Propera aventura del 04 al 12/09/15 Via Augusta Catalana amb alforges

Prop de 1.000 quilòmetres, per gaudir en bicicleta amb alforges. No és un repte, és una aventura que tinc moltes ganes de viure.
L'escenari, la Via Augusta, al seu pas per Catalunya, anada i tornada, sortint des de casa. És a dir, Sant Feliu de Guíxols - El Pertús - Ulldecona - Sant Feliu de Guíxols.
En un màxim de 9 dies, tot i que ho tinc planificat per fer-ho en 8, tenir un dia de marge, sempre va bé.
La logística és molt simple. Pedalar i pedalar en solitari. Seguint les marques del camí i/o la traça del gps. Parant a on em vingui de gust. Dormint en hostals i hotels. Fent cada dia, abans o després de pedalar, els 10 km a peu del repte #El2015NoPucParar.
A la bici, hi duré tot el necessari, per aquests dies. Roba, equipament, material, reserva alimentaria etc.
Ho faig, perquè em ve de gust i per la meva ànima nòmada. Només tinc un dubte, la contractura que tinc a les costelles. Si cal abandonaré i no passarà res,  la Via Augusta, seguirà on està.
Queda una setmana per acabar de tenir-ho tot enllestit. A cada detall que preparo, més ganes tinc de viure uns dies a ritme de pedal.

Track previst +/-

Escrits de l'aventura en el bloc:

23/08/15 L'estat de l'ensopegada i el repte #El2015NoPucParar

Que és una ensopegada sinó una nova oportunitat per aixecar-se.
El passat diumenge 16 d'agost, mentre feia els 10 km del repte #El2015NoPucParar, en un tram amb pedres enporlanades, tal i com es pot veure en la foto. Vaig fer una ensopegada que em va portar a deixar part de la pell de les mans al terra. Alhora em va quedar el genoll esquerre inflat i una bona patacada a les costelles.
En tres dies el genoll tornava a estar perfecte, les costelles no.
La zona esquerra de les costelles, és el meu punt flac. Acostumo a caure d'aquest costat i m'hi faig mal. Res greu, només hi ha dolor, res trencat. Dolor d'aquell que no es nota durant hores i de cop i volta, en un gest quotidià et fa veure les estrelles.
No puc córrer. Toca caminar, no massa ràpid i per ferm regular, per evitar l'impacte al màxim.
En dos setmanes tinc vacances i la intenció de fer una aventura de bicicleta amb alforges. Si no estic prou recuperat no ho faré. Quan vaig acceptar el repte, vaig decidir que seria la meva prioritat, sobre qualsevol altre activitat esportiva i cal ser conseqüent, a més, ja tinc pla B, per si de cas.
Per sort res greu, només cal temps i paciència per estar recuperat del tot.
Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar
Pots ajudar als que ajuden, amb la teva aportació solidaria, mitjançant  el meu gra de sorra, moltes gràcies!

16/08/15 Travessia de Sant Feliu de Guíxols, des del caiac

Des del caiac, puc viure la travessia des de dins i des de sobre l'aigua, al costat dels que neden.
Permet palpar els nervis dels que volen fer un bon resultat i alhora observar les mirades perdudes, dels qui, la distància i el medi, els suposa un veritable desafiament.
Un cop iniciada, puc escoltar la respiració dels qui competeixen per ser els més ràpids, com esbufeguen, com volen estirar un xic més la mà per agafar més aigua, com volen fer les braçades més ràpides i com no deixen de mirar als del seu voltant per saber en quina posició estant i endavant per anar amb la direcció correcta.

Quan els primers ja són prop de l'arc, toca tornar enrere, per ser al costat  dels que no són tant ràpids. Veure la riuada de persones, acompanyada pel so de les braçades, enfilant cap a l'arribada, és espectacular, pell de gallina.
En breu em situo on més m'agrada estar, a la cua. Hi puc trobar un home de 83 anys, sense pausa va avançant. Al davant hi ha l'amic i company d'aventures muntanyenques, en Lluís Tuneu. Al darrere hi la Carol, en Josep i el cunyat, veïns del que escriu i que han  tingut  la valentia de fer la seva primera travessia.
Acaben els 1.100 metres i en breu, hi tornem a ser a la de 400. Puc observar tots els nivells, en pocs metres, els que volen ser els millors, els que la gaudeixen sense pretensions. Pares i mares que van amb els menuts i a la cua hi troba la situació contraria. Un fill, que acompanya el pare. Quin orgull, quan podem retornar una part del que ens han donat.
Ser al costat de la família d'aigua, en aquest tram de costa, que tinc tant endins, és un tot un privilegi. Per això no he nedat mai, aquesta travessia i per això no hi he faltat cap any, des que visc a Sant Feliu de Guíxols.
Fotos

08/08/15 Nedant l'ermita de Sant Sebastià en el pantà de Boadella

Nedant per nedar, entre muntanyes, en el pantà de Boadella.
Nedar amb amics, sense més pretensió que passar-ho bé, és una de les millors coses que es poden fer.
Nedo amb l'amic Jorge i en Joan, a qui vam coincidir nedant, justament en aquest pantà, ara fa tres anys, dues setmanes després que ens coneguéssim a muntanya. Tenim l'immillorable suport en el caiac de la Mónica.
L'aigua està molt calenta, a uns 26ºC, nedar a pell és quasi-bé una obligació.
És tot pau, tranquil·litat absoluta, nedem, parant per gaudir de la màgia d'aquest indret. Hi ha cabres, que ens observen mentre nedem, segur que pensen que estem el que elles són.
Anem a buscar el nostre premi, sabem que el pantà es troba al 62% de la seva capacitat. Creiem que veure'm l'ermita de Sant Sebastià, que allí es troba. No només la veiem, a més, pugem al damunt de la seva cúpula, nedem en el seu interior i acabem sortint per una finestra, espectacular! És com un viatge en el temps, flotant dins l'aigua.
Tornem, sense masses ganes d'acabar el recorregut. S'aixeca un xic de vent, que fa petites onades, fent més entretinguda la tornada.
Han estat uns 5.000 metres de diversió, entre amics, fent bategar el cor ràpid i assaborint el moment.

01/08/15 Travessia memorial Joaquim Gómez de Swim Emotions

Foto de Jorge Perez
Nedant per nedar, entre amics.
L'ocasió, la travessia no competitiva que fa en Johny en memòria al seu pare, que va marxar massa d'hora, una trobada esportiva i emotiva. Aquesta ha estat la dècima edició d'aquesta particular nedada. Feia anys que hi volia anar, per un motiu altre no podia, aquest any si.
Ens trobem a Badalona, on hi ha l'arribada. Som més de 100 participants, la diversió està assegurada. Anem amb tren fins a El Masnou. Més de 100 persones amb banyador i/o neoprè i xancletes en un tren és tot un espectacle.
En res estem a la platja de sortida. Abans d'entrar a nedar, cal fer la tradicional conga, espectacular veure tanta gent fent rotllana.
La sortida es fa esglaonada, per grups de nivell, com que sóc dels lents, em toca anar amb els primers, voldria quedar-me una estona més, m'ho estic passant molt bé.
El mar està encalmat, alguna onada llarga de marejol i poc més. Són 6.000 metres, anant de boia a boia, l'aigua està remoguda i no es veu el fons. El sol ens acompanya, tot i que en el tram final, els núvols sembla que vulgui tornar a descarregar pluja, com la nit abans.
Al acabar, avituallament o més ben dit esmorzar variat per tothom. Síndria, entrepans, galetes, brioxeria diversa, xips, de tot i molt. Hem vingut nedant i, si volem, podem sortir rodant.