04/11/17 101 mesos gaudint de nedar en aigües obertes

Només duc cent-un mesos nedant en aigües obertes, abans el que feia eren remullades d'estiu a la platja. Sembla porti una vida fent-ho i en realitat el que fa es donar-me vida cada vegada que ho faig.
La primera travessia va ser a el juny del 2009, dintre un triatló per etapes que feien a l'Estartit, vaig anar a fer únicament el tram de natació, era un diumenge, el divendres vaig comprar el neoprè i el dissabte el vaig estrenar al mar i diumenge la travessia, com recordo aquell dia!
Recordo els mils dubtes les setmanes abans, recordo quan vaig pujar a la barca a l'Estartit que ens va dur fins la sortida a l'embarcador de la Meda Gran. Tinc gravada la sensació mentre ens apropàvem a Les Medes i ens allunyaven de la platja, cada cop tenia la gola mes seca i com d'espantat estava, van ser el 1.500 metres en barca mes llargs de la meva vida, vaig ser dels últims en desembarcar, pensava en dir que em tornessin a terra, per sort les pors no van poden  amb l'il·lusió, tot va canviar a la primera braçada i ho vaig passar com mai abans, la passió per les aigües obertes ja s'havia apoderat de mi.
Per celebrar aquesta efemèride, he nedat amb el mateix neoprè que tant em va ajudar a descobrir les aigües obertes i que ara amb prou feines l'utilitzo un cop l'any, ho he fet amb en Jorge Pérez, gran nedador, amic, germà d'aigua, cunyat i pare del meu fillol, que tot i ens vam conèixer en la travessia del Cap Norfeu al cap de quatre mesos, una travessia que va marcat un punt d'inflexió en nedar llargues distàncies, els dos vam estar a l'Estartit estrenant neoprè, casualitat, no crec...