Repte pel 28/05/17 Sant Feliu de Guíxols - Barcelona i tornada, en btt

Coneixeu la faula de la granota i l'escorpí? Doncs a mi em passa el mateix:  No he pogut evitar-ho ... És la meva naturalesa.
Un canvi de plans per aquest diumenge i  surt un repte, la veritat es que fa dies que em ronda pel cap i tot i que volia descansar, les oportunitats s'han d'aprofitar, hi haurà bon temps, unes quinze hores de llum i moltes ganes de pedalar.
El repte es senzill d'explicar, de Sant Feliu de Guíxols a Barcelona i tornada en btt, uns 230 km +/-. El recorregut es el que proposen els amics de Cyclocat al seu web, tot i que la ruta original seria des de Girona, al sortir de Sant Feliu de Guíxols, aniré per la via verda fins a Llagostera, a partir d'aquí aniré a buscar la ruta a Sils, fent servir els tracks de la seu web. El punt de gir, no serà el que ells proposen, a l'estació de tren de El Clot Aragó, en el meu cas, un cop creui el riu Besós i entri a la ciutat de Barcelona, giraré i emprendré el camí de tornada per on he vingut, per no perdre molt de temps circulant per la ciutat.
Les vies per les que aniré, seran carrils bici, carreteres poc transitades, camins de terra o grava i lleres de rius ciclables, segons puc llegir al seu web, un grapat de quilòmetres per descobrir i gaudir.
A més, en el pitjor dels casos que es faci tard o tingui qualsevol problema, la línia del tren va en paral·lel a la ruta, tot son avantatges.
No sé si ho aconseguiré, el que sé del cert és que m'ho passaré bé intentant-ho!
Més informació de la ruta a: Cyclocat

Entrada relacionada:
28/05/17 Sant Feliu de Guíxols - Barcelona i tornada, en btt
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

21/05/07 Regenerant-me

Mai acabo de parar mai del tot, el que si faig es regenerar cos i ment o el que seria el mateix, afluixar el ritme.
No es que faltin idees ni motivació per a fer-les realitat en forma de reptes, es que a la vida hi ha moltes coses a fer. Coses que no explico per aquí, doncs aquest espai va de vivències esportives, no de la meva vida privada. Tampoc es que tingui cap dolencia que demani parar.
Idear, entrenar, preparar i perseguir reptes, fa entrar en una roda que xucla molt de temps i m'absorbeix, el ja de per si complicat, dia a dia, que està molt bé.
Quan faig aquests períodes de regeneració, com es aquest mes de maig, després d'un abril farcit experiències (100 km de Calella corrent, Ruta del Ter caminant 231 km, xerrada a Arbeca i 200 km de btt), aprofito per viure mes pausadament, almenys el temps de lleure, gaudir sense pressa, per estar amb els meus. Canviant un diumenge de llevar-me d'hora per fer algun repte i acabar a mitja tarda, per un esmorzar tranquil, fer les meves coses, córrer un parell d'hores, dinar i una bona migdiada.
Aprofito per posar en ordre les prioritats, per gaudir intensa i conscientment del que faig.
Segueixo fent esport de cinc a sis dies per setmana, amb la mateixa filosofia de sempre, fer l'activitat que em ve de gust i amb l'intensitat que em demana el cos, passant-ho bé.
Aquestes regeneracions les he fet sempre, formen part de la meva planificació, son beneficioses, al igual que vaig variant d'esport per no afartar-me de cap i tenir sempre ganes de mes.
Ara toca acabar aquest mes, emplenar les piles a tope per encarar un estiu ple de diversió, reptes i alguna que altre aventura.
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

06/05/17 Marnaton Barcelona. Molt mes que nedar

Tinc la sort d'estar al mar durant les proves de Marnaton. Una feina que m'agrada molt i en aquesta ocasió tenia una tasca de les que omplen.
Durant la prova de 2.000 metres,  havia d'acompanyar, des del caiac, a dos nedadors molt especials, al Sergio una persona amb mobilitat reduïda i al Francesc, entrenador seu, que el va guiar i assistir en tot moment.
Una petita reunió amb en Francesc abans de començar per lligar tots els detalls, des de com recollir les crosses d'en Sergio, en quin punt i com donar-les-hi. Havia dut la càmera de fotos per a fer-los alguna foto, però el record es dels que es grava a foc a la memòria. 
La veritat es que va ser tot molt fàcil, vaig poder observar de primera ma, la voluntat i el compromís d'en Sergio. No ho tenia fàcil,  no va defallir en cap moment, anava a bon ritme durant tota la prova.
El moment de l'arribada va ser del més emocionant, com es pot veure en les imatges, no només pel public que el va ovacionar, sinó per l'actitud d'en Sergio, ell va sortir de l'aigua i va arribar a meta sense més ajuda que les seves crosses i la seva determinació de ferro.
Persones com ell, demostren que la majoria no tenim dret a queixar-nos i que podem fer el que ens proposem. Gràcies per tot el que m'has ensenyat Sergio!!!
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/