27/08/16 Llagostera - Caldes de Malavella - Cassà de la Selva - Llagostera en btt

Explorar nous camins sempre és gratificant.
Han inaugurat un tram de via verda de Cassà de la Selva a Caldes de Malavella, la ruta termal. He pogut fer un recorregut, gens difícil i alhora que m'ha il·lusionat molt. Unir amb btt per camins, Llagostera - Caldes de Malavella - Cassà de la Selva - Llagostera.
L'inici de la ruta l'he situat a l'antiga estació de tren de Llagostera, agafant la via verda, en pocs centenars de metres, agafo el camí que està marcat per la ruta de l'Ardenya, la ruta és molt cicable, només té uns 700 metres, de camí un xic punyetero, res difícil, cal rodar amb atenció a les pedres i a les arrels, a partir d'aquí la pista és ample, només cal anar seguint les indicacions de la ruta.
A la que estic a l'urbanització Aigües Bones, enseguida veig els indicadors per seguir la ruta termal, també podria seguir fins a Caldes, en el meu cas faig camí cap a Cassà de la Selva, la ruta té el paisatge que més m'agrada, boscos, camps, masies i granges, mentre rodo per camins de terra, ho miro amb ulls de primera vegada, sabent del cert que és el primer cop de molts que rodaré per aquí, sense ni adornar-me'n, estic a la via verda, el camí enllaça a uns 3 quilòmetres del poble de Cassà.
A partir d'aquí rodo per les vies verdes, en un camí pràcticament recta, fins arribar de nou a l'antiga estació de Llagostera.
No han estat ni 22 quilòmetres, que ben aviat espero tornar a repetir. Un recorregut amb poc més de 200 metres de desnivell acumulat i de molt bon fer.
Track garmin connect

https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

20/08/16 Segon IronMan dels 7 IronMans del dret i del revés

Les sensacions abans de començar són dolentes. Són les 6 del matí, mentre esmorzo tinc pensaments negatius, em ronda pel cap que no ho aconseguiré, que és 20 d'agost, que farà una calor terrible i que tampoc entreno massa volum últimament, mentre penso no deixo de preparar les coses.
Els primers 20 quilòmetres pedalant són mentalment horribles, a més de la meva desconfiança hi ha calitja, senyal que hi haurà molta humitat.
A la que estic a Llagostera, toca fer cinc vegades un circuit de 28 km, el faig dos cops i cap a esmorzar, a casa la mare, que em fa el suport alimentari del repte, arribo amb 76 km fets i bé de cames. Entrepà de llom i a seguir amb la bici.
A la meitat de la quarta volta, al km 115, arriba el moment crític, em sento una mica buit de forces, paro a l'ombra, menjo, m'hidrato, descanso uns minuts i decideixo agafar-m'ho amb més calma. A la calor intensa si ha afegit un xic d'aire que fa de les seves en algun tram de recorregut.
Al km 157, comença a ploure, em ratlla una mica, no per mullar-me, sinó pel tram de baixada que em queda i lo incomode que és baixar amb la línia blanca de la carretera patinant, baixo sota la fina pluja, més a poc a poc del que he pujat, a fi de comptes el meus reptes no tenen temps de tall, no tinc pressa, arribo a casa,  menjo, dutxa, canvi de roba i cap a la piscina.
Hi ha poca gent, tinc les cames un xic rostides i decideixo nedar amb el "current", nedador de neoprè, és com dur pullboy, faig tirades de 1.000 metres amb parada per hidratar-me, em sento molt bé, en res acabo i cap a casa, a sopar uns bons macarrons i agafar els trastos per fer la marató.
Al nedar, les sensacions han canviat completament, del no podré, el meu cap ha passat a ho aconsegueixo si o si, és la grandesa de la llarga distància, d'estar enfonsat en el propi infern passo a tocar el cel amb els dits. No puc evitar tenir mal moments, ni pensaments de plegar, només cal que mentre això em passi, no m'aturi i segueixi avançant.
Començo caminant, he de pair el sopar, em trobo en Jordi Costa que ha fet recentment la Tranpyrenea, 900 km amb 55.000 m+ en 16 dies, m'explica de primera mà la seva experiència, just es fa fosc, agafo el frontal i ens acomiadem. Corro en solitari pel carril bici, fins que arriba el tram de pujada que em portarà a Llagostera. Allà m'hi espera un entrepà de pa de motllo amb crema de cacau i una cafetera per mi sol, després de la mitjanit surto per afrontar la mitja marató que em queda.
Em sento amb forces i molt sencer, tinc baixada, decideixo no córrer, puc però no vull, l'objectiu és acabar el més enter possible, el camí el conec de sobres, la tramuntana a estones bufa més fort que els meus pensaments, vaig fent camí, sent conscient de lo afortunat que arribo a ser per poder perseguir els meus somnis.
A quarts de cinc de la matinada, just davant la porta ferrada del monestir de Sant Feliu de Guíxols, on he iniciat la marató, el gps marca els cobejats 42,2 km, aixeco els braços i crido en silenci que ho he aconseguit. Com tot a la vida, l'important no és com comença, sinó com s'acaba.
Tracks garmin connect Pedalar, nedar i a peu. En el track de la bici cal tenir en compte que està gravat amb un garmin etrex 30, d'aquí que tot i que la pantalla deia 180 km, en el garmin connect n'hi apareguin menys.

Entrades relacionades:
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

Repte pel 20/08/16 Segon IronMan dels 7 IronMans del dret i del revés

Fa dos mesos no ho vaig aconseguir, aquest dissabte tornaré a intentar fer el segon IronMan del repte 7 IronMans del dret i del revés.
L'ordre escollit, és pedalar 180 km, nedar 3,8 km i acabar amb la marató, 42,2 km a peu.
Els tres circuits, com no podia ser d'altre manera en una prova casolana, tenen inici i final a on visc, que és on faré les transicions.
Pedalaré amb bici de carretera, el circuit serà sortida de Sant Feliu de Guíxols, per Sant Miquel d'Aro fins arribar a Llagostera, uns 20 km +/-, per fer Llagostera - Caldes de Malavella - Cassà de la Selva i tornada pel mateix lloc, 5 vegades fins fer-hi 140 km, que sumats a l'anada de 20 km i tornada pel mateix lloc, completaran els 180 km. Crec que serà un recorregut relativament tranquil en quan a trànsit per ser el mes d'agost.
La natació serà en piscina, no per estat del mar, sinó per calor, serà en les hores de màxima incidència solar, ja tindré prou sol a la bici i a peu. Serà a la piscina on habitualment entreno, de 25 metres, fins completar els 3,8 km.
El tram peu, l'iniciaré a Sant Feliu de Guíxols, per la via verda que va fins a Llagostera i tornada, fins completar els 42,2 km. Al principi, per la calor, crec que correré poc, espero poder trotar quan refresqui.
La logística alimentaria és simple. En bici, duré part del menjar a sobre i a mig matí, pararé a fer un bon esmorzar, un entrepà de llom i a reomplir el menjar que duc al damunt, a casa de la mare a Llagostera.
El dinar el faré a Sant Feliu de Guíxols, macarrons, repartits en dos ingestes, abans i després de nedar.
En el tram a peu, duré motxilla amb el menjar a sobre i aprofitaré a reomplir novament a Llagostera.
A més de l'entrepà de llom per esmorzar i el macarrons per dinar, duré a sobre plàtans, barretes de cereals i pa de motllo amb crema de cacau, aliments que sé que em funcionen molt bé i que són els que faig servir habitualment, tot plegat combinat amb algun gel.
En quan a la beguda, serà aigua de les fonts del pobles que passi, amb pastilles per fer-ne beguda isotònica. I un bitllet de 20 euros, per si em ve de gust parar a comprar alguna beguda fresca.
La previsió és la d'un dia de ple agost, per això em dosificaré al màxim. Potser no ho aconsegueixo, el millor és que cada repte que preparo em fa somiar despert. Quan em diverteixo pel camí, arribar deixa de ser important.

Entrada relacionada:
Presentació repte: 7 IronMans del dret i del revés
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

13-14/08/16 24 hores solidàries de natació

Les 24 hores solidaries de natació en piscina a Prades, van ser tota una festa, en la que vaig tenir l'orgull i la sort de participar.
L'amic i organitzador Maxi Gonzalez està apuntat per anar a fer de socorrista a Lesbos amb l'ong Proactiva Open Arms i va decidir que mentre no l'avisaven, podria fer alguna cosa per ajudar als que ajuden.
Ho va fer en forma de repte esportiu i participatiu, per recaptar diners per l'ong. La proposta era que durant 24 hores hi hagués algú nedant a la piscina, per aconseguir-ho, va engrescar una serie de persones que ens apassiona la natació i va fraccionar en torns de trenta minuts. Li vaig dir que si sense pensar-ho gaire. Al fer-ho a localitat de Prades, a la província de Tarragona, a uns 950 metres d'altitud, en una piscina descoberta i no climatitzada, feia preveure que la nit podria ser el tram horari més complicat.
A més dels que fem els torns, va anar venint gent que ens ve a veure, ens companya nedant una estona i participa en les activitats, com la classe d'aquagym i la de tonificació.
En el meu cas, em tocava nedar 4 torns de 30' a les 23:00, 1:30, 3:30 i 5:30 de la matinada. A les 23:00, el primer contacte amb la piscina, estic nerviós,  sento la pressió interna de que no puc fallar, per sort la temperatura de l'aigua està prou bé, al sortir ja és una altre història, res que una dutxa d'aigua calenta no solucioni, a les 1:30 i les 3:30 nedo amb calma, el cansament de la nit es deixa notar. Entre riures amb els membres de l'Associació de voluntaris de la vila vermella de Prades, les hores passen molt amenes.
Poc abans de nedar el meu últim torn a les 5:30, tot i que la temperatura ambient ronda els 12 graus, millor del previst, la fred i la són em van calant, a dins l'aigua si està bé, pel contrast tèrmic, en res tinc les ulleres entelades, decideixo no parar de nedar, arriba un moment en que només distingeixo ombres i que faig alguna braçada en fals, m'estic adormint nedant, les males sensacions duren pocs minuts, en res són les 6 de la matinada i hi ha el canvi de torn.
Dormo una estona i de nou a la festa. L'última hora és molt divertida, anem nedant primer d'un en un, en torns de 50 metres, després de dos en dos, al final en fem de 25.
Acaba l'esdeveniment i l'assaboreixo, juntament amb amics, nedadors, organitzadors i voluntaris al voltant d'una taula. Molt content per haver aportat la meva gota d'aigua en l'immens mar de la solidaritat.
Garmin connect dels trams de natació, de 23:00 a 23:30, de 1:30 a 2:00, de 3:30 a 4:00 i de 5:30 a 6:00.

Entrada relacionada:
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

06/08/16 Quarta fulla del Trèvol de Núria, camí de Mont-Blanc

Poder ser en el camí que porta a un somni d'un bon amic, és enriquidor. El somni és l'Ultra Trail de Mont-Blanc, l'amic l'Andreu Just, el camí compartit, ha estat el seu darrer entrenament llarg, en que ha fet el trèvol de Núria, per afrontar la gran cita el dia 26 d'aquest mateix mes.
En el meu cas, vaig per acompanyar-lo en el tram nocturn, ell comença a caminar a les 14 hores aproximadament amb l'amic Pere Alsina. A les 19 hores m'hi poso a Queralbs, pujo pel camí antic a Núria, quan duc una hora em trobo en Pere que baixa, em confirma lo fort que està l'Andreu, vinc amb la ferma intenció de seguir-li el ritme. Un cop a Núria toca esperar una llarga estona, que passo en el bar del santuari tot fent el cafè.
Arriba l'Andreu, ja és de nit, anem a fer el recorregut que passa pel refugi de Coma de Vaca, a partir d'aqui baixa per un camí amb molta pedra i ens deixa a una alçada de 1.400 metres, només queda pujar fins assolir els 2.083 metres, amb uns últims metres molt i molt drets, per fer un suau descens fins a Núria, ho fem de nit guiats pel track del gps, hi estem més de set hores, de dia, segur que ho faríem més ràpid.
Pel camí entre esbufec i esbufec, compartim records i projectes de futur, parlem de tot, amb la sinceritat que dóna la nit i el cor que no para de bategar ràpid. De la calor d'estiu, passem a uns 2 graus en cotes altes i amb un vent de 40 km/h, tot i que ens el trobem poc.
A la que estem de nou al santuari, el dia es deixa entreveure en la foscor que comença a marxar, no tinc més temps, tinc compromisos familiars, encara em queden dues hores de caminar i un parell més de conduir, més una horeta que pararé pel camí a dormir, per no tenir cap susto amb el cotxe. Acabo fent prop de 14 hores, 42 km, amb 3.000 de desnivell positiu, no està malament si tenim en compte que a quasi quatre mesos que no trepitjava muntanya.
L'Andreu acaba els 64 km amb 4.600 metres de desnivell positiu en 21 hores i 54 minuts, el Mont-Blanc està al seu abast, estic convençut que ho aconseguirà.
El trèvol de Núria és una ruta ideada pel Capità, en Josep Artigas que generosament ha compartit amb tots els que ens agrada la muntanya, us deixo l'enllaç al track del Trèvol de Núria.
Track Garmin Connect
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

06/08/16 Gaudint Cadaqués en família


No cal fer coses extraordinàries, ni anar a l'altre punta de món, per gaudir de les petites coses que fan gran la vida.
La pretensió és senzilla, passar un dia de platja en família, en un indret cent per cent Costa Brava, com és Cadaqués. Aprofitant per assaborir-ho tot amb calma, sense pressa, sense grans pretensions, ni més expectatives que passar-ho bé. Tampoc cal que duri eternament, cal disfrutar el moment, esprement cada segon.
Al voltant de taula, a la platja i nedant amb en Jorge. Bé! Nedant amb banyador de neoprè i pales, per intentar acostar-me al seu ritme i que no hagués d'anar al meu, que no és que sigui gaire ràpid. Els nostres nivells de natació els separa un abisme i alhora ens uneix la nostra passió per les aigües obertes.
Són d'aquells dies en que no et cal res més, perquè t'adones que ho tens tot, d'aquells moments que acaben sent un dolç record a la memòria.
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

Proposta pel 13-14/08/16 24 hores solidàries de natació

Arran la crisi dels Refugiats a Europa i la situació humanitària crítica, l'amic Maxi Gonzalez, que a més d'estar apuntat com a socorrista voluntari per Lesbos, ha promogut aquest esdeveniment solidari per recaptar fons per una gran causa. Que millor que poder aportar la nostra gota d'aigua, en aquest mar de la solidaritat, fent el que ens agrada nedar, fent relleus durant les 24 hores de Natació Continua, que es durà a terme a la piscina municipal de Prades (Tarragona)
Podem nedar i fer l'aportació econòmica voluntària, en una urna cedida per Proactiva i comprant samarretes de Proactiva Open Arms, facilitades per la pròpia ONG.
Hi haurà una classe de zumba el diumenge d'11 a 12, inflables pels nens, servei de cafeteria i de ben segur que conforme s'acosti el dia, s'aniran afegint activitats.
Les 24 hores solidàries de natació són a favor de l'ONG Proactiva Open Arms, originària de Badalona, destinada al salvament de vides humanes al mar. La seva missió principal és l'ajuda als refugiats, principalment sirians, que diàriament intenten arribar per mar a Europa.
En el meu cas hi seré fent la meva aportació, ajudant en el que calgui i nedant en horari nocturn, al ser una piscina descoberta, crec que serà tot un repte i una gran experiència compartida amb part de la família d'aigua.
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/