Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

29/04/16 Sant Joan - Puig Estela - Taga - Pardines, a 28 dies per l'Emmona

Només falten 28 dies per l'Emmona i cal entrenar situacions que ens trobarem durant la prova. Ens proposem agafar sensacions de caminar de nit, amb son i cansament acumulat.
Amb l'Andreu i en Ramon, ens disposem a fer unes 12 hores caminant, divendres al vespre, amb tot el cansament de la setmana laboral, amb la son que ens vindrà a trobar  i de nit que és com començarà la prova i com seguirà, doncs anant tot bé, seran dues nits sense dormir.
La previsió meteorològica no és la millor, poden entrar pluges durant la matinada, per això anem amb múltiples recorreguts carregats en el gps, segons vagi evolucionant.
Tenim tres pics per endavant. Comencem amb l'última llum del dia, en no massa estona toca encendre els frontals. La pujada al Puig Estela, es fa feixuga, molta boira, que fa que no és vegi res a cinc metres, ells van davant meu i molta estona no els veig, fins que el seu llum enfoca cap a un costat o cap enrere. Tant mirar al terra, fa que sense ni adonar-nos siguem dalt, primer cim aconseguit.
Toca carenejar, fins afrontar la pujada al Taga, que és curta, a partir d'aquí començo a tenir molèsties al peu dret. Un cop fet el cim, cal baixar i baixar, la boira es va esvaint i el terreny tot i ser molt dret, no és complica per l'herba molla, és relativament de bon fer. El poble de Pardines no arriba mai, el veiem des del cim del Taga i durant molta estona mentre ens hi acostem.
Baixem i baixem tant, que per anar a Pardines cal pujar, hi ha un tram de pujada dreta, curta deu fer uns 200 metres, però aquí el peu em diu a crits que pari, en planer no en molesta, però quan hi ha inclinació pronunciada em fa molt mal, un mal intern, a la part de sota del peu, com si un metatarsià estès apunt de d'explotar, caldrà que m'ho faci mirar.
Parem a Pardines per menjar i omplir d'aigua. Sóc conscient de que no estic prou bé per afrontar la llarga pujada i baixada que queda, fins assolir el nostre objectiu d'arribar a Setcases. Molt a contracor decideixo plegar, ni em vull fer més mal, ni vull ser un problema pels amics que m'acompanyen.
Ells segueixen camí cap a Setcases passant pel Balandrau i jo marxo cap a casa, content per saber fer que les meves passions no es converteixin en obsessions.

Comentaris