07/09/15 Via Augusta Etapa 4 Sant Andreu de la Barca - Cambrils

De nou toca llevar-me a les 4 de la matinada per fer els 10 km del repte #El2015NoPucParar.
Enfilo el Pont del Dimoni de Martorell, amb vistes molt industrialitzades, un cop passat Gelida, tot canvia, el paisatge, ja es transforma en camps i camps de vinyes.  Trobo la carretera en obres i un accident, que em fan perdre molt temps.
La calor va fent acte de presència. Pedalo primer per bastants quilòmetres d'asfalt, que es fan molt pesats, per després deixar-lo i anar per camins agrícoles en molt bon estat i plens de vida.
En un poblet petit, en una plaça solitària, paro a dinar un entrepà, assentat en un banc, em sento ric, tinc el que no es pot comprar, em sento a gust i gaudeixo el moment.
El cansament acumulat i la son, es deixen sentir, fent dels quilòmetres fins a Tarragona ciutat, tinc un petit calvari mental. La jornada té més de 120 km de pedaleig, pel cap hi circulen mals pensaments, que no podré, que que estic fent, penso en abandonar i marxar cap a casa, estic animicament fotut.
En llargues distàncies, es passa molts vegades de tocar el cel amb els dits a caure en un pou en que no es veu la sortida.
Amb els anys he aprés, que tenir mals pensaments, a vegades costa d'evitar, que sentir-me feble no és dolent i el que el més important és que mentre penso, no deixi de pedalar, d'aquesta manera, tard o d'hora les coses negatives queden enrere i vaig avançant.
Un cop a Tarragona, em sento de nou ple de forces i ànims per menjar-me el món. A la que estic a Salou, tot i que el meu destí és Cambrils, ja tinc la sensació que he aconseguit l'etapa d'avui. Pedalo pel carril bici, del passeig del mar, com un turista més, estic amb les mans buides, per rebre el que la Costa Daurada em vol donar.
Un cop a l'hotel, com cada dia, miro les previsions per l'endemà i sembla que tocarà fer servir l'equip de pluja.
Escrits de l'aventura en el bloc: