17/06/17 Gaudint el Puigmal

Anar al Pirineus es gaudir de paisatges que mai et canses d'admirar i que et fan  connectar amb la part de natura salvatge que tots duem dins.
El recorregut escollit en aquesta ocasió ha estat curt en distància i dens en desnivell. Sortida des de Queralbs per enfilar el camí vell cap a Núria, a primera hora del dia i descansat es fa de bon caminar. Parada a Núria per esmorzar i agafem cap al Puigmal, passant per Fontalba, on tenim un premi en forma de forma d'un brollador d'aigua que surt de la roca, està fresca, fresca.
A partir d'aquí comença la pujada de debò, fins arribar al Puigmal, la calor apreta, però un vent un xic fred em fa venir la temptació posar-me la jaqueta, tot i que no ho faig, hi ha un munt de gent que puja, sembla que estem en una cursa, normal, el dia es espectacular, un cel blau que contrasta  amb el color intens de les muntanyes.
La baixada es molt dura, no per dificultat tècnica, sinó perquè al fer-ho directament cap a Núria, quedem arrecerats del vent i la calor es forta, estem al voltant dels 35 graus. El camí vell fins a Queralbs, de baixada, sempre se'm travessa, es incòmode de fer, no te un pam de pla i les ganes d'acabat tampoc ajuden gaire.
Han estat prop de nou hores omplin els sentits tot caminant, fent uns 5.150 metres de desnivell acumulat en poc més de 28 quilòmetres, un bon tastet d'alta muntanya.
Track Garmin Connect
Fotos
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

28/05/17 Sant Feliu de Guíxols - Barcelona i tornada, en btt

Per perseguir una il·lusió, i més si es en forma de repte de llarga distància, cal llevar-se d'hora.
A les 5 del matí inicio el camí, segons els meus càlculs, arribaré de clar a Llagostera a l'anada i quan torni compto ser-hi abans no es faci fosc. D'aquesta manera es mes còmode seguir el track, de Sant Feliu de Guíxols a Llagostera es el tram que més vegades he fet per la via verda.
Per enllaçar la ruta de Cyclocat, utilitzo dos tracks de la mateixa web. El primer de Llagostera fins a Vidreres i el segon de Vidreres fins a Sils, on carregaré el track que em durà a Barcelona.
Fins a Sils m'acompanya una boira "pixanera", que em fa anar sense ulleres, amb el "miop" que sóc. Part del camí m'és familiar, segueix el recorregut de la Via Augusta que vaig recórrer el 2015. Duc muntada l'alforja central al darrere, per dur material i el menjar entre àpats. Rodo còmodament per pistes de terra, tocant poc asfalt, alguna carretera secundaria i el pas per poblacions i polígons industrials.
El tram a la llera del Besós es el mes concorregut, a la que veig la fàbrica de ciment de l'entrada de la ciutat de Barcelona, ja sento com el primer objectiu de repte, arribar, ja està a l'abast de la ma.
Els últims dos quilòmetres, em sorprenen, un carril bici separat i en molt bon estat, la llera del riu amb una preciosa gespa verda, que convida a buscar una ombra tranquil·la on deixar passar el temps. A la que estic en el terme municipal de Barcelona, amb 118 km a les cames, parada per dinar.
La tornada es de molt bon fer, sé el que m'espera i la mica de vent que tenia en contra, ara es a favor. Fa molta calor, faig parades a totes les fonts que tinc localitzades per anar-me refrescant.
Parada per berenar a Vilalba Sasserra. Assentat a l'ombra en un banc, menjant un plàtan, galetes i amb una llauna de refresc freda, em sento ric, ric en experiències que estic vivint i en somnis que van agafant forma en el meu cap, mentre vaig pedalant. Em sento molt bé. No fa mal res fora del normal, la part exterior de les mans pel tremolor del manillar amb les pedres, els peus pel joc que deixen els pedals automàtics i el cul, com no podia ser d'altre manera.
Tot va segons el planejat, abans no es fosc estic a Llagostera,  llums i a seguir, amb aquella sensació contradictòria de voler acabar pel cansament i perquè l'endemà es dilluns i s'ha de treballar i les ganes que el que estic vivint duri per sempre, per desgracia res es etern, per sort sempre ho podré repetir o ampliar...
Track garmin connect
Més informació de la ruta i tracks orginals a: Cyclocat

Entrada relacionada:
Repte pel 28/05/17 Sant Feliu de Guíxols - Barcelona i tornada, en btt
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

Repte pel 28/05/17 Sant Feliu de Guíxols - Barcelona i tornada, en btt

Coneixeu la faula de la granota i l'escorpí? Doncs a mi em passa el mateix:  No he pogut evitar-ho ... És la meva naturalesa.
Un canvi de plans per aquest diumenge i  surt un repte, la veritat es que fa dies que em ronda pel cap i tot i que volia descansar, les oportunitats s'han d'aprofitar, hi haurà bon temps, unes quinze hores de llum i moltes ganes de pedalar.
El repte es senzill d'explicar, de Sant Feliu de Guíxols a Barcelona i tornada en btt, uns 230 km +/-. El recorregut es el que proposen els amics de Cyclocat al seu web, tot i que la ruta original seria des de Girona, al sortir de Sant Feliu de Guíxols, aniré per la via verda fins a Llagostera, a partir d'aquí aniré a buscar la ruta a Sils, fent servir els tracks de la seu web. El punt de gir, no serà el que ells proposen, a l'estació de tren de El Clot Aragó, en el meu cas, un cop creui el riu Besós i entri a la ciutat de Barcelona, giraré i emprendré el camí de tornada per on he vingut, per no perdre molt de temps circulant per la ciutat.
Les vies per les que aniré, seran carrils bici, carreteres poc transitades, camins de terra o grava i lleres de rius ciclables, segons puc llegir al seu web, un grapat de quilòmetres per descobrir i gaudir.
A més, en el pitjor dels casos que es faci tard o tingui qualsevol problema, la línia del tren va en paral·lel a la ruta, tot son avantatges.
No sé si ho aconseguiré, el que sé del cert és que m'ho passaré bé intentant-ho!
Més informació de la ruta a: Cyclocat

Entrada relacionada:
28/05/17 Sant Feliu de Guíxols - Barcelona i tornada, en btt
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

21/05/07 Regenerant-me

Mai acabo de parar mai del tot, el que si faig es regenerar cos i ment o el que seria el mateix, afluixar el ritme.
No es que faltin idees ni motivació per a fer-les realitat en forma de reptes, es que a la vida hi ha moltes coses a fer. Coses que no explico per aquí, doncs aquest espai va de vivències esportives, no de la meva vida privada. Tampoc es que tingui cap dolencia que demani parar.
Idear, entrenar, preparar i perseguir reptes, fa entrar en una roda que xucla molt de temps i m'absorbeix, el ja de per si complicat, dia a dia, que està molt bé.
Quan faig aquests períodes de regeneració, com es aquest mes de maig, després d'un abril farcit experiències (100 km de Calella corrent, Ruta del Ter caminant 231 km, xerrada a Arbeca i 200 km de btt), aprofito per viure mes pausadament, almenys el temps de lleure, gaudir sense pressa, per estar amb els meus. Canviant un diumenge de llevar-me d'hora per fer algun repte i acabar a mitja tarda, per un esmorzar tranquil, fer les meves coses, córrer un parell d'hores, dinar i una bona migdiada.
Aprofito per posar en ordre les prioritats, per gaudir intensa i conscientment del que faig.
Segueixo fent esport de cinc a sis dies per setmana, amb la mateixa filosofia de sempre, fer l'activitat que em ve de gust i amb l'intensitat que em demana el cos, passant-ho bé.
Aquestes regeneracions les he fet sempre, formen part de la meva planificació, son beneficioses, al igual que vaig variant d'esport per no afartar-me de cap i tenir sempre ganes de mes.
Ara toca acabar aquest mes, emplenar les piles a tope per encarar un estiu ple de diversió, reptes i alguna que altre aventura.
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

06/05/17 Marnaton Barcelona. Molt mes que nedar

Tinc la sort d'estar al mar durant les proves de Marnaton. Una feina que m'agrada molt i en aquesta ocasió tenia una tasca de les que omplen.
Durant la prova de 2.000 metres,  havia d'acompanyar, des del caiac, a dos nedadors molt especials, al Sergio una persona amb mobilitat reduïda i al Francesc, entrenador seu, que el va guiar i assistir en tot moment.
Una petita reunió amb en Francesc abans de començar per lligar tots els detalls, des de com recollir les crosses d'en Sergio, en quin punt i com donar-les-hi. Havia dut la càmera de fotos per a fer-los alguna foto, però el record es dels que es grava a foc a la memòria. 
La veritat es que va ser tot molt fàcil, vaig poder observar de primera ma, la voluntat i el compromís d'en Sergio. No ho tenia fàcil,  no va defallir en cap moment, anava a bon ritme durant tota la prova.
El moment de l'arribada va ser del més emocionant, com es pot veure en les imatges, no només pel public que el va ovacionar, sinó per l'actitud d'en Sergio, ell va sortir de l'aigua i va arribar a meta sense més ajuda que les seves crosses i la seva determinació de ferro.
Persones com ell, demostren que la majoria no tenim dret a queixar-nos i que podem fer el que ens proposem. Gràcies per tot el que m'has ensenyat Sergio!!!
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

29/04/17 Sant Feliu de Guíxols - Olot i tornada, en btt, per les vies verdes

Més que un repte, pedalar per les vies verdes durant hores, es tot un regal pels sentits.
Es un dels reptes de llarga distància que més anys fa que faig, vaig començar a fer-ho en el 2007, tot i que no cada any, ni  no només una vegada a l'any, ho faig quan em ve de gust.
Va començar de la manera més simple, en una conversa amb el mecànic de la bicicleta, parlant que sovint feia el recorregut a Girona i tornada a Sant Feliu de Guíxols per les vies verdes, uns 80 km, em va dir i per què no vas a Olot? Ostres aquella idea se'm va quedar a dins i vaig anar allargant la distància de pedalar, vaig estar un temps anant fins a Angles, 110 km, per allargar fins a Amer, uns 130 i en poques setmanes vaig fer el salt per anar fins a Olot.
En aquesta ocasió, marxo de Sant Feliu de Guíxols ben d'hora a les 6:45, amb la primera llum del dia. Sense pressa i sense pauses massa llargues. Paro cada dos/tres hores a menjar. Les vies verdes estan plenes de bars i restaurants, que fan molt còmodes i variats els avituallaments en ruta.
La tradició, fa que pari a dinar al Firabar d'Olot, un indret  de menjar senzill, paro el temps necessari per menjar tranquil·lament, tot llegint el diari. Amb la panxa plena, toca desfer camí.
La tornada, té un company de viatge una mica molest, el vent que ve de cara, em fa donar el millor de mi mateix, em desgasta molt físicament, però no impedeix que gaudeixi de l'experiència,  la bona pauta d'alimentació que porto, fa que ho vagi portant prou bé.
Tot i que porto llum per si es donava el cas, arribo amb l'última llum del dia, d'aquesta manera he estat en ruta una mica més de catorze hores, pedalant de sol a sol, per fer 201 km, en que ho he passat molt bé.
Track garmin connect
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

26/04/17 Com he preparat la xerrada d'ultrafons, a la primavera cultural d'Arbeca

La part més difícil de fer una xerrada, no es parlar en públic, tot i que costa, es de que quin tema tractar.
Un cop vaig acceptar l'invitació, no tenia clar de que parlaria, tenia dos mesos, però el temps passa volant. El primer pas va ser pensar que podia aportar, hi vaig decidir que parlaria de la part mental en la llarga distància, dels recursos que m'ajuden a finalitzar els reptes.
Per saber que havia après, vaig fer llistes en paper i desenvolupava cada concepte parlant, gravant-ho amb el mòbil per poder escoltar-ho a posterior.
Un cop vaig tenir clars els conceptes, vaig repassar el meu bloc i vaig fer un llistat dels reptes amb els quals mes havia après i vaig ajuntar el repte amb el que hi havia aprés.  Com que faig reptes de diferents disciplines, quedava molt barrejat, així que ho vaig estructurar en blocs de a peu, nedant, pedalant i aventures, cada bloc per ordre cronològic.
Vaig fer una presentació de powerpoint en que hi havia cada repte, els conceptes del famós 80% cap i 20% cos i a practicar.
No puc dir quantes vegades, a casa o dins el cotxe o fins i tot mentalment i en veu alta mentre feia algun repte, he practicat la xerrada sencera o per trams.
Dies abans a més em vaig gravar en vídeo, per poder-me corregir i vaig fer un petit guió, per tenir clar l'ordre i per apuntar-hi idees a desenvolupar durant la xerrada.
La d'hores que hi ha al darrere dels 45 minuts que va durar la xerrada, hores en que m'ho he passat bé i alhora he aprés.


Entrades relacionades:
Primavera cultural a Arbeca      La Xerrada      Com he preparat la xerrada 
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

21/04/17 Xerrada d'ultrafons a la primavera cultural d'Arbeca

Que pensin amb un per fer una xerrada es un gran honor i alhora una enorme responsabilitat.
Des que m'ho varem proposar des de l'ajuntament d'Arbeca, he tingut dos mesos per a preparar-m'ho. Tenia clar que no només volia parlar dels reptes que  he aconseguit, seria molt egocèntric i no aportaria res als que hi vinguin. He parlat dels recursos mentals per afrontar una prova de llarga distància, explicant amb exemples viscuts, en que he aprés el que s'ha de fer i d'altres en que he apres just al contrari. Explicant la coneguda teoria de que es 80% cap i 20% cos, desengrunant que els mecanismes que ens hi fan arribar.
Abans de començar estic atacat dels nervis, espero estar a l'alçada de l'expectativa,. Arriba el moment de la veritat, hi ha unes 15 persones, només que n'hagués vingut una ja valdria la pena de fer la xerrada. Tot i que tinc una taula amb micròfon, prefereixo estar dret i projectar la veu, ho trobo més natural.
En Jordi em presenta, acte seguit inicio la xerrada, el primer que explico ho tinc tant i tant assajat que surt sol, seguidament tot flueix, vaig parlant recolzat per la projecció del powerpoint que m'he preparat i un petit guió que duc a les mans per no despistar-me, hi estic uns 45 minuts fent la meva exposició, m'hi trobo molt còmode, acabo i arriba el millor, preguntes i mes preguntes, hi estic 45 minuts més.
Ha estat una experiència enriquidora i m'ho he passat molt bé, ojalà hi hagin més ocasions poder compartir el que he aprés.


Entrades relacionades:
Primavera cultural a Arbeca      La Xerrada      Com he preparat la xerrada
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

16/04/17 Ruta del Ter a peu. Sant Julià de Ramis - L'Estartit

Abans de començar l'última etapa, aprofitem per esmorzar de bufet a l'hotel de quatre estrelles, que es propietari de l'hostal on hem dormit.
Amb l'estómac ple, tot i el gran cansament acumulat, la jornada es veu millor.
Ens queden menys de 50 km i tindrem el repte a la butxaca, però no es pot dir blat, fins que està al sac, venut i cobrat.
Pel camí hi ha estones de silenci entre en Lluís i jo, que ho diuen tot.
El paisatge és preciós, 100% plana de l'Empordà, com que ho he fet en btt en un parell d'ocasions, se que només passem pel mig d'un poble, Cervià de Ter, on aprofitem per fer un cafè.
No podem evitar emocionar-nos en el moment en que arribem al quilòmetre 200 del repte, just en un indret amb molt d'encant, ni a un costat ni a un altre, sinó al mig del riu Ter, en la passera que hi ha a Sobrànigues.
Després de dinar, apreta la calor, per sort, entra la tramuntana i tot i que ens ve en contra, ho fa molt suportable. A estones sembla que no quedi res i a estones sembla que mai s'acabi.
En l'últim tram del Ter, ens acompanya una estona l'amic Toni Colomo, que està passant uns dies de vacances a la zona, tot un plaer.
Els últims quilòmetres els compartim, com no podia ser d'altre manera, amb l'Andreu, que va haver d'abandonar, en els últims metres correm, com si ens hi anés la vida, sota la mirada dels que estan a la platja, fins a on riu i mar s'ajunten.
Correm, cridem, ens abracem, gaudim, sentim el moment, ens deixem endur per les emocions i les sensacions viscudes i com diu l'Andreu: Fas aquestes coses perquè t'agraden i tal, però molts cops tampoc et pares a raonar els motius. Però hi ha moments màgics en que els motius se't manifesten d'una forma molt llucida. De cop se't fa la llum i dius "es per això que ho faig" i aquest es el moment en que això passa!
Han estat prop de 12 hores per fer 46,6 km, Completant els 231 km de la Ruta del Ter, en un total 68 hores, de les quals 57 en ruta i només 6 dormint.
Track Garmin Connect

Entrades relacionades:
Presentació del repte      Agraïments     Ulldeter - Manlleu       Manlleu - Sant Julià de Ramis      Sant Julià de Ramis - L'Estartit     Imatges
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

15/04/17 Ruta del Ter a peu. Manlleu - Sant Julià de Ramis

Arranquem a caminar amb la primera llum del dia, a les 6:54, després de dormir tres hores.
Els primers quilòmetres passen per un corriol amb molta herba molla, que ens fa començar amb els peus xops, només em faltava això, per si no em feien prou mal.
La calor va pujant mentre fem camí cap al pantà de Sau, primer en el mirador i després el propi pantà, tenim la col·laboració de l'Antoni Julian, ens fa avituallament, mimant-nos de tal manera que voldríem ralentitzar el temps per estar-hi més estona, però hem de seguir cap al nostre objectiu.
Camí de Susqueda, ens ve a trobar l'amic Pere, que ens acompanya en un dels trams que sembla que no avancis de lo monòton, tot i que preciós, que es el paisatge.
A Susqueda, avituallament de luxe, fet per l'Andreu que ahir va haver d'abandonar. Plou amb ganes, mengem, parlem i riem dins el cotxe, estem molt a gust, però tanta comoditat fa agafar mandra, poca estona i de nou a caminar sota la pluja, una carretera que sembla que mai acabi.
A la via verda, a La Cellera ens atrapa la foscor i de nou molta humitat. A partir d'aquí el recorregut es pràcticament pla, ràpid i alhora més avorrit.
Quan deixem la via verda, per encarar cap a Girona, se'm fa especialment llarg, perquè ho conec i les ganes d'arribar son moltes. Els últims 4 quilòmetres es fan eterns, sembla que Sant Julià de Ramis tingui cames i s'allunyi dos passos a cada pas nostre.
Finalment, després de 20 hores i 82,1km, a les tres de la matinada, estem a l'hotel, dutxa, preparar material i a dormir  les tres hores que tenim per fer-ho.
 
Track Garmin Connect

Entrades relacionades:
Presentació del repte      Agraïments     Ulldeter - Manlleu       Manlleu - Sant Julià de Ramis      Sant Julià de Ramis - L'Estartit     Imatges
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

14/04/17 Ruta del Ter a peu. Ulldeter - Manlleu

A tocar la mitjanit, estem a l'aparcament de Vallter 2.000, després d'un dia normal de feina, comencem sense haver dormit. Som l'Andreu, en Lluís i el que escriu, tenim mil dubtes i una sola certesa, donarem el millor de nosaltres mateixos per aconseguir el repte.
La pujada al refugi d'Ulldeter està nevada, es fa feixuga de pujar i més encara de baixar, hi ha trams que la neu està congelada.
Baixem uns mil metres de cota d'alçada, en unes dues hores, amb el desgast muscular que això implica. La nit es humida i poc a poc la fred ens va calant.
Els primers 15 km, se'm fan molt durs, tinc fred i son, constantment penso en marxar cap a casa i deixar-ho estar, mentre ho penso, segueixo caminant.
A Ripoll, km 50 de la jornada, arriba el moment més trist, l'Andreu ha de deixar el repte, per una tendinitis que li ha revifat al genoll, em sap molt greu per totes les hores que ho hem estat preparant, llimant tots els detalls. El seu abandonament ens deixa tocats, "show must go on".
A la tarda, la pluja ens ve a acompanyar, una hora i mitja.
Tenim un super avituallament al Castell de Montesquiu fet per la Maria Carme i en Genis.
El recorregut no està massa ben indicat i de nit l'ajuda del gps es fa imprescindible, tinc una estona d'agonia, em queda el mapa del track en blanc i no hi ha manera, merda!! l'altre gps el té l'Andreu i no hi es, remeno, m'angoixo, remeno, creix l'angoixa, fins que se m'acut reiniciar-lo i tot torna a la normalitat, ufff!
Els últims quilòmetres es fan pesats, a més en Lluís que es de la zona, es conscient de la volta que estem donant i del curt que es anar rectes, però hem vingut a fer la Ruta del Ter.
A la que entrem a Manlleu, m'emociono, resulta que arribem al nostre destí, fent 100,3 km, just fa 6 dies vaig fer el meu repte número 25 de 100 km i avui faig el 26, genial, em sembla increïble!
Acabem a la una de la matinada, hem estat en ruta unes 25 hores. Dutxa, sopar i a dormir tres hores.
Track Garmin Connect

Entrades relacionades:
Presentació del repte      Agraïments     Ulldeter - Manlleu       Manlleu - Sant Julià de Ramis      Sant Julià de Ramis - L'Estartit     Imatges
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

14-15-16/04/17 Ruta del Ter a peu. Agraïments

Sense la seva ajuda, aquest repte no hagués estat possible.
Que hi ha més generós que ajudar a perseguir il·lusions als demés. Aquestes persones ho han fet, amb la seva col·laboració, la Ruta del Ter caminant ha estat possible i els ho vull agrair.
Moltes gràcies Matilde Codina. Moltes gràcies Genis Hernández. Moltes gràcies Carme Tuneu.
Moltes gràcies Meritxell Barco. Moltes gràcies Toni Julian.  Menció especial a l'Andreu Just, que per culpa d'una lesió no va poder fer el repte amb nosaltres, però ens hi va ajudar com ningú, a preparar-ho tot abans i assistint-nos durant, moltes gràcies Andreu. I per últim agrair a la persona que va compartir i fer aquest repte amb mi, 68 hores molt intenses, que dubto que el pas del temps pugui esborrar, sense ell, sincerament, dubto que ho hagués aconseguit, moltes gràcies Lluís Tuneu.
I moltes gràcies totes les persones, que via xarxes socials, amb el vostre seguiment i el vostre suport, m'ajudeu a seguir endavant, moltes gràcies!

Entrades relacionades:
Presentació del repte      Agraïments     Ulldeter - Manlleu       Manlleu - Sant Julià de Ramis      Sant Julià de Ramis - L'Estartit     Imatges
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/