29/11/15 Nedant a pell, a 16.3 C

Nedar a pell, al mar, a finals de tardor i durant l'hivern, és genial. Però, no ens enganyen, costa un xic iniciar-se, més que no pas fer-ho. Cal superar petites barreres.
La primera i més important, la mental. D'excuses per no fer-ho, n'hi ha tantes com un vulgui trobar. D'excuses per si fer-ho, no en conec tantes, però són de pes. La meva excusa és que m'agrada nedar al mar i ja està, no cal donar-hi més voltes ni tombarelles, m'agrada nedar i per això nado, que sigui el mes de novembre o l'agost, no és més que una qüestió del pas del temps.
L'altre barrera, un cop estic davant la platja, és superar la mandra, si, fa mandra. Sé que un cop estigui nedant gaudiré de fer el que m'agrada, tot i això molts dies abans d'entrar, tinc mandra. Anar-hi acompanyat, ajuda molt, a més de fer-ho més divertit.
El pas més difícil, és entrar tot el cos a l'aigua. Hi ha diferents sistemes, el que aplica l'amic Sergi, entrada de cop i el que faig jo, un cop tinc les cames dins l'aigua em mullo el pit i la panxa amb les mans, per preparar-me per la temperatura en la qual, al cap de res, estaré immers. Un cop tinc tot el cos a dins, hi ha uns instants, en que la fred, fa que sembli que em falti l'alè, només cal estar tranquil i en res ja puc agafar el ritme de respiració normal.
Ara duc uns cinc anys, nedant tot l'any sense neoprè, tot i que me'l poso sempre que ho crec convenient. Al principi eren uns 3 minuts els que tenia fred, ara no arriba ni al minut, que ja em sento còmode. No és que no noti la fredor de l'aigua, és que m'agrada sentir-la.
Cal ser conscient de les pròpies limitacions i no excedir-se d'estona dins l'aigua, perquè al sortir hi ha la part més delicada. Un cop surto de l'aigua, intento tenir  la jaqueta el més aprop possible, em poso la roba, el més ràpid que puc i l'últim que em trec és el gorro de natació. Tot i sortir bé de l'aigua, cal ser ràpid, per evitar perdre més temperatura i agafar calor ràpidament. El destemplament del cos, de vegades, no és durant, ni immediatament després, hi ha cops que arriba un cop a estem secs i vestits, per la temperatura corporal que hem perdut.
Aquest diumenge, amb en Sergi, hem nedat una hora amb la mar a 16,3 C. Amb un mar agradable, amb solet, que ajuda molt i fa que poguem gaudir del fons, tenint la sensació de nedar per damunt de petites muntanyes, observant com centenars de peixos van a la seva. La part fosca, d'avui, ha estat compartir la mar amb meduses. Una de les quals m'ha fet la meva carícia 23 d'aquesta gelatina, que no em fa perdre la meva passió per les aigües obertes.