12/09/15 Via Augusta Etapa 9 Sant Celoni - Sant Feliu de Guíxols

Vaig caure fa dos dies i el dolor de les costelles, avui es fa notar més. Mentre camino els 10 km del repte #El2015NoPucParar, valoro seriosament trucar perquè em vinguin a buscar i plegar a setanta i pocs quilòmetres de casa. Decideixo seguir, si el dolor, un cop s'escalfi la musculatura, segueix tant intens, abandono.
L'estratègia d'avui, evitar encara més, els trams amb pedra solta i caminar, si cal. Per sort, no tinc cap pressa.
M'ho agafo amb molta calma. El dolor és l'excusa perfecta, per allargar al màxim, aquesta última etapa, d'una aventura en la que a pesar d'algun petit contratemps, estic gaudint intensament i m'ha fet aprendre nous recursos.
A Franciac, en l'últim bar, abans d'abandonar el recorregut de la Via Augusta, mentre estic assentat, deixant volar la  imaginació, no puc evitar, començar a pensar en noves aventures, nous racons per descobrir a ritme de pedal. Toca seguir, doncs el destí, és des d'on vaig sortir, a Sant Feliu de Guíxols.
Ho faig venir bé, per anar a dinar a casa la mare amb ella i la meva germana, uns macarrons que tant m'agraden, avui tenen gust de premi, de celebració per l'aventura viscuda.
El que queda, és el tram que més vegades he pedalat, la via verda de Llagostera, fins a Sant Feliu de Guíxols, no ha canviat, però la meva mirada hi veu nous matisos.
Acabo, content per l'experiència viscuda, sabent del cert que la línia d'arribada, no és més que un nou punt de sortida.
Track Garmin Connect
Escrits de l'aventura en el bloc:

11/09/15 Via Augusta Etapa 8 Sant Andreu de la Barca - Sant Celoni

Sortir del llit em costa molt, el dolor a les costelles és intens, sobretot en fred. Tot i aixi he decidit seguir, les caigudes no són més que noves oportunitats d'aixecar-se. I per continuar pedalant, primer cal fer els 10 km a peu del repte #El2015NoPucParar. Són les sis de la matinada d'un divendres festiu, la ciutat està tranquil·la. A mig caminar, trobo una cafeteria oberta, genial, a esmorzar i a seguir.
Abans de caure, vaig decidir que els últims 150 quilòmetres, els faria en dos dies, fent nit a Sant Celoni. Per una banda afrontar una etapa tan llarga l'últim dia, m'atreia per la seva dificultat, alhora, volia i vull que l'aventura mai acabi, cosa que no pot ser, almenys d'aquesta manera l'allargo un dia, dia que tenia de marge des de l'inici de l'aventura.
Pedalo lent, evitant al màxim l'impacte, inclús en algun tram amb pedra, baixo i camino, no vull forçar gens la contractura. El camí és molta pista, sense pluja i amb fang que em dóna algun ensurt, per sort, queda amb només això, ensurts.
En un pontet l'aigua hi passa per sobre i està ple de fang, no vull patinar i caure, em descalço i amb els peus en remull camino empenyent la bici, em sento viu, molt viu.
Poc abans d'arribar a Sant Celoni, al anar, no vaig fer el camí que tocava, doncs, el track em guiava cap un camí ple de romegueres i sense aparent continuació.
Descobreixo que em vaig perdre un tram divertit, amb molt de bosc i que efectivament passava per uns 50 metres de camí ple de romegueres, que m'acaricien amb les seves punxes al meu pas, és un petit via crucis.
Track Garmin Connect
Escrits de l'aventura en el bloc:

10/09/15 Via Augusta Etapa 7 Cambrils - Sant Andreu de la Barca

A quarts de cinc de la matinada, mentre faig els 10 km caminant del repte #El2015NoPucParar, puc observar com la turmenta està al damunt del mar. La predicció és de molta pluja fins a primera hora de la tarda.
Al cap de poc de començar a pedalar, ja cauen les primeres gotes, de manera intermitent. Per no refredar-me faré una tirada llarga, de sis hores +/-, fins l'hora de dinar.
Al anar no ho vaig fer bé del tot i ara he trobat el camí paral·lel, damunt la carretera, que passa pels jaciments romans de El Mèdol, hi ha un petit inconvenient, el camí no és per a vehicles, hi ha una porta giratòria, hi entra o la bici o jo, després d'una estona de suor freda i contorsionismes varis, aconsegueixo creuar les dues portes, uff.
Arriben les pluges, amb moltes ganes, en el tram de ciutat, trobo escales que semblen salts d'aigua i carrers plens  com piscines. Paciència i anar pedalant. Tinc diferents opcions, per escurçar, per si es dóna el cas. Els trams de carretera, són els que és em preocupen.
Parada a dinar a l'Arboç i en el precís moment de parar, deixa de ploure, és igual m'he guanyat el descans.
Al km 90, Vilafranca del Penedès, patino en una corba i caiguda, cop de cap a la vorera amb el casc i just amb el canto de la mateixa, impacte fort, dels que deixen sense respiració, a les costelles, al moment sé que tinc una contractura . A les afores, al km 106 de la jornada, el fang em fa caure de nou i patacada, que em deixa el genoll i colze pelats.
Queda poc més de 20 km per arribar al meu destí, vaig lent, se'm fa fosc pel camí, tot i que acabo fent l'etapa inicialment planificada. Consultaré amb el coixí el que he de fer l'endemà, si segueixo o ho deixo aquí.
En una aventura, passen coses que no espero i que no voldria que passessin, com les dues caigudes. Superar les adversitats, és el que fa interessant viure aquestes experiències.
Track Garmin Connect
Escrits de l'aventura en el bloc:

09/09/15 Via Augusta Etapa 6 Ulldecona - Cambrils

A les cinc de la matinada, camino pels carrers d'Ulldecona, poble bonic, inclús en la foscor de la nit. Fins a completar els 10 km de #El2015NoPucParar
Esmorzo a l'hotel, relaxadement i al poc d'iniciar el camí, desvio el rumb per pujar el castell d'Ulldecona, la pujada ha valgut la pena, veure des de l'alçada com aixeca el dia, és tot un espectacle. L'avantatge d'anar ben d'hora, és tenir temps per gaudir sense presses. 
Ahir vaig quedar moll sota la pluja, avui tinc temperatures al voltant dels 30 graus, que em fan gaudir les parades a l'ombra. Estic desfent el camí que he acabat de fer, no fa ni 24 hores. M'agrada desfer camí, em serveix per  gaudir de nou de la Via Augusta, el primer cop serveix per descobrir ruta i la segona vegada per trobar-hi els matisos. 
A El Perelló hi trobo un armari tipus vitrina, al carrer, sense tancar, amb llibres per a qui els vulgui llegir, una iniciativa genial, aprofito per fer-ne us. 
Gaudeixo el tram, que ahir vaig patir sota la pluja, camps d'oliveres, masies i marges construïts de pedra seca, testimonis del passar dels anys. 
La calor és intensa, a la que ressegueixo la línia de costa, l'idea de banyar-me al mar, va agafant forma. Espero poder trobar una caleta de bon accés amb la bici i en res ja hi sóc, una platja nudista, poca gent i una mar que m'insinua que entri a jugar una estona, em diverteixo amb les onades, em sento content, pletòric, com un nen petit a la sortida de l'escola. 
Segueixo el meu camí, gaudint de les últimes llums del dia arran de costa, fins arribar al meu destí, Cambrils. 
Escrits de l'aventura en el bloc:

08/09/15 Via Augusta Etapa 5 Cambrils - Ulldecona

Com que no puc treure la bici fins a les 8 del matí, inicio a quarts de sis, els 10 km del dia de #El2015NoPucParar. Els faig abans de res, per tenir durant tota la jornada l'única preocupació de pedalar, doncs el repte ja està fet.
Al preparar-ho tot, m'adono que duc un dels dos suport de l'alforja dreta trencat, un petit "remiendo" amb un ganxo i arreglat, espero que aguanti.
A pocs quilòmetres de sortir ja m'acompanya la pluja. A la que pedalo per l'antiga N-340, sense quasi-bé trànsit i amb un paisatge de camps i camps d'oliveres, l'aigua cau amb ganes. La pujada, que mai acaba, sembla un riu, de l'aigua que arriba a baixar. Estic tres hores pedalant sota la pluja. Tinc un bon al·licient per seguir, la Luisa, en Rafa i família, passen un dies a L'Ametlla de Mar i em quedat de trobar-nos a EL Perelló.
Un cop a El Perelló, canvi de roba, menjar i riures. Mentre estem al voltant de taula, deixa de ploure i ja no hi tornarà en el que resta de dia.
El paisatge canvia, el riu Ebre i el seus canals de regadiu, deixen veure al seu voltant camps d'arròs. Gaudeixo de pedalar i pedalar.
Al quilòmetre 105, estic just al llindar entre Catalunya i la Comunitat Valenciana. No és el lloc més bonic del món, hi ha un riu sec, un monòlit de pedra i un cartell que indica la via augusta passa per terres valencianes. Estic content per haver-hi arribat i alhora trist, perquè significa que l'aventura, tot i que queden quatre dies, comença a acabar.
Un cop agafo de nou la bici, per anar fins a Ulldecona, on hi tinc l'hotel, em sorprenc a mi mateix, mentre em giro i dic en veu alta: tornaré!
Quan visc una aventura, apart de gaudir-la i patir-la a estones, no puc evitar de somiar-ne i perfilar-ne de noves.
Fa dies que m'acompanya la sensació, de que podria passar-me una vida fent el nòmada a ritme de pedal.
Track Garmin Connect

Escrits de l'aventura en el bloc:

07/09/15 Via Augusta Etapa 4 Sant Andreu de la Barca - Cambrils

De nou toca llevar-me a les 4 de la matinada per fer els 10 km del repte #El2015NoPucParar.
Enfilo el Pont del Dimoni de Martorell, amb vistes molt industrialitzades, un cop passat Gelida, tot canvia, el paisatge, ja es transforma en camps i camps de vinyes.  Trobo la carretera en obres i un accident, que em fan perdre molt temps.
La calor va fent acte de presència. Pedalo primer per bastants quilòmetres d'asfalt, que es fan molt pesats, per després deixar-lo i anar per camins agrícoles en molt bon estat i plens de vida.
En un poblet petit, en una plaça solitària, paro a dinar un entrepà, assentat en un banc, em sento ric, tinc el que no es pot comprar, em sento a gust i gaudeixo el moment.
El cansament acumulat i la son, es deixen sentir, fent dels quilòmetres fins a Tarragona ciutat, tinc un petit calvari mental. La jornada té més de 120 km de pedaleig, pel cap hi circulen mals pensaments, que no podré, que que estic fent, penso en abandonar i marxar cap a casa, estic animicament fotut.
En llargues distàncies, es passa molts vegades de tocar el cel amb els dits a caure en un pou en que no es veu la sortida.
Amb els anys he aprés, que tenir mals pensaments, a vegades costa d'evitar, que sentir-me feble no és dolent i el que el més important és que mentre penso, no deixi de pedalar, d'aquesta manera, tard o d'hora les coses negatives queden enrere i vaig avançant.
Un cop a Tarragona, em sento de nou ple de forces i ànims per menjar-me el món. A la que estic a Salou, tot i que el meu destí és Cambrils, ja tinc la sensació que he aconseguit l'etapa d'avui. Pedalo pel carril bici, del passeig del mar, com un turista més, estic amb les mans buides, per rebre el que la Costa Daurada em vol donar.
Un cop a l'hotel, com cada dia, miro les previsions per l'endemà i sembla que tocarà fer servir l'equip de pluja.
Escrits de l'aventura en el bloc:

06/09/15 Via Augusta Etapa 3 Llagostera - Sant Andreu de la Barca

Inicio la jornada caminant, de matinada, per Llagostera, per completar els 10 km de #El2015NoPucParar. Entre la tranquil·litat de la nit, la son i el silenci,  afloren records d'infantessa oblidats en el temps. 
Començo a pedalar ple d'energia, van caient els quilòmetres. A la sortida d'Hostalric, hi trobo un camí pedregós i com que la contractura em dóna molèsties, prefereixo seguir per carretera un tram. 
És diumenge al matí i hi ha moltes persones pedalant, em pregunten i  animen. Amb un d'aquest ciclistes, tenim un petit vincle. M'explica que fa poc es va vendre la btt que tenia i era exactament la mateixa amb la que estic fent l'aventura, una edició limitada, ja és casualitat; al baixar la vista, per veure quina bici de carretera porta, ostres! Porta una Merida 901, mateix model i color que he tingut fins fa uns mesos. 
Aquesta etapa supera els 130 km, però a la zona del Vallés és ràpida i de bon fer, tot i que no passa per indrets amb molt d'encant, quan deixo de rodar per pistes amples, ho faig per carretera o sinó per polígons industrials buits, doncs és festiu. 
A Sabadell, degut a que el track que duc, és d'una persona que el va fer en sentit invers, vaig més estona en cronta-direcció, que en tota la meva vida de pedalar. Per sort les voreres són amples i no hi ha trànsit. 
A pocs quilòmetres del final d'etapa, mentre cau la tarda. Coincideixo amb un altre aventurer amb alforges que està fent la ruta de La Jonquera fins a Tarifa, en tres setmanes, quina enveja! Intercanviem opinions, coincidim en molts aspectes, ens citem per l'endemà a veure si la sort ens torna a ajuntar i pedalem una estona junts. 
Per poder pujar la bicicleta a l'habitació, durant la jornada, he parat a fer-li una rentada a fons.
Escrits de l'aventura en el bloc:

05/09/15 Via Augusta Etapa 2 La Jonquera - Llagostera

Em llevo molt d'hora, sense despertador, la bicicleta em preocupa. Per sort, està on la vaig deixar.
El fang i les pedres d'ahir, m'han castigat la contractura que arrossego a les costelles, el dolor es fa notar. Decideixo, pujar fins El Pertús, per la nacional i també fer-hi el tram fins a Figueres. És ràpid, amb bastant trànsit de camions, tot i ser de bon matí i sobretot avorrit, però cal ser conseqüent amb les decisions preses.
Passat Figueres torno a fer el camí original, pistes, amb basses i fang que em fa patinar més d'una vegada. A Bàscara decideixo fer, per nacional, el tram fins Orriols, un cop torno a reprendre el camí, trobo un home, que parlant, parlant, pregunta com he trobat el camí, que sap que està ple de fang, del que s'enganxa, perquè hi ha estat aquest matí i creu que amb les alforges ho he passat malament, em constata que he pres la decisió correcta.
Vaig desfent camí, està tapat i no arriba a ploure en tot el dia. Em sento genial, tot flueix damunt la bicicleta i tinc moltes ganes d'aventura. Un cop a Girona, tinc un petit al·licient. Ahir al fer camí, vaig passar per la via verda, per d'aquesta manera, tenir un petit tram per descobrir. És un tram molt divertit, pista de bon fer i molt ben marcat.
Un cop a Franciac, trobo la indicació per sortir de la Via Augusta i anar fins a Caldes de Malavella, poble al costat del meu destí Llagostera. 
L'hotel d'avui serà millor que cap cinc estrelles i el restaurant, molt millor que els que tenen estrelles Michelin, casa la mare, la casa on vaig viure l'infantessa i on sempre que hi estic, tinc la sensació que visc a un altre ritme, és el meu petit oasis de la bogeria del dia a dia.
Arribo a mitja tarda, genial, puc aprofitar per els 10 km del repte #El2015NoPucParar, abans de fer un molt bon sopar.
Track Garmin Connect
 
Escrits de l'aventura en el bloc:

04/09/15 Via Augusta Etapa 1 Sant Feliu de Guíxols - La Jonquera

Inicio l'aventura ben d'hora. A les 3:26 de la matinada faig els 10 km a peu del repte #El2015NoPucParar i a les 6, ja enfilo dalt la bici amb les alforges plenes d'il·lusió. L'etapa és llarga, de Sant Feliu de Guíxols a La Jonquera i la previsió dóna pluja, durant tot el dia.
Al km 30, la pluja ja em ve a acompanyar, de manera intermitent durant tota la jornada.
De Girona fins La Jonquera, a trams, la Via Augusta coincideix camí de Sant Jaume. Un cop passat Girona ciutat, em trobo una francesa jubilada, que en solitari i a peu, està fent el camí de Sant Jaume, en uns 60 dies, em dono una injecció de moral, que no m'abandonarà en tota l'aventura.
A l'alçada d'Orriols, hi ha uns 2 quilòmetres de fang molt argilós, s'enganxa a les rodes i queda travat el pas de roda, es esgotador empènyer i empènyer la bici, que s'enfonsa pel pes de les alforges. Un cop passat, a Bàscara, en una font i amb el bidó de l'aigua, netejo la transmissió.
Passat Figueres, quan sembla que queda poc, es fa etern, no para de ploure, el camí es dolent, a estones estret, a estones molta pedra i a estones a peu empenyent de nou.
Al cap de més de 110 quilòmetres estic a La Jonquera, a l'hotel em deixen pujar la bici a l'habitació, però la tinc plena de fang. Dono voltes per les benzineres dels voltants, n'hi ha unes quantes, cap té rentat a pressió i a l'hotel, me la fan deixar en un magatzem descobert i amb una porta que no tancaran amb clau fins a la mitjanit. No estic tranquil, estic molt cansat, penso que és el que hi ha i m'adapto. És festa major, hi ha molt xivarri, igualment, estic fos, el son m'atrapa en un tres i no res.
Track Garmin Connect
Escrits de l'aventura en el bloc:

03/09/15 Via Agusta Catalana. Dia abans

Imatge de la TransLleida 2014
Nerviós, il·lusionat i amb un dubte.
Així em sento a menys de 24 hores d'iniciar l'aventura. Encara queden coses per preparar, per sort, tinc clar el que falta i tot està decidit.
Nervis, per haver previst tots els detalls logístics, per tenir preparat el material necessari; sense carregar res de més i sobretot que no trobi a faltar res d'important.
Il·lusió, per poder fer durant 8 dies el que més m'agrada, fer bategar el cor ràpid. Preocupant-me de pedalar, pedalar i pedalar. Amb l'expectativa, de viure una petita aventura, amb situacions, que ara no puc imaginar i que de ben segur em faran aprendre i créixer.
I un dubte, que no és si ho aconseguiré o no, això no em preocupa gens. El dubte és si la contractura a les costelles, em deixarà fer-ho. En aquests moments, està bastant bé, però no he fet net del tot. Tinc clar que és millor intentar-ho havent d'abandonar, que no pas quedar-me amb el dubte de si hagués pogut o no.
El matí del tercer dia, estaré a 20 km de l'inici, serà el punt de no retorn. Segons cregui oportú seguiré o tornaré cap a casa. Si cal, duré a terme petites variacions respecta al recorregut original, mantenint l'esperit original de l'aventura.
Tinc un sol objectiu, passar-ho bé, molt bé, fent bategar el cor a ritme de pedal.
L'aventura es podrà seguir dia a dia, a les xarxes socials:
facebook       twitter       instagram

Escrits de l'aventura en el bloc: