31/01/16 No a la Fred des del caiac
Estic més nerviós quan visc una travessia des de fora, que quan la nedo. Són 118 participants, la responsabilitat és molt gran, la satisfacció encara ho és més.
A finals del 2010, quan vaig fer la proposta al Aquàtic Club Xaloc, de muntar una travessia al mes de gener, poc em podia imaginar que al cap d'uns anys, una travessia d'hivern entre amics, superaria el centenar de participants, doblant els 56 de l'edició del 2015 i amb el mateix objectiu que la primera, nedar entre amics de manera organitzada i no competitiva.
El recorregut resseguint la punta de Garbí, passant pel seu Freu, que em té captivat i fer la volta a l'illot de S'Adolitx, que pertany a un tram de costa protegit amb variada vida marina, no és més que el que nedem molts Guixolencs a l'estiu. El nom de no a la fred, obeïx a que a Girona diem la fred, mentre que a la resta de Catalunya diuen el fred, un detall que marca la denominació d'origen.
Mirant enrere, encara em ressonen comentaris a favor i en contra, per sort, el temps dóna i treu raons. Des del caiac, puc observar des d'un punt de vista privilegiat la travessia. Evidentment, el merit no és meu, és de molta altre gent, que any rera any, ha treballat per fer d'aquesta travessia una festa.
He nedat les tres primeres edicions i les tres posteriors han estat des del caiac i sent part de l'organització. Tot i que no nedo, em sento part de la festa, estic a casa, hi ha un munt d'amics, moltes cares conegudes i un objectiu comú, passar-ho bé.
Aquest any, comptem amb el suport dels caiaquistes de la TCN, cinc persones experimentades en travessies de mar, un veritable luxe.
Acabo conscient que hi ha coses que es poden fer millor, que hi ha hagut errades i algun que altre encert. Si tot em sembles perfecte, seria símptoma que no m'importa i en aquest cas m'importa tant, que els petits detalls són objectius a polir.
Per primer vegada, s'ha pogut fer el trajecte original, anar fins a fer la volta a l'illot de S'Adolitx, els altres anys la mar no ho havia volgut.
A finals del 2010, quan vaig fer la proposta al Aquàtic Club Xaloc, de muntar una travessia al mes de gener, poc em podia imaginar que al cap d'uns anys, una travessia d'hivern entre amics, superaria el centenar de participants, doblant els 56 de l'edició del 2015 i amb el mateix objectiu que la primera, nedar entre amics de manera organitzada i no competitiva.
El recorregut resseguint la punta de Garbí, passant pel seu Freu, que em té captivat i fer la volta a l'illot de S'Adolitx, que pertany a un tram de costa protegit amb variada vida marina, no és més que el que nedem molts Guixolencs a l'estiu. El nom de no a la fred, obeïx a que a Girona diem la fred, mentre que a la resta de Catalunya diuen el fred, un detall que marca la denominació d'origen.
Mirant enrere, encara em ressonen comentaris a favor i en contra, per sort, el temps dóna i treu raons. Des del caiac, puc observar des d'un punt de vista privilegiat la travessia. Evidentment, el merit no és meu, és de molta altre gent, que any rera any, ha treballat per fer d'aquesta travessia una festa.
He nedat les tres primeres edicions i les tres posteriors han estat des del caiac i sent part de l'organització. Tot i que no nedo, em sento part de la festa, estic a casa, hi ha un munt d'amics, moltes cares conegudes i un objectiu comú, passar-ho bé.
Aquest any, comptem amb el suport dels caiaquistes de la TCN, cinc persones experimentades en travessies de mar, un veritable luxe.
Acabo conscient que hi ha coses que es poden fer millor, que hi ha hagut errades i algun que altre encert. Si tot em sembles perfecte, seria símptoma que no m'importa i en aquest cas m'importa tant, que els petits detalls són objectius a polir.
Per primer vegada, s'ha pogut fer el trajecte original, anar fins a fer la volta a l'illot de S'Adolitx, els altres anys la mar no ho havia volgut.
Poder veure i sentir la satisfacció dels participants per l'experiència viscuda ha estat el millor premi.
Entrada relacionada:
30/01/16 Test de la No a la Fred
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!