29/04/16 Sant Joan - Puig Estela - Taga - Pardines, a 28 dies per l'Emmona

Només falten 28 dies per l'Emmona i cal entrenar situacions que ens trobarem durant la prova. Ens proposem agafar sensacions de caminar de nit, amb son i cansament acumulat.
Amb l'Andreu i en Ramon, ens disposem a fer unes 12 hores caminant, divendres al vespre, amb tot el cansament de la setmana laboral, amb la son que ens vindrà a trobar  i de nit que és com començarà la prova i com seguirà, doncs anant tot bé, seran dues nits sense dormir.
La previsió meteorològica no és la millor, poden entrar pluges durant la matinada, per això anem amb múltiples recorreguts carregats en el gps, segons vagi evolucionant.
Tenim tres pics per endavant. Comencem amb l'última llum del dia, en no massa estona toca encendre els frontals. La pujada al Puig Estela, es fa feixuga, molta boira, que fa que no és vegi res a cinc metres, ells van davant meu i molta estona no els veig, fins que el seu llum enfoca cap a un costat o cap enrere. Tant mirar al terra, fa que sense ni adonar-nos siguem dalt, primer cim aconseguit.
Toca carenejar, fins afrontar la pujada al Taga, que és curta, a partir d'aquí començo a tenir molèsties al peu dret. Un cop fet el cim, cal baixar i baixar, la boira es va esvaint i el terreny tot i ser molt dret, no és complica per l'herba molla, és relativament de bon fer. El poble de Pardines no arriba mai, el veiem des del cim del Taga i durant molta estona mentre ens hi acostem.
Baixem i baixem tant, que per anar a Pardines cal pujar, hi ha un tram de pujada dreta, curta deu fer uns 200 metres, però aquí el peu em diu a crits que pari, en planer no en molesta, però quan hi ha inclinació pronunciada em fa molt mal, un mal intern, a la part de sota del peu, com si un metatarsià estès apunt de d'explotar, caldrà que m'ho faci mirar.
Parem a Pardines per menjar i omplir d'aigua. Sóc conscient de que no estic prou bé per afrontar la llarga pujada i baixada que queda, fins assolir el nostre objectiu d'arribar a Setcases. Molt a contracor decideixo plegar, ni em vull fer més mal, ni vull ser un problema pels amics que m'acompanyen.
Ells segueixen camí cap a Setcases passant pel Balandrau i jo marxo cap a casa, content per saber fer que les meves passions no es converteixin en obsessions.
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

24/04/16 Geocaching, descobrint un joc

Geocaching és, en poques paraules, buscar "tresors" amagats mitjançant coordenades via gps, n'hi ha per tot el món.
Uns són recipients grans, amb objectes per intercanviar i d'altres són de la mida del caputxó d'un bolígraf, n'he trobat de totes formes i colors, des de tappers normals a un amb forma de pinya, que costava molt de distingir en la pineda en que es trobava, un altre que simulava un cargol en una estructura, fins i tot un penjat en una branca a uns dos metres i mig del terra.
Poden estar amagats, penjats, camuflats, rera un pedra, enganxat per un imant en un banc, etc.
Tots tenen un llibre de registre, on cal apuntar el nom de jugador i la data en que s'ha trobat.
N'hi ha que salten a simple vista i d'altres que cal estar-hi estona, fins a 30 minuts o més depenent de lo camuflat i/o amagat que estigui.
Fa unes setmanes que ho practico i m'agrada. N'hi ha que et fan trencar el cap i durant aquella estona és difícil pensar en res més, cal concentrar-se molt, per poder trobar el que no saps quina forma té. N'hi ha de tots els nivells i inclús de múltiples.
Malgrat anar amb coordenades gps i dur-ne un aparell que fa servir satèl·lits Gps i Glonass, que li donen molta precisió, de les coordenades a l'amagatall,  n'he arribat a trobar a uns 7 metres de distància, cal tenir en compte la precisió del meu aparell sumant-hi la precisió del que va prendre les coordenades originals.
A dia d'avui, en duc un centenar de buscats i 67 de trobats. Vaig aprenent a cada pas, ara sóc molt novell, de ben segur que dels no trobats, d'aquí un temps hi tornaré i em semblaran fàcils
.
Com més m'agrada fer-ho és amb la btt, per anar d'un punt a un altre és més ràpid i permet fruir d'esport i joc, una magnifica combinació.
Podeu pensar que aporta aquest joc, doncs dues coses bàsicament, una descobrir nous indrets, nous racons i fer-ho amb una mirada diferent i alhora diversió.
Per jugar-hi només cal registrar-se a la pàgina oficial, www.geocaching.com, baixar una app al mòbil o fer servir un gps, ganes de passar-ho bé i sobretot dur un bolígraf.
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

16/04/16 Taga - Puig Estela - Cerveris a sis setmanes per l'Emmona

Inicio l'adaptació a l'alta muntanya cara al Ultra Trail Emmona, ho faig compartint sortida amics que en saben un munt del que és la llarga distància i les muntanyes, avui aprendre molt.
Sortim des de Ribes de Freser i en res, ja comencem a pujar el Taga, per si no és prou dur, pugem encara més pel dret, aprofitant el marcatge d'una cursa de quilòmetre vertical que es celebra l'endemà. Els 2.040 metres d'alçada del Taga i el dia que va naixent, donen unes vistes espectaculars, que omplen l'ànima. Un cop dalt toca baixar i baixar fins a Ogassa, on fem parada per esmorzar.
Només aixecar-nos de taula, ja tornem a pujar, direcció el Puig Estela, un altre quilòmetre vertical, però amb una pendent molt i molt accentuada, en més d'una ocasió pujo a quatre grapes, em costa molt, m'arriben a tremolar les cames, estic pagant la meva poca preparació en alçada, penso en girar cua, seria pitjor, pujar és difícil i baixar rodolant molt fàcil, així que toca apretar les dents i seguir cap amunt. Després de coronar el Puig Estela, 2.013 m., baixada pel dret i a dinar a Pardines, plantejo al grup de deixar-los i tornar per una pista, estic fos i alhora em sap greu fer-los anar més a poc a poc, la veritat és que m'ho estic passant molt bé. Segueixo. Toca anar al cim més alt del dia, el Cerveris, 2.206 m. diuen que hi anirem pel camí més llarg que és més suau.
Suau, camí suau... i una merda! Un altre pujada vertical, tot i que deu fer uns 500 metres se'm fa eterna, no tinc cames, un cop superat el tram més dur, encara queden  500 metres de pujada menys dreta fins al cim, bufa un vent fort i fred, em fa plorar els ulls, m'abrigo i a seguir pujant. A dalt hi estic molt poca estona, els amics m'han esperat i no és qüestió que passin més fred per culpa meva. Baixem i baixem, la fred es converteix en calor, el vent desapareix, en 12 hores i 4 minuts, som de nou a punt de partida.
Ha estat divertit i enriquidor caminar per les muntanyes que tant m'agraden i alhora tant desconec, de la mà de grans coneixedors del medi i del terreny, moltes gràcies amics. Aquests entrenaments són el millor premi.
Track Garmin Connect

Entrada relacionada:
Repte pel 27-29/05/16 Ultra Trail Emmona  
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

14/04/16 Tres grans reptes fets en 15 dies

Tres grans reptes, que m'han fet bategar el cor ràpid, en 15 dies.
 El dissabte 26/03, van ser les 12 hores pedalant, en un tram de carretera de 7,5 km, en el que vaig aconseguir pedalar 217 km.
El següent dissabte, el 02/04, va ser la mitja marató nedant, 21.100 metres en piscina de 25.
I finalment, el dissabte posterior, els 100 km de Calella, corrent i caminant en un tram de 2,5 km.
Ho planifico tot molt i alhora m'encanta afegir dificultats. En realitat tenia previst fer el repte de pedalar i el de córrer, el de nedar no ho sabia, el vaig decidir 12 hores abans de començar-lo, el divendres al vespre mentre feia cua a la caixa del super i mirava la previsió meteorològica al mòbil, veient la possibilitat de pluja el dissabte i les poques ganes de tenia de piscina, mentre esperava que em cobressin, li donava voltes a trobar motivació per nedar a piscina i vaig concloure que nedar una mitja marató, per temps és viable fer-ho dins l'horari que tenen les instal·lacions on entreno, el dissabte i és una distància prou llarga i dura, a nivell físic i mental, perquè valgui la pena d'intentar.
Ara toca centrar-me en fer muntanya, muntanya i després muntanya, per arribar el 27 de maig, amb el màxim de possibilitats per afrontar l'Ultra Trail Emmona de 129,54 km amb 10.194 metres de desnivell positiu i 20.388 metres de desnivell acumulat. Sinó l'aconsegueixo acabar no passa res, almenys arribaré en bones condicions per arribar els més lluny possible.
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

09/04/16 100 km de Calella

En poques ocasions he pensat tantes vegades en abandonar. Ha estat duríssim.
El primers quilòmetres em sento bé, a partir del 25, ja noto la falta entrenament i tot de dolors que no paren de dir-me a crits, que avui no és el meu dia i que al sofà de casa hi falta gent. Vaig corrent com bonament puc.
Al quilòmetre 35, tinc una gran sorpresa, han vingut uns amics a veure'm, la Meritxell i el company de fatigues Andreu. Fem uns 25 km junts, corrent l'anada i caminant la tornada que hi ha vent en contra i el desgast no em val la pena, parlem del nostre proper repte en comú, l'Ultra Trail Emmona, que és la prioritat de les properes set setmanes, tot i anar amb acompanyat,  no deixo de pensar en abandonar, penso que si més no haurà estat un entrenament de qualitat.
Fa calor i un vent que enganya, m'hidrato amb beguda isotònica cada 2,5 km i entremig paro a una font, no tinc problemes però arribo a fer una mica més de 40 km, sense parar per anar al lavabo, jo que sóc de pipi fàcil, senyal que estic suant molt.
Mentalment em sento fort, tot i això, l'idea de deixar-ho estar em ronda constantment. Si una cosa he aprés amb els anys dintre de la llarga distància, és que puc dubtar, rabiar, plorar, patir i tot el que calgui, sempre hi quan mentre això succeeixi no pari, així ho faig.
No som masses participants, en total 23,  apenes comparteixo quilòmetres amb cap d'ells, per qüestió de ritmes, si podem intercanviar ànims i neguits, cada cop que ens creuem o que m'avancen, em sento en família, no són rivals, el meu contrincant sóc jo mateix, els corredors són companys de festa, d'una festa organitzada pels amics de la Penya Domingo Catalan.
Al quilòmetre 80, comença a marxar el dia, com que fa estona que només camino, és com si les cames s'haguessin ficat al seu lloc i els dolors estranys, ara no són més que cansament muscular i una butllofa entre els dits, camino amb ganes, vaig l'últim i em sento orgullós per no abandonar, com a bon guerrer he lluitat fins el final ii he vençut l'enemic, a mi mateix.
Acabo en 15 hores i 26 minuts, amb aquesta cursa, ja són 22 els reptes de 100 km o més.
Track Garmin Connect

Entrades relacionades:

08/04/16 A 12 hores dels 100 km de Calella 
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

08/04/16 A 12 hores dels 100 km de Calella

A menys de 12 hores d'intentar fer de nou els 100 km de Calella, l'incertesa la tinc a flor de pell.
En la foto que acompanya aquest escrit, hi ha les sessions i els quilòmetres que he acumulat en cada disciplina des de principis d'any, en la pàgina Km's acumulats hi ha tot el que fet des del 2010. Es pot observar com aquest any, he anat a córrer en 10 ocasions sumant poc més de 76 km  i em plantejo estar a la sortida d'una prova de 100 km. Caminar, he caminat 8 dies fent uns 194 km, que tampoc em salvaran del desastre.
El motiu d'haver entrenat poc, no és que tingui menys hores que altres anys, ni cap lesió, bàsicament és falta de ganes, sobretot és pel desgast de fer el #El2015NoPucParar, repte que consistia en fer 10 km a peu, cada dia del 365, va ser un repte que vaig aconseguir no sense lluitar molt i molt, em va dur grans alegries i al mateix temps grans desil·lusions, creia que trobaria la motivació en el fet de participar en curses de llarga distància durant aquest 2016, aquesta és la primera.  De moment aquesta motivació no arriba per córrer, segueixo nedant i pedalant, fent reptes i preparant-ne de nous, tot i que fer els 100 km de Calella m'il·lusiona, hi participo per sisena vegada perquè m'hi sento a casa, en família.
A les cames hi duc 21 reptes de 100 km o més a peu completats, sé l'exigent que és aquesta distància i que no és pot banalitzar.
Anar, hi aniré, que faré, no en tinc ni idea, tirar fins que el cos i el cap aguantin, no sé si serà mitja marató o una sencera o molt més o menys o potser passi el que jo no apostaria ni un duro, que faig els 100 km, en definitiva és igual, no tinc que demostrar res a ningú. Inclús he agafat el banyador, per si faig un pet com un gla molt d'hora i aprofito per fer un bany.
Per contra, fa tot just 14 dies, vaig fer 12 hores pedalant amb la bici de carretera i tot just fa una setmana, vaig nedar una mitja marató nedant a piscina. I en els dos reptes em vaig sentir fort, van anar molt i molt bé, el cos va respondre molt millor del que esperava, ara toca esperar per veure com respon als 100 km.
Aquest escrit no pretén ser cap excusa per sinó va bé, ho publico perquè en aquest bloc intento explicar les inquietuds, il·lusions i sensacions que m'aporta la llarga  distància, sense subterfugis, ni veritats a mitges.
Alea jacta est.

Entrades relacionades:
Repte pel 09/04/16 100 km de Calella
09/04/16 100 km de Calella
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

02/04/16 Mitja marató a piscina, 21.100 m. nedant

En que penso mentre nedo tantes hores, aquesta és la pregunta que més vegades em fan. Ara que acabo de fer la meva cinquena mitja marató nedant en piscina de 25 metres, ho intentaré explicar.
D'entrada dir que penso poc, la majoria del temps, més aviat sento, em deixo endur per les sensacions. La sensació de fluir dins l'aigua, com el cos va lliscant. A copia d'estona tinc la sensació que nedar és el més normal del món, no em costa esforç, no em cal pensar, és com caminar. Sento com agafo aigua a cada braçada i com aquesta sembla que sigui cada vegada més densa, conforme avancen els metres. Sóc conscient de la respiració compassada cada tres braçades. Notant com el meu escàs moviment de peus, em fan augmentar velocitat.
Els pensaments, intento que siguin el màxim de positius. Durant tot el repte paro cada 1.000 metres a dins la piscina per ingerir líquids i després de cada bloc, de diferent distància, ja definida abans de començar, surto de l'aigua, per menjar, lavabo, etc. Mentalment intento anar de mil en mil metres, no gaire més enllà.
El primer bloc de 6.000 metres, evito pensar en el que queda per endavant i em centro en que quan el tingui fet, duré prop d'un terç del repte. A més és la part més fàcil del repte, estic descansat i amb la motivació alta.
En el segon bloc de 5.000 metres prioritzo pensar que quan el tingui fet duré més de la meitat, hauré fet 440 piscines i en faltaran 404.
En el tercer bloc de 4.000 metres, és el mentalment més dur de tots, el cansament s'aguditza, en tota la piscina, a llargues estones estic només jo, costa distreure el pensament, no puc evitar pensar en el cansat que estic i en el que queda, en aquest punt toca recordar, recordar que ja ho sabia, abans de posar-m'hi, que és dur, que em poc baixar la moral, que em puc ratllar, però mentre això succeeixi, l'important, el més important, és que no deixi de nedar i un moment o altre, deixaré enrere els pensaments negatius, per seguir gaudint de les sensacions de nedar.
En el quart bloc de 3.000 metres, encara és dur, dur físicament pel cansament i mentalment, em sento fort, tinc aquella sensació, que tant m'agrada, que tant fràgil i efímera és, em sento invencible.
En el cinquè bloc de 2.000 metres, és de bon fer, penso poc i quan ho faig visualitzo el següent bloc, l'últim el que és el premi, és com interpretar una obra després d'assaig rere assaig.
En el sisè bloc, de 1.100 metres, els primers 1.000, els gaudeixo, com si nedar lent, amb poca traça i braços cansats, fos el millor regal del món. Els últims 100 metres, és com com veure l'arc d'arribada d'una cursa, el cor em batega ràpid, emoció a flor de pell, per acabar els últims 25 metres, esprintant, acabant de donar el poc que em queda.
Track Garmin Connect

Entrada relacionada: 
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

Repte pel 02/04/16 Mitja marató a piscina, 21.100 m. nedant

Nedar mitja marató, 21.100 metres, en una piscina de 25 metres, per metres que un nedi i vegades que ho hagi fet, és tot un repte en majúscules. Aprofitant que aquest dissabte pinta gris, que tinc temps, que tinc ganes de nedar i que vull fer bategar el cor ràpid unes quantes hores, em posaré de nou a intentar-ho.
Nedaré tota l'estona a crol, per millorar la posició de les cames i no carregar tant l'esquena, duré un "current", nedador de neoprè, que augmenta la flotabilitat, ni pales, ni aletes.
És un repte personal, no una prova organitzada. Ho faré a la Corxera de Sant Feliu de Guíxols, on habitualment entreno, com un usuari més, dintre el normal funcionament  de les instal·lacions. Si cal hauré de compartir carril amb d'altres usuaris, tot i que el dissabte la piscina està bastant tranquil·la, exceptuant unes d'hores a mig matí.
Per no perdre el compte en els metres acumulats i demostrar el repte, ho gravaré amb el garmin 910.
Divideixo el repte en sis blocs, al final de cada bloc sortiré de la piscina per menjar, lavabo, etc.  Els blocs seran de, per aquest ordre, 6.000, 5.000, 4.000, 3.000, 2.000 i 1.100 metres, mentre faci un bloc, pararé a ingerir líquid, les vegades que cregui necessàries.
La distància de mitja marató, per mi no és nova, l'he nedat en piscina en quatre ocasions i en dues ocasions més fins i tot he superat la distància. Això no fa que li tingui molt de respecte a aquesta distància, físicament serà dur i mentalment esgotador, alhora aquest tipus de desafiaments de llarga distància, són els que més em motiven i em fan gaudir mentre els faig. Durant la prova sé del cert, que  passaré de tocar el cel amb la punta dels dits, a caure en el més profund dels inferns, un i un altre cop, en superar l'adversitat està el premi. 


Entrada relacionada:
02/04/16 Mitja marató a piscina, 21.100 m. nedant
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/