31/12/17 VII Travessia dels Nassos

Nedar a pell 3.650 metres, 10 metres per cada dia de l'any que s'acaba, es l'objectiu de la travessia  i es una bona motivació per anar aclimatant durant la tardor. Enguany la temperatura es mes baixa, 13,4C, el vent de garbí comença a bufar i anirà pujant, arribant a crear onades de prop del metre d'alçada.
Tot i això, un repte es un compromís amb un mateix i ho nedo, aquest any, per desgracia, no puc compartir el repte amb el meu germà d'aigua i que ha estat present en totes les edicions, en Sergi, un accident el manté allunyat de la natació durant una temporada, si hi ha d'altres amics, tot i que cadascú farà la seva pròpia travessia.
Les sensacions al poc de començar son dolentes, el vent m'està refredant molt ràpidament les extremitats i encara no duc mitja hora, que tinc les mans de drap, afegint dificultat a intentar nedar bé. Segueixo nedant i torno al punt de sortida, on em queda el tram que mes m'agrada de la platja de Sant Pol on estem nedant, el garbí està bufant fort, el noto a l'esquena que sento molt freda, tot i el sol que ens acompanya.
Duc una hora i he nedat 2.600 metres, queda poc i alhora massa, penso en plegar perquè hi ha onades que em faran anar lent i començo a sentir fred, per sort el compromís em fa seguir endavant.
Canvio l'actitud, vaig a disfrutar, a mi m'encanta la fred i les onades i em penso divertir, ho faig tant com puc, hi ha un punt que per l'entumiment del cos, no puc agafar les onades llargues que m'arriben, cap problema, mitja volta i faré aquest tram una altre vegada a fi de sumar metres i assolir els 3.650, a partir s'ajunten a mi, l'amic Padi i el meu cunyat, en Jorge, he de fer el mateix recorregut fins a tres vegades per aconseguir l'objectiu, el vent omple les onades i em buida de forces.
Tinc por de la patacada tèrmica que em donarà el vent, un cop surti del mar tot moll, per sort hi ha dos bons amics a la sorra en Sergi i en Pere, em sento molt tranquil i amb aquesta tranquil·litat surto mes bé del que m'esperava, han estat 3.740 metres, estic cansat, entumit, amb fred i content perquè m'he divertit  durant 1 hora i 27 minuts ballant aquella música que poca gent escolta la dansa d'onades, vent i llibertat.
Cròniques anteriors edicions: 2011, 2012, 2013, 2014, 2015 i 2016.
Track Garmin Connect

27/12/17 300x50 Tres-centes sèries de cinquanta metres nedant

Els reptes autogestionats en solitari, tenen un component de dificultat gran, no per logística, doncs aquest era molt fàcil, sinó per motivació, es tant fàcil abandonar i deixar-se endur per la derrota, que aquest fet ho fa molt interessant.
El repte consisteix en nedar 300 vegades 50 metres, en piscina de 25, fent 300 series parant 10 segons entre serie i serie, tot plegat dividit en tres, en 120, 100 i 80 series respectivament ( 6.000, 5.000 i 4.000 m.), per aprofitar per parar i anar al vestuari a menjar i demés,  a la piscina només està permès tenir-hi líquid.
El primer bloc, de 120 series (6.000 m.) es el mes senzill de fer, tenir el cos fresc i la il·lusió intacta, ajuda molt. Vaig bevent cada 10 series (500 m.) Al anar gravant el metratge amb un rellotge garmin, fa que a cada serie, l'hagi de parar i d'aquesta manera veure els que duc i el cap no pot evitar fer la resta per recordar-me el que queda, els 10 segons de parada, els controlo amb el rellotge de paret de la piscina, prou gran per mirar-lo còmodament, però que m'arriba a fer mal de cap i tot, de tant estar-hi pendent. Nedo amb el "current" banyador de neoprè que es com dur un "pullboy", l'esquena m'ho agraeix. El rellotge marca 6.000, visita al lavabo, menjo i de nou a nedar, que la part fàcil ja està feta.
El segon bloc, se'm creua quan encara no en duc ni 20 series ( 1.000 m.), arribar a la meitat del repte es un suplici, sembla que el rellotge mes que comptar, estigui descomptant metres, a poques series per les 200 (10.000 m.) penso com n'estic de fart de tant arrancar i parar, arrancar i parar, arrancar i parar, per sort segueixo fent, no tinc dolor al cos que duri mes enllà d'una serie, la tensió d'estar pendent d'engegar i parar el garmin i del rellotge de pared, em fa estar molt concentrat i no estar per cabòries. Acabo el bloc, anada al vestuari, lavabo, menjo i a nedar, amb la sensació que el pitjor ja ho he viscut.
El tercer i últim bloc, només son 80 series (4.000 m.) el cansament físic em fa abaixar un segons el ritme, el psicològic em passa factura, tinc moltes, masses, ganes d'acabar i les series de la primera meitat d'aquest bloc estic aclaparat i no el gaudeixo, per sort canvi de xip i em centro en sentir com la respiració va al ritme que li marquen les braçades i noto com l'aigua flueix en el meu cos i serie a serie, els metres van avançant fins assolir els 15.000 metres, l'ansiat 300X50.
Ha estat prou dur perquè valgui la pena, amb ganes de mes.
Dades garmin connect

25/12/17 VI Copa Nadal Ganxona

La Copa Nadal Ganxona, no es mes que l'idea de tres amics, que aprofitant les circumstàncies, ens unim per nedar el dia de Nadal, amb l'única pretensió de sentir la mar a la pell, important per sobre de tot el gaudir, la distància i el temps passen a un segon pla, la rivalitat es deixa a la sorra de la platja per nedar tots junts. D'aquests tres amics, en Maxi, el que escriu i en Sergi, aquest últim per un accident no ha pogut nedar, que estes amb nosaltres va fer que poguessin gaudir plenament de la trobada, enguany, hem estat sis a l'aigua, l'any que hem estat mes, no es tracta de ser molts, sinó de trobar-se amb amics de veritat, perquè l'essència de Nadal es compartir, compartir la nostra passió per les aigües obertes amb part de la família d'aigua, per sentir com a cada braçada que li donem a la mar ella ens abraça per fer-nos sentir a casa.
La mar ens va acollir molt tranquil·la, durant 34 minuts, una mica d'onada de marejol, que ens gronxava, mentre el sol ens il·luminava el fons per deixar-nos observar els secrets que l'aigua amaga i la càlida fredor de la mar, a 13,4C, ens feia sentir vius, molt vius.
Cròniques de les anteriors edicions: 2012, 2013, 2014, 2015, 2016

16-17/12/17 24 hores d'atletisme

Es una entrada musical, per llegir-la mentre sona la música del videoclip
Han estat 265 voltes en una pista d'atletisme,  cada volta es una petita part de l'historia del gran viatge interior que es aquest tipus de prova.
Un viatge que faig molt ben arropat, per l'organització que ens mimem al detall, des d'aquí la meva admiració a tots els que fan possible aquesta prova i a tots els familiars i amics, que recolzen als seus i alhora ens animen a tots, gràcies, moltes gràcies!
Alhora es una gran festa en que hi ha els familiars de la llarga distància, uns que conec fa anys i d'altres que coneixeré avui i que ja formaran part de la meva família per sempre. 
A les poques voltes, m'adono que contràriament al que pensava, no tinc el dia, el cap està al seu lloc, però el cos no dona el que hauria de donar, encara no porto ni set hores i tinc les cames de fusta, com quan acabes de pedalar i comences a córrer, aquesta sensació m'acompanyarà fins el final, juntament amb la fred, el vent l'accentua, tinc fred i no me la trec de sobre en tota la nit, duc capes i mes capes de roba tècnica i no hi ha manera. 
A la matinada es la part mes complicada de superar, es molt fàcil trencar-se i marxar cap a casa, de fet seria el mes raonable, penso un i un altre cop en abandonar i un i un altre cop, recordo que estic fent el que m'agrada i el compromís que vaig adquirir amb mi mateix el dia que vaig decidir venir, aquesta es la setena participació en les 24 hores en individual i se el que hi ha, no em puc enganyar, el que puc i he de fer es seguir fent voltes. 
Surt el sol i tot canvia, les ombres dels dubtes s'esvaeixen, la pista s'omple, sona música de nou pels altaveus i els familiars i amics tornen a ser-hi. 
A uns cinc minuts del final, sona l'última cançó, don't stop me now, de Queen, corro com si no hi hagués demà, les llàgrimes em netegen la mirada i desfoguen l'ànima, em sento un guanyador, m'he vençut a mi mateix, de fet en el moment d'aquest escric fa dos dies que es va acabar i només pensar-hi em cauen les llàgrimes, va ser tant dur, vaig tirar de molts recursos, no em vaig guardar res, si hagués hagut d'apostar ho hagués fet en contra meu. 
Abraço els companys de viatge, el millor que té la llarga distància, es que quan estem fets pols, es que som nosaltres mateixos, no hi ha cap filtre, surt el nostre veritable jo i en aquesta prova he conegut un munt de grans persones. 
Ho fet, per setena vegada he aconseguit les 24 hores d'ultrafons en pista, cada una d'elles ha costat lo seu, el proper any hi tornaré i el següent, i el... estic enganxat, no perquè busqui cap marca, es pel que hi visc i amb qui ho visc, superar-se es una droga, de la que no em penso desenganxar i no puc evitar de buscar-ne una dosis mes, una i altre vegada. 

Entrades relacionades: 

10/12/17 Menys d'una setmana per les 24 hores d'atletisme

En pocs dies estaré  per setena vegada, a la línia de sortida de les 24 hores d'atletisme i a cada edició em fa mes respecte, se de primera ma la duresa de la prova, se que fer voltes a una pista, pel carril 6, 7 i/o 8, sumant 437,70 metres cada volta, es mentalment esgotador, córrer per una superfície dura i que no ajuda a canviar el pas, fa que tot el cos es ressenti, tot i que falten dies encara, la previsió dona una mínima de tres graus, que juntament amb l'humitat de la ciutat de Barcelona, el cansament i la son, faran que tingui molta sensació de fred.
Alhora també se que tindre tot el caliu de l'organització, els amics de corredors.cat, se que hauran pensat fins l'ultim detall i que com sempre es superaran per donar el millor d'ells mateixos i que els participants només ens haurem de preocupar de donar voltes i mes voltes.
Aprofito la serenor mental que ofereix el que faltin alguns dies encara, per anar preparant tot el material, per no deixar-me res, amb l'avantatge que a cada volta tindré accés a tot el que dugui, tot i que segurament hauré d'aparcar a la quinta forca, a tocar de la sisena, carregar el pes del material es carregar el pes de la tranquil·litat.
Cal preparar tots els detalls, des d'avituallament propi, els macarrons de la mare no hi poden faltar, fins a diferents equipacions en funció de la temperatura de la jornada.
L'estratègia i l'objectiu els tinc clars. Córrer tant com pugui, intercalant cada trenta minuts voltes caminant per anar menjant i hidratant-me, marcar unes hores en que faré àpats mes complerts, com el dinar, que faré en dues ingestes, una abans de començar, l'inici de la prova a les dotze del migdia i la resta en una parada al cap de dues o tres hores de començar, igual que faré una parada per berenar, una per sopar i una altre pel ressopó i per esmorzar un cop surti el sol, he de menjar el suficient les primeres dotze hores perquè de  matinada l'estómac es tanca i em costa molt menjar. Correré tant com pugui, fins al punt de no fondrem i poder seguir caminant, un cop camini, intercalaré alguna volta corrent, per obligar-me a canviar el pas. Els objectius son tres i per aquest ordre d'importància, passar-m'ho bé, estar en moviment el màxim possible completant les 24 hores i superar el llindar dels 100 quilòmetres, a partir d'aquí, tot el que vingui serà de regal.

Entrades relacionades:
Repte pel 16-17/12/17 24 hores d'atletisme 

16-17/12/17 24 hores d'atletisme

03/12/17 6 hores de Calella

En els últims mesos en prou feines he anat a córrer en mitja dotzena d'ocasions i com a molt tirades d'una hora, per una molèstia al piramidal i ara em trobo a línia de sortida d'aquestes sis hores, amb mil dubtes i una sola certesa, córrer fins que el cos digui prou.
Es un quilòmetre i mig de passeig de mar, amunt i avall, fent tres quilòmetres a cada volta, surto amb mes neguits que expectatives, els primers minuts les sensacions son dolentes penso en posar-me a caminar, després penso en  intentar córrer ni que sigui la primera volta, de la primera volta passo a pensar en la primera hora, tot i que hi ha bons amics corrent, em poso auriculars i m'aïllo del mon, no vull forçar gens el ritme i vaig pràcticament sol tota la prova.
El passeig es va omplint de gent, fa un sol preciós, un vent que m'acarona i una mar que m'omple els sentits, sense ni adornar-me'n estic a la mitja marató i encara corro, estic sorprès, em sento de fabula, feliç per estar fent el que m'agrada, doncs a córrer, conscient que petaré un moment o altre.
Van passant les hores i amb l'excepció de caminar petits trams, per descarregar les cames per l'efecte de córrer en superfície totalment plana, vaig corrent, el ritme baixa i el dolor muscular puja, res fora del normal. Em sento fort i ho aprofito, no guardo cap bala a recamara, vaig a donar-ho tot, inclús a la penúltima volta, no paro a l'avituallament, per apurar al màxim.
Acabo muscularment adolorit i amb els ànims pels núvols, han estat 45,5 quilòmetres i sobretot ha estat un plus de confiança cara a les 24 hores d'atletisme en que participaré d'aquí de dues setmanes.  Content de gaudir amb el dolç patir de la llarga distància i de fer-ho envoltat de grans corredors i d'una organització que ens mima en cada detall.
Una cosa si que he aprés amb els anys, a l'ultrafons cal anar amb les mans buides per poder agafar el que et vol oferir a cada pas.
Track Garmin Connect

Entrada relacionada:
Repte pel 03/12/17 6 hores de Calella

Proposta pel 14/01/18 Gentlemen’s Ride Barcelona – Girona

Els amics de Cyclocat organitzen la Gentlemen's Ride, una prova ciclista on l'important es arribar amb els qui  has sortit, anant de Barcelona a Girona, fent uns 140 km, he pedalat en gran part del trajecte i te racons molt xulos per descobrir. Es una pedalada per equips, el recorregut es pot fer amb un bicicleta tipus gravel o btt.
El recorregut no està marcat ni tallat al trànsit, te l'atractiu que transcorre per carreteres secundàries, carrils bici, passeigs fluvials i camins rurals, la navegació es fa mitjançant un track que facilita l’organització. Per tant, cal que com a mínim un integrant de l’equip porti gps. La pedalada es en règim de semi-autosuficiència: no hi ha avituallaments o son només una ampolla d’aigua en algun restaurant col·laborador.
Hi ha possibilitat de contractar transport de tornada.
Mes informació i inscripcions: www.cylocat.cat

19/11/17 200x50 Dues-centes sèries de cinquanta metres nedant

Nedar 200 sèries de cinquanta metres, parant deu segons entre sèries, dividit en dos blocs, de 120 i 80 series, parant entre bloc i bloc  sortint de l'aigua per anar al vestuari a menjar i fer necessitats, nedant estil crol. Així de fàcil es explicar-ho, muntar-lo també es molt simple, anar a la piscina de 25 metres, on entreno habitualment, amb beguda per unes quantes hores i un parell de plàtans per quan pari i ja està, només  quedava nedar-ho. Duc el banyador tipus "current" que es com dur un pull-boy entre les cames, que em va molt bé en aquestes tirades llargues per l'esquena.
Fer-ho, ja no es tant fàcil, torno a nedar a la piscina des del vint d'octubre passat, avui fa just 30 dies, després d'estar des del juny sense fer-ho, estant tres mesos sense nedar per una caiguda,  en aquest 30 dies l'entrenament més llarg ha estat de 5.400 metres. Es un repte en solitari, sense cap mena de suport, inclús a estones, podria haver nedat fent ziga-zagues, doncs soc l'únic usuari de la piscina.
L'estratègia es aprofitar la pausa dels deu segons per beure cada 10 sèries (500m), en una ocasió aigua i en la següent beguda isotònica. I així ho vaig fent, al anar parant cada cinquanta metres, veig constantment la distància que duc en el rellotge i sembla que en comptes de comptar endavant ho faci cap  enrere. A la que passo les 80 series (4.000m) encara no estic a la meitat i ja estic fart de tant arrancar i parar, veig que se'm farà llarg, vaig fent, pensant en la parada a les 120 series (6.000m).
Faig la parada i torno a l'aigua, quan només queden 40 series (2.000m) noto la falta de fons nedant, el cansament i el desànim per una estona s'apoderen de mi, per sort refaig la situació, pensant en el poc que em queda i que ja li tinc el peu al coll, la ment en aquest repte i en tots, juga un doble paper, et pot enfonsar en la misèria o et pot fer tocar el cel amb els dits, tot depèn de com la tinguis de preparada. De dubtes i temors sempre en tinc, abans i sobretot durant, simplement cal no escoltar-los massa, fent que els pensaments positius ressonin amb mes força.
En 4 hores i 4 minuts aconsegueixo el repte, 10.000 metres nedats de 50 en 50, m'ha cansat físicament i m'ha buidat mentalment, tot i això ja estic pensant en fer-ne un de mes llarg, soc incorregible!
Dades garmin connect

12/11/17 Nedada solidaria amb Raül Romeva + imatges

Hi ha coses que voldria no haver de fer, com aquesta, nedar per reivindicar la llibertat del Raül Romeva i de la resta d'empresonats injustament per un estat opressor.
Tinc sentiments contradictoris, m'ho he passat molt bé compartint braçades amb la família d'aigües obertes que ens hem reunit avui, uns 400, mes familiars i amics, alhora estic trist per la causa, em sap greu pels deu empresonats per igual, però al Raül Romeva el considero un mes de la família d'aigües obertes, que ens reunim al voltant del mar, que es tant nostre i ens fa sentir tant lliures.
El dia ens ha fet costat, amb el sol ben amunt i els núvols ben lluny, inclús ahir estava ple de meduses, que exceptuant un parell de despistades, han marxat tot fent aliança amb el bon temps per poder nedar amb tranquil·litat.
Hem fet el que millor sabem fer, compartir braçades i gaudir de la nostra terra, el mar.
Imatges de Júlia Manero, Monica Campaña i un servidor: 

Proposta pel 12/11/17 Nedada solidaria amb Raül Romeva

1- Diumenge 12-11-17 a les 9:00 am al Club Natació  Badalona.
2- Porteu gorro groc, si en teniu,  tot i que ľ organització donarà gorro groc,  però potser no hi haurà per tothom
3- Porteu samarreta groga,  si la teniu,  per poder fer foto  tots uniformats.
4- La nedada serà,  tipus popular,  de uns 1.600 metres,  amb sortida de la platja del CN Badalona fins el pont del Petroli,  on    farem retrobament i estendrem pancarta de solidaritat amb el nostre company Raül Romeva.
5- La nedada popular tindrà cura per la seguretat dels nedadors-es,  amb el suport d' embarcacions i caiacs. Tots els participants tindran una assegurança,  així com també tindrem el permís oportú de capitania marítima,  per celebrar la nedada.
6- El club natació Badalona,  ens cedeix les seves instal·lacions per poder tenir vestuaris i  guarda-roba.
7- Es prega no portar objectes ni pancartes que facin referència a cap bàndol polític,  és una nedada SOLIDARIA AMB EL NOSTRE COMPANY RAÜL ROMEVA.
8. Donat ľ importància de ľ acte i el desig de ser el major número possible de nedadors-es,  que recolzem al nostre company Raül Romeva,  farem ressò als medis de comunicació perquè facin difusió ď aquest acte tant vistos,  dels amics del món de la natació.
9- NO FA FALTA APUNTAR-SE EN LLOC,  SIMPLEMENT QUEDEU CONVOCATS AL CN BADALONA,  A LES 9:00 AM,  EL DIUMENGE 12-11-17.
10- Resum:
Quedeu convocats,  tothom qui vulgui participar en aquesta nedada popular i solidaria amb Raül Romeva,  per fer-li arribar el nostre recolzament en aquest moments que tant ho necessita.
Diumenge 12-11-17, al Club Natació Badalona,  carrer Eduard Maristany,  Badalona.  A les 9'00 am. 

*Text de la convocatòria impulsada i coordinada per  Jonathan Gómez

Entrada relacionada:
12/11/17 Nedada solidaria amb Raül Romeva + imatges 

04/11/17 101 mesos gaudint de nedar en aigües obertes

Només duc cent-un mesos nedant en aigües obertes, abans el que feia eren remullades d'estiu a la platja. Sembla porti una vida fent-ho i en realitat el que fa es donar-me vida cada vegada que ho faig.
La primera travessia va ser a el juny del 2009, dintre un triatló per etapes que feien a l'Estartit, vaig anar a fer únicament el tram de natació, era un diumenge, el divendres vaig comprar el neoprè i el dissabte el vaig estrenar al mar i diumenge la travessia, com recordo aquell dia!
Recordo els mils dubtes les setmanes abans, recordo quan vaig pujar a la barca a l'Estartit que ens va dur fins la sortida a l'embarcador de la Meda Gran. Tinc gravada la sensació mentre ens apropàvem a Les Medes i ens allunyaven de la platja, cada cop tenia la gola mes seca i com d'espantat estava, van ser el 1.500 metres en barca mes llargs de la meva vida, vaig ser dels últims en desembarcar, pensava en dir que em tornessin a terra, per sort les pors no van poden  amb l'il·lusió, tot va canviar a la primera braçada i ho vaig passar com mai abans, la passió per les aigües obertes ja s'havia apoderat de mi.
Per celebrar aquesta efemèride, he nedat amb el mateix neoprè que tant em va ajudar a descobrir les aigües obertes i que ara amb prou feines l'utilitzo un cop l'any, ho he fet amb en Jorge Pérez, gran nedador, amic, germà d'aigua, cunyat i pare del meu fillol, que tot i ens vam conèixer en la travessia del Cap Norfeu al cap de quatre mesos, una travessia que va marcat un punt d'inflexió en nedar llargues distàncies, els dos vam estar a l'Estartit estrenant neoprè, casualitat, no crec...

01/11/17 Tots Sants

Sempre he pensat que no hi ha millor homenatge pels que ja no hi son, que fer coses que em facin sentir viu, molt viu, tot fent bategant el cor ràpid i com si d'una religió es tractes, tal dia com avui, segueixo la litúrgia d'agafar la bicicleta i enfilar camí amunt per pedalar sense mes intenció que gaudir de fer-ho.
Alhora penso que el dia de Tots Sants i cada dia, ha de ser una homenatge als vius, a les persones que ens estimem, als que un dia no hi seran o no hi serem nosaltres per a ells, com que part del formula de la felicitat es la coherència entre el que pensem i el que fem, i aquest aspecte només depèn de mi, el poso en pràctica, compartint el mes valuós que tinc i que per molt diners que un tingui no es pot comprar, comparteixo el temps, aquest regal finit que hem d'esprémer fins l'última gota.

Repte pel 03/12/17 6 hores de Calella

Diuen que quan vas a una cursa per primer cop, ho fas per la novetat. La segona vegada ja és per millorar la marca i a partir d'aquí cal que tingui quelcom especial per a tornar-hi. Aquesta serà la meva vuitena participació, en una prova a la que tinc molta estimació.
No només pels organitzadors, que viuen l'atletisme amb passió i saben entendre el que sentim, mentre correm, a primer cop d'ull. M'agrada perquè és prou aprop de casa, per no haver de matinar massa.
És especial perquè  tothom acaba al mateix moment a les 6 hores de començar, la incògnita està en la distància que cadascú aconseguirà fer, no el temps.
M'encanta el recorregut, un circuit de 3 quilòmetres, 1,5 km d'anada i el mateix recorregut per tornar, en un passeig planer, majoritàriament de terra, on no hi passen cotxes, amb molta vida al voltant. Tenir avituallament cada 3 km, ho fa molt còmode i no cal dur res a sobre, inclús hi ha fonts i lavabos pel camí.
Durant sis hores ens anem veient les cares, animant, saludant, compartint anècdotes i, si cal, deixant anar les penes.
Es fa en el passeig que hi ha arran de mar, a Calella, d'aquesta manera mentre els pulmons es van obrint per poder agafar més aire, entra el dolç aroma salat que tant m'agrada.
Al acabar, entrega de trofeus com a la majoria de proves competitives i dinar de germanor tots junts, com a quasi cap. El dinar, no és en un restaurant de cinc forquilles, si amb persones de categoria. Que millor que acabar compartint taula després de fer el que ens agrada amb la resta de companys corredors i l'organització.


Entrada relacionada:
03/12/17 6 hores de Calella

03/10/17 Prendre partit

La senyera en aquesta imatge està afegida, un muntatge, la brutalitat policial del 1-oct va ser una realitat
Això ja no va de política, va de dignitat.
En aquest espai, fins ara, no havia parlat de la meva ideologia i no ho començaré a fer ara.
Puc entendre els que han votat no i els que han votat si en el referèndum del passat 1 d'octubre, fins i tot puc arribar a entendre els que no estaven d'acord que es celebres, el que no puc entendre es la barbàrie, la violència, la privació de drets i la vulneració de llibertats, a la que el govern de l'estat espanyol ens està sotmetent com a poble.
No tinc res contra cap nacionalitat ni crec que cap sigui millor que cap altre, tinc bons amics espanyols, en diferents parts d'Espanya, a mes dels amics d'aquí que se'n senten, un tema apart es la gent que ens governa, el passat diumenge, vaig sentir molta tristesa per les imatges de policies pegant a tort i a dret, gent gran per terra i ensangonats, cargues d'antidisturbis injustificades, davant un poble que l'única arma que dúiem era una butlleta de paper, per expressar el  que pensem, davant aquest fets no em puc, ni podem quedar-nos quiets i callats, per això prenc partit i em toca lluitar, sempre de manera pacifica i amb respecte a tothom, per aconseguir que uns fets com aquests no es repeteixin i la democràcia deixi de ser una excusa per la repressió en boca d'uns, per ser una realitat per a tots.

15/09/17 Volta a Catalunya en btt. El que he après

Aprendre he après moltes coses.
Respecta al material que em vaig endur, no vaig fer servir i no em tornaré a endur en una propera aventura: una tovallola normal, no hi havia manera de assecar-la del tot, la propera serà una de fibra que son d'assecat ràpid; al fer càmping podia haver anat amb una tenda més petita i lleugera; el llençol per dormir no el vaig fer servir; el llibre per llegir, no el vaig ni fullejar, aprofito mes per escriure; tot això es pes que vaig carretejar i que no em va fer servei.
Vaig trobar a faltar: cinta americana; un suport al manillar pel mòbil, per no haver d'estar parant cada dos per tres quan seguia les seves indicacions: els guants llargs a les baixades i una jaqueta mes gruixuda que el mallot llarg, per les nits fredes i també per baixar. 

Duc pedals spd, els que van amb la cala a les sabatilles, a estones, per descansar el peu duia sabatilles normals i pedalava amb elles, he trobat a faltar un pedal mixta, tinc un acoblament pels pedals sps, que els converteix per un costat en pedals normals, en la propera aventura els muntaré.
He après que  l'acampada lliure em costa, com que pedalo moltes hores i vull aprofitar tota la llum del dia, quan buscava on dormir ja era massa tard per estar mirant camins i boscos apartats, per fer-ho he d'anar amb mes temps o plantejar-me directament anar a càmpings.
També he après, que per fer un viatge llarg, quan mes senzilla la bici millor, la meva, tot i que el febrer farà 10 anys i es de roda 26', té components xt i algun xtr, que fan cara una reparació, sense entrar en números, em va sortir mes cares  les reparacions de la bicicleta que el menjar i el dormir de tota l'aventura, es a dir, vaig doblar el pressupost inicial.
Cada dia m'agrada mes anar amb el remolc per dur el material, si bé es cert que en algun tram d'aquesta aventura em van perjudicar, per rodar per pista en bon estat i carretera es ideal. Alhora té un efecte inesperat, la de generar curiositat en  les persones que m'he anat trobant, es una "trenca gel" i ajuda a intercanviar unes paraules entre dos desconeguts, que no ho saben, però tenen alguna cosa en comú.
He corroborat, per si encara en tenia algun dubte, que aquesta manera de viatjar i de fer aventura m'agrada molt, des que ho vaig provar el 2014, cada any faig una sortida, mes o menys llarga i cada vegada torno amb mes ganes de seguir pedalant.


Tots els escrits de l'aventura de la Volta a Catalunya en btt:
Presentació / Material / Dia 01 Sant Feliu de Guíxols - Castelldefels / Dia 02 Castelldefels - Coma-Ruga / Dia 03 Coma-Ruga - Deltebre / Dia 04 Deltebre - Mora la Nova / Dia 05 Mora la Nova - Riba-roja d'Ebre / Dia 06 Riba-roja d'Ebre - Arbeca / Dia 07 Arbeca - Talarn / Dia 08 Talarn - Organyà / Dia 09 Organyà - Fórnols / Dia 10 Fórnols - La Pobla de Lillet / Dia 11 La Pobla de Lillet - Les Preses / Dia 12 Les Preses - Sant Feliu de Guíxols / Tracks i fotos / El que he après

13/09/17 Volta a Catalunya en btt. Dia 12 Les Preses - Sant Feliu de Guíxols

Es l'últim dia i com no podia ser de cap altre manera, pedalaré per les vies verdes de Girona, les conec de sobra, les he fet un munt de vegades i m'agraden tant que les tornaré a fer i a fer.
Pedalo sense pressa i sense pausa, duc un somriure que no el puc esborrar, em sento feliç, estic complint un somni, una il·lusió que va començar el 2008, quan vaig veure el llibre de la Volta a Catalunya en btt, en una llibreria de Palamós i el vaig comprar, tot i que no he seguit en gran part la guia, si m'ha servit d'inspiració.
Durant tota l'aventura i avui no es una excepció, he vist moltes mirades de complicitat, salutacions efusives de gent desconeguda i mirades que al veurem marxaven cap a visitar els seus somnis. Viure i veure la vida en bicicleta dona una gran perspectiva.
Al passar per Llagostera, d'on soc fill i on hi viu la mare, penso amb lo afortunat de tenir unes bones arrels que no m'impedeixen de desplegar les ales per poder volar allà on els somnis em portin. Al igual que el primer dia, paro a casa la mare, d'aquesta manera ella, que es preocupa per mi, pot comprovar que estic bé i feliç.
Reemprenc en camí, amb aquella barreja de ganes de ser a casa i de que això no acabi mai.
Han estat 98 km, que sumats als parcials del gps d'aquest dies, sumen 1.001 quilòmetres per fer la Volta a Catalunya en btt.
Un cop a casa, peso el remolc carregat, no ho vaig voler fer al marxar, pesa 25,4 kg (6,2 remolc + 19,2 material), tot i que en ruta, pel menjar, devia pesar un xic mes. Em peso jo, hi veig que he perdut 4,7 kg, que de ben segur, aviat, trobaré.


Tots els escrits de l'aventura de la Volta a Catalunya en btt:
Presentació / Material / Dia 01 Sant Feliu de Guíxols - Castelldefels / Dia 02 Castelldefels - Coma-Ruga / Dia 03 Coma-Ruga - Deltebre / Dia 04 Deltebre - Mora la Nova / Dia 05 Mora la Nova - Riba-roja d'Ebre / Dia 06 Riba-roja d'Ebre - Arbeca / Dia 07 Arbeca - Talarn / Dia 08 Talarn - Organyà / Dia 09 Organyà - Fórnols / Dia 10 Fórnols - La Pobla de Lillet / Dia 11 La Pobla de Lillet - Les Preses / Dia 12 Les Preses - Sant Feliu de Guíxols / Tracks i fotos / El que he après

12/09/17 Volta a Catalunya en btt. Dia 11 La Pobla de Lillet - Les Preses

El dia aixeca emboirat i fresc, tot i que sense previsió de pluja.
De la Pobla de Lillet fins a Campdevànol, vaig per carretera, un cop allí agafo el Camí Ral que porta fins a Ripoll, on aprofito per fer Geocaching (buscar "tresors" amagats, mitjançant coordenades de gps), descobrint fonts, història i fins un búnquer dels anys quaranta. Trobant una àrea de pícnic, amb ombra i font, on fer parada per dinar, allunyat del brogit i no massa lluny d'arreu.
De Ripoll a Sant Joan de les Abadesses agafo la via verda del ferro, una delícia pedalar allunyat de la carretera i en plena natura. A partir de Sant Joan, he de pujar fins el Coll de Santigosa, que sempre que l'he fet se m'ha entravessat, aquesta vegada contràriament a les anteriors, el pujo com si res, tot i el pes que duc al remolc i el cansament acumulat, hi ha estones que vaig amb el plat mig, la baixada es com anar en moto, només cal frenar un xic per no agafar massa velocitat, que el remolc carregat en una frenada en sec, al ser articulat, em podria fer la "tisora".
Faig nit al càmping de Les Preses, després de pedalar 76 quilòmetres, el millor dels nou que estat aquest dies, té un local social, on hi ha microones, nevera, sofàs, endolls!, taules, cadires, televisió i una petita biblioteca, on acabat de sopar hi agafo un Mortadelo y Filemón, per llegir-lo en el sofà, com quan era petit i em pregunto perquè al fer-nos grans i poder fer el que volem, deixem de fer el que ens agrada de debò, en el meu cas, quan mes adult em faig, aviat en faig 43, mes connecto amb el nen que vaig ser i que mai he deixat d'estar amb mi.


Tots els escrits de l'aventura de la Volta a Catalunya en btt:
Presentació / Material / Dia 01 Sant Feliu de Guíxols - Castelldefels / Dia 02 Castelldefels - Coma-Ruga / Dia 03 Coma-Ruga - Deltebre / Dia 04 Deltebre - Mora la Nova / Dia 05 Mora la Nova - Riba-roja d'Ebre / Dia 06 Riba-roja d'Ebre - Arbeca / Dia 07 Arbeca - Talarn / Dia 08 Talarn - Organyà / Dia 09 Organyà - Fórnols / Dia 10 Fórnols - La Pobla de Lillet / Dia 11 La Pobla de Lillet - Les Preses / Dia 12 Les Preses - Sant Feliu de Guíxols / Tracks i fotos / El que he après

11/09/17 Volta a Catalunya en btt. Dia 10 Fórnols - La Pobla de Lillet

Noto el cansament acumulat al cos, per sort tinc una força que supera tots els obstacles, la il·lusió. I amb aquesta il·lusió i un bon entrepà de pernil, enfilo els 700 metres positius de pujada que tinc fins a Gósol.
La pujada es de bon fer, amb unes vistes al Cadí-Moixeró, que fan que gaudeixi cada pedalada i que el temps passi volant. A més no puc evitar tenir present la conversa que vaig tenir ahir amb l'Ivan, amb qui vaig coincidir al càmping de Fórnols, sobre els seus llargs viatges en bicicleta, que si Austràlia en un any, Àsia en catorze mesos, no puc evitar de somiar despert, mentre el cor em batega ràpid a ritme de pedal.
La resta del camí tinc vistes al Pedraforca, amb un cel que es va enteranyinant.
Arribo molt d'hora al càmping de La Pobla de Lillet, a quarts de sis de la tarda, fa molt sol, li demano una parcel·la sense ombra, d'aquesta manera podré assecar bé la tenda, que porta dos dies molla. Alhora aprofito per relaxar-me i assaborir l'aventura a foc lent, fent un passeig pel costat del riu i nedant una horeta a la piscina exterior que es tota per mi, no perquè no hi hagi gent, sinó perquè fa aire i l'aigua deu estar al voltant dels vint graus, una mica fresca, però del meu agrat, acabo la jornada prenen un te abans de sopar.
Durant aquesta aventura faig una bona cura de son, anant a dormir com a tard a les 10 de la nit i llevant-me no abans de les 7, dormit inclús algun dia mes de deu hores.
He gaudit de muntanyes i de somiar despert durant 51 quilòmetres.


Tots els escrits de l'aventura de la Volta a Catalunya en btt:
Presentació / Material / Dia 01 Sant Feliu de Guíxols - Castelldefels / Dia 02 Castelldefels - Coma-Ruga / Dia 03 Coma-Ruga - Deltebre / Dia 04 Deltebre - Mora la Nova / Dia 05 Mora la Nova - Riba-roja d'Ebre / Dia 06 Riba-roja d'Ebre - Arbeca / Dia 07 Arbeca - Talarn / Dia 08 Talarn - Organyà / Dia 09 Organyà - Fórnols / Dia 10 Fórnols - La Pobla de Lillet / Dia 11 La Pobla de Lillet - Les Preses / Dia 12 Les Preses - Sant Feliu de Guíxols / Tracks i fotos / El que he après

10/09/17 Volta a Catalunya en btt. Dia 9 Organyà - Fórnols

Tota la nit plovent ha deixat la tenda molla, mes pes que duré a sobre. Surt un sol espectacular i fa una mica de vent fred, que refresca l'ambient, ho agreixo perquè he de pujar i pujar.
Als dos quilòmetres ja estic a Fígols d'Organyà, on proveeixo d'aigua, doncs en els propers 26 no en trobaré i son per pistes forestals, dos litres a la Camelbak de l'esquena i mig litre al bidó.
De seguida la cosa promet, en els primers 10 quilòmetres he fet 663 metres positius per pistes amb molta pedra, que cal anar molt en compte, per tenir cura de la bicicleta i de no fer-me mal, doncs es un indret molt solitari. Mentre faig una parada per menjar, una ràfega de vent tira la bicicleta al terra, l'aixeco i m'adono que la pantalla del gps està trencada, per sort segueix funcionant.
A partir del quilometre 18 al 22 +/-, es una veritable tortura, hi ha molta pedra gran, que fa impossible pujar pedalant, ni tampoc empenyent, desmunto el remolc, primer pujo la bicicleta uns centenars de metres i després baixo a buscar el remolc i el pujo fins on la bicicleta, aixi hi estic un parell d'hores, es fa molt dur físicament i mentalment, penso en recular, però estic a mes de la meitat del camí a Ossera, el proper punt d'aigua i a on trobaré una pista asfaltada, penso que el patiment que estic vivint, a partir de l'endemà no serà mes que una anècdota per explicar.
Les vistes son espectaculars, es sens dubte el dia mes esgotador de l'aventura i alhora mes bonic.
En l'ultima pujada al voltant de les sis de la tarda, he començat a pedalar a quarts de deu, fent parades de cinc minuts per menjar cada dues hores, un cotxe 4x4 es para al meu costat i em pregunta d'on vinc, un cop li responc, em diu: Noi, tu estas molt fort! Li contesto que en aquest moment em sento mes aviat dèbil per tot el que he fet, m'explica que en res tinc la baixada cap a Ossera, tot i que es molt pedregosa, sempre es millor que empènyer bici amunt.
Un cop a Ossera, fa fred, i només em cal baixar per arribar a Fórnols on hi ha un càmping, tot i que l'objectiu inicial era arribar a Gósol, cal adaptar-se a les circumstàncies.
Després d'estar en ruta una mica mes de 12 hores, per pedalar 46 quilòmetres amb 1.824 metres de desnivell positiu, estic a Fórnols, on es preveu que la nit arribi als dos graus, els demano una manta, el sac de dormir que duc es per a fins a 5 graus, sort que me'n deixen una, perquè fa una nit molt freda.


Tots els escrits de l'aventura de la Volta a Catalunya en btt:
Presentació / Material / Dia 01 Sant Feliu de Guíxols - Castelldefels / Dia 02 Castelldefels - Coma-Ruga / Dia 03 Coma-Ruga - Deltebre / Dia 04 Deltebre - Mora la Nova / Dia 05 Mora la Nova - Riba-roja d'Ebre / Dia 06 Riba-roja d'Ebre - Arbeca / Dia 07 Arbeca - Talarn / Dia 08 Talarn - Organyà / Dia 09 Organyà - Fórnols / Dia 10 Fórnols - La Pobla de Lillet / Dia 11 La Pobla de Lillet - Les Preses / Dia 12 Les Preses - Sant Feliu de Guíxols / Tracks i fotos / El que he après

09/09/17 Volta a Catalunya en btt. Dia 8 Talarn - Organyà

Totes les fonts que consulto, donen pluja de les 12 a les 17 hores, així que se del cert que em mullaré, que hi farem, només es aigua, deixo la jaqueta, els pantalons impermeables i els escarpins a mà.
Vaig pedalant per pistes molt tranquil·les, fins que al quilòmetre vint-i-quatre m'atrapa la pluja, son pistes molt pedregoses i la pedra molla es de mal pedalar, per la meva seguretat i l'integritat de la bicicleta, a partir d'aquí segueixo per carretera.
La cremallera de la jaqueta es trenca, ostres, cap problema, tinc la solució, em poso l'armilla paravent a sobre i així quedo protegit, tot fos tant fàcil de solucionar.
Una carretera de revolts, que es molt freqüentada per motoristes i ciclistes, no m'estranya es preciosa, me l'apunto per tornar-hi un altre dia amb la bici de carretera. Hi ha el coll de Boixols, de cota 1.380 metres, entre la pluja i la pujada es fa un xic llarg, pel camí inclús em cau una petita calamarsada amb pedra molt petita i que dura poc mes d'un minut. Un cop dalt el coll, quan toca baixar, la pluja deixa pas a la boira, avui no em falta de res! Baixo a poc a poc i pensant perquè no he ficat a l'equipatge uns guants llargs, tinc les mans congelades.
Al seguir per carretera en comptes de per pistes, vaig a parar a Coll de Nargó, l'objectiu es a Organyà, he de pagar el preu de circular uns 6 quilòmetres per una carretera amb molt trànsit.
Després de 72 quilòmetres arribo al càmping d'Organyà amb un sol radiant, tot i que acaba plovent tota la nit.


Tots els escrits de l'aventura de la Volta a Catalunya en btt:
Presentació / Material / Dia 01 Sant Feliu de Guíxols - Castelldefels / Dia 02 Castelldefels - Coma-Ruga / Dia 03 Coma-Ruga - Deltebre / Dia 04 Deltebre - Mora la Nova / Dia 05 Mora la Nova - Riba-roja d'Ebre / Dia 06 Riba-roja d'Ebre - Arbeca / Dia 07 Arbeca - Talarn / Dia 08 Talarn - Organyà / Dia 09 Organyà - Fórnols / Dia 10 Fórnols - La Pobla de Lillet / Dia 11 La Pobla de Lillet - Les Preses / Dia 12 Les Preses - Sant Feliu de Guíxols / Tracks i fotos / El que he après

08/09/17 Volta a Catalunya en btt. Dia 7 Arbeca - Talarn

Dormir en un llit i despertar-se en una casa on hi ha amics amb qui compartir el cafè, fa començar el dia mes content.
Per enllaçar de nou amb la ruta de pistes de muntanya, avui toca fer carretera fins a Tremp, hi ha unes bones pujades, vaig fent sense pressa i sense pausa.
Paro a proveir d'aigua en una font en que hi ha jocs infantils, no puc evitar pensar que la vida no es mes que un joc de nens, que al fer-nos grans ens oblidem de jugar i ens compliquem l'existència, soc conscient del feliç que soc en aquest moments, fent el que m'agrada pedalar i pedalar.
Paro a dinar a l'hostal Doll amb unes impressionants vistes al pantà de Camarasa, quan continuo la marxa sembla que tot es gira, la roda del darrere no va fina, paro, té pressió, que estrany, que deu ser? als cinc minuts hi acudeixo, els raids! n'hi ha dos de trencats i un de fluix, ostres si tot just fa tres dies que vaig tenir l'avaria, calma. Estic a uns quinze quilòmetres de Tremp, internet i truco a un mecànic que surt a les pàgines grogues, la botiga/taller la tancar fa uns mesos, però s'ofereix a ajudar-me, a Tremp es festa major i l'altre taller està tancat, em ve a buscar amb el seu cotxe i em porta fins el seu taller.
No té els raids que puguin anar bé a la meva roda, em fa una proposta que no puc refusar, en Dani em deixa una llanta nova, hi munta el meu neumàtic, pinyons i disc per a poder seguir, no li podré agrair mai prou sense ell, juntament amb la senyora de l'hostal de Mora la Nova i el mecànic de la mateixa població, aquesta aventura hagués quedat en un intent, quina persona mes afortunada que soc!
Deixo la meva llanta a Tremp, quan acabi l'aventura ja l'aniré a buscar i li tornaré la seva.
Només arrancar de nou, el canvi em salta, faig pedalades en fals, de tant remenar la bici s'ha mogut, per sort sé on cal tocar i ho acabo ajustant.
73 quilòmetres pedalats, recordant una gran lliçó de vida; moltes vegades no puc controlar el que passa o deixar de passar, si l'actitud amb que ho afronto.


Tots els escrits de l'aventura de la Volta a Catalunya en btt:
Presentació / Material / Dia 01 Sant Feliu de Guíxols - Castelldefels / Dia 02 Castelldefels - Coma-Ruga / Dia 03 Coma-Ruga - Deltebre / Dia 04 Deltebre - Mora la Nova / Dia 05 Mora la Nova - Riba-roja d'Ebre / Dia 06 Riba-roja d'Ebre - Arbeca / Dia 07 Arbeca - Talarn / Dia 08 Talarn - Organyà / Dia 09 Organyà - Fórnols / Dia 10 Fórnols - La Pobla de Lillet / Dia 11 La Pobla de Lillet - Les Preses / Dia 12 Les Preses - Sant Feliu de Guíxols / Tracks i fotos / El que he après

07/09/17 Volta a Catalunya en btt. Dia 6 Riba-roja d'Ebre - Arbeca

Per deixar enrere la província de Tarragona i endinsar-me en la de Lleida, passo per una pista forestal, anomenada Camí de Maials, en mes de tres hores només em topo amb un tractor, quina tranquil·litat.
Entre el descans d'ahir i que es el sisè dia, les sensacions del cos han canviat, ja no em sento buit, em sento bé, amb plenes forces i capaç de fer el que em vingui per endavant.
Després de l'ensurt de la avaria de la bicicleta, encara assaboreixo mes aquest viatge.
Paro a dinar sota la carpa d'una benzinera, fa molta calor i una ombra s'agraeix, el dependent es una apassionat de la bicicleta de muntanya, li explico cap on vaig i m'indica diferents pistes que fan mes atractiu el camí, tot i que he de fer una mica mes de volta, prefereixo fer mes quilòmetres divertits que no pas fer-ne menys i d'avorrits.
A partir de Mollerussa, vaig pels Canals d'Urgell, al costat de l'aigua sempre em sento a casa. I per casa, la que m'obren els amics Núria i Jordi, que quan van saber d'aquesta aventura em van convidar a fer parada i fonda a la seva llar, d'igual manera que quan vaig fer la volta a la provincià de Lleida el 2014, moltes gràcies amics, a més la Núria es molt bona fent rebosteria i en un tres i no res, ens fa un pastis de pasta de full amb nata, boníssim, amb lo llaminer que soc.
86 quilòmetres pedalant, gaudint de paisatges d'oliveres.


Tots els escrits de l'aventura de la Volta a Catalunya en btt:
Presentació / Material / Dia 01 Sant Feliu de Guíxols - Castelldefels / Dia 02 Castelldefels - Coma-Ruga / Dia 03 Coma-Ruga - Deltebre / Dia 04 Deltebre - Mora la Nova / Dia 05 Mora la Nova - Riba-roja d'Ebre / Dia 06 Riba-roja d'Ebre - Arbeca / Dia 07 Arbeca - Talarn / Dia 08 Talarn - Organyà / Dia 09 Organyà - Fórnols / Dia 10 Fórnols - La Pobla de Lillet / Dia 11 La Pobla de Lillet - Les Preses / Dia 12 Les Preses - Sant Feliu de Guíxols / Tracks i fotos / El que he après

06/09/17 Volta a Catalunya en btt. Dia 5 Mora la Nova - Riba-roja d'Ebre

A quarts de nou del matí surto de l'hostal Font de Mora i la mestressa que tant amablement em va esperar a que arribes ahir a les onze de la nit, ha parlat amb el veí el mecànic de bicicletes per explicar-li el meu cas, truco el timbre i amb ell anem cap al taller.
La avaria mecànica no té complicació, dues hores de feina per muntar i adreçar, una cadena nova i un nou desviador que no té i que haurem d'esperar que arribi a primera hora de la tarda per poder-lo muntar. La part negativa es per la cartera, les peces del canvi xt no son econòmiques, que hi farem, només son diners. Tot es soluciona, només cal paciència, la propietària de l'hostal, em deixa estar a l'habitació fins les 16 hores, genial! Tot el que ahir semblava mala sort, avui s'ha convertit en bona.
No estic a Mora La Nova per casualitat, es un dels punts d'evacuació per transport públic, que vaig establir mentre preparava l'aventura, en aquest cas, hi ha estació de tren, que em deixaria a Barcelona, d'allà a Girona de nou en tren i de Girona a Sant Feliu de Guíxols en bus, d'aquesta manera no hauria d'emprenyar a ningú, per sort no cal i a quarts de cinc de la tarda torno a estar en ruta.
Vaig fins a Riba-roja d'Ebre, a un càmping situat a la llera del riu. Paro a comprar en una botiga del poble, li demano un fuet que sigui tant sec que no el pugi vendre, que es com a mi m'agraden, em diu que tinc raó que no el pot vendre i me'l regalo, que afortunat que soc.
Després de pedalar 33 quilòmetres pedalats, arribo al càmping, munto tenda i encara tinc temps per fer un bany al riu amb l'última llum del dia.


Tots els escrits de l'aventura de la Volta a Catalunya en btt:
Presentació / Material / Dia 01 Sant Feliu de Guíxols - Castelldefels / Dia 02 Castelldefels - Coma-Ruga / Dia 03 Coma-Ruga - Deltebre / Dia 04 Deltebre - Mora la Nova / Dia 05 Mora la Nova - Riba-roja d'Ebre / Dia 06 Riba-roja d'Ebre - Arbeca / Dia 07 Arbeca - Talarn / Dia 08 Talarn - Organyà / Dia 09 Organyà - Fórnols / Dia 10 Fórnols - La Pobla de Lillet / Dia 11 La Pobla de Lillet - Les Preses / Dia 12 Les Preses - Sant Feliu de Guíxols / Tracks i fotos / El que he après