27/06/15 Marnaton eDreams Sant Feliu de Guíxols, abalisant

Tinc una Marnaton preferida i com no pot ser de cap altre manera, és la de Sant Feliu de Guíxols, la de casa.
Al estar dins la travessia, sento una gran responsabilitat en tenir cura dels detalls a consciència. Com quan fas neteja a fons, perquè tens convidats i penses en que agradarà a cadascú i a tots.
El dia abans de la prova, tinc la sort d'estar on més m'agrada estar, al mar. Primer preparant el material i després abalisant. Col·locar les boies, pot semblar senzill, sobre el paper tot es veu molt clar.
Un cop hi ets, tot canvia. Tinc la sort, d'aprendre, de qui ha abalisat totes o pràcticament totes les travessies de Marnaton, en Miguel Rahola. Té una missió molt clara, fer que els nedadors gaudeixin de nedar, passant prou aprop de costa, per fluir en paratges de pel·lícula i que tinguin la sensació de volar muntanyes, mentre neden per damunt les roques plenes de vida.
És una tasca difícil, pots visualitzar molt bé on ha d'anar. Cal posar-hi un cap, que tingui a un extrem el mort que farà que no es mogui i a l'altre la boia, que també ha de dur un contrapés, que faci que quedi dreta. Tot mentre l'embarcació, no està mai del tot quieta.
Una travessia, és una gran feina d'equip, en que cadascú hi aporta la seva part, per a fer que tot surti rodó. Pensar que tots som persones que ens apassiona la mar, fa que fer una remullada, encara que curta, ens faci disfrutar a cada braçada.
El dia de la prova, em toca estar de nou al mar, que poc em costa de ser-hi. A la barca que fa el tancament, amb la de vegades que havia estat l'últim, quan vaig començar a fer travessies a mar obert, no se m'acut  millor lloc on estar.