09/05/15 Marnaton de Barcelona. Des de dins

Per segon any, visc la Marnaton de Barcelona  formant part de l'organització de la prova.
Poder estar i aprendre amb un equip de persones que tenen passió per la natació, és tot un privilegi. Ser part de la diversió de la família d'aigua, un veritable luxe.
A les sis de la matinada, iniciem la feina o més ben dit, continuem on ho varen deixar els companys d'equip que, el dia abans, van iniciar els preparatius de la travessia.
Al igual que el 2014, estic al punt de gir de la prova, que popularment anomenen "perejil". Primer cal portar-hi tot el material, un cop fet, els tres, comencem a a crear l'espai de pas. El que diferencia que  el muntatge ho faci gent que neda o gent que no neda, està en els petits detalls, aquells que no es veuen, es perceben.
Detalls, com que l'avituallament estigui en un punt, que no molesti el pas dels qui no es volen parar. Que entre la catifa del cronometratge i les balles, hi hagi prou espai, perquè cap peu descalç es doni un cop i prou aprop, perquè ningú passi sense marcar. Com que l'amplitud de l'entrada, faci còmode l'arribada i la sortida porti el rumb adequat fins la propera boia.
Abans, es treballa a contra-rellotge, amb la calma de tenir la major part de cosetes previstes.
Durant, hi ha més tensió, tots volem que els participants es diverteixin i surti tot bé, el dia de sol i bona mar, ens hi ajuda.
Després, cal desmuntar, és una festa en el moment que els convidats  han marxat. És recollir, carregar, transportar i desar material.  Una tasca dura, que té celebració, quan al finalitzar, acabem tots, a on millor s'assaboreixen els premis, al voltant d'una taula.