UltraQuim

Primers sis anys d'aquest espai, tant meu i alhora tant vostre. Fa tres dies vaig  superar per primera vegada les 3.000 pàgines vistes en un sol dia, és com una bola de neu en baixada. Quan vaig començar hi havia dies que no tenia ni una visita,  ara la cosa és molt diferent i la tendència segueix sent de creixement any rere any. Les circumstàncies personals van canviant i tinc menys temps per escriure, no menys ganes, intento tenir-lo el més actualitzat que m'és possible, amb els reptes, les aventures properes i amb les ja viscudes. Prefereixo tardar en publicar, que fer-ho de qualsevol manera. Aquest blog és per explicar les coses amb detalls i reflexió, per estar connectant al moment present, hi ha les xarxes socials. Entre tot s e ls cana ls , hi ha més de 3.800 persones que poc o molt seguixen el dia a dia . Alhora em serveix per rellegir i reviure el que he fet, per reactivar les sensacions que tinc en la memòria. Segueixo en la línia que em vaig proposar des del prin

Nedar amb lluna plena té màgia. Per tercer any consecutiu ho hem fet amb en Sergi. És dimarts, un dia laborable d'estiu. A última hora del dia, entrem a l'aigua, el mar està mogut, anem fins el Freu i allà decidirem, tot i que tenim bastant segur que no el podem creuar . A ixí és, s'aixeca molta onada a dins i per fora tampoc està com per nedar-hi de nit. Decidim que farem temps anant direcció la badia i tornant a l'entrada del Freu, un xic abans de fer-se fosc. En les dues edicions anteriors ho hem fet en aquest tram, perquè és el tram de costa que més coneixem, estem a casa, sabem on estan les roques i a quina distància hem de nedar per evitar-les, coneixem per on sortir de la mar per poder tornar caminant al punt de partida, si fos necessari. Tot i que nedem tot l'any a pell, ho fem a l'estiu per la temperatura de l'aigua i perquè sabem que en un dia de vent com el d'avui, no tindrem cap problema d'hipotèrmia. Duem globus amb llum, per a fer-n

Encara no ha sortit el sol i tot ja està apunt. Material al seu lloc i sobretot moltes ganes de pedalar, aprofito per visualitzar tot el que tinc per endavant i en res és prou clar per començar a donar-li als pedals. Són voltes de quasi tres quilòmetres, van passant a bon ritme, paro cada hora a menjar.  De mitjana, contant parades i tot, estic avançant 21 km l'hora, millor del que m'esperava. A mig matí, tinc companyia, en Xevi Garcia Gil s'afegeix a la festa per una hora, anem de costat, sense anar a roda, que seria trampa, en bona companyia el temps passa voltant. Mé s tard, durant uns metres m'acompanya en Jordi Boadella, a més dels ànims i suport de les xarxes. Arriba l'hora de dinar, duc 160 km, la meva previsió era de 144, aquest fet em dóna més moral i fa que vegi més aprop d'aconseguir-ho, però encara queda molt per pedalar, dutxa, macarrons de la mare acabats de fer i 20 minuts de migdiada que la festa és molt llarga i cal recuperar forces. A les q

El recorregut en la seva tota l itat és obe rt al trànsit i m'haur é d'adaptar a ell. A) Circuit sencer. En verd el pun t d'inici i final de cada volta. B) En vermell el passeig on vaig aprendre a anar en bici C) En vermell el quilòmetre on vaig fer el meu primer repte   Circuit al Garmin Connect Entrades relacionades: Repte pel 16-17/07/16 500 km pedalant. Presentació  Repte pel 16-17/07/16 500 km pedalant. Com ho faré? 16-17/07/16 500 km p edalant. P rimer intent

Per aconseguir els 500 km, fent un circuit de 3 km, vol dir que he de fer unes 167 voltes, passant 334 vegades per allà mateix o alguna més, doncs si ho crec oportú retallaré el circuit, per girar a la rotonda abans del passeig, per fer-ho més pràctic en determinades hores del dia, doncs hi ha un bar i una rostisseria que tenen bastant flux de gent el cap de setmana. Tot i ser un repte autogestionat, tindré avituallament de luxe, el que em farà la mare, com podeu suposar de macarrons no en faltaran. Hi hauran dos punts logístics, un el cotxe, amb material auxiliar i el punt principal d'avituallament i zona de descans, que serà a casa de la mare. A més al inici del circuit hi ha una font, que de ben segur faré servir per refrescar-me. L'intenció és fer-ho entre el dissabte i el diumenge, tot i que no seguit, sóc conscient de les meves limitacions, tenir son sobre la bici suposa un risc que no penso assumir, pararé a dormir unes hores, al igual que a descansar una estona si ho

No sé que és més gran si la dificultat d'aconseguir el repte o l'il·lusió que em fa intentar-ho. El repte és senzill d'explicar, pedalar 500 km en bicicleta de carretera, en un circuit d'uns 3 km +/-. Durant el cap de setmana del 16 i 17 d'agost. 500 quilòmetres per celebrar que aquest juliol, concretament el dia 15, compleixo 500 mesos de vida, vaig néixer el 15/11/74. Cal celebrar la vida! El circuit de 3 km, fent anada i tornada per allà mateix, és a Llagostera, on vaig aprendre a pedalar i on vaig fer el meu primer repte, fa més de 30 anys. Donant voltes a una illeta del passeig, gràcies a l'infinita paciència de la meva germana, la M. Teresa, que m'aguantava la bici i em donava confiança, vaig aprendre a anar en dues rodes. El passeig és on comença i acaba cada volta. Poc després d'iniciar el tram de tornada del circuit, quan era petit, hi havia un punt quilòmetric dels de pedra, cada vegada que hi passava, pedalava amb totes les meves forces, pe

Em deixo guanyar per la mandra, entre ella i l'esmorzar començo a pedalar més enllà de les 9 del matí. A la que poso pinyons grans, em salta la cadena i faig pedalades en fals, nomes puc anar amb els pinyons més petits d'una corona de nou i jugant amb els tres plats. Decideixo anar fins a Torroella de  Montgrí on hi ha tres botigues de bici, anant-hi amb calma hi seré al voltant de les 10, així les trobaré obertes. La primera només lloga bicis, la segona el mecànic està arrancant patates a l'hort i finalment el tercer, Motos Ferran, em diu, sense ni mirar-s'ho, que tinc trencat el nucli de la pinyonera , que hauria de desmuntar, veure quin és, demanar-lo i mínim un parell de dies, és evident que se'm vol treure de sobre, a posterior al acabar l'aventura, vaig al meu mecànic de confiança i en 10 minuts de rellotge, s'ho mira i sense canviar cap peça ho arregla. Vist lo vist, segueixo pedalant. El recorregut de la jornada és molt planer i transcorre per bon

Veure sortir el sol mentre nedo al mar, ha estat una manera genial de començar el dia. Amb gust de sal als llavis i amb el cor bategant per la vida nòmada, desmunto i en res ja estic de nou damunt la bici. El recorregut fins al Coll de Panissars, transcorre per pistes enpornalades i carreteres secundaries, on coincideixo amb un munt de ciclistes. Un cop passat el poble de Maureillas, la pujada va de debò, vaig fent amb la calor es fa pesada, faig uns minuts a peu, per relaxar les cames i en res ja estic al coll, visito les seves restes romanes i enfilo cap al Fort de  Bellaguarda, per baixar cap Le Perthus i anar a La Jonquera per carretera en un tram de baixada. Parada per dinar i agafar forces per fer l'última pujadeta fins a Capmany, sé que després ja planeja. Aprop de Peralada, he creuar una passera sobre el riu, en que hi passa aigua pel damunt, fa pinta que ha de patinar, em descalço i ho passo caminant . T enia raó, rellisca . Q uin gust  l'aigua fresca als peus,

Les previsions donen pluja pel migdia, em marco l'objectiu d'estar a Prats de Molló a aquesta hora. Només sortir del càmping ja enfila, tinc més de 700 metres positius per ser dalt del Coll d'Ares, de 1.512 metres d'alçada,  mentre vaig pujant, em trobo en diferents ocasions amb una parella que avui han començat a fer la Pirinexus, en bici i alforges,  compartim algun quilòmetre i unes quantes impressions. Un cop dalt, l'indret és espectacular, no m'hi encanto gaire, tinc per endavant el tram que em fa més mandra si finalment plou, un baixada de 13 km amb més de 750 metres de desnivell, aquí provaré el remolc del tot, agafo puntes de 45 km/h i les corbes les prenc entre els 30 i els 40 km/h, les sensacions són boníssimes, noto el pes que empeny i en el moment de frenar, no en el girar, en el que és agafar les corbes, és com anar en bici normal, com si no dues res. La part francesa del recorregut ressegueix en molts trams el riu Le Tech, està ben indicada, tot

S ento aquell rau-rau de les grans ocasions. Tot ho tinc apunt des del dia abans, carrego la fruita, l'aigua i a fer el que tant m'agrada, pedalar i pedalar. En aquesta aventura duc un remolc enganxat a la bici, on hi duc tot el material, roba, menjar estris per dormir, etc, només l'he provat fa 10 dies en una pedalada de 10 km, temps suficient per veure que pinta bé, però insuficient per desvetllar les moltes incògnites que tinc. Surto a les 8 del matí de casa, de Sant Feliu de Guíxols, enfilo per les vies verdes, fins Girona ho conec sobradament, de les vegades que ho he fet, em fascina poder pedalar per on abans passava el carrilet. Vaig fent parades per menjar i a partir del migdia, paro a cada poble, per refrescar-me,  posant el cap sota les font que vaig trobant a cada poble.  Em sento feliç i ple de sensacions, estic fent el que m'agrada, sense pressa i alhor a sense pausa. Un cop estic a Olot he de decidir si faig nit aquí o segueixo fins al següent poble,

La Pirinexus és una gran ruta, d'uns 350 km. La vaig fer com a repte en dos dies ara fa dos anys i em vaig quedar amb ganes de més. De viure-la més, d'explorar racons i fer-la amb calma, sense massa planificació, deixant-me endur. Com que tinc quatre dies dins la setmana de vacances que m'he agafat, per fer el que vulgui, fora d'obligacions i compromisos familiars i socials, aprofitaré per fer-la durant aquest període. Les previsions en el moment d'aquest escrit, són de força calor i pluja pel segon i tercer dia, la veritat és que més igual que plogui, no és que vagi de sobrat, és que l'aigua no m'espanta. Si esperés el temps perfecte per fer les coses, de ben segur no faria gaire res. Surto i acabaré a casa, a Sant Feliu de Guíxols, iniciaré l'aventura direcció Girona, d'aquesta manera, la part més de pujada, la faré dintre de les dues primeres jornades. En dic Pirinexus Plus, perquè no només faré la ruta estrictament, sinó que hi afegiré algun t

Fa tres anys que les Marnaton les visc des de l'aigua, tot i que no nedant, en aquesta ocasió des del caiac. Sent part de l'organització i alhora un palista més. Estic a casa, és el tram de la Costa Brava, que  més bé conec, que en més ocasions he navegat i nedat. Res per mi és nou,  avui ho gaudiré amb doble mirada, una mirada tranquil·la i sense pressa que em permet assaborir a foc lent les múltiples sensacions i  emocions viscudes en aquest recorregut, mentre acompanyo el darrer nedador i al mateix temps vigilant a l'aguait d'embarcacions i de qualsevol cosa que pugui incidir en la travessia. La sortida de la travessia és impressionant , 400 persones que comencen a nedar al mateix moment, el so de les braçades contrasta amb el silenci de l'ambient. Una trentena de caiacs i una vintena d'embarcacions, els acompanyarem per a que descobreixin i sobretot gaudeixin de la costa de Sant Feliu de Guíxols. La mar està molt planera, l'aigua transparent permet g