinc decidit parar a esmorzar. Vaig pel dret, aquesta és la part de la Costa Brava, que més conec.
De Tossa de Mar a Blanes, gaudeixo molt dels seus racons i raconets, val la pena de navegar arran de costa. Un cop a Blanes, m'acosto fins a Sa Palomera i començo a desfer camí, amb un sentiment agredolç, de saber que l'aventura es comença a acabar.
Tinc una parada obligatòria, a la platja de Fenals de Lloret de Mar, per visitar la Carme i en Josep, els amics de Transbrava, empresa que organitza multitud d'aventures en caiac.
Poc abans de deixar Lloret, paro a fer un gelat, gaudir una estona de platja i prendre la decisió, de si segueixo per acabar avui o faig nit en algun racó, si vull parar ha de ser una hora, com a mínim, abans no es faci fosc, per poder assecar la tenda que està molla per l'humitat de la cova on he dormit. Decideixo seguir, arribar a Tossa de Mar de clar, descansar un xic, menjar i afrontar un últim tram fins a Sant Feliu de Guíxols.
Al sortir de Tossa, inicio l'últim trajecte, que em separa d'assolir aquesta aventura. Al cap de poc de ser a la mar, es fa fosc, hi ha una lluna que va camí de ser plena, navego en la foscor i la calma, tot un luxe. Palada a palada, m'acosta on va començar aquesta aventura de fer la Costa Brava en caiac, anada i tornada, de Sant Feliu de Guíxols a Portbou, per baixar fins a Blanes i tornar al punt de partida.
He navegat 53,9 km en 11h08'damunt el caiac. Acumulant en aquests sis dies: 279,8 km en 55h57' palejant.
Quan toco terra, arriba la part més feixuga de l'aventura, dur tot el material cap a casa. Com que no tinc cotxe ho faig en moto, poc més d'un quilòmetre de trajecte, entremig cal sopar i fer una bona dutxa. Fins que arriba l'últim transport, el caiac, al que acoblo un carro, dissenyat per aquesta feina i l'empenyo, a peu, fins a casa, arribant poc abans de la una de la matinada. L'endemà encara toca, guardar, assecar, netejar, treure sal i sorra de tot el material, per tenir-lo desat i apunt per la propera aventura...

Tots els escrits de l'aventura : Costa Brava en caiac 2018

20/09/18 Costa Brava en Caiac. Dia 5, Cala Ferriol (L'Estartit) - Cova del Ratpenat (Sant Feliu de Guíxols)

Tinc el propòsit de veure com surt el sol a les Illes Medes, la predicció diu que serà un matí sense núvols, surt a les 7:30, tinc un hora i mitja de camí, em llevo a les 5 del matí, per recollir-ho tot i ser-hi a temps.
Tinc el premi desitjat, m'ho esperava bonic, és molt més, és un regal pels sentits. El gaudeixo des que comença a sortir fins que està ben enlaire, la mar està plana com un mirall, des del caiac, tinc un seient privilegiat per  l'espectacle.
Tot i ser una aventura, cal planificar-ne els detalls per gaudir-ne al màxim.
Mentre navego per la costa de Begur, tinc dues sorpreses. La primera conec un caiaquista, en Juanjo, que ha fet la Costa Brava en alguna ocasió i un munt de sortides més. I la segona, al cap de poca estona em trobo amb la Mercè, està fent caiac, quin plaer trobar-se amics mentre un viu una aventura.
La tarda va caient i l'objectiu de fer nit en una caleta entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar, s'esvaeix, noto el cansament i necessito parar aviat, per com a molt a les 10 de la nit posar-me a dormir. Una primera opció, és algun racó de les cales que hi ha entre Calonge i Platja d'Aro, no em fan molt el pes i mentre navego, vaig resseguint mentalment el litoral que tinc per endavant, el conec bastant bé i no acabo de trobar cap caleta on pugui parar, fins que canvio el xip i penso, i en una cova? Doncs dit i fet, dormiré a la Cova del Ratpenat a la platja de Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols, a 2.000 metres de casa, en línia recta. Fer nit a casa, tot i la temptació d'anar-hi, ho descarto de seguida, seria molt poc aventurer.
La cova és molt i molt humida, cau aigua des del sostre, constantment sobre la tenda, no em preocupa aquesta, sinó la condensació que farà a dins, la tinc tant oberta com puc, però va quedant moll l'interior, res massa preocupant, més enllà que demà la guardaré molla, amb el pes que això implica. El terra, de sorra, amb l'humitat està dur, dins la tenda fa xafogor i no estic massa còmode, per sort, la son m'atraparà ràpid.
La part més positiva és que en prou feines hi ha mosquits, hi ha ratpenats, un depredador natural, apart de sentir-los, els ratpenats no em suposen cap molèstia, espero no haver estat jo una molèstia per a ells.
El més curiós del cas, és que de tots el llocs que he dormit en aquesta aventura, dins la cova, és l'únic que tinc cobertura  pel mòbil.
He navegat 47,3 km en 9h26'damunt el caiac.


Tots els escrits de l'aventura : Costa Brava en caiac 2018

19/09/18 Costa Brava en Caiac. Dia 4, Cala Culip (Cadaqués) - Cala Ferriol (L'Estartit)

Ritual matiner, un cop guardat tot, cal tornar-se a posar la roba humida del dia abans, a les platges de nit, no s'asseca res, més aviat al contrari, tot agafa humitat, cal que tot faci nit molt ben guardat en les seves bosses estanques o dins els compartiment del caiac. Per sort la tenda només té la humitat de la nit, finalment no ha plogut. L'armilla i el tapa-banyeres de neoprè que faig servir, sempre queda moll, afortunadament l'aigua del mar, en aquesta època és càlida i tot i ser de nit i anar moll, no ho passo malament.
La predicció no és gaire bona, ho puc comprovar tot just sortir de la cala on he dormit, fins creuar el Cap de Creus, està mogut, res que no es pugui navegar de fosc.
Faig parada a Cadaqués, un cafè amb llet al matí, el cos ho agraeix. Ressegueixo la costa fins a Roses, aquesta vegada, el Golf de Roses el faré per dins, tinc l'al·licient d'entrar amb el caiac al riu Fluvià.
Un cop a l'alçada d'Empuriabrava, hi ha una invasió de meduses, de borns blaus (Rhizostoma Pulmo), son fàcils de veure que arriben a fer fins a un metre, quina angunia que fan.
El vent de component nord, comença a bufar, de força 4 i amb alguna ratxa de força 5, aixeca onades de maror, llargues i que no arriben al metre d'alçada, em venen de costat, res que no es pugui navegar, amb tècnica, concentració i paciència. L'entrada al riu Fluvià, l'he de deixar per una altre ocasió, desembarcar és complicat, no només perquè les onades rebufen a la platja, sinó perquè hi ha desenes d'esportistes aprofitant les circumstàncies per fer windsurf i kitesurt, tot un espectacle, del que soc espectador de primera fila.
Son dues hores llargues el que dura la bona mala mar, de bon fer, amb alguna onada que em mulla i poca cosa més. Paro a l'Escala i a partir d'allà ressegueixo  costa, entrant a un munt de coves, creia que trobaria algun lloc per dormir abans, finalment he de tornar on vaig fer nit el primer dia, a Cala Ferriol (L'Estartit).
La mar, el cap i el cos s'han aliat. em ronda l'idea d'allargar l'aventura fins a Blanes, fent així de punta a punta de la Costa Brava, anada i tornada, si no hi ha cap contratemps ho intentaré.
He navegat 50,1 km en 10h48'damunt el caiac.

Tots els escrits de l'aventura : Costa Brava en caiac 2018

18/09/18 Costa Brava en Caiac. Dia 3, Cala Prona (Port de la Selva) - Portbou - Cala Culip (Cadaqués)

Les 5 de la matinada i estic dempeus, esmorzar, recollir-ho tot i cap a l'aigua. Enfilo cap a Portbou, el més recte possible, per aconseguir fer Sant Feliu de Guíxols - Portbou, en 48 hores, vaig molt bé, em sento ple de forces, aprofito la calma de la nit i apreto una mica el ritme, per assolir Portbou, uns 30 minuts abans que faci 48 hores que vaig iniciar l'aventura. Per arribar-hi he recorregut 101,4 km en 19h02' de paleig.
El meu premi: un bon esmorzar! i anar a comprar provisions, doncs sempre vull dur mínim pel dia en curs i per l'endemà, tot i que en duc més, per si em trobés una situació de mala mar no prevista i m'hagués de quedar en algun lloc a esperar que passes.
La previsió de temps, no és molt bona, sembla que pot ploure, els núvols grisos es van deixant veure. Paro en una platja de Port de la Selva a dinar i descansar una estona, començo a notar el desgast físic de dormir a terra.
Paro a Cala Culip (Cadaqués) a fer nit, hi ha un refugi de pescadors, que lògicament està tancat, just davant té un terra paviment i pla, m'anirà molt bé si acaba plovent, volia seguir i creuar el Cap de Creus, per treure algun quilòmetre a l'etapa de demà, que serà llarga, i dormir en alguna caleta, que ja vaig guaitar al pujar, si a la nit finalment plou, tot seria més feixuc i així asseguro la jugada.
A la que desembarco a la platja, el primer, primer de tot, és treure'm la roba humida i posar-me'n de seca. Malles llargues, mitjons, calçat tancat, forro polar màniga llarga i un buff al coll, un cop canviat cal ruixar-me de dalt a baix, sobre la pell i la roba de repel·lent de mosquits, perquè els indrets son paradisíacs i alhora plens de mosquits. Acte seguit, encenc una espiral d'antimosquits per exteriors a la zona on menjaré, que sempre és just al davant de la porta de la tenda, d'aquesta manera, intento evitar, que entri cap mosquit dins la tenda, tot i que de vegades algun entra.
Dormo en tenda, més que per si plou, pels mosquits, tot i això els puc escoltar com volen a fora, dins la tenda estic tranquil, els mosquits piquen, però no saben obrir cremalleres.
He navegat 41,3 km en 8h24'damunt el caiac.

Tots els escrits de l'aventura : Costa Brava en caiac 2018

17/09/18 Costa Brava en Caiac. Dia 2, Cala Ferriol (L'Estartit) - Cala Prona (Port de la Selva)

Em llevo abans que el sol, per recollir-ho tot i sortir a navegar encara de nit. Duc frontal, en el mar no es necessari m'hi  veig prou bé, el duc per si de cas, per si m'hagués de fer veure, tot i que amb els pescadors, mai no hi ha cap problema, quan es mouen es perquè van a un punt determinat i agafen un rumb concret, no erràtic com alguns passejants en barca i van a una velocitat constant.
El millor de matinar, és poder veure la sortida del sol des de la mar, tot un espectacle, que avui no podré gaudir, hi ha boira. Estic fent des de Cala Ferriol (L'Estartit) recte fins a Cap Norfeu (Roses), el Golf de Roses per la part de fora, a estones no veig res, segueixo la brúixola del gps, que fa de testimoni mut de l'aventura.
Un cop creuat el Golf de Roses, tinc una davallada de forces. La predicció era molt bona, tot i això la tensió hi era, hi ha un punt que estic a deu quilòmetres de terra en totes direccions, enmig de la mar, vol dir dues hores anant tot bé i si canvies el temps poden ser 3 o 4, al tenir-ho fet, em relaxo i ve el "baixón".
Paro a Portlligat (Cadaqués) una estona de conversa amb els amics de Kayaking Costa Brava i un bon dinar, allunyen els fantasmes dels dubtes i vaig a creuar el Cap de Creus.
Aprofito per entrar a la Cova de l'Infern, una cova en part destapada per dalt i on comencen o acaben, segons es miri, els Pirineus, un lloc impressionant. Com que hi ha molt bona mar, navego per rere de l'illa de S'Encalladora, situada just davant el Cap de Creus.
Comença a caure la tarda, paro en una platja solitària, a la platja de Neganta, per nedar una estona i rentar-me, com cada dia a mitja tarda, amb aigua de mar i sabó biodegradable. L'aigua dolça que duc, és per cuinar i beure, dur uns quants litres per dutxar-me, no es viable, el pes extra el tindria que empènyer palada a palada i sentir la sal a la pell, no em desagrada.
Paro a fer nit a Cala Prona (Port de la Selva), on hi ha un refugi de pescadors, està tancat. Va genial pel terra que hi ha just davant, un terra pavimentat i pla, que em permetrà dormir millor. A més, vull llevar-me prou d'hora per intentar arribar demà a Portbou abans de les 9 del matí, per aconseguir fer Sant Feliu de Guíxols - Portbou en aproximadament 48 hores.
He navegat 42,6 km en 8h19'damunt el caiac.

Tots els escrits de l'aventura : Costa Brava en caiac 2018

16/09/18 Costa Brava en Caiac. Dia 1, Sant Feliu de Guíxols - Cala Ferriol (L'Estartit)

Quan he de començar a dur tot el material, fins el punt de partida, plou, just en el moment de sortir i posar el primer peu al carrer, quin inici d'aventura!
Una vegada tot a lloc, toca carregar el caiac, amb tot ben distribuït per tenir-ho a ma. Al compartiments estancs: al davant el menjar i els estris per fer-lo, al darrere la roba i la resta, a la punta el que no necessito i el que si, el més aprop possible de la tapa dels compartiments. A sobre la coberta de popa, una pala de recanvi per si fos necessària i a proa una bossa/motxilla estanca, amb tot el que puc necessitar en ruta (crema solar, buff, ulleres,...).
Inicio el paleig a les nou del matí, des de casa, des de Sant Feliu de Guíxols, m'agradaria que hagués estat més d'hora, doncs a les sis ja estava despert, però entre traslladar el material i tenir-ho tot apunt, han passat unes hores.
La mar està encalmada, es veu una cortina de pluja al mar, que tot i que ho sembla, no m'atrapa. Al estar fresc, faré només dos parades abans d'arribar a on dormiré. A la que arribo al port de Platja d'Aro enfilo en línia recta fins al de Palamós, per fer una parada a la platja de Castell, re-emprenent la marxa fins a la Sa Riera (Begur).
Camí de les Illes Medes, el vent de garbí m'ajuda una mica, fa una mica d'onada que puc surfejar i anar més ràpid, tot i que no tinc presa, tinc tota una aventura per endavant.
Paro a fer nit, a cala Ferriol, entre l'Estartit i l'Escala. No està permesa l'acampada lliure, el que faig és un vivac amb tenda, la munto quan arriba la nit i la desmuntaré abans no surti el sol.
Coincideixo amb una família, que també fan caiac, justament avui, han canviat els seus caiacs individuals per a dos de dobles per a poder sortir tots quatre, els explico l'aventura, em donen ànims.
Faré nit dins el metre quadrat que em fa més feliç, la tenda de campanya. Abans vull mirar les previsions per l'endemà, les miro tres cops al dia, al llevar-me, al dinar i abans de dormir, cal caminar uns 15 minuts, turó amunt fins just el precipici d'un penya-segat per a poder accedir a la cobertura pel mòbil, per consultar meteorologia i enviar missatge de tot està bé.
He navegat 44,6 km en 7h52'damunt el caiac.

Tots els escrits de l'aventura : Costa Brava en caiac 2018

13/09/18 Material per a la Costa Brava en caiac

Per navegar:
1 Caiac de travessia de 5,15 metres, amb espai intern per guardar tot el necessari, a proa i a popa
2 Pales desmuntables, la que faci servir i l'altre de recanvi
1 Tapa banyeres
1 Armilla amb bossa d'aigua, seguretat i hidratació
1 Escarpins
1 Esponja i 1 pala de buidatge (per treure aigua en cas que entri en el caiac)

Per fer nit:
1 Tenda de campanya
1 Marfaga autoinfable
1 Sac de dormir

Cura personal:
1 Crema solar
1 Protector solar llavis
1 Repel·lent de mosquits en esprai i en espirals (per l'exterior) i un encenedor
1 Esprai Reflex, pel dolor muscular que de ben segur un moment o altre tindré
1 Blíster Ibrupròfen, per quan em faci mal tot
1 Ulleres de sol i les que duc graduades

Higiene:

1 Rotllo paper higiènic
3 Paquets mocadors de paper
6 Tovalloletes humides en envàs individual
1 Gel de bany
1 Pinta
1 Raspall i pasta de dents

Alimentació:
1 Fogonet i gas per cuinar
1 Pack estris menjar i cuinar (olla,  plat, cullera, forquilla i ganivet)
1 Rentavaixelles i fregall
+ Menjar i aigua per dos o tres dies, que aniré repostant durant l'aventura.

Roba:
4 Calçotets
2 Parells de Mitjons
4 Camiseta tècnica
1 Camiseta de cotó
3 Pantalons curts
1 Malles llargues
2 Forro polar
2 Buff
1 Gorra
1 Jaqueta impermeable gruixuda de caiac, per navegar amb condicions adverses
1 Impermeable fi, per moure'm per terra si es dona el cas i per fer servir com a paravent
1 Tovallola
1 Xancletes
1 Sabatilles 

Electrònica:
1 Frontal
1 Gps, per gravar l'aventura
1 telefon mòbil, que per optimitzar la bateria i per viure l'experiència al màxim duré en mode avió, alhora em servirà per estar comunicat i sobretot per poder seguir la meteorologia
1 Càmera de fotos aquàtica
2 bateries externes, 1 de 4.400 i 1 de 9.000 de mAh
1 carregador de 4 piles AA i que un cop carregat es converteix en una bateria externa de 8.100 mAh
1 cable per carregar mòbil tipus C i 1 cable usb  per carregar la càmera i les bateries externes
2 endolls usb, per si tinc a l'abast la xarxa elèctrica
1 Pack piles AAA i 1 altre AA, per frontal i gps

Per divertir-me:
1 ulleres de nedar
1 tub de fer esnorquel
1 joc aletes

Varis:
1 Llibre per llegir (Sàpiens)
1 Llibreta per escriure les vivències del dia a dia, que després passaré en aquest bloc
2 Bolígrafs
Documentació

I sobretot, sobretot: MOLTES GANES D'AVENTURA!!!

Tots els escrits de l'aventura : Costa Brava en caiac 2018

Aventura del 16 al 23/09/18 Costa Brava en caiac

Navegar la Costa Brava en caiac, és una aventura deliciosa i alhora dura, ho sé de primera mà, en cinc ocasions he intentat palejar el recorregut de Sant Feliu de Guíxols a Portbou, entre el 2007 i el 2012, aconseguint-ho tres vegades, les altres dues la mar no va voler que ho completéssim.
La mar, marca les seves normes, cal seguir els seus designis, així ho he fet sempre i ho seguiré fent, adaptant-me a les circumstàncies i anant amb les mans buides per poder agafar el que em vulgui donar.
M'agradaria navegar de Sant Feliu de Guíxols - Portbou i tornada, fent una anada amb tirades més llargues i la tornada més pausada doncs el cansament es deixarà notar. Tinc 8 dies per aquesta aventura, del diumenge 16 al següent diumenge 23 de setembre,  el següent dilluns, dia 24, he d'anar a treballar, per això aniré adaptant-me a les previsions meteorològiques per decidir si arribo a Portbou o giro cua abans, poden començar l'aventura algun dia més tard o acabar-la més aviat si es dona el cas.
Ho faré en solitari, sense cap suport extern, fent nit a les platges, duent tot el material en el caiac, amb el pes que això suposa i amb menjar per dos/tres dies, que aniré proveint pel camí, per si em quedo en algun racó confinat per mala mar.
Podreu seguir l'aventura a les xarxes socials:
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

Tots els escrits de l'aventura : Costa Brava en caiac 2018