28/06/15 Puja i Baixa de Begur

Diversió, amics i paisatges espectaculars, que més és pot demanar.
Acostumo a anar a marxes de llarga distància, aquesta  és de 15 km. A la Marnaton de Begur, vaig estar hores amb en Pere, un dels organitzadors. Només d'escoltar la passió amb que ho estaven preparant, va ser arribar a casa i fer la inscripció.
1.100 inscrits anticipats i encara hi havien les presencials, tot i ser-hi d'hora, hi ha ambient de festa grossa. Em trobo amb l'amic Andreu, que abans de començar em sorprèn dient que ho podem fer caminant, tot i que al cap de 2 segons, ja diu corrent, ara t'escolto! Decidim sortir abans de l'hora, per anar corrent més tranquils i gaudir amb més calma, no hi ha classificació, ni crono, un detall que m'agrada.
Comencem baixant, trobem un munt de persones que han fet com nosaltres.  Primer avituallament a la platja de Sa Riera, aigua i fruita fresca, quin luxe!
Pugem i baixem de nou, un tram amb molt d'encant, de nou a la platja, a Sa Tuna. Just abans, pintat a l'asfalt hi diu dutxa. Efectivament, un arc d'aigua per passar-hi per sota, s'agraeix molt en aquest dia d'onada de calor.
Seguim corrent, parlant, gaudint i enfilem cap al castell de Begur, preciós. De ben segur que en els propers anys, repetiré.
Han estat dues hores i mitja de passar-ho bé, mentre el cor bategava ràpid tot corrent.
Track garmin connect

27/06/15 Marnaton eDreams Sant Feliu de Guíxols, abalisant

Tinc una Marnaton preferida i com no pot ser de cap altre manera, és la de Sant Feliu de Guíxols, la de casa.
Al estar dins la travessia, sento una gran responsabilitat en tenir cura dels detalls a consciència. Com quan fas neteja a fons, perquè tens convidats i penses en que agradarà a cadascú i a tots.
El dia abans de la prova, tinc la sort d'estar on més m'agrada estar, al mar. Primer preparant el material i després abalisant. Col·locar les boies, pot semblar senzill, sobre el paper tot es veu molt clar.
Un cop hi ets, tot canvia. Tinc la sort, d'aprendre, de qui ha abalisat totes o pràcticament totes les travessies de Marnaton, en Miguel Rahola. Té una missió molt clara, fer que els nedadors gaudeixin de nedar, passant prou aprop de costa, per fluir en paratges de pel·lícula i que tinguin la sensació de volar muntanyes, mentre neden per damunt les roques plenes de vida.
És una tasca difícil, pots visualitzar molt bé on ha d'anar. Cal posar-hi un cap, que tingui a un extrem el mort que farà que no es mogui i a l'altre la boia, que també ha de dur un contrapés, que faci que quedi dreta. Tot mentre l'embarcació, no està mai del tot quieta.
Una travessia, és una gran feina d'equip, en que cadascú hi aporta la seva part, per a fer que tot surti rodó. Pensar que tots som persones que ens apassiona la mar, fa que fer una remullada, encara que curta, ens faci disfrutar a cada braçada.
El dia de la prova, em toca estar de nou al mar, que poc em costa de ser-hi. A la barca que fa el tancament, amb la de vegades que havia estat l'últim, quan vaig començar a fer travessies a mar obert, no se m'acut  millor lloc on estar.

21/06/15 Els sis ports, en bicicleta de carretera

Començo a pedalar de nit, a les 4:40, robant hores a la son.
En res començo a enfilar el primer port, Sant Grau. La pujada millor que la baixada, doncs són corbes tancades i amb sorra, que juntament amb la meva poca traça, fan que baixi molt tranquil.
En el tram arran de costa fins a Tossa de Mar, neix el dia. L'Alt de Terra Negra, el faig amb la fresca del matí.
De nou sóc al punt de sortida, deixo llums i la resta d'equipació nocturna, parada a fer un cafè i cap a Romanyà de la Selva. El port que més conec i més m'agrada. Seguidament toca La Ganga, el port de menys alçada del repte.
Dur quatre ports, té premi en forma d'esmorzar, pausat, sense presses, aprofitant per llegir el diari. Que tot i ser un repte, vinc a disfrutar.
Pujant Els Àngels, port de primera categoria, les vistes de l'Empordà son fantàstiques. És una ascensió curta i dura, accentuada per la calor. La baixada es fa llarga.
Toca enfilar l'últim port, Santa Pellaia. Les cames noten el desgast, pel desnivell i quilometratge acumulat. El corono amb sensació de triomf, una sensació que puc assaborir la resta del recorregut.
Un cop surto de Cassà de la Selva, per fer els últims 7 km fins a Llagostera, poble on he nascut. Em venen al cap records, de quan amb 12 anys, agafava l'Orbea de passeig i feia el triangle Llagostera - Cassà de la Selva - Caldes de Malavella - Llagostera, 20 km pedalant per satisfer  ànsies d'aventura, que tenia ja de petit.
I així és com acabo el repte, cansat de cames i feliç com un nen, que ha disfrutat de jugar una estona.
Entrada relacionada:
Repte pel 21/06/15 Els sis ports, en bicicleta de carretera

20/06/15 Etapa 30 de TCN (Travessia Catalunya Nedant), des del caiac

Aprofitant que els amics de la TCN (Travessia Catalunya Nedant), feien la seva etapa número 30, des de Cala Rovira de Platja d'Aro  fins Cala Jonca de Sant Feliu de Guíxols. He col·laborat fent suport des del caiac.
Hi he trobat molt bon ambient, a dins i a fora del mar. Que els que ho organitzen i els que neden, siguin part de la meva família d'aigua,  ha fet que m'ho passes molt bé. M'he sentit part de la diversió.
Era un travessia de caràcter no competitiu, doncs l'objectiu de TCN, és nedar tot el litoral català, no ser-ne els més ràpids. Al llarg del recorregut, fent parades per reagrupar els nedadors, també hi havia parades esporàdiques, per uns que esperaven als altres o per gaudir del múltiples racons que té aquest tram de Costa Brava. En aquestes parades nedadors i caiaquistes, érem un. Un grup d'amics gaudint de la mar.
Que a poc de començar, si afegís com caiaquista, l'amic Joan Cutrina, amb qui vam que quedar que ens trobaríem en el mar, ho ha fet encara més entretingut.
Al acabar, després de comentar la jugada amb els nedadors a l'avituallament de terra, ha començat la nostra particular diversió.
Gaudir, a palades, amb l'amic Joan, de navegar en un dia ventós i espectacular. Per assaborir la llibertat, que dóna el caiac. Per sentir-nos els amos del nostre temps, fent de cada instant un alè de vida. Navegant, nedant, a peu de platja, vivint sensacions salades.

Repte pel 21/06/15 Els sis ports, en bicicleta de carretera

137 km i 4.700 metres de desnivell acumulat.
L'objectiu és pedalar els sis ports de muntanya, que faig més habitualment en bicicleta de carretera. Per separat els he fet molts cops, tots junts, aquesta serà la primera vegada.
La dificultat no està en el quilometratge, uns 137 km, que tela. Si en el desnivell acumulat, calculo uns 2.350 metres de desnivell positiu, que em trinxaran les cames i com que sóc un patata baixant, tampoc els 2.350 negatius, seran un bicoca. Segurament fer-ho el 21 de juny,  el dia en que arriba l'estiu, tampoc ho farà més senzill.
Sinó estic errat, són tres ports de tercera categoria, dos de segona i un de primera. Serà un bon trenca cames.
La sortida serà des de Llagostera, anant a buscar Sant Grau, 472 metres d'altitud. Enllaçant un tram de costa fins a Tossa de Mar i  enfilant cap  a Llagostera de nou, passant per Terra Negre, 256 metres d'altitud. Pujant fins a Romanyà de la Selva,  324 metres d'altitud. Seguint fins a Calonge, per trobar de camí a La Bisbal, La Ganga,  211 metres d'altitud. Anant a buscar Madremanya per pujar el port més alt del repte, Els Àngels, 485 metres d'altitud. Camí de tornada al punt de sortida, un cop a Cassà de la Selva, pujaré i baixaré fent el mateix recorregut, Santa Pellaia, 358 metres d'altitud.
Serà al meu ritme, sense massa pressa, sense massa pausa. En solitari. A trànsit obert. Els avituallaments líquids, les fonts dels pobles i el sòlid, exceptuant el que dugui al damunt, el bar on pari a esmorzar. Quan passi per segon cop pel punt de partida, el km 40, aprofitaré per reposar i deixar material.
No tinc cap objectiu de temps, més que gaudir tota l'estona.
Nota tècnica, tant la distància, com els desnivells són estimats. Les altituds dels ports, varien segons les diverses fonts consultades.


Entrada relacionada:
21/06/15 Els sis ports, en bicicleta de carretera

18/06/15 #El2015NoPucParar a la revista A PROP

Escrit referent al repte, a la revista Aprop que publica la Fundació Oncolliga Girona. Un luxe poder aparèixer en aquest mitjà, on explica #El2015NoPucParar i la motivació del mateix.

Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar

Pots ajudar als que ajuden, amb la teva aportació solidaria, mitjançant  el meu gra de sorra, moltes gràcies!

06-07/06/15 Marnaton eDreams Begur, des de l'altre banda

Estar a l'altre banda, organitzant una travessia d'aigües obertes, és molt gratificant. Permet un grapat de coses que no puc viure, si només nedo. Segueixo estant a prop de la mar que tant m'apassiona, una mar que tantes emocions i sensacions m'aporta.
Puc ser part  la diversió d'altres nedadors, uns 750 a Begur. En aquesta ocasió, he estat part de l'equip que els ha muntat la pista de ball, delimitada per boies on persones i onades es fusionen, en una dansa, la música de la qual, només es pot sentir quan flueixes a l'aigua.
Treballant dur, per la seguretat dels participants, amb un gran dispositiu de persones que estem perquè tot rutlli a la perfecció. Cadascú fa la seva tasca, fent girar el gran engranatge que és Marnaton.
Aprenent, amb el regust de pensar que ho puc fer millor, amb ganes de seguir millorant.
Un gran premi, per les moltes hores que cal dedicar-hi, és estar amb contacte amb persones locals, que em desengrunen els secrets de la seva zona costera i em permeten observar amb la mirada de qui coneix la costa pam a pam. Mentre  descobreixo petites grans coses de mariners i pescadors.

08/06/15 Els que no volien veure el futbol, petita intervenció a Catalunya Ràdio

Petita intervenció telefònica al programa "El matí" de Catalunya Ràdio, conduit per Mònica Terribas. Parlant del que estava fent, en comptes de veure futbol, aquest dissabte.
A partir del minut 15, podeu escoltar la meva intervenció i les demés aportacions delss participants en el tema.
Els que no volien veure el futbol, a Catalunya Ràdio.
Entrada relacionada: 
26/04/12 No m'agrada el futbol!