28/03/16 Font Picant - Puig d'Arques, ruta de contrastos

Té delicte, en els últims 10 anys, he fet aquesta ruta, sense exagerar, fins a Romanyà de la Selva, un centenar llarg de vegades en bici i en desenes d'ocasions ho he allargat fins al Puig d'Arques i almenys un parell de vegades corrent, però fins avui no ho havia fet mai caminant.
I és que caminant, a pas ferm i alhora deixant-me embadalir pel paisatge, és com es gaudeixen millor els detalls. I així apreciar els contrastos d'aquesta ruta.
Contrastos com el primer quilòmetre, planer per la via verda i els últims metres, abans de recular, costeruts per arribar al sostre de Les Gavarres. Contrast entre el que és cim més alt del Baix Empordà, el Puig de les Gavarres i el que ho sembla, el Puig d'Arques. Contrast per estar en els cims més alts del Baix Empordà i tenir un mirador de fusta, una mica més enlairat, que permet divisar mar i muntanyes, ciutats i boscos. Contrast per observar el Dolmen del Puig d'Arques del 3000 aC i el radar meteorològic construït el 2002, 5.000 anys de diferència en una sola imatge. Contrast de veure camps cuidats i terrenys amb males herbes, boscos nets i boscos deixats estar. Tot escoltant la vida que s'obre pas amb la primavera, la millor banda sonora.
Entre tant de contrast, no he pogut evitar de veure la meva pròpia diversitat. Perquè en realitat el que veiem amb la mirada, no és més que el reflexa del que es mou per dins nostre.  Sis hores i escaig caminant en solitari, connectant amb la natura, donen per pensar i sobretot per sentir. Sentir com quan el cor batega ràpid, tot és més senzill, com quan els sorolls del bosc m'envolten, em sento a casa, com reconeguen les debilitats augmenta la fortalesa i sobretot com de poc cal per ser feliç.
Track Garmin Connect
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

26/03/16 12 hores pedalant

2 graus de temperatura que s'accentuen per una boira pixanera que cala la roba i entela les ulleres, així va ser la primera hora i mitja del repte, molt dura, per si no era prou dur pedalar 12 hores en un trajecte de 7,5 km, fent anada i tornada per allà mateix, 15 km per volta.
Quan marxa la boira queda un dia espectacular de primavera, amb un vent, de 15 a 20 km/h, que no deixa d'acompanyar-me en tota la jornada. Adapto l'estratègia, faig les pujades a ritme tranquil per no fondrem, les baixades les aprofito al màxim agafant-me a la part baixa del manillar,  tot plegat fa que pedali tota l'estona.
Les voltes van succeint. A cada volta he anat passant per on tenia tot el material, és a dir, on hi ha el cotxe aparcat, hi paro en funció de les necessitats, ja sigui per omplir bidons, canvis de roba i segueixo la pauta de no passar més de dues hores sense menjar.
De no sentir-me les mans ni els peus, durant les primeres hores, passo a anar amb màniga curta amb armilla paravent, a la part central del dia.
Tot i només haver pedalat en el que portem d'any,  605 km entre btt i carretera, repartits entre 14 sortides.  Em sento fort i em trobo molt bé durant tot el repte, exceptuant la picor a l'esquena per una carícia de medusa de fa dos dies. Mentalment tinc la sensació de ser invencible. Tenia moltes ganes de rodar amb la bicicleta de carretera i ho estic disfrutant. Mentiria si digués que no hi ha hagut moments dolents, per sort, han estat  de bon portar.
Durant tot el repte, tinc  els 200 km a l'abast. Al final de la volta 14, quan ja els tinc fets,  queden 30 minuts, avanço 15 minuts i reculo, per no acabar massa lluny del cotxe. Apreto fins aconseguir veure en el gps els 216 km. Segueixo pedalant, segons abans de parar apareix 217 a la pantalla. Genial!
En quan a la bici, un petit problema amb l'ajustament de canvi, ha fet que saltes la cadena en pinyons grans i plat petit, fent que no m'aixeques a pedalar en les pujades. El millor és que duc rodes massisses Tannus, fa que no hagi de patir pel meu anterior taló d'Aquiles, les punxades.
El repte en números: 12 hores pedalant, 4 litres de beguda isotònica, 1 litre d'aigua, 4 entrepans de pa de motllo amb crema de cacau, 3 plàtans, 1 entrepà de pernil, 2 gels, 2 barretes, 4 canvis d'equipació, 2 graus temperatura mínima, 20 graus de màxima, 217 km pedalats ( 215,28 km segons garmin connect), 1.591 metres positius, 1.608 metres negatius, 14 voltes i mitja, 28 vegades i mitja fent el mateix recorregut.
Track Garmin Connect

Entrada relacionada:
Repte pel 26/03/16 12 hores pedalant
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

Repte pel 26/03/16 12 hores pedalant

12 hores pedalant amb la bicicleta de carretera en un recorregut d'uns 7,5 km +/-, fent el trajecte d'anada i tornada pel mateix tram, 15 km +/- cada volta.
Ho faré en una carretera no massa transitada, amb un voral prou ample i  poc desnivell, cada volta seran uns 130 metres positius i uns 130 metres negatius. L'inici és a Cassà de la Selva (Girona), just la rodona on passa la via verda, fins a la rodona de l'entrada de Caldes de Malavella (Girona).
El punt de suport logístic amb material, menjar, beguda i tot el necessari, estarà on aparqui el cotxe. La ruta passa aprop dels lavabos públics que hi ha Cassà de la Selva, per poder-ne fer ús.
El repte el podria fer en un recorregut molt més llarg, però com que m'agrada molt la part de desafiament mental, ho faré fent voltes, així serà més dur i alhora més senzill d'organitzar.
Aquest dissabte, segons dades oficials el surt sortirà a les 6:34 i s'amagarà a les 19:08, fet que em dóna marge per fer les 12 hores, un cop engegui el gps el temps ja no s'aturarà, tot i que jo si que ho hauré de fer, per canvi de roba, menjar i omplir els bidons de líquid, intentaré parar el menys temps possible, per acumular el màxim de quilòmetres.
Tinc l'objectiu de fer més de 200 quilòmetres, a priori sembla fàcil, fent una mitjana de 16,7 km cada hora surt, cal tenir en compte les parades, que físicament el cos respongui i que el cap aguanti. 200 km, són 14 voltes, que vol dir passar 28 vegades pel mateix tram de carretera i acumular 1.820 m+.
No sé si aconseguiré o no, en realitat no importa gaire, l'important és divertir-me i aprendre de l'experiència.


Entrada relacionada:
26/03/16 12 hores pedalant 
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

20/03/16 Cinc hiverns nedant a pell

Cinc hiverns nedant a pell i tot gràcies al neoprè. Si, nedo a pell, perquè al seu moment vaig nedar amb neoprè. 
El juny del 2009 quan vaig començar a anar més enllà de les boies de platja, va ser per la seguretat i tranquil·litat que m'aportava dur el neoprè. Quan va acabar l'estiu tenia clar que volia seguir nedant i aquesta passió ha fet que des que vaig iniciar l'aventura de nedar en aigües obertes ho hagi fet, pràcticament, tots els mesos des d'aquell juny del 2009. 
El novembre del 2011, per satisfer la meva inquietud, vaig començar a nedar a pell, obrint un camí que a dia d'avui ja és una manera de gaudir la mar, sentir-la a la pell. La sensació de llibertat que em dóna nedar a l'hivern al mar i el fet d'estar en comunió amb la natura, és genial. 
En el 2014 i en 2015, he fet servir un dia per any el neoprè, un per meduses i l'altre per motius de seguretat. Aquest 2016, me'l posaré les vegades que cregui convenient, sigui cap o moltes, és igual, l'important és gaudir de la passió de les aigües obertes. 
El millor d'aquest recorregut és el que he après del medi i de la meva adaptació al mateix. Entrar al mar, un dia com avui amb l'aigua a 13,1C, fa mandra i les primeres braçades costen, l'il·lusió per nedar fan superar qualsevol barrera. 
M'ha ajudat a coneixe'm, a superar pors i sobretot nedar a pell, m'ho ha fet passar molt bé. 
Sóc conscient de les meves limitacions i no pretenc superar cap límit, ni marca, amb divertir-me i sentir-me lliure nedant, en tinc més que suficient.
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

12/03/15 Com escullo els reptes

Quants més reptes faig, més reptes em venen al cap.
La sensació de que és difícil i que el més probable és que no ho aconsegueixi, per mi, és la millor motivació. Estic enganxat a l'incertesa!
La manera de decidir quins faig i quins no, és a través de preguntar-me, que em ve realment de gust fer. Ja sigui per desafiament personal o cursa organitzada, la principal motivació és divertir-me, amb aquest dolç patir que cal per superar-se.
Tinc la gran sort, de ser prou adult, per tenir clar, que no he de demostrar res a ningú i que el que faig no és més que diversió fent el que m'agrada, posar la meva ment a prova, la part física, tot i que és molt important, és la que menys em motiva, sé per experiència que el cos és savi, que quan diu que no puc més, no és més que un avís que cal saber gestionar amb molt cura, humilitat i alhora determinació.
Em costa mirar enrere per veure tot el que he fet, si hi miro, ho faig pensant en el que hi he aprés, ja sigui sobre mi mateix, de material, de logística, etc. Prefereixo mirar endavant i veure els molts projectes que em volten pel cap, sabent del cert que n'hi haurà d'altres que ara no sé, que apareixeran i em robaran la son.
M'agrada assaborir-los a foc lent, en aquest aspecte, els millors són els auto-gestionats, els que em fan destriar tots els detalls, els que cal preparar amb cura i mimar cada aspecte.

El que més em costa és buscar el quan, devegades per temps o per mitjans, queden guardats en el calaix a l'espera del seu moment, que tard o d'hora arriba.
En realitat no escullo els reptes, ells m'escullen a mi.
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

05/03/16 Travessia Cap de Vol, sis anys després

Foto i muntatge de Jorge Perez
Fa sis anys, el 08/03/10, va haver-hi una gran nevada i just el dia 13/03/10 vam fer una de les nedades que recordo amb més estima.
Era en l'època en que hi havia apassionats del nedar per nedar, com els amics Dani i Paco, mitjançant el seu espai web, Esport Empordà.  dedicaven els seus esforços a organitzar travessies i a convèncer a d'altres amics que desinteressadament ens acompanyaven en caiac i amb embarcacions. 
56 nedadors  ens vam apuntar prèviament a la travessia. Dels quals a la sortida, sinó recordo malament, érem uns vint i pocs, dels quals només 13 varem nedar, tot i que el recorregut originari era en sentit nord des del Far de S'Arenella, per les condicions de la mar, varem optar per fer-la sentit sud, fins a Port de la Selva.
La nedada va ser èpica, aigua un xic per sota dels 12 graus, només van ser 2.300 metres, que em van omplir la memòria de grans imatges. Al respirar cada tres braçades, podia veure com les onades venien per l'esquerra i delitar-me per la dreta, amb el paisatge inusualment nevat, de la Mar d'Amunt.  Mentre observava els moviments de la mar, en el puja i baixa constant dels 11 caiacs que ens acompanyaven.
Li tinc especial estima, perquè aquell 13 de març, em vaig adonar que per molt que diguin que no, quan creus que si, cal seguir endavant, sempre endavant amb el que  digui el cor i creient en un mateix.
Tots varem nedar amb neoprè. Per rememorar aquesta fita, volia nedar sense. En aquest 2016, per motius d'agenda, ho hem fet el 05/03, no hi érem tots els que ho vam fer, tot i que la seva essència la teníem present a cada braçada. Tot i la previsió de mal temps, tenim una bona finestra  per nedar i gaudir, aquest cop a 13.5C i mar bastant tranquil·la.
Han estat 50 minuts, sentint la sal a la pell, mentre el sol ens obsequiava amb la seva presència, gaudint la màgia de la mar, que et fa passar del pensament d'avui no aconseguiré a la sensació de que em puc menjar el món i fer postres.
Track Garmin Connect
Escrits de la travessia del 2010 a Esport Empordà
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/