14-15/01/17 24 hores a muntanya

Les 24 hores a muntanya són molt més que caminar i caminar.
Són hores per descobrir i  compartir. Descobrir indrets amb màgia, amb encant, d'aquells que et fan sentir constantment dins una postal. Gaudint de caminar sota de la llum de la lluna amb el frontal apagat i sentint la natura.
En aquesta ocasió hem afrontat l'onada de fred polar, en moviment, avançant a ritme de vegades lent, però sempre ferm.
No ha estat fàcil fer les 24 hores de muntanya, cal determinació, que al final de cada etapa hi hagi l'autocar per poder tornar al punt de partida és una forta temptació. Una mala digestió del berenar, em va fer tenir present de pujar-hi, per sort no ho vaig fer.
Com sempre la son, entrada la matinada, em recorda que al llit hi estaria calentó i no passant fred, el caliu dels companys de camí i de l'organització, empeny a continuar.
La neu a l'última etapa, va emblanquinar el paisatge i va posar un punt d'èpica a la jornada, juntament amb imatges que es graven en els fons de la retina.

Va ser divertit compartir les 24 hores amb l'amic Lluís Tuneu, que en duem 7 de junts, amb l'Andreu Just, que feia la seva primera i amb la Carme i en Pere que en porten unes quantes a les cames.
Com testimonia la foto d'aquest escrit, vam acabar més gent que mai, 55 persones, moltes d'elles repetidors. Ha estat la meva vuitena vegada i espero que n'hi hagin moltes més!
Track garmin connect

https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

Repte pel 14-15/01/17 24 hores a muntanya

Un repte, que espero amb ganes cada principi d'any, de la mà del Centre Excursionista Olot.
Té l'al·licient que el recorregut és diferent a cada edició.
El que fa aquesta caminada especialment dura, en el meu parer, molt dura. És el fet que el recorregut no el fa cadascú al seu aire, sinó al ritme que marca el guia a cada moment, fent les parades que siguin necessàries per reagrupar a tots els participants. El recorregut no està marcat, si bé és veritat que on hi ha bifurcacions dubtoses, hi posen indicadors, per major seguretat.
Haver d'anar a un ritme que no és el propi d'un mateix, ni poder fer les parades quan i a on un vulgui, és tot un repte. D'aquesta manera, les 24 hores, no són un temps màxim, sinó el temps real, més o menys, de la prova. Un punt que la fa més dureta, juntament a fer-ho a ple hivern, és fer-ho en  gran part de nit, una mica més de 14 hores de foscor, per això sempre ho fan coincidir en lluna plena per poder gaudir més de l'entorn.
La caminada d'enguany està dividida en quatre etapes, al final de cada una hi ha avituallament, es poden fer les etapes que es vulguin, en el meu cas aniré a intentar completar les 24 hores per vuitena vegada.
Aquesta filosofia excursionista, és el que m'atrau per tornar-hi un any rere altre. Permet fer amics, canviar impressions amb diferents persones i passar-ho bé.

Sembla que s'espera fred polar, no puc evitar pensar en el 2011, en que es va congelar l'aigua que duia a la Camelbak i la dels bidons es va tornar un granitzat, podré posar en practica el que vaig aprendre en aquella ocasió. Les prediccions parlen de començar a uns 7C, arribar a uns -5C a la matinada i al acabar la temperatura remuntarà fins els 3C.
Cròniques participacions anteriors:  2011, 2012, 2014, 2015 i 2016. També ho he realitzat el 2009 i el 2010, tot i que no n'hi ha constància en el bloc.
Més informació: Centre Excursionista Olot


Entrada relacionada
14-15/01/17 24 hores a muntanya
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

07/01/17 100X100 - 100 series de 100 metres nedant amb Marnaton

Setè 100X100 que faig i alhora el primer.
El primer en fer les 100 series seguides, sense més descans que el temps que sobra a cada serie, tot un repte.
Estic al carril del ritme 2'10", el comparteixo amb més companys de Marnaton. Parlem amb en Josep, d'anar fent 1.000 metres davant cadascun. Els primers els faig, molt sobrat, a 1'45" i inclús per sota, duc el banyador de neoprè, per tenir les cames aixecades, el dia abans he anat a córrer 24 km i no vull que em passin factura.
La piscina en la que estem és de 50, però nedem a lo ample, fent-ne 25, amb les ratlles del fons marcades per 50, fent que es carreguin les cervicals, per estar pendent tota l'estona de les parets.
Fins els 6.000 metres anem alternant amb en Josep, 1.000 metres davant cadascun, amb algun que altre esporàdic que entra a nedar i fa unes series al capdavant. A partir del 6.000 en Josep em deixa al davant, no pot seguir tirant. Cap problema, tinc un d'aquells dies, en que tot i no perdre el respecte, doncs 10 km nedant no és poc, tinc la confiança plena en que ho faré, tot i que el final no s'escriu fins que s'acaba, així que segueixo l'estratègia de nedar entre 1'55" i 1'59", baixant uns segons més el crono, quan vull parar a menjar o beure. Acabo anant 3.100 metres a peus i 6.900 tirant del grup.
Acabo el 100X100, amb l'última serie a 1'45", estic cansat i molt content, gràcies a la gran organització de Marnaton i en el meu cas, d'en Marc, que a més de donar les sortides i dir-nos el temps que fèiem per serie, ens ha tingut l'avituallament a peu de piscina, amb isotònic, plàtans i fruits secs, ha fet que només ens preocupéssim de nedar. 

Compartir-ho amb part de la família de Marnaton, sempre ho fa més divertit. Ha estat més dur del que m'esperava a priori, per això encara ha valgut més la pena de fer-ho.
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

05/01/17 Carta als Reis

Estimats Reis Mags:
Aquest 2017 només us vull demanar una cosa, no sense abans agrair el molt que m'heu portat el 2016. Molts bons moments, riures, lectures apassionants, aventures, converses interessants, reptes i molt més, tot compartit amb els que estimo i aprecio, família i amics que sento com a família pròpia.
Del que es compra, tinc tot el que puc demanar i sinó ho tinc tampoc passa res, el que es pot comprar ja he aprés que no val la pena, les emocions i sensacions no es poden pagar i es el que realment importa.
Per aquest 2017, us volia demanar, una cosa intangible, que no es pot comprar i que alhora val molt, no és altra cosa que temps. No és que vulgui viure eternament, sé que això que en diem vida, un dia s'acabarà i el que m'enduré és el que hagi viscut, no el que hagi comprat.
Vull temps per assaborir les coses, per poder fer el badoc davant un paisatge, observar amb calma sortida del sol i també quan marxa per deixar lloc a la lluna. Vull temps per compartir la vida amb els que estimo, no cal que sigui fent res especial, només vivint. Vull temps per imaginar reptes, per somiar com coi els faré realitat i un cop els estigui fent, gaudir-los a càmera lenta, és igual si els aconsegueixo o no, l'important del reptes i aventures es que em fan somiar despert!
Aquests últims anys, he aprés que és millor fer poques coses gaudint cada pas, que no fer-ne moltes de ràpides. No vull acumular experiències, sinó és sentint-les plenament.
Per la meva banda, tinc el ferm propòsit d'assaborir encara més la vida, de viure-la a foc lent, tant com em sigui possible, d'exprimir-la al màxim, com intento fer sempre, gaudint de veure el cel blau o en el meu món d'idees en costat ebullició.
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/