29/04/17 Sant Feliu de Guíxols - Olot i tornada, en btt, per les vies verdes

Més que un repte, pedalar per les vies verdes durant hores, es tot un regal pels sentits.
Es un dels reptes de llarga distància que més anys fa que faig, vaig començar a fer-ho en el 2007, tot i que no cada any, ni  no només una vegada a l'any, ho faig quan em ve de gust.
Va començar de la manera més simple, en una conversa amb el mecànic de la bicicleta, parlant que sovint feia el recorregut a Girona i tornada a Sant Feliu de Guíxols per les vies verdes, uns 80 km, em va dir i per què no vas a Olot? Ostres aquella idea se'm va quedar a dins i vaig anar allargant la distància de pedalar, vaig estar un temps anant fins a Angles, 110 km, per allargar fins a Amer, uns 130 i en poques setmanes vaig fer el salt per anar fins a Olot.
En aquesta ocasió, marxo de Sant Feliu de Guíxols ben d'hora a les 6:45, amb la primera llum del dia. Sense pressa i sense pauses massa llargues. Paro cada dos/tres hores a menjar. Les vies verdes estan plenes de bars i restaurants, que fan molt còmodes i variats els avituallaments en ruta.
La tradició, fa que pari a dinar al Firabar d'Olot, un indret  de menjar senzill, paro el temps necessari per menjar tranquil·lament, tot llegint el diari. Amb la panxa plena, toca desfer camí.
La tornada, té un company de viatge una mica molest, el vent que ve de cara, em fa donar el millor de mi mateix, em desgasta molt físicament, però no impedeix que gaudeixi de l'experiència,  la bona pauta d'alimentació que porto, fa que ho vagi portant prou bé.
Tot i que porto llum per si es donava el cas, arribo amb l'última llum del dia, d'aquesta manera he estat en ruta una mica més de catorze hores, pedalant de sol a sol, per fer 201 km, en que ho he passat molt bé.
Track garmin connect
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

26/04/17 Com he preparat la xerrada d'ultrafons, a la primavera cultural d'Arbeca

La part més difícil de fer una xerrada, no es parlar en públic, tot i que costa, es de que quin tema tractar.
Un cop vaig acceptar l'invitació, no tenia clar de que parlaria, tenia dos mesos, però el temps passa volant. El primer pas va ser pensar que podia aportar, hi vaig decidir que parlaria de la part mental en la llarga distància, dels recursos que m'ajuden a finalitzar els reptes.
Per saber que havia après, vaig fer llistes en paper i desenvolupava cada concepte parlant, gravant-ho amb el mòbil per poder escoltar-ho a posterior.
Un cop vaig tenir clars els conceptes, vaig repassar el meu bloc i vaig fer un llistat dels reptes amb els quals mes havia après i vaig ajuntar el repte amb el que hi havia aprés.  Com que faig reptes de diferents disciplines, quedava molt barrejat, així que ho vaig estructurar en blocs de a peu, nedant, pedalant i aventures, cada bloc per ordre cronològic.
Vaig fer una presentació de powerpoint en que hi havia cada repte, els conceptes del famós 80% cap i 20% cos i a practicar.
No puc dir quantes vegades, a casa o dins el cotxe o fins i tot mentalment i en veu alta mentre feia algun repte, he practicat la xerrada sencera o per trams.
Dies abans a més em vaig gravar en vídeo, per poder-me corregir i vaig fer un petit guió, per tenir clar l'ordre i per apuntar-hi idees a desenvolupar durant la xerrada.
La d'hores que hi ha al darrere dels 45 minuts que va durar la xerrada, hores en que m'ho he passat bé i alhora he aprés.


Entrades relacionades:
Primavera cultural a Arbeca      La Xerrada      Com he preparat la xerrada 
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

21/04/17 Xerrada d'ultrafons a la primavera cultural d'Arbeca

Que pensin amb un per fer una xerrada es un gran honor i alhora una enorme responsabilitat.
Des que m'ho varem proposar des de l'ajuntament d'Arbeca, he tingut dos mesos per a preparar-m'ho. Tenia clar que no només volia parlar dels reptes que  he aconseguit, seria molt egocèntric i no aportaria res als que hi vinguin. He parlat dels recursos mentals per afrontar una prova de llarga distància, explicant amb exemples viscuts, en que he aprés el que s'ha de fer i d'altres en que he apres just al contrari. Explicant la coneguda teoria de que es 80% cap i 20% cos, desengrunant que els mecanismes que ens hi fan arribar.
Abans de començar estic atacat dels nervis, espero estar a l'alçada de l'expectativa,. Arriba el moment de la veritat, hi ha unes 15 persones, només que n'hagués vingut una ja valdria la pena de fer la xerrada. Tot i que tinc una taula amb micròfon, prefereixo estar dret i projectar la veu, ho trobo més natural.
En Jordi em presenta, acte seguit inicio la xerrada, el primer que explico ho tinc tant i tant assajat que surt sol, seguidament tot flueix, vaig parlant recolzat per la projecció del powerpoint que m'he preparat i un petit guió que duc a les mans per no despistar-me, hi estic uns 45 minuts fent la meva exposició, m'hi trobo molt còmode, acabo i arriba el millor, preguntes i mes preguntes, hi estic 45 minuts més.
Ha estat una experiència enriquidora i m'ho he passat molt bé, ojalà hi hagin més ocasions poder compartir el que he aprés.


Entrades relacionades:
Primavera cultural a Arbeca      La Xerrada      Com he preparat la xerrada
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

16/04/17 Ruta del Ter a peu. Sant Julià de Ramis - L'Estartit

Abans de començar l'última etapa, aprofitem per esmorzar de bufet a l'hotel de quatre estrelles, que es propietari de l'hostal on hem dormit.
Amb l'estómac ple, tot i el gran cansament acumulat, la jornada es veu millor.
Ens queden menys de 50 km i tindrem el repte a la butxaca, però no es pot dir blat, fins que està al sac, venut i cobrat.
Pel camí hi ha estones de silenci entre en Lluís i jo, que ho diuen tot.
El paisatge és preciós, 100% plana de l'Empordà, com que ho he fet en btt en un parell d'ocasions, se que només passem pel mig d'un poble, Cervià de Ter, on aprofitem per fer un cafè.
No podem evitar emocionar-nos en el moment en que arribem al quilòmetre 200 del repte, just en un indret amb molt d'encant, ni a un costat ni a un altre, sinó al mig del riu Ter, en la passera que hi ha a Sobrànigues.
Després de dinar, apreta la calor, per sort, entra la tramuntana i tot i que ens ve en contra, ho fa molt suportable. A estones sembla que no quedi res i a estones sembla que mai s'acabi.
En l'últim tram del Ter, ens acompanya una estona l'amic Toni Colomo, que està passant uns dies de vacances a la zona, tot un plaer.
Els últims quilòmetres els compartim, com no podia ser d'altre manera, amb l'Andreu, que va haver d'abandonar, en els últims metres correm, com si ens hi anés la vida, sota la mirada dels que estan a la platja, fins a on riu i mar s'ajunten.
Correm, cridem, ens abracem, gaudim, sentim el moment, ens deixem endur per les emocions i les sensacions viscudes i com diu l'Andreu: Fas aquestes coses perquè t'agraden i tal, però molts cops tampoc et pares a raonar els motius. Però hi ha moments màgics en que els motius se't manifesten d'una forma molt llucida. De cop se't fa la llum i dius "es per això que ho faig" i aquest es el moment en que això passa!
Han estat prop de 12 hores per fer 46,6 km, Completant els 231 km de la Ruta del Ter, en un total 68 hores, de les quals 57 en ruta i només 6 dormint.
Track Garmin Connect

Entrades relacionades:
Presentació del repte      Agraïments     Ulldeter - Manlleu       Manlleu - Sant Julià de Ramis      Sant Julià de Ramis - L'Estartit     Imatges
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

15/04/17 Ruta del Ter a peu. Manlleu - Sant Julià de Ramis

Arranquem a caminar amb la primera llum del dia, a les 6:54, després de dormir tres hores.
Els primers quilòmetres passen per un corriol amb molta herba molla, que ens fa començar amb els peus xops, només em faltava això, per si no em feien prou mal.
La calor va pujant mentre fem camí cap al pantà de Sau, primer en el mirador i després el propi pantà, tenim la col·laboració de l'Antoni Julian, ens fa avituallament, mimant-nos de tal manera que voldríem ralentitzar el temps per estar-hi més estona, però hem de seguir cap al nostre objectiu.
Camí de Susqueda, ens ve a trobar l'amic Pere, que ens acompanya en un dels trams que sembla que no avancis de lo monòton, tot i que preciós, que es el paisatge.
A Susqueda, avituallament de luxe, fet per l'Andreu que ahir va haver d'abandonar. Plou amb ganes, mengem, parlem i riem dins el cotxe, estem molt a gust, però tanta comoditat fa agafar mandra, poca estona i de nou a caminar sota la pluja, una carretera que sembla que mai acabi.
A la via verda, a La Cellera ens atrapa la foscor i de nou molta humitat. A partir d'aquí el recorregut es pràcticament pla, ràpid i alhora més avorrit.
Quan deixem la via verda, per encarar cap a Girona, se'm fa especialment llarg, perquè ho conec i les ganes d'arribar son moltes. Els últims 4 quilòmetres es fan eterns, sembla que Sant Julià de Ramis tingui cames i s'allunyi dos passos a cada pas nostre.
Finalment, després de 20 hores i 82,1km, a les tres de la matinada, estem a l'hotel, dutxa, preparar material i a dormir  les tres hores que tenim per fer-ho.
 
Track Garmin Connect

Entrades relacionades:
Presentació del repte      Agraïments     Ulldeter - Manlleu       Manlleu - Sant Julià de Ramis      Sant Julià de Ramis - L'Estartit     Imatges
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

14/04/17 Ruta del Ter a peu. Ulldeter - Manlleu

A tocar la mitjanit, estem a l'aparcament de Vallter 2.000, després d'un dia normal de feina, comencem sense haver dormit. Som l'Andreu, en Lluís i el que escriu, tenim mil dubtes i una sola certesa, donarem el millor de nosaltres mateixos per aconseguir el repte.
La pujada al refugi d'Ulldeter està nevada, es fa feixuga de pujar i més encara de baixar, hi ha trams que la neu està congelada.
Baixem uns mil metres de cota d'alçada, en unes dues hores, amb el desgast muscular que això implica. La nit es humida i poc a poc la fred ens va calant.
Els primers 15 km, se'm fan molt durs, tinc fred i son, constantment penso en marxar cap a casa i deixar-ho estar, mentre ho penso, segueixo caminant.
A Ripoll, km 50 de la jornada, arriba el moment més trist, l'Andreu ha de deixar el repte, per una tendinitis que li ha revifat al genoll, em sap molt greu per totes les hores que ho hem estat preparant, llimant tots els detalls. El seu abandonament ens deixa tocats, "show must go on".
A la tarda, la pluja ens ve a acompanyar, una hora i mitja.
Tenim un super avituallament al Castell de Montesquiu fet per la Maria Carme i en Genis.
El recorregut no està massa ben indicat i de nit l'ajuda del gps es fa imprescindible, tinc una estona d'agonia, em queda el mapa del track en blanc i no hi ha manera, merda!! l'altre gps el té l'Andreu i no hi es, remeno, m'angoixo, remeno, creix l'angoixa, fins que se m'acut reiniciar-lo i tot torna a la normalitat, ufff!
Els últims quilòmetres es fan pesats, a més en Lluís que es de la zona, es conscient de la volta que estem donant i del curt que es anar rectes, però hem vingut a fer la Ruta del Ter.
A la que entrem a Manlleu, m'emociono, resulta que arribem al nostre destí, fent 100,3 km, just fa 6 dies vaig fer el meu repte número 25 de 100 km i avui faig el 26, genial, em sembla increïble!
Acabem a la una de la matinada, hem estat en ruta unes 25 hores. Dutxa, sopar i a dormir tres hores.
Track Garmin Connect

Entrades relacionades:
Presentació del repte      Agraïments     Ulldeter - Manlleu       Manlleu - Sant Julià de Ramis      Sant Julià de Ramis - L'Estartit     Imatges
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

14-15-16/04/17 Ruta del Ter a peu. Agraïments

Sense la seva ajuda, aquest repte no hagués estat possible.
Que hi ha més generós que ajudar a perseguir il·lusions als demés. Aquestes persones ho han fet, amb la seva col·laboració, la Ruta del Ter caminant ha estat possible i els ho vull agrair.
Moltes gràcies Matilde Codina. Moltes gràcies Genis Hernández. Moltes gràcies Carme Tuneu.
Moltes gràcies Meritxell Barco. Moltes gràcies Toni Julian.  Menció especial a l'Andreu Just, que per culpa d'una lesió no va poder fer el repte amb nosaltres, però ens hi va ajudar com ningú, a preparar-ho tot abans i assistint-nos durant, moltes gràcies Andreu. I per últim agrair a la persona que va compartir i fer aquest repte amb mi, 68 hores molt intenses, que dubto que el pas del temps pugui esborrar, sense ell, sincerament, dubto que ho hagués aconseguit, moltes gràcies Lluís Tuneu.
I moltes gràcies totes les persones, que via xarxes socials, amb el vostre seguiment i el vostre suport, m'ajudeu a seguir endavant, moltes gràcies!

Entrades relacionades:
Presentació del repte      Agraïments     Ulldeter - Manlleu       Manlleu - Sant Julià de Ramis      Sant Julià de Ramis - L'Estartit     Imatges
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

Repte pel 14-15-16/04/17 Ruta del Ter a peu

225 km caminant. El repte es així de curt d'explicar i molt llarg de realitzar. Fer la ruta del Ter caminant, des del naixement de riu, a Ulldeter (Setcases), a 2.200 metres d'alçada, fins a la desembocadura al mar, a L'Estartit. Calculem que ens sortiran uns 225 km aproximadament.
Serem tres els intrèpids, els que pensem que es prou complicat perquè valgui la pena fer-ho. En Lluís Tuneu, l'Andreu Just i el que escriu, ens coneixem el suficient per confiar cegament entre nosaltres i tenim prou experiència per saber fins on podem arribar.
Ho volem fer integrament caminant, en tres etapes:
La primera el divendres 14, començant al voltant de les 00:00 hores, recorreguen 95 km +/-, fins a fer parada a Manlleu per dormir unes hores, tampoc moltes.
La segona etapa seria llevar-nos ben d'hora i anar fins a Sant Julià de Ramis, caminant uns 80 km +/-, durant el dissabte 15.
El tercer tram, el mes curt, d'uns 50 km +/-, serà en diumenge dia 16, fins a Gola del Ter a l'Estartit.
Ho farem sent molt autosuficients, la logística es senzilla i ben simple, ens duen a la sortida. Motxilla carregada per tenir per la nit i de dia ja buscarem on comprar menjar i proveir-nos d'aigua, en els pobles per on passem, a Manlleu dormirem en un domicili particular on haurem deixat material abans, per poder-nos canviar de roba i agafar o deixar el que calgui. El final de la segona etapa és en un hostal a Sant Julià de Ramis, a 170 metres de la ruta, on farem nit, tindrem un cotxe aparcat, amb el material que hi haguem dipositat abans de començar aquesta aventura, per de nou agafar o deixar el que calgui. A l'Estartit ens venen a recollir i retornem sobre les nostres passes per anar a les nostres cases i recollir el material.
El mes probable es que no ho aconsegueixi, però com que intentant-ho ja m'ho passaré bé, doncs ho provaré.
Més info del trajecte: Ruta del Ter


Entrades relacionades:
Presentació del repte      Agraïments     Ulldeter - Manlleu       Manlleu - Sant Julià de Ramis      Sant Julià de Ramis - L'Estartit     Imatges
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

08/04/17 100 km de Calella

A la línia de sortida dels 100 km de Calella, som vuit participants i els incombustibles Nuri i Joan, que tot i que aquest no era una prova organtizada, sinó una trobada d'amics en autosuficiència, han estat al peu del canó fins al final.
Les primeres hores, són de bon fer, la temperatura es agradable i el cos està descansat. A la que arriba el migdia, començo a patir, la calor, em destrossa, tot i que no en fa molta, he passat les últimes setmanes aclimatant la fred per una prova de natació en aigües gèlides i el cos ho nota. Em sento com si anés a càmera lenta i el quilòmetres no passen. Durant aquest baixón, en Tato, m'espera i m'acompanya una bona estona, moltes gràcies!
Als 50 km, em premio, parant-me a dinar els macarrons que la mare em fa per aquestes ocasions, em revifen i torno amb ganes. Alterno caminar el tram que tinc el vent de garbí de cara i corro quan el tinc d'esquena.
Els quilòmetres que van del 60 al 80, són els més durs mentalment, no tinc la confiança gaire alta, em sento molt cansat i adolorit muscularment, l'actitud positiva m'ajuda a veure-ho tot més clar.
Del km 75 al 80, m'acompanya un amic d'aigua, en Joaquim, conegut com Molamola, parlem de natació i es una bocanada d'aire fresc per la meva ment.
Els últims 15 km son de fosc, tinc el modest objectiu d'acabar abans de la mitjanit, per baixar de les 16 hores, avui no ha estat el meu millor dia. L'ultima volta m'acompanya en Joan, l'organitzador, un pou de coneixement de l'atletisme. El rellotge va marcant minuts i davant la possibilitat de passar de les 16 hores, tot i el mal de peus i tenir les cames de fusta, corro els últims metres per acabar en 15h57'.
Em sap greu que no es faci de manera oficial aquesta gran prova, però la veritat es que tal i com ho hem fet ha estat molt divertit. Al final es manté el més important, l'essència de l'ultrafons, córrer per superar-se a un mateix.
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

Repte pel 08/04/17 100 km de Calella

Setena participació en aquesta gran prova. Li tinc especial estimació, el 2010 va ser el meu primer repte de 100 km i no hi ha millor ocasió per intentar el repte número 25 de 100 km, que fer-ho de nou a Calella.
Enguany, serà un xic més difícil, l'organització davant la manca de pressupost i els problemes que dona muntar una prova com aquesta per a pocs participants, ha decidit no fer-la, decisió que entenc perfectament. Alhora hem aconseguit que en facin convocatòria, per fer-la de manera lliure, sense dorsal, sense més avituallament que el que duem cadascú en el cotxe. Si l'any passat varem participar 23, aquest no compto que siguem ni la meitat.
El recorregut serà el de sempre, 20 voltes, en un circuit de 2,5 km d'anada i 2,5 km tornada per allà mateix, un passeig arran de mar a Calella. passant 40 vegades per allà mateix.
No arribo en un gran punt de forma, des de l'1 de gener d'aquest 2017, entre caminar i córrer duc només 250 km, alhora vaig una mica sobrat de quilos i no precisament del compte corrent, mentalment tampoc em sento especialment fort, massa estrès últimament. La veritat es que, tot i les altes possibilitats de fracassar, sinó ho intentés no seria jo.
Sé que patiré, sé que em farà mal tot, sé que caure en el fons del pou de l'infern dels meus pensaments, sé que ho puc fer, sé que quan no pugui córrer més, puc caminar i que quan cregui que no puc més, que pensi que faig jo aquí, vulgui abandonar i renegui en silenci, sé que mentre això passi no he de deixar de posar un peu davant  de l'altre per seguir avançant i sobretot sé que serà prou perquè valgui la pena. Ala jacta est!
Cròniques anteriors participacions: 2010201120122014, 2015 i 2016.

Entrada relacionada:
08/04/17 100 km de Calella 
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

04/04/17 Filmació nedant a l'stage de Swim Emotions


Filmació de la fase aquàtica i aèria de la meva manera de nedar. Gravació feta per Jorge Perez, dintre l'stage de Swim Emotions.
Es genial poder veure les errades, per ser-ne conscient, a més de comptar amb l'anàlisi i correccions d'un gran entrenador, en Jonathan Gómez.
Com es pot observar en el vídeo, tinc molta feina a fer, sobretot amb el braç esquerre, la rotació del cap i la patada, entre d'altres aspectes.

Entrada relacionada:
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

01/04/17 Triatló olímpic estàtic

Que fer quan tens poc temps, fa un dia que pinta pluja, tens ganes de tot i alhora de no fer gaire res. La resposta és fer un triatló a dins del gimnàs.
Com que només disposo del matí, escullo la distància olímpica, 1.500 metres nedant, 40 pedalant i 10 km corrent.
Els 1.500 a piscina son molt còmodes de fer. Canvi de roba al vestuari i cap a la sala del gimnàs. La bici la faig en dos trams, 22 i 18 km, d'aquesta manera paro per menjar. Fets els 40 km pedalant, arriba el que em fa més mandra, sobretot perquè no ho faig mai, córrer en cinta.
Vaig agafant ritme progressivament, fins assolir els sis minuts el quilòmetre, amb un desnivell del 2% (he llegit que d'aquesta manera es compensa la no resistència de l'aire), només baixo el ritme per beure i no tirar-m'ho tot per sobre. En poc més d'una hora ho tinc enllestit, se m'ha fet un xic pesat.
Mentre feia els 10 km, no he pogut evitar deixar a anar la imaginació i pensar en nous reptes,  pels quals fa falta que em faci amic de la cinta de córrer.
Dades garmin connect: nedar      22 km + 18 km pedalant      Córrer
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/