Repte pel 03/12/17 6 hores de Calella

Diuen que quan vas a una cursa per primer cop, ho fas per la novetat. La segona vegada ja és per millorar la marca i a partir d'aquí cal que tingui quelcom especial per a tornar-hi. Aquesta serà la meva vuitena participació, en una prova a la que tinc molta estimació.
No només pels organitzadors, que viuen l'atletisme amb passió i saben entendre el que sentim, mentre correm, a primer cop d'ull. M'agrada perquè és prou aprop de casa, per no haver de matinar massa.
És especial perquè  tothom acaba al mateix moment a les 6 hores de començar, la incògnita està en la distància que cadascú aconseguirà fer, no el temps.
M'encanta el recorregut, un circuit de 3 quilòmetres, 1,5 km d'anada i el mateix recorregut per tornar, en un passeig planer, majoritàriament de terra, on no hi passen cotxes, amb molta vida al voltant. Tenir avituallament cada 3 km, ho fa molt còmode i no cal dur res a sobre, inclús hi ha fonts i lavabos pel camí.
Durant sis hores ens anem veient les cares, animant, saludant, compartint anècdotes i, si cal, deixant anar les penes.
Es fa en el passeig que hi ha arran de mar, a Calella, d'aquesta manera mentre els pulmons es van obrint per poder agafar més aire, entra el dolç aroma salat que tant m'agrada.
Al acabar, entrega de trofeus com a la majoria de proves competitives i dinar de germanor tots junts, com a quasi cap. El dinar, no és en un restaurant de cinc forquilles, si amb persones de categoria. Que millor que acabar compartint taula després de fer el que ens agrada amb la resta de companys corredors i l'organització.


Entrada relacionada:
03/12/17 6 hores de Calella

03/10/17 Prendre partit

La senyera en aquesta imatge està afegida, un muntatge, la brutalitat policial del 1-oct va ser una realitat
Això ja no va de política, va de dignitat.
En aquest espai, fins ara, no havia parlat de la meva ideologia i no ho començaré a fer ara.
Puc entendre els que han votat no i els que han votat si en el referèndum del passat 1 d'octubre, fins i tot puc arribar a entendre els que no estaven d'acord que es celebres, el que no puc entendre es la barbàrie, la violència, la privació de drets i la vulneració de llibertats, a la que el govern de l'estat espanyol ens està sotmetent com a poble.
No tinc res contra cap nacionalitat ni crec que cap sigui millor que cap altre, tinc bons amics espanyols, en diferents parts d'Espanya, a mes dels amics d'aquí que se'n senten, un tema apart es la gent que ens governa, el passat diumenge, vaig sentir molta tristesa per les imatges de policies pegant a tort i a dret, gent gran per terra i ensangonats, cargues d'antidisturbis injustificades, davant un poble que l'única arma que dúiem era una butlleta de paper, per expressar el  que pensem, davant aquest fets no em puc, ni podem quedar-nos quiets i callats, per això prenc partit i em toca lluitar, sempre de manera pacifica i amb respecte a tothom, per aconseguir que uns fets com aquests no es repeteixin i la democràcia deixi de ser una excusa per la repressió en boca d'uns, per ser una realitat per a tots.