05/01/17 Carta als Reis Mags d'Orient

Estimats Reis Mags:
Aquest 2017 només us vull demanar una cosa, no sense abans agrair el molt que m'heu portat el 2016. Molts bons moments, riures, lectures apassionants, aventures, converses interessants, reptes i molt més, tot compartit amb els que estimo i aprecio, família i amics que sento com a família pròpia.
Del que es compra, tinc tot el que puc demanar i sinó ho tinc tampoc passa res, el que es pot comprar ja he aprés que no val la pena, les emocions i sensacions no es poden pagar i es el que realment importa.
Per aquest 2017, us volia demanar, una cosa intangible, que no es pot comprar i que alhora val molt, no és altra cosa que temps. No és que vulgui viure eternament, sé que això que en diem vida, un dia s'acabarà i el que m'enduré és el que hagi viscut, no el que hagi comprat.
Vull temps per assaborir les coses, per poder fer el badoc davant un paisatge, observar amb calma sortida del sol i també quan marxa per deixar lloc a la lluna. Vull temps per compartir la vida amb els que estimo, no cal que sigui fent res especial, només vivint. Vull temps per imaginar reptes, per somiar com coi els faré realitat i un cop els estigui fent, gaudir-los a càmera lenta, és igual si els aconsegueixo o no, l'important del reptes i aventures es que em fan somiar despert!
Aquests últims anys, he aprés que és millor fer poques coses gaudint cada pas, que no fer-ne moltes de ràpides. No vull acumular experiències, sinó és sentint-les plenament.
Per la meva banda, tinc el ferm propòsit d'assaborir encara més la vida, de viure-la a foc lent, tant com em sigui possible, d'exprimir-la al màxim, com intento fer sempre, gaudint de veure el cel blau o en el meu món d'idees en costat ebullició.