03/12/17 6 hores de Calella

En els últims mesos en prou feines he anat a córrer en mitja dotzena d'ocasions i com a molt tirades d'una hora, per una molèstia al piramidal i ara em trobo a línia de sortida d'aquestes sis hores, amb mil dubtes i una sola certesa, córrer fins que el cos digui prou.

És un quilòmetre i mig de passeig de mar, amunt i avall, fent tres quilòmetres a cada volta, surto amb més neguits que expectatives, els primers minuts les sensacions son dolentes penso en posar-me a caminar, després penso en  intentar córrer ni que sigui la primera volta, de la primera volta passo a pensar en la primera hora, tot i que hi ha bons amics corrent, em poso auriculars i m'aïllo del mon, no vull forçar gens el ritme i vaig pràcticament sol tota la prova.
El passeig es va omplint de gent, fa un sol preciós, un vent que m'acarona i una mar que m'omple els sentits, sense ni adornar-me'n estic a la mitja marató i encara corro, estic sorprès, em sento de fabula, feliç per estar fent el que m'agrada, doncs a córrer, conscient que petaré un moment o altre.
Van passant les hores i amb l'excepció de caminar petits trams, per descarregar les cames per l'efecte de córrer en superfície totalment plana, vaig corrent, el ritme baixa i el dolor muscular puja, res fora del normal. Em sento fort i ho aprofito, no guardo cap bala a recamara, vaig a donar-ho tot, inclús a la penúltima volta, no paro a l'avituallament, per apurar al màxim.
Acabo muscularment adolorit i amb els ànims pels núvols, han estat 45,5 quilòmetres i sobretot ha estat un plus de confiança cara a les 24 hores d'atletisme en que participaré d'aquí de dues setmanes.  Content de gaudir amb el dolç patir de la llarga distància i de fer-ho envoltat de grans corredors i d'una organització que ens mima en cada detall.

Una cosa si que he aprés amb els anys, a l'ultrafons cal anar amb les mans buides per poder agafar el que et vol oferir a cada pas.
Track Garmin Connect

Entrada relacionada:
Repte pel 03/12/17 6 hores de Calella