27-28/02/15 100 km amb la mar d'escalons, 25.000! Crònica d'un abandonament

Hi ha dies que surt tot rodó i vegades, com en aquest repte, que no.Durant la primera hora, m'acompanya l'amic Pere.
Són les 21:30 de la nit, la temperatura es prou bona, per alçades de l'any en que estem, uns 7 graus. Bufa un constant vent de tramuntana, que dóna sensació de fred, en els trams en que toca.
Corro on no hi ha escalons i camino en els trams d'escales. A la que duc 4 voltes, només 16 km, tot just han passat uns minuts de la mitjanit, prenc consciència que no, que avui no és el meu dia. No em fa mal res, ni tinc cap problema muscular, ni d'estomac, ni molèstia de cap tipus. Tinc una cosa pitjor, males sensacions,  no em sento a gust.
Decideixo seguir, fins com a mínim completar els 25 km, moment en el qual haure fet els 10 km del repte #El2015NoPucParar de dissabte. Penso que després ja decidiré si segueixo o no.
Les sensacions dolentes, van a pitjor. Estic angoixat, desmotivat per seguir, no tinc ni ganes de córrer, els últims quilòmetres els faig caminant a desgana. A la que duc els 25 km, ni ho dubto, cap a casa!
Que hagi tingut un dia dolent, només vol dir això, que he tingut un dia dolent, no cal buscar-hi grans explicacions, ni excuses per justificar-me. El que busco en els meus reptes, és que estiguin en el llindar del fracàs, en aquest cas, he arribat a aquest llindar, no passa res, forma part de les normes del joc. En cada partida que faig amb un repte puc guanyar o perdre, però sempre, sempre, aprenc, en aquesta ocasió, estic content, per haver-ho intentat i haver-ho deixat a temps.
Acceptar la derrota, no significa rendir-se. Ja estic buscant noves dates, en el mes de març i/o abril, per tornar-ho a intentar, doncs fer 100 km amb 25.000 escalons, és un repte que em ve molt de gust. 
Al final han estat 25 km amb 6.000 escalons, mirat fredament, no deixa de ser un bon entrenament pel repte.
Track Garmin Connect

Entrades relacionades:

27/02/15 Vídeo del recorregut dels 100 km amb la mar d'escalons, 25.000!

Escales costerudes i vistes espectaculars de la badia de Sant Feliu de Guíxols. Imatges que t'omplen la vista i l'ànima, hi ha part dels meus racons preferits, al costat de la mar.
Les imatges estan enregistrades el 8 de febrer del passat any 2014, en un dels entrenaments sobre el terreny. Dues setmanes abans de fer un repte semblant a aquest, tot i que més curt, va ser una marató amb 10.000 escalons.
Es pot veure el recorregut d'una volta, és a dir, sortida des de la platja principal, fins arribar a l'ermita de Sant Elm i tornada, trajecte que he de fer 25 vegades per aconseguir el repte. 

Entrades relacionades:

Repte pel 27-28/02/15 100 km amb la mar d'escalons, 25.000!

Una prova de 100 km arran de mar, urbana i dura com una de muntanya. Aquesta podria ser la definició d'aquest repte.
Un circuit d'anada i tornada pel mateix lloc, per completar 4 km, fent-ho 25 vegades fins assolir els 100 km. Té 500 escalons de pujada i els mateixos de baixada, que un cop fetes les 25 voltes, seran 25.000 escalons en total. De desnivell positiu en té uns 130 metres per volta, que un cop acabat el repte seran uns 3.250 metres de desnivell positiu i uns 3.250 més de desnivell negatiu, aproximadament. Si un cop fetes les 25 voltes, em faltessin metres per arribar als 100 km, faré un tram sense escalons, doncs els 25.000 ja estaran fets, fins a completar la distància.
El circuit és des de la platja principal de Sant Feliu de Guíxols, per després anar serpentejant i pujant al costat de la costa, fins a l'ermita de Sant Elm on hi ha el punt de gir, per tornar pel mateix camí. El punt d'inici serà on hi tingui aparcat el vehicle, que em farà d'avituallament i custodia de material.
La intenció és pujar i baixar  els escalons caminant i la resta del recorregut corrent. L'impacte de 25.000 escalons corrent, seria massa desgast pels meus genolls.
Per fer-ho un xic més difícil, per sinó n'hi havia prou, a més dels 100 km i els 25.000 escalons i afegiré la son. Son, perquè la sortida d'aquest repte serà el divendres a la nit, l'hora, un cop arribi de treballar, sopi i acabi de preparar els últims detalls, calculo que entre les 21 i les 22 hores.  Fent que passi la nit de divendres a dissabte sense dormir.
El càlcul de temps, per realitzar aquest repte, en cas d'aconseguir-lo, està entre 20 i 24 hores.
Tot i que les previsions meteorològiques són bones. si hi hagués pluja o molta humitat, deixaria el repte, doncs hi ha trams d'escalons on patinar i fer-me mal, seria molt probable. La predicció dóna pluja per divendres fins el migdia,, després ha d'entrar vent i sol, que si tot va com ha d'anar, eixugarà el recorregut.
En cas que en aquest intent no ho aconsegueixi, pel motiu que sigui, ho tornaré a intentar el proper cap de setmana que les condicions siguin favorables.


Entrades relacionades:
27/02/15 Vídeo del recorregut dels 100 km amb la mar d'escalons, 25.000! 
27-28/02/15 100 km amb la mar d'escalons, 25.000! Crònica d'un abandonament

21/02/15 10 hores nedant a piscina de 25 metres. Crònica

Hi ha reptes que sorprenen i aquest ho ha fet molt gratament, anant tot rodat.
Començo amb moltes ganes i ple d'energia, també amb dubtes i temors. Els primers 4.000 passen volant. 

Durant poc més d'una hora comparteixo carril amb dos triatletes francesos, sense anar a peus en cap moment.
Els primers 10.000 metres, la part fàcil de repte, els faig en poc més de 4 hores. A partir d'aquí, com era previsible, el meu ritme afluixa.
Mentalment em trobo molt còmode durant tot el repte. Físicament a partir de les 6 hores. tinc un xic de molèsties a l'espatlla, sobretot la dreta, res que m'amoïni, doncs no deixa de ser normal.
Als 16.350 metres, ve l'amic Sergi a nedar amb mi, fins al final, des del carril del costat. A estones intento seguir-li el ritme, no puc. Matemàticament tinc els 20.000 fets i em marco una nova fita, arribar i superar els 22.000 metres, amb 22.050 estaria més que content.
Duc 20.000 metres i queden 55 minuts, controlo el temps cada poca estona. En uns 24' faig els primers 1.000, tinc marge, no puc badar. A falta de 6 minuts per acabar el repte tinc fets els 22.000, genial! Em relaxo, per dedicar-me a gaudir els últims metres, no els conto, és igual, al rellotge només hi veig el temps que hi duc. Quan hi diu 09:59, faig els últims 25 metres, arribo i encara queden uns segons, és igual, no hagués tingut temps d'acabar una piscina més.
Surten 22.250 metres, ni en la meva millor previsió. Gaudits i viscuts amb intensitat, fent bategar el cor ràpid. Moltes gràcies a tots, pels ànims a través de les xarxes socials, amb al vostre suport, el cor encara ha bategat més de pressa.
Garmin Connect

Entrada relacionada:
Repte pel 21/02/15 10 hores nedant a piscina de 25 metres

Repte pel 21/02/15 10 hores nedant a piscina de 25 metres

10 hores nedant en una piscina de 25 metres, sumant el màxim de metres possibles.
Nedaré tota l'estona crol, no descarto un xic d'esquena per descarregar una mica. El que si duré, si les cames així ho reclamen, serà el pull bouy, que aporta flotabilitat, tot i que penalitza el ritme i la part superior del cos, doncs tot l'esforç l'han de fer els braços.
El repte, es desenvoluparà dintre de l'horari i el normal funcionament de les instal·lacions de la piscina, La Corxera. Si cal hauré de compartir carril amb d'altres usuaris, tot i que al ser un dissabte, sol estar bastant tranquil. La intenció és nedar de les 9 del matí fins les 19 hores de la tarda.
Per controlar i demostrar la distància, faré servir el garmin 910.
Faré totes les pauses que cregui convenient per menjar, beure i demés.  Les parades seran el màxim de curtes, per no perdre temps i nedar tot el que pugui. Com a pauta general, parada a beure cada 1.000 metres, des de dins l'aigua, sortir a menjar cada 2.000 i cada 4.000 anar fins el vestuari.
No tinc cap pretensió concreta, en quan a distància és refereix, més que nedar i nedar, tot i que espero passar els 20.000 metres.
Em trobo en un punt de forma, que no sé si em beneficiarà o perjudicarà, en quan a metres. Doncs em sento fort, físicament bé, estic entrenant a ritmes més lents que l'any passat, pel cansament acumulat de córrer cada dia 10 km, dins el repte #El2015NoPucParar. El que és segur, és que aprendré i em servirà pels dos propers reptes de piscina, que vull fer aquest 2015.


Entrada relacionada:
21/02/15 10 hores nedant a piscina de 25 metres. Crònica

15/02/15 El repte de la meva mare #El2015NoPucParar

La meva mare té un repte i jo un motiu més, per estar orgullós d'ella.
Quan vaig començar el repte de fer 10 km a peu, al dia, durant els 365 dies del 2015, #El2015NoPucParar, va sorgir la seva intenció de fer un dia els 10 km amb mi. Així ho vam fer el passat 18 de gener. Va ser la distància més llarga que havia caminant mai.
Durant aquesta caminada, em va fer una proposta, de les que et deixen sense paraules i et fan saltar el cor ben amunt. Va proposar de fer un cop al mes, els 10 km amb mi. En total 12 vegades durant el repte.
Avui, diumenge, acabem de fer el segon dia, el que pertany al mes de febrer i hem aprofitat per fer plans, sobre el recorregut del mes març.
És la confirmació que marcar-se reptes, no entén d'edats, ni de distàncies, només de ganes i de motivacions personals. Ja diuen que els testos s'assemblen a les olles, o en castellà, "de casta le viene al galgo". Moltes gràcies mama!!!

Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar

Entrada relacionada:
26/12/15 El repte de la meva mare, dins el #El2015NoPucParar
 

13/02/15 Sóc feliç

En un temps, en que sembla que cal explicar les penes i dir el que no som, ni tenim, per portar la contraria, dic: Sóc feliç
No és que visqui en un món ideal, ni de color de rosa.  Sóc conscient i gaudeixo del que tinc.
No visc de renta,
em segueix sobrant mes al final del sou. Tinc la sort de treballar, tot i que m'agradaria fer-ho menys hores al dia. Sóc molt afortunat de tenir una feina que m'encanta, no vol dir que no hi hagi moments en que voldria engegar-ho tot a dida.
Per desgracia no tinc al meu voltant, totes les persones que voldria. Si disfruto amb les que si hi són.
No és que no tingui maldecaps, és que els intento encarar els problemes, prenen decisions i trencant-me poc el cap, un cop assumida una determinació.
A nivell vital, faig les coses més m'omplen, les que, sota el meu criteri, valen la pena de debò, les que em fan bategar el cor ràpid. Faig reptes que em fan somiar despert, que al intentar-los em fan seguir imaginant i, sobretot, m'envolto de la gent que estimo.
Ho poso per escrit, per no oblidar-ho, per aquests moments en que un arbre no deixa veure l'immens bosc, tenir- ho ben present.

08/02/15 Entrevista al diari El Punt Avui #El2015NoPucParar

Que surti publicada una entrevista personal en l'edició dominical, d'un diari de referència, com és el Punt Avui, és tot un regal. 
De la mà del periodista Josep Bofill, hi podeu llegir una entrevista en que explico el repte #El2015NoPucParar, les meves motivacions per fer el que faig i un xic de mi mateix.
Moltes gràcies.
Entrevista en l'edició digital

Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar

07-08/02/15 24 hores a muntanya. Crònica

Les 24 hores a Muntanya d'Olot, són molt més que 24 hores a Muntanya caminant.
Són hores, per anar xerrant ara amb l'un, ara amb l'altre, per fer amics, per compartir aventures viscudes i somnis.
És l'oportunitat de gaudir indrets, aprop de casa i d'adonar-se que a La Garrotxa no ens l'acabem,  sempre hi ha quelcom per a descobrir.
Són sis etapes, en les que van marxant persones i també s'he n'incorporen de noves, apartant aire fresc a la visió cansada, per dur molts quilòmetres caminant.
És jugar una partida d'escacs al cansament i a la son, un joc en que guanyar o perdre no és l'important, el que val la pena és gaudir de jugar.
Permet sentir com la fred, en els dits de les mans, passant de notar la cremor freda i de tenir la sensació que explotaran des de dins cap enfora, per al cap d'una estona, tenir calor i pensar en treure's els guants.
És l'ocasió de gaudir de la festa que és superar-se a un mateix, amb els amics que van anar vinguen en diferents etapes.
Són moltes hores, de no anar al ritme que un voldria, sinó al de tots, ajuda a agafar consciència d'equip.
És afrontar situacions en que cal buscar l'actitud positiva i deixar-se endur per ella.
Ha estat la sisena vegada que he participat i completat aquesta prova, en que espero seguir participant molts anys més.
Són més que 24 hores a Muntanya, concretament en aquesta edició han estat 25 hores i mitja, per a completar 78 km de recorregut.
Tracks:  I  II  III  IV

Entrada relacionada:
Repte pel 07-08/02/15 24 hores a muntanya

06/02/15 Gener, primer mes #El2015NoPucParar

Com qui no vol la cosa, ja he fet 10 km diaris dels 31 dies del mes de gener. Només és una dotzena part del repte #El2015NoPucParar, tot i que ha passat un xic de tot.
L'inici va ser dels que es graven a foc en el cor, tenir amics que em van acompanyar durant la inauguració del desafiament, va fer-ho especial. El mateix dia, va sorgir el primer imprevist, mentre nedava al mar, una carícia d'una Pelagia noctulica, medusa que em fa molta reacció. A més de la picor rabiosa, mitigat per injeccions de cortisona. El pitjor, va ser no poder córrer, per la fricció de la roba en la pell inflada i vermella. Per sort, caminant vaig anar fent els dies següents.
La nit de reis, vaig poder gaudir plenament de la màgia, mentre tornava a córrer; el millor regal.
A partir d'aquí, planificant els quan, segons els dia, algunes vegades a les 5 de la matinada, per tenir el vespre per nedar, pedalar o per coses personals, d'altres a quarts de nou del vespre, per poder dormir més.
El dia 24, vaig fer un repte, 7 trams de 10 km, corrent, en diferents indrets de la província, per promocionar el run4cancer. El que havia de ser un repte, es va convertir en un premi, tot un regal pels sentits.
El final de mes, acabava amb uns dies amb febre, res greu, caminant amb tranquil·litat es va poder superar.
En números, el gener ha finalitzat amb 393,91 km a peu, 125 km en btt i 25.800 metres nedant.

Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar

01/02/15 Travessia No a la Fred, des de dins

Ser part de la diversió dels altres, és una gran responsabilitat. Així ho pensem des de l'organització, del Club Aquàtic Xaloc. Sobretot quan els participants en la travessia No a la Fred, que es fa a casa, són amics, companys de braçades i part de la família d'aigua.
Treballar amb persones que esdeveniment rere esdeveniment, estan al peu del canó, siguen els primers en arribar i els últims en marxar, juntament amb la resta de voluntaris, és tot un luxe.
Des de la meva feina a l'aigua, toca cuidar i mimar tots els detalls. Material de mar, recorregut, ubicació de les boies, coordinació. I un cop s'inicia la sortida, estar pendent de la meva tasca, des del caiac. Observar els que no porten rumb adequat, massa obert o massa tancat i ajudar-los a anar en la direcció correcta, perquè no facin metres de més i sobretot per evitar possibles perills, ja sigui anar excessivament a prop de les roques o entrar en zona de pas d'embarcacions.  És llavors, quan intento donar el millor de mi mateix.
Quan surt l'últim nedador del mar i finalment toco terra, la tensió s'esvaeix. Em puc barrejar amb els que encara estan a la platja i escoltar les seves impressions, veure per on podem millorar i que no se'ns ha acudit. En aquest moment em sento part de la festa.

01/02/15 #El2015NoPucParar al diari El Punt Avui

Petita ressenya en el diari El Punt Avui, en la seva edició dominical. Un autèntic luxe, sortir mencionat  i aparèixer en les fotografies d'aquesta gran  publicació. I encara més, fer-ho sota el titular: Valors i esports en acció. Moltes gràcies!
Notícia en l'edició digital

Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar