02/07/16 Marnaton de Sant Feliu des del caiac

Fa tres anys que les Marnaton les visc des de l'aigua, tot i que no nedant, en aquesta ocasió des del caiac. Sent part de l'organització i alhora un palista més.
Estic a casa, és el tram de la Costa Brava, que  més bé conec, que en més ocasions he navegat i nedat. Res per mi és nou,  avui ho gaudiré amb doble mirada, una mirada tranquil·la i sense pressa que em permet assaborir a foc lent les múltiples sensacions i  emocions viscudes en aquest recorregut, mentre acompanyo el darrer nedador i al mateix temps vigilant a l'aguait d'embarcacions i de qualsevol cosa que pugui incidir en la travessia.
La sortida de la travessia és impressionant, 400 persones que comencen a nedar al mateix moment, el so de les braçades contrasta amb el silenci de l'ambient. Una trentena de caiacs i una vintena d'embarcacions, els acompanyarem per a que descobreixin i sobretot gaudeixin de la costa de Sant Feliu de Guíxols.
La mar està molt planera, l'aigua transparent permet gaudir plenament del fons, sense vent, amb una lleugera corrent a favor en algun tram. Exceptuant la Punta de Garbí, que com no podia ser d'altre manera, es mostra brava i moguda, guardant en el seu final, un petit tresor, El Freu, un pas entre roques amb un riquesa ambiental espectacular. A Port Salvi s'incorporen 300 persones més a nedar, fan una distància més curta, no per això més fàcil.
Abans i després de cada travessia, hi ha el que ningú veu, les hores de preparació de cada detall, de tenir tot el material i els mitjans apunt, tot i tots coordinats per després al acabar cal desmuntar la festa i endreçar-ho tot, és una feina dura i a estones contra rellotge, és un treball en que hi participa molta gent, tot plegat no deixa de ser part de la diversió.
Segueixo aprenent i sobretot disfrutant, mentre aporto el meu gra de sorra o en aquest cas la meva gota d'aigua, per a intentar que tothom gaudeixi amb les màximes garanties de seguretat del que  per mi és una passió, les aigües obertes.