13/02/15 Sóc feliç

En un temps, en que sembla que cal explicar les penes i dir el que no som, ni tenim, per portar la contraria, dic: Sóc feliç
No és que visqui en un món ideal, ni de color de rosa.  Sóc conscient i gaudeixo del que tinc.
No visc de renta,
em segueix sobrant mes al final del sou. Tinc la sort de treballar, tot i que m'agradaria fer-ho menys hores al dia. Sóc molt afortunat de tenir una feina que m'encanta, no vol dir que no hi hagi moments en que voldria engegar-ho tot a dida.
Per desgracia no tinc al meu voltant, totes les persones que voldria. Si disfruto amb les que si hi són.
No és que no tingui maldecaps, és que els intento encarar els problemes, prenen decisions i trencant-me poc el cap, un cop assumida una determinació.
A nivell vital, faig les coses més m'omplen, les que, sota el meu criteri, valen la pena de debò, les que em fan bategar el cor ràpid. Faig reptes que em fan somiar despert, que al intentar-los em fan seguir imaginant i, sobretot, m'envolto de la gent que estimo.
Ho poso per escrit, per no oblidar-ho, per aquests moments en que un arbre no deixa veure l'immens bosc, tenir- ho ben present.