31/12/17 VII Travessia dels Nassos

Nedar a pell 3.650 metres, 10 metres per cada dia de l'any que s'acaba, es l'objectiu de la travessia  i es una bona motivació per anar aclimatant durant la tardor. Enguany la temperatura es mes baixa, 13,4C, el vent de garbí comença a bufar i anirà pujant, arribant a crear onades de prop del metre d'alçada.
Tot i això, un repte es un compromís amb un mateix i ho nedo, aquest any, per desgracia, no puc compartir el repte amb el meu germà d'aigua i que ha estat present en totes les edicions, en Sergi, un accident el manté allunyat de la natació durant una temporada, si hi ha d'altres amics, tot i que cadascú farà la seva pròpia travessia.
Les sensacions al poc de començar son dolentes, el vent m'està refredant molt ràpidament les extremitats i encara no duc mitja hora, que tinc les mans de drap, afegint dificultat a intentar nedar bé. Segueixo nedant i torno al punt de sortida, on em queda el tram que mes m'agrada de la platja de Sant Pol on estem nedant, el garbí està bufant fort, el noto a l'esquena que sento molt freda, tot i el sol que ens acompanya.
Duc una hora i he nedat 2.600 metres, queda poc i alhora massa, penso en plegar perquè hi ha onades que em faran anar lent i començo a sentir fred, per sort el compromís em fa seguir endavant.
Canvio l'actitud, vaig a disfrutar, a mi m'encanta la fred i les onades i em penso divertir, ho faig tant com puc, hi ha un punt que per l'entumiment del cos, no puc agafar les onades llargues que m'arriben, cap problema, mitja volta i faré aquest tram una altre vegada a fi de sumar metres i assolir els 3.650, a partir s'ajunten a mi, l'amic Padi i el meu cunyat, en Jorge, he de fer el mateix recorregut fins a tres vegades per aconseguir l'objectiu, el vent omple les onades i em buida de forces.
Tinc por de la patacada tèrmica que em donarà el vent, un cop surti del mar tot moll, per sort hi ha dos bons amics a la sorra en Sergi i en Pere, em sento molt tranquil i amb aquesta tranquil·litat surto mes bé del que m'esperava, han estat 3.740 metres, estic cansat, entumit, amb fred i content perquè m'he divertit  durant 1 hora i 27 minuts ballant aquella música que poca gent escolta la dansa d'onades, vent i llibertat.
Cròniques anteriors edicions: 2011, 2012, 2013, 2014, 2015 i 2016.
Track Garmin Connect

27/12/17 300x50 Tres-centes sèries de cinquanta metres nedant

Els reptes autogestionats en solitari, tenen un component de dificultat gran, no per logística, doncs aquest era molt fàcil, sinó per motivació, es tant fàcil abandonar i deixar-se endur per la derrota, que aquest fet ho fa molt interessant.
El repte consisteix en nedar 300 vegades 50 metres, en piscina de 25, fent 300 series parant 10 segons entre serie i serie, tot plegat dividit en tres, en 120, 100 i 80 series respectivament ( 6.000, 5.000 i 4.000 m.), per aprofitar per parar i anar al vestuari a menjar i demés,  a la piscina només està permès tenir-hi líquid.
El primer bloc, de 120 series (6.000 m.) es el mes senzill de fer, tenir el cos fresc i la il·lusió intacta, ajuda molt. Vaig bevent cada 10 series (500 m.) Al anar gravant el metratge amb un rellotge garmin, fa que a cada serie, l'hagi de parar i d'aquesta manera veure els que duc i el cap no pot evitar fer la resta per recordar-me el que queda, els 10 segons de parada, els controlo amb el rellotge de paret de la piscina, prou gran per mirar-lo còmodament, però que m'arriba a fer mal de cap i tot, de tant estar-hi pendent. Nedo amb el "current" banyador de neoprè que es com dur un "pullboy", l'esquena m'ho agraeix. El rellotge marca 6.000, visita al lavabo, menjo i de nou a nedar, que la part fàcil ja està feta.
El segon bloc, se'm creua quan encara no en duc ni 20 series ( 1.000 m.), arribar a la meitat del repte es un suplici, sembla que el rellotge mes que comptar, estigui descomptant metres, a poques series per les 200 (10.000 m.) penso com n'estic de fart de tant arrancar i parar, arrancar i parar, arrancar i parar, per sort segueixo fent, no tinc dolor al cos que duri mes enllà d'una serie, la tensió d'estar pendent d'engegar i parar el garmin i del rellotge de pared, em fa estar molt concentrat i no estar per cabòries. Acabo el bloc, anada al vestuari, lavabo, menjo i a nedar, amb la sensació que el pitjor ja ho he viscut.
El tercer i últim bloc, només son 80 series (4.000 m.) el cansament físic em fa abaixar un segons el ritme, el psicològic em passa factura, tinc moltes, masses, ganes d'acabar i les series de la primera meitat d'aquest bloc estic aclaparat i no el gaudeixo, per sort canvi de xip i em centro en sentir com la respiració va al ritme que li marquen les braçades i noto com l'aigua flueix en el meu cos i serie a serie, els metres van avançant fins assolir els 15.000 metres, l'ansiat 300X50.
Ha estat prou dur perquè valgui la pena, amb ganes de mes.
Dades garmin connect

25/12/17 VI Copa Nadal Ganxona

La Copa Nadal Ganxona, no es mes que l'idea de tres amics, que aprofitant les circumstàncies, ens unim per nedar el dia de Nadal, amb l'única pretensió de sentir la mar a la pell, important per sobre de tot el gaudir, la distància i el temps passen a un segon pla, la rivalitat es deixa a la sorra de la platja per nedar tots junts. D'aquests tres amics, en Maxi, el que escriu i en Sergi, aquest últim per un accident no ha pogut nedar, que estes amb nosaltres va fer que poguessin gaudir plenament de la trobada, enguany, hem estat sis a l'aigua, l'any que hem estat mes, no es tracta de ser molts, sinó de trobar-se amb amics de veritat, perquè l'essència de Nadal es compartir, compartir la nostra passió per les aigües obertes amb part de la família d'aigua, per sentir com a cada braçada que li donem a la mar ella ens abraça per fer-nos sentir a casa.
La mar ens va acollir molt tranquil·la, durant 34 minuts, una mica d'onada de marejol, que ens gronxava, mentre el sol ens il·luminava el fons per deixar-nos observar els secrets que l'aigua amaga i la càlida fredor de la mar, a 13,4C, ens feia sentir vius, molt vius.
Cròniques de les anteriors edicions: 2012, 2013, 2014, 2015, 2016

16-17/12/17 24 hores d'atletisme

Es una entrada musical, per llegir-la mentre sona la música del videoclip
Han estat 265 voltes en una pista d'atletisme,  cada volta es una petita part de l'historia del gran viatge interior que es aquest tipus de prova.
Un viatge que faig molt ben arropat, per l'organització que ens mimem al detall, des d'aquí la meva admiració a tots els que fan possible aquesta prova i a tots els familiars i amics, que recolzen als seus i alhora ens animen a tots, gràcies, moltes gràcies!
Alhora es una gran festa en que hi ha els familiars de la llarga distància, uns que conec fa anys i d'altres que coneixeré avui i que ja formaran part de la meva família per sempre. 
A les poques voltes, m'adono que contràriament al que pensava, no tinc el dia, el cap està al seu lloc, però el cos no dona el que hauria de donar, encara no porto ni set hores i tinc les cames de fusta, com quan acabes de pedalar i comences a córrer, aquesta sensació m'acompanyarà fins el final, juntament amb la fred, el vent l'accentua, tinc fred i no me la trec de sobre en tota la nit, duc capes i mes capes de roba tècnica i no hi ha manera. 
A la matinada es la part mes complicada de superar, es molt fàcil trencar-se i marxar cap a casa, de fet seria el mes raonable, penso un i un altre cop en abandonar i un i un altre cop, recordo que estic fent el que m'agrada i el compromís que vaig adquirir amb mi mateix el dia que vaig decidir venir, aquesta es la setena participació en les 24 hores en individual i se el que hi ha, no em puc enganyar, el que puc i he de fer es seguir fent voltes. 
Surt el sol i tot canvia, les ombres dels dubtes s'esvaeixen, la pista s'omple, sona música de nou pels altaveus i els familiars i amics tornen a ser-hi. 
A uns cinc minuts del final, sona l'última cançó, don't stop me now, de Queen, corro com si no hi hagués demà, les llàgrimes em netegen la mirada i desfoguen l'ànima, em sento un guanyador, m'he vençut a mi mateix, de fet en el moment d'aquest escric fa dos dies que es va acabar i només pensar-hi em cauen les llàgrimes, va ser tant dur, vaig tirar de molts recursos, no em vaig guardar res, si hagués hagut d'apostar ho hagués fet en contra meu. 
Abraço els companys de viatge, el millor que té la llarga distància, es que quan estem fets pols, es que som nosaltres mateixos, no hi ha cap filtre, surt el nostre veritable jo i en aquesta prova he conegut un munt de grans persones. 
Ho fet, per setena vegada he aconseguit les 24 hores d'ultrafons en pista, cada una d'elles ha costat lo seu, el proper any hi tornaré i el següent, i el... estic enganxat, no perquè busqui cap marca, es pel que hi visc i amb qui ho visc, superar-se es una droga, de la que no em penso desenganxar i no puc evitar de buscar-ne una dosis mes, una i altre vegada. 

Entrades relacionades: 

10/12/17 Menys d'una setmana per les 24 hores d'atletisme

En pocs dies estaré  per setena vegada, a la línia de sortida de les 24 hores d'atletisme i a cada edició em fa mes respecte, se de primera ma la duresa de la prova, se que fer voltes a una pista, pel carril 6, 7 i/o 8, sumant 437,70 metres cada volta, es mentalment esgotador, córrer per una superfície dura i que no ajuda a canviar el pas, fa que tot el cos es ressenti, tot i que falten dies encara, la previsió dona una mínima de tres graus, que juntament amb l'humitat de la ciutat de Barcelona, el cansament i la son, faran que tingui molta sensació de fred.
Alhora també se que tindre tot el caliu de l'organització, els amics de corredors.cat, se que hauran pensat fins l'ultim detall i que com sempre es superaran per donar el millor d'ells mateixos i que els participants només ens haurem de preocupar de donar voltes i mes voltes.
Aprofito la serenor mental que ofereix el que faltin alguns dies encara, per anar preparant tot el material, per no deixar-me res, amb l'avantatge que a cada volta tindré accés a tot el que dugui, tot i que segurament hauré d'aparcar a la quinta forca, a tocar de la sisena, carregar el pes del material es carregar el pes de la tranquil·litat.
Cal preparar tots els detalls, des d'avituallament propi, els macarrons de la mare no hi poden faltar, fins a diferents equipacions en funció de la temperatura de la jornada.
L'estratègia i l'objectiu els tinc clars. Córrer tant com pugui, intercalant cada trenta minuts voltes caminant per anar menjant i hidratant-me, marcar unes hores en que faré àpats mes complerts, com el dinar, que faré en dues ingestes, una abans de començar, l'inici de la prova a les dotze del migdia i la resta en una parada al cap de dues o tres hores de començar, igual que faré una parada per berenar, una per sopar i una altre pel ressopó i per esmorzar un cop surti el sol, he de menjar el suficient les primeres dotze hores perquè de  matinada l'estómac es tanca i em costa molt menjar. Correré tant com pugui, fins al punt de no fondrem i poder seguir caminant, un cop camini, intercalaré alguna volta corrent, per obligar-me a canviar el pas. Els objectius son tres i per aquest ordre d'importància, passar-m'ho bé, estar en moviment el màxim possible completant les 24 hores i superar el llindar dels 100 quilòmetres, a partir d'aquí, tot el que vingui serà de regal.

Entrades relacionades:
Repte pel 16-17/12/17 24 hores d'atletisme 

16-17/12/17 24 hores d'atletisme

03/12/17 6 hores de Calella

En els últims mesos en prou feines he anat a córrer en mitja dotzena d'ocasions i com a molt tirades d'una hora, per una molèstia al piramidal i ara em trobo a línia de sortida d'aquestes sis hores, amb mil dubtes i una sola certesa, córrer fins que el cos digui prou.
Es un quilòmetre i mig de passeig de mar, amunt i avall, fent tres quilòmetres a cada volta, surto amb mes neguits que expectatives, els primers minuts les sensacions son dolentes penso en posar-me a caminar, després penso en  intentar córrer ni que sigui la primera volta, de la primera volta passo a pensar en la primera hora, tot i que hi ha bons amics corrent, em poso auriculars i m'aïllo del mon, no vull forçar gens el ritme i vaig pràcticament sol tota la prova.
El passeig es va omplint de gent, fa un sol preciós, un vent que m'acarona i una mar que m'omple els sentits, sense ni adornar-me'n estic a la mitja marató i encara corro, estic sorprès, em sento de fabula, feliç per estar fent el que m'agrada, doncs a córrer, conscient que petaré un moment o altre.
Van passant les hores i amb l'excepció de caminar petits trams, per descarregar les cames per l'efecte de córrer en superfície totalment plana, vaig corrent, el ritme baixa i el dolor muscular puja, res fora del normal. Em sento fort i ho aprofito, no guardo cap bala a recamara, vaig a donar-ho tot, inclús a la penúltima volta, no paro a l'avituallament, per apurar al màxim.
Acabo muscularment adolorit i amb els ànims pels núvols, han estat 45,5 quilòmetres i sobretot ha estat un plus de confiança cara a les 24 hores d'atletisme en que participaré d'aquí de dues setmanes.  Content de gaudir amb el dolç patir de la llarga distància i de fer-ho envoltat de grans corredors i d'una organització que ens mima en cada detall.
Una cosa si que he aprés amb els anys, a l'ultrafons cal anar amb les mans buides per poder agafar el que et vol oferir a cada pas.
Track Garmin Connect

Entrada relacionada:
Repte pel 03/12/17 6 hores de Calella