25/04/15 Triatló Olímpic invers

Triatló amb ordre invers, és un dels entrenaments que més m'agraden.
En aquest cas, aprofitant que he de fer els 10 km del #El2015NoPucParar i que vull fer entrenament suau, de dissabte a la tarda, el faré de distància olímpica.
Primer córrer, amb les cames fresques, sortida des del gimnàs de Sant Feliu, per recórrer la línia de costa de la badia de la ciutat i acabar fent un tram, per una pista forestal. L'equilibri perfecte, mar i bosc.
Transició, a casa i de nou al punt de partida, el gimnàs. Per enfilar el tram de Costa Brava, que més m'agrada. L'he fet moltes vegades i encara el penso fer moltes vegades més. Perquè el tram que va de Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar, és tot un paradís, una paradís verd i blau, que permet respirar aires de terra i mar. En una carretera sinuosa, que  diuen que té 365 corbes, el cert és que totes i cadascuna d'elles, tenen el seu encant.

Sempre que vaig a Tossa, no puc evitar, d'anar a la seva platja, per admirar el seu castell, és tota una meravella.
La tornada, aprofitant que estic coneixent la nova bicicleta que porto, es fa curta. Poc transit i molta diversió, en un dia gris i ventós.
Transició a casa i de nou cap al gimnàs. Toca fer els 1.500 metres a la piscina. Al arribar-hi, trobo molts carrils ocupats, estant fent temes de tecnificació de natació. Per sort n'hi ha dos de lliures i amb un en tinc prou. Nedo, d'una tirada, gaudint de fer un xic tot i no cansar-me de res, al contrari.
Finalitzo, aquest triatló olímpic invers, amb més ganes de córrer, de pedalar i de nedar.
Track garmin connect   Córrer   Pedalar   Nedar

23/04/15 Feliç Sant Jordi

La nostra recompensa es troba en l'esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa.  - Mahatma Gandhi

11/04/15 100 km ruta de Calella

Foto gentilesa de Francesc Flotats
Córrer 100 km, per vegades que ho hagi fet, sempre és un repte. No sé quan, però sé del cert que tocaré amb els dits el cel i a estones baixaré en el més profund dels inferns. Aquesta ocasió no n'ha estat una excepció.
Nomes arribar, hi ha l'alegria de veure de nou, a la família de llarga distància. Som pocs, però ben avinguts, amb ganes de canya i diversió, som rivals, competim uns contra els altres, sense oblidar el més important, la passió que ens uneix i ens fa retrobar cursa rere cursa.
Prenem la sortida 16 participants. Surto ràpid, vull apretar molt al principi, per la mala predicció de vent de llevant que entrarà al migdia i ens farà la guitza.
Passo els primers 30 en unes 3 hores, em sento feliç i molt motivat. Prenc una mala decisió, paro a menjar i em senta fatal, com si m'acabes de posar una totxana a l'estómac, merda! Amb lo entrenat que tinc el menjar i seguir, però aquest cop no ha sortit bé. Paciència, passo una horeta caminant, la mala digestió acaba i torno a córrer.
El vent de llevant, ja ha entrat fent que l'anada sigui feixuga, en els moments de més intensitat, alterno caminar i córrer, per no desgastar-me inútilment. La tornada la faig corrent tota l'estona.
Van succeint les voltes de 5 km, en aquest circuit d'anada i tornada de 2,5 km, que és el passeig arran de mar de Calella. Em sento fort i els quilòmetres van passant sense masses estralls. El vent dissimula  la calor i cal hidratar-se molt bé.
Quan duc 18 voltes , 90 km a les cames. Veig que per molt que intenti córrer, vaig tant lent que no val la pena, millor caminar a bon ritme aquest últims 10 km, en que el sol ja ha marxat.
Acabo en 13h34', un bon resultat per mi. Amb la sorpresa que sóc cinquè, em fa il·lusió, mai havia tingut tant bona posició. És cert que érem pocs, no deixa de ser una cursa molt i molt dura, que no tothom s'atreveix a fer. També és cert que per aconseguir aquesta posició, calia ser-hi i acabar.
Tinc un altre motiu per estar content, aquest ha estat el repte número 20, de 100 km o més.
Track garmin connect

Entrada relacionada:
Proposta pel 11/04/15 100 km ruta de Calella

05/04/15 L'Entrebancada, cursa d'obstacles

Primera cursa d'obstacles de la meva vida. L'Entrebancada. De 6 km. Estic nerviós, l'organització no ha explicat quins són els entrebancs que trobarem pel camí, m'alleuja saber que sinó en puc o vull fer un, puc passar pel costat, amb una penalització en el temps final.
Som més de 300 participants, hi ha aire de festa. L'ambient és familiar, persones de totes les edats, gaudint un diumenge al matí. Trobo en Jimi, amic i company d'aigua.
Comença la cursa! Surto del darrere remuntant posicions, fins a trobar el meu lloc.
Primer obstacle, pneumàtics al terra, bales de palla per saltar i en tercer lloc, el més divertit. Un petit tram amb fang, que s'havia de passar a quatre grapes. Segueixo enfangat i amb un somriure. Arribo a l'obstacle més complicat, un túnel de cordes elàstiques, que s'havien de travessar, per dalt, per baix, per on podia, és fa llarg, no per difícil, sinó per l'entretingut que resulta cada pas.
Seguim corrent, cal creuar pel mig de rodes de tractor. Saltar una pila de palets. Córrer pel bosc, en un corriol amb obstacles. Xapotejar en un bassal de fang. Creuar  un contenidor d'obra, ple d'aigua. Trams encintats. Un barrera inflable amb festa d'escuma al mig. Tanques d'atletisme, amb l'al·licient de que et ruixaven amb una mànega, d'aigua fresqueta, que donava ganes d'anar més ràpid.
Quinze obstacles variats, que no deixen indiferent a ningú, aptes per tots els públics. Si hagués de posar un comentari negatiu a la cursa, és que de bé que ho he passat, se m'ha fet molt curta, massa curta.
6 km de diversió, en que acabo moll, enfangat, amb alguna ensopegada sense conseqüències i havent descobert un nou petit món, les curses d'obstacles, que de ben segur, ben aviat, torni a córrer.


Entrada relacionada:
Proposta pel 05/04/15 L'Entrebancada

03/04/15 1ª etapa de la Volta a Catalunya 2015, per lliure

Petit contratemps, just abans de marxar. La roda de darrera està desinflada, fa dos dies que va sortir del taller i porta la coberta nova. Paciència i a canviar la cambra. M'adono que la part on s'uneix la vàlvula amb la roda, s'ha desenganxat.
Arranco a pedalar, des de Calella, a les 9:15. Amb més d'una hora de retard, sobre l'horari previst. El primer tram, per la N-II fins a Mataró, hi trobo poc trànsit. Aquí fa un bucle, que em fa tomar al punt d'inici, per una carretera secundària, amb uns quants tobogans. A la que torno a la N-II, és un veritable bogeria de trànsit, al anar tard, he trobat de ple l'operació sortida, de Setmana Santa.
Camí d'Arbúcies, on paro a dinar. Trobo en Manolito, que està fent, com cada any, el seu repte de 190 km en bici, ha sortit a les 08:00. Porta 130 km i jo 76 km, una alegria trobar-lo. A partir d'Arbúcies el tram, puja i puja, per deixar els 300 metres d'alçada del poble, fins els 1.145 de Coll Fornic. Amb vistes que es graven a la memòria i pujades que mai acaben. On amb 138 km a les cames, em deixo endur baixada avall.
A Santa Maria de Palautordera, em perdo una xic, sinó no seria una aventura.
Són les 19 hores. Paro un moment per analitzar la situació. Físicament estic bé, prou sencer i m'ho estic passant de fàbula, Estic camí de Vallgorguina. Falten 28 km. Tinc uns 75/85 minuts de llum. És just. Cal apretar les dents per arribar amb l'última llum del dia. Ho puc fer!
Oh! No! La roda del darrera, fa aquella sensació tant horrible, de no anar recta, perquè he punxat. Penso en positiu, canvio la cambra i a males, segueixo pedalant i quan es faci fosc, puc acabar caminat, empenyent la bici, pel lateral per a vianants, de la N-II.
Bici cap per avall. Desmunto la roda. Trec la cambra punxada. Comprovo que no hi hagi cal element estrany, clavat a la coberta. Agafo la cambra i l'inflo una mica amb la manxa, no infla. Cap problema, agafo la segona cambra de recanvi, tampoc infla. Seria molta casualitat que les dues estesin malament, la manxa deu estar espatllada. Munto la primera cambra a la roda i hi connecto 1 dels 2 cartutxos de gas que duc, no s'infla. Penso en positiu. Desmunto i munto l'altre cambra i gas, de nou res. El gas surt pel costats. Penso que vaja desastre, manxa espatllada i no he sabut posar el gas.
Que hi farem, trucaré perquè em vinguin a buscar. Sense cobertura. Toca caminar uns 4 km, fins a Vallgorguina on truco i em venen a buscar, donant per acabada aquest repte, doncs s'ha fet fosc i no he pogut arribar.
L'endemà, tranquil·lament a casa, al intentar inflar les cambres. M'adono que no he estat ni jo, ni la manxa, ni el gas, són les 2 cambres que no s'inflen. Analitzant la situació, m'adono, que deu fer un mínim de 3 anys, que estaven al garatge, dins la seva caixa.
Com sempre en els meus reptes, ni guanyo, ni perdo, aprenc.
Track garmin connect pedalant
Track garmin connect caminant
Entrada relacionada: 

Repte per 03-04/04/15: 2 etapes de la Volta Ciclista a Catalunya 2015, per lliure

Durant dos dies, vull fer el recorregut de la primera i tercera etapa de la Volta a Catalunya 2015. Pedalant per els indrets en que els professionals han competit.
Això si al meu ritme, a trànsit obert, sense massa més pretensions que gaudir de les hores que estaré damunt la bici. 
Ho faré, si la condicions meteorològiques són favorables
Les dues etapes tenen rutes circulars i estan aprop de casa, conec en gran part l'itinerari, la logística és simple, com que passo per un munt de poblacions, on el cos ho demani, pararé, ja sigui a fer un cafè o a menjar un entrepà, l'únic temps de tall serà arribar abans que s'amagui el sol.
La primera etapa surt i acaba a Calella, té uns 185 km de recorregut. La faré seguint el traçat original de la prova. La segona etapa. és de 156 km, que allargaré fins als 165 km +/-, afegint recorregut i canviant l'ordre dels ports. Hi ha un moment que l'etapa, passa a uns 10 km de casa, per Romanyà de la Selva, allà l'aniré a trobar, retallaré el tram de dins de Girona, per aprofitar i iniciar l'etapa des de Sant Feliu de Guíxols.
Seran uns 350 km en 2 dies, als que cal sumar, que cada dia, tinc que fer els 10 km a peu, del repte, #El2015NoPucParar. Tinc la sensació que serà prou dur i divertit, perquè valgui la pena.

Entrada relacionada: