27/05/16 Primer IronMan dels 7 IronMans del dret i del revés

Després de treballar, fa prop de 14 hores que m'he llevat, a les 20:23 de divendres començo el meu particular IronMan. Ho faig a la piscina, l'amic Sergi m'acompanya des del carril del costat.
Nedo còmodament els 3.800 metres, és l'hora en que habitualment entreno entre setmana. Dutxa per treure el clor i cap a la primera transició, a casa. Macarrons, canvi de roba i a caminar, que no puc córrer.
El circuit a peu és per la via verda, Sant Feliu de Guíxols - Font Picant, 11 km, anada i tornada, són 22 km i entremig Font Picant - Castell d'Aro, 5 km, anada i tornada dues vegades, sumant 20 km més.
Inicio el tram les 22:55, amb motxilla, hi duc tot el menjar i la beguda que necessito. Encara no estic a la meitat i no puc més, la son m'està atrapant, entre el moviment repetitiu, la foscor i el cansament acumulat, m'adormo caminat, passo hores lluitant contra la son, mentre se'm tanquen els ulls. En multituds d'ocasions al posar el peu que fa el pas al terra, noto com un pas en fals, que em desperta, és una sensació horrible, cada cop vaig més lent, és una batalla en solitari que em desgasta molt. Segueixo caminant, pensant en plegar i anar a dormir. Tinc la sensació d'anar "borratxo" i alhora amb una gran "pàjara", normal, lluitant per no dormir, he descuidat el menjar, arribo a casa a fer la següent transició amb unes cinc hores o més sense menjar, quina cagada!
No sé si seguir o no. He d'escollir entre agafar la btt 180 km o anar al llit, per ganes i son està clar, però el compromís amb mi mateix pot més. Cafè, menjar, cafè, dutxa ràpida, cafè i a pedalar.
A les 9:37, el dia està gris, amb boira pixanera que fa desagradable avançar. Surto de Sant Feliu de Guíxols per les vies verdes fins a Amer.  Tinc son, el no deixar de pedalar em manté despert. Els quilòmetres es fan lents. El dia gris dóna pas a un dia preciós ple de sol i de vida. Segueixo la via verda, un cop a Amer, giro cua, no vull fer la resta de pujada, per evitar que al fer el camí de tornada, de baixada, al no pedalar em relaxi i m'adormi, la patacada podria ser gran. El pla és desfer camí, tornar a enrere a estones i també sortir un xic de la via verda, aprofito per un cop a la Cellera de Ter, resseguir la carretera que hi ha les presses d'aigua. Aquí hi tinc una sorpresa agradable, hi trobo en Miquel, l'estona de conversa, mentre pedalem, em dóna aire fresc.
A partir del km 120, em noto molt cansat i sóc conscient que la foscor m'atraparà, per sort ho fa al km 157. Un cop arribo a 11 km del final, coincideix en el tram on he fet la marató a peu, es fa etern, com si el temps i la bici no avancessin. Els últims 2 quilòmetres, ja a Sant Feliu, els faig sota la pluja.
Han estat 26 hores i 25 minuts. En el cansament físic i esgotament mental, hi puc viure sensacions i emocions, bones i no tant bones, amb tota la seva intensitat, que m'ajuden aprendre.
Track garmin connect natació
Track garmin connect a peu
Track garmin connect bicicleta, cal tenir en compte que està gravat amb un garmin etrex 30, d'aquí que tot i que la pantalla deia 180 km, en el garmin connect n'hi apareguin menys.


Entrades relacionades:
Repte pel 27/05/16 Primer IronMan dels 7 IronMans del dret i del revés
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

Repte pel 27/05/16 Primer IronMan dels 7 IronMans del dret i del revés

La nit de divendres, sense dormir, iniciaré el primer Ironman del gran repte d'aquest 2016: 7 IronMans del dret i del revés.
El primer havia de ser al acabar de treballar, el divendres amb tot el cansament acumulat, nedant 3.800 metres a la piscina de Sant Feliu de Guíxols, pedalant en btt 180 km durant la nit per la vies verdes i fent els 42,2 km a peu de nou per les via verda.
Hi ha vegades que tot sembla que giri en contra. Primer que no puc córrer, doncs ho faré caminant, es farà molt llarg, però és el que hi ha. Per un canvi d'última hora a la feina, és molt probable que arribi massa tard per tenir temps de nedar abans no tanquin la piscina. Doncs pla B, començaré pedalant, per seguidament nedar i acabar caminant. Apareix un nou contratemps! No em funciona el llum que tinc per la bici. A nous inconvenients, cal idear nous plans.
La solució, començar caminant, al voltant de mitjanit, per ser a les 8:30 a la piscina, hora en que obren, per nedar i a posterior anar a pedalar, en cas que acabi fent alguna hora de nit en bici, faré servir el frontal d'anar a peu. Si finalment, la feina em permet arribar a temps faria primer la natació, després la part a peu i per acabar la bici.
Com els IronMan que he fet en anteriors ocasions, són autogestionats, en aquest cas en solitari acompanyat pel cansament de la setmana i la son. Serà divertit!
Al final, com en tot en la vida, qui vol fer una cosa troba la manera, qui no, troba l'excusa.

12/05/16 Ultra Trail Emmona, el final a 15 dies per l'inici

No tot surt com un planifica i segurament, que res surti com un pensa, és el millor que pot passar, tot i que a priori costi de veure.
En poc més de dues setmanes hauria de prendre la sortida d'una cursa que m'encanta, per l'entorn on es desenvolupa i per les persones que hi trobo, els companys de fatiga, organitzadors i voluntaris que ho fan possible. L'Ultra Trail Emmona, de 129 km i 20.000 de desnivell acumulat, és una cursa en que participat quatre vegades i creuat la línia d'arribada en tres ocasions.
En un dels entrenaments per intentar arribar amb alguna opció a acabar-la, va sorgir un dolor al  peu dret, que em va fer plegar a mig fer. El traumatòleg l'identifica com una inflamació del cinquè metatarsià i em recepta un senzill tractament, a més d'algun antiinflamatori, repòs de córrer i caminar, evitant, en la mesura del que  sigui possible, els desnivells. Puc seguir fent vida normal, nedant, pedalant, palejant amb el caiac i fent peses. El període descans és de 2 a 4 setmanes.
El repós acaba just a temps per estar a línia de sortida amb el peu recuperat, però sense poder treballar el meu punt més flac, l'aclimatació/adaptació a l'alta muntanya.
Si amb el pla d'entrenament fet i anant tot bé, ja era molt just que ho aconseguís, fer-ho sense estar en bones condicions seria una tonteria, que només accentuaria les probabilitats de fer-me mal, per aquest motiu no prendre la sortida. Les muntanyes seguiran al seu lloc, l'Emmona el 2017 tornarà i podré estar de nou apunt per gaudir d'aquesta gran cursa.
Fa temps vaig decidir que no seria esclau de les meves passions. Hi ha qui es pregunta on està el límit, jo ho tinc molt clar, està en cada dilluns seguir fent vida normal, amb més o menys agulletes,  sabent que per cap línia d'arribada val la pena de córrer riscos innecessaris.

https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

07/05/16 Marnaton de Barcelona pla B

Per posar el despertador un dissabte a la 1:50 de la matinada, anar fins el canal olímpic de Castelldefels, a 135 km de casa, per estar tot el dia sota de la intermitent pluja, estant més de deu hores treballant, sis de les quals dins un caiac, cal només una cosa, una cosa molt important. Passió! Passió pel que un fa, passió compartida per tot l'equip de persones que fa possible Marnaton.
La tasca és dura. Cada membre de l'equip té la seva funció especifica i un únic objectiu, que és pugui nedar amb seguretat, amb tots els serveis i que fer-ho sigui una experiència divertida.
Anem contra-rellotge en el muntatge. De vegades és estressant per l'alt nivell d'autoexigència, muntem una festa per amics i volem que tot surti perfecte. Ens cal ser creatius per solventar les qüestions que es van presentant. Alhora és molt il·lusionant al veure com la gent s'ho passa bé.
La mar és màgica, alhora un medi canviant que mai està quiet i a estones és torna hostil, en aquesta ocasió, l'organització ha pres la difícil i encertada decisió de no nedar al mar, per les males prediccions i fer-ho al Canal Olímpic de Castelldefels, amb tots els avantatges i inconvenients que això significa.
Tots els membres de l'equip ens hem hagut d'adaptar a aquesta circumstància i donar el millor de nosaltres mateixos. Espero haver contribuït a que tothom s'ho passes bé, molt bé. Almenys puc dir que jo, m'ho he passat pipa. Durant la prova he estat a l'aigua, com hi acostumo a estar sempre, aquesta temporada en caiac, com en totes les travessies en que participo, quan l'últim nedador es posa dret i surt de l'aigua, tinc la satisfacció de feina feta i la tensió s'esvaeix, mentre el cap comença a pensar en que puc millorar.
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/