30/07/15 Nedant amb lluna plena

Nedar amb amics és xulo, fer-ho una nit de lluna plena d'estiu, és màgic.
Sortida encara amb llum de dia, cel molt ennuvolat. La mar està un xic moguda, pel vent de component nord que ha estat bufant. Les onades són  un plus de diversió.
Resseguim el tram de costa que més coneixem, creuem el Freu. La punta de garbí està divertida, un cop entrem cap a Cala Vigatà tot canvia, està encalmant, com si ens esperes per a començar tots junts la festa.
Tots duem boies de natació, a les que  hi afegim un globus amb llum, que un cop es tanqui la nit, resulta molt útil per a ser vistos i localitzar-nos entre nosaltres.
La lluna està juganera i no es deixa més que entreveure.
Els últims 1.000 metres els fem ben de fosc, és genial.
L'aigua es va tornant negre, no ens veiem ni els propis braços al nedar. Al principi fa iuiu, al cap de poca estona, les sensacions de nedar a la mar, s'accentuen. Tot flueix i la ciutat de Sant Feliu  de Guíxols, s'aprecia encara més encisadora des de la mar. No cal tancar els ulls, per deixar-me endur per les sensacions de l'aigua salada a la pell, en la nit, les puc sentir amb més intensitat.
La lluna plena no es mostra amb tot el seu esplendor fins que estem compartint l'experiència, on millor podem estar, al voltant d'una taula.
Track Garmin Connect
Fotos

30/07/15 Cinquè aniversari del bloc

5 anys, 1.160 escrits en  aquest bloc. En el que explico un xic de tot i un poc de res.
Aquest 2015, entre el repte de fer 10 km a peu cada dia, #El2015NoPucParar, temes laborals i familiars, tinc menys temps del que voldria per dedicar a aquest espai. Per sort hi ha les xarxes socials, que no paren de créixer, gràcies a tots vosaltres. Entre tots els canals, hi ha més de 2.800 persones que poc o molt seguixen el dia a dia, mitjançant facebook, twitter i instagram.
Prova del poc temps, és fer aquest escrit 4 dies després del cinquè aniversari, que va ser el 26 de juliol. Avui el bloc té 5 anys i 4 dies.
M'encanten les xarxes socials, pel fet de la immediatesa i la interacció. Per la reflexió i els detalls, res millor que el bloc. Una piulada, entre fer una foto i escriure alguna cosa, ocupa minuts, un escrit al bloc, sol ser entre una i dues hores. Bloc i xarxes socials són un bon complement.
Donar-vos les gràcies, a tots i cadascú de vosaltres que amb cada visita, cada m'agrada, cada tuit, cada comentari dins i fora d'internet, em doneu suport. Moltes gràcies amics!!!

19/07/15 Baix Empordà en caiac. Tornada

El despertador sona molt d'hora, per tenir temps d'esmorzar, recollir-ho tot i sortir a navegar en l'última foscor de la nit. El vent bufa amb intensitat, la predicció deia que no hauria d'estar fent. M'adapto a les noves circumstàncies. Ho faig tot amb molta calma, per sortir a navegar amb la primera llum del dia.
A la que comença a clarejar, des de la platja, es pot intuir una mar mogudeta. Així és. Fins a les Illes Medes, el vent allevantat, ha deixat un poti poti de mar, onades curtes, de poca alçada, uns 50 centímetres, que no acaben de tenir direcció fixe, que fan navegar de manera molt pesada i  erràtica en el rumb.
Un cop estic sota la protecció de la Meda Gran, la mar es calma i fa de molt bon palejar. Aprofito que és d'hora per anar bastant obert.
Faig peu a Sa Tuna, un cafè sempre em ve de gust al matí. Aprofito les parades de Cala Pedrosa i de la Cala des Vedell, per gaudir de magnific dia de sol que fa. Agafant les ulleres, tub i aletes, per  jugar una estona amb els peixos.
El tram més complicat es creuar la bocana del port de Palamós, ho faig a l'hora de dinar, hi ha menys trànsit marítim. Just abans de fer-ho, la sort s'alia amb mi. Un iot de gran eslora, més de 20 metres, està apunt d'entrar, genial! Va de fabula, un cop estigui entrant, puc passar, doncs al anar molt a poc a poc, no aixeca onatge i al ser gran, pràcticament bloqueja la bocana.
La navegació és molt plàcida, fins arribar a casa, un xic de vent en contra i la mar com un plat.
Arribo realment esgotat  i molt content, amb la mirada plena de blau i de penya-segats que mai acaben, de racons i raconets que tinc ganes de tornar a veure. De paisatges que t'omplen quan els contemples i  et fan sentir que et falta alguna cosa quan els recordes.
Han estat 9h 42' en caiac per navegar 25 milles (46,3 km).
He navegat el Baix Empordà en dos dies, concretament en 35 hores, de les quals 18 hores i mitja he estat al damunt del caiac, per recórrer un total de 51.2 milles ( 94,9 km)
Track garmin connect
Entrada relacionada: 
18/07/15 Baix Empordà en caiac. Anada

18/07/15 Baix Empordà en caiac. Anada

Les primeres hores del matí, amb una mar tranquil·la i pastosa, sense gaires embarcacions són ideals per navegar. La barreja de veure sortir el sol i la il·lusió d'emprendre aquest petit ròssec de vida nòmada en caiac, fan que tot resulti molt màgic.
Hi ha calitja, que fa disminuir la visibilitat. Vaig molt arramblat a la costa, per seguretat, m'hi veig molt bé, cal minimitzar el risc de que no em vegin.
Faig una primera tirada, fins a la platja del Castell a Palamós, que és on comença la costa més bonica per navegar. Tinc una mar molt bona, vaig passant cales de pel·lícula i indrets de somni, navegant i navegant. La vida a 3 nusos es veu i es viu millor.
Poc abans de deixar enrere el majestuós cap de Begur, entra el vent de sud, tal i com estava previst. Parada a S'eixugador a dinar, nedar i fer una estona d'estiuejant.
Toca resseguit la llarga platja, que uneix Begur amb L'Estartit. Hi ha bastantes embarcacions, decideixo anar arran de boies. El vent a l'esquena i el marejol a favor, m'ajuden.
A la que deixo el port de L'Estartit enrere, la mar està un xic moguda i no paren de passar embarcacions de les que ensenyen la costa als turistes, se'm fa pesat, entro en una caleta molt petita per parar una estona i tornar-hi amb més ganes. Hi trobo gent apassionada de la muntanya i l'esport del Ripollès. No ens coneixem de res, però tenim un munt d'experiències en comú.
Cal seguir, fins on vull fer nit, Cala Ferriol. El tram fins arribar és preciós, parets verticals que mai acaben, a la que passo per l'espectacular pas pel mig d'una roca, La Foradada, sé que ja hi sóc.
A la platja no hi ha ningú, al davant, unes barques que també hi faran nit.
Estic content i cansat després d'estar 8h 44' dins el caiac per navegar 26,2 milles (48,5 km).  Trec tot el material del caiac. Canvi de roba. Muntatge de la tenda. Preparo el sopar i de seguida es fa fosc.
No puc evitar, estar una bona estona fora la tenda, només amb la llum de la lluna, mirant la mar i sentir-me la persona més afortunada del món. No tinc massa res,  res no em cal, mentre el cor batega ràpid, em sento feliç només pel fet de viure l'instant.
Track garmin connect
Entrada relacionada: 

11/07/15 Mirant al ulls la meva por a les alçades, a La Selva de l'Aventura

Tinc por a les alçades. Una por que em bloqueja, ja sigui en un terrassa d'un edifici alt o en un pas de muntanya.
Acompanyat de la meva germana, he decidit anar a La Selva de l'Aventura, per mirar la meva por als ulls, amb seguretat.
Un cop allí, ens col·loquen l'arnés i després de les explicacions del monitor, toca fer un petit tram de prova, per demostrar que hem entès com funciona i perquè vegin com ens desenvolupem.
Cal assegurar-nos i pujar per una escala fins a la plataforma d'un arbre. Per anar fins a una altre plataforma, situada a no més de 5 metres. Hi ha un cable pels peus i un altre cable a l'alçada del cap, on hi poso la politja, que  juntament amb els dos mosquetons que surten de les cintes de l'arnés que duc, fan que estigui subjecta.
Poso el primer peu i em bloquejo mentalment. Suor freda, em tremolen les cames i la boca em queda tant seca, que la llengua sembla de paper de vidre.  Gràcies a l'enorme paciència de l'Alex, el monitor i de l'exemple de la M. Teresa, la meva germana. Al cap d'uns minuts, no sé quants, una eternitat, avanço fins a la plataforma del següent arbre, on hi ha el segon tram d'aquesta prova. Hi ha una petita tirolina, encara estic més espantat, tot estarà en mans de les mesures de seguretat i de la gravetat. M'ho penso molt, massa, finalment faig el pas endavant i sorpresa... A la que estic del tot penjat, em sento segur i molt còmode, m'acaba de començar a canviar el xip.
Sota la supervisió del monitor. Inicio el primer tram del circuit, no vaig sobrat, em diverteixo, tot patint una mica. Hi ha tot tipus de passeres, unes més complicades que d'altres, per anar passant de plataforma a plataforma. Acabo el primer tram, anem cap al segon. Mentre pujo per una xarxa, em sento guanyador, m'he vençut a mi mateix, miro avall i no tinc por, pujo amunt i disfruto del segon tram del circuit, segueixo anant molt a poc a poc, amb poca traça i molt pendent de cada pas, per avançar amb fermesa.
Acabem el circuit i els responsables de parc, ens donen una gran alegria, ens deixen repetir el circuit de nou, moltes gràcies!! No ens ho pensem ni un instant i ja tornem a estar enfilats. Com ho gaudeixo. Amb molta cura i una mica més de soltura, sense anar sobrat en cap moment, vaig fent.
El millor és que tinc una sensació nova i estranya, molt estranya. Em sento còmode, dalt les plataformes a uns 5 metres d'alçada, camino pels ponts, miro avall i no em fa canguelis, em sento segur, quina sensació!
Per acabar la M. Teresa, vol fer la tirolina de 140 metres, jo no. Un cop allà veure la cara de la meva germana gran, que reflectia que sabia que s'ho passaria tant i tant bé, va fer que sense pensar-m'ho també la fes. Impressionant, començo a baixar, tot penjat per l'arnés i em sento comodíssim, tinc un xut d'adrenalina brutal, en els últims metres, m'acolloneixo, com s'embala, la frenada em dispara les pulsacions. Només tinc un pensament, vull repetir-ho i ho fem de nou, com ens divertim.
Sóc conscient que no he superat la meva por, sinó que simplement no he deixat que em dominés. Això obre portes, per a nous projectes i noves idees d'alçada. D'entrada el proper mes, toca tornar a la Selva de l'Aventura a fer el circuit més llarg.

04/07/15 El repte del Ter

Dels Pirineus a la Costa Brava, seguint el curs del riu Ter. 205 km de sensacions i un munt d'hores per gaudir emocions.
Sortida de Setcases, primers quilòmetres volant carretera avall. Al poc de començar, trobo dos companys de ruta l'Enric i el Sergi. A partir de Ripoll, fer un tram molt xulo, descobrint racons, sempre al costat del Ter, fins Manlleu. Parada a menjar, surto un xic abans que els companys per fer un banyet al Ter i tornar amb ells, la veritat és estic força estona en remull i al sortir crec que els tinc davant i apreto per atrapar-los, tot i que sense èxit.
Del Pantà de Sau, fins El Pasteral tinc el meu particular viacrucis. Temperatura a uns 40 graus, primer sense vent, després un ventet que crema la pell. Són 27 km, semblen una eternitat, traçat sinuós i paisatge preciós, però monòton. Sort d'una font a l'ombra que té una petita bassa d'aigua, on recuperar-me de l'intensa calor, és un oasi. La baixada fins al Pasteral, les rodes i l'asfalt semblen de velcro.
El carril bici, se'm fa molt ràpid, em sento a casa. Creuem Girona, per racons que desconeixia i que són molt interessants. Avituallament a Sarrià de Ter, on retrobo els companys d'aventura. Per seguir per camins tranquils.
Al km 140, tinc una caiguda tonta, molt tonta, patina la roda del davant en una mica de sorra fina. Rascades, i trompades varies, res greu.
De Colomers a Torroella, anem amb el sol a l'esquena, no podem evitar girar-nos, per admirar la postal en que estem fent bategar el cor ràpid. L'Empordà ens rep de gala.
Ja de nit, amb 10 minuts de pedalar amb frontal, després de 15h 21',  entrem a l'arribada. Quina rebuda!!
Aquesta prova és espectacular i té una qualitat humana fora de serie, des dels organitzadors, gent que pedala, els participants i sobretot els voluntaris, que ens ha fet sentir arropats i mimats, durant 205 km. Un repte per repetir!
Track Garmin Connect