31/12/15 Últim dia del repte #El2015NoPucParar

Quantes emocions en tant poca estona. És l'últim dia del repte i estic nerviós, per tothom ja el tinc a la butxaca,  per mi fins que el gps no hi surtin el 10 km, no estarà, no es pot dir blat, fins que està al sac, ben lligat, venut i cobrat.
Primer cal muntar la festa, dues hores abans de la sortida, ja estic ajudant als voluntaris que amb el seu esforç fan possible la Sant Silvestre Ganxona.
Quan falten trenta minuts, surto a "escalfar" o més ben dit a fer 2 km, perquè la cursa és de poc més de 8 i el repte és de 10 km. M'hi acompanyen bons amics. Un cop fets, toca anar al punt de sortida, a compartir l'espera, amb els més de 200 participants.
Patam! Inici de la cursa. Corro sense presa, si amb ganes d'arribar, sense ritmes alts, si amb el cor disparat. M'acompanyen més amics encara, en Pere, l'Andreu, en Rafa i l'Àngel, em sento la persona més rica del món, calers no en tinc, amics per compartir la vida si.
Estic en un núvol, el quilòmetres passen ràpid, fem les dues voltes del circuit i el gps marca els ansiats 10 km, uff quin descans! Segueixo i trobo a les dues persones amb qui em fa especial il·lusió compartir aquest final de repte, la mare i la germana, amb qui he compartir molts dies i que han adaptat els compromisos familiars per donar cabuda a aquest repte, moltes gràcies!
Acabem els tres caminant, agafats, gaudint el moment, assaborint el batec ràpid del cor, orgullós del que acabo de fer i encara més orgullós de les dues persones que m'acompanyen.
Aquest repte ha costat molt, molt i molt. Ha durat un any, la determinació ha estat clau per aconseguir-lo i la voluntat que em forja el caràcter, ha sigut decisiva.
No puc acabar el repte, sense tenir ben present totes les persones que m'han recolzat, les que ja coneixia, les que he conegut durant aquest any i totes les persones que esteu a les xarxes socials amb els vostres missatges de suport m'heu ajudat, per tots vosaltres, de tot cor, moltes gràcies!!!

Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar
Durant aquest mes de gener, encara pots ajudar als que ajuden, amb la teva aportació solidaria, mitjançant  el meu gra de sorra, moltes gràcies!

31/12/15 Bon any 2016


30/12/15 V Travessia dels Nassos. 3.650 metres nedant a pell

Des que l'aigua del mar va començar a estar fresqueta, entre en Sergi i el que escriu, varem decidir  nedar 3.650 metres a pell, a finals d'any,  dintre la nostra particular Travessia dels Nassos.
Ho hem fet el dia 30, les prediccions no massa bones pel dia 31, onades carregades i dia possiblement tapat. En un recorregut dissenyat per en Sergi.
Abans d'entrar fa vent, que vaticina que la cosa es pot complicar.
0 metres. Entrem a nedar sense gaire vacil·lació, anem per feina, creuem la badia de Sant Pol, a Sant Feliu de Guíxols, per anar a buscar la Punta del Cap Mort.
1.350 metres. Punta del Cap Mort hi arribem amb relativa bona mar i unes vistes aquàtiques espectaculars.
1.900 metres. De nou estem apunt de tornar a creuar la badia direcció la Gavina, els 15.0C de l'aigua del mar es deixen notar.
2.650 metres. El creuament, s'ha complicat un xic, les onades de costat, són més altes conforme avançàvem. Anem direcció la Punta d'en Pau
2.910 metres. A cada metre costa més anar endavant, les onades venen cada vegada més carregades i per efecte de l'aigua freda, la mà s'engarrota i els braços perden forces. Decidim girar un xic abans del pas entre roques, si estessim frescos jugaríem una estona amb les onades, però duem més d'una hora a 15.0 graus i la seguretat és el primer.
3.210 metres. Estem a uns 100 metres de la sortida, fem un tram més per l'interior de la badia, fins a l'alçada de la Taverna del Mar, millor estar aprop de la costa.
3.320 metres. Em trobo una gelatina lila, la que tant mala reacció em fa. Penso en girar cua i abandonar. Decideixo seguir, és la primera que  veig i ja no em queda res. Vigilo i vigilo el que tinc al davant i el que poc venir per l'efecte de les onades.
3.520 metres. De nou una altre medusa o la mateixa, no ho sé. Que maca que és i quin mal que arriben a fer les seves carícies. Per sort no topem.
3.650 metres. 1 hora i 24 minuts dins la mar i el repte el tenim a la butxaca. Ha costat, hem lluitat, hem petit i hem vençut.
Acabem, com més ens agrada, fent un cafè amb llet.
Cròniques anteriors edicions de la Travessia del Nassos: 2011 / 2012/ 2013 / 2014

Proposta pel 31/12/15 Últim dia de #El2015NoPucParar a la Sant Silvestre Ganxona

El final del repte, el dia 365, no podia ser de cap altre manera, a casa, al costat de la mar que tant m'aporta i que tants dies ha estat testimoni mut del repte. Tinc moltes ganes que arribi el moment, no només per acabar el repte, sinó per compartir-ho amb els amics, fent el que ens agrada, córrer. 
Al fer-ho dintre una prova organitzada, és la millor manera que hi pugui venir tothom qui vulgui.
La Sant Silvestre Ganxona l'organitza per vuitè any consecutiu, el Club Aquàtic Xaloc, el club en el que estic. La sortida tindrà lloc a la Rambla Vidal (Sant Feliu de Guíxols), a les 18:00 hores. Aquest dijous 31 de desembre.
El circuit és de 4,4 Km, en que es pot fer una volta (4,400 km)  o dues (8,800 km) Es pot fer corrent o caminant, és una cursa de caire popular,  sense classificacions.
Amb xocolatada i rifa al final de la cursa per tothom.
Més informació: Club Aquàtic Xaloc


Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar
Pots ajudar als que ajuden, amb la teva aportació solidaria, mitjançant  el meu gra de sorra, moltes gràcies!

28/12/15 100X100, 100 series de 100 metres a piscina

En els últims mesos estic tocant poc la piscina. Nedar poc, no deixa que no tingui il·lusions d'aigua. Fer un 100 X 100, aquest 2015, n'era una d'elles.
Ho faig casa, amb amics, que és com millor s'està. Som 6 i ens dividim en 2 carrils, som en Sergi, en Manolito i el que escriu en una banda i al costat l'Anna, en Jose i en Jorge, tenim el suport de la Monica.
Parlem de fer-ho a 2'15", que vol dir que el que sobri de temps, un cop nedem els 100 metres, ho tenim de descans. A la primera serie, anem tant sobrats que passem a fer-ho a 2'00", uff! que malament! per sort a la serie 11, ja tornem al ritme inicial. Fins els 1.500 metres no acabo de trobar bones sensacions, al principi em sento desfondat.
Cada mil metres, anem fent relleus, per anar un dels tres davant i la resta poder a anar a peus, peus que no agafo ni 25 metres seguits, se me'n van a cada moment, estan molt forts. Els metres es van sumant, entre riures a cada pausa, mentre el rellotge, incansable,  ens dóna un i un altre cop la sortida.
Als 6.000 metres, parada i sortida de la piscina, menjar i de nou a dins la piscina que hi falta gent. La meva manca d'entrenament, la supleixo amb un petit ajut tècnic, duc un banyador de neoprè, un current, que em proporciona flotabilitat a les cames i em fa mantenir una posició correcta, de braços vaig justet, noto com vaig baixant el ritme.
En l'última serie, en Sergi fa els últims 25 metres a papallona, quina fera, m'ho penso i prefereixo ser conservador, acabo esprintant, donant-ho tot, a crol.

Sent sincer he de dir que m'ha costat i que en molts moments pensava que no ho aconseguiria, al estar entre amics tot ha estat més fàcil i divertit.
Track Garmin Connect, de lo just que anava em vaig oblidar d'encendre el garmin, en tres series
Track Garmin Connect d'en Sergi, aquest si està complet.

27/12/15 Entrevista a la ràdio, al programa Via Verda. #El2015NoPucParar

Que divertit poder explicar el que un fa amb passió, cada dia, durant aquest any, per la ràdio. Al programa Via Verda, conduït per en Josep Maria Cano. 
Com podeu comprovar escoltant l'entrevista, m'ho he passat molt bé, espero us agradi. 
Moltes gràcies amics per difondre per les ones el repte. 

Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar 
Pots ajudar als que ajuden, amb la teva aportació solidaria, mitjançant  el meu gra de sorra, moltes gràcies!

26/12/15 El repte de la meva mare. Aconseguit!

La meva mare ha aconseguit el seu repte! I n'estic molt, molt i molt orgullós!
Per iniciativa pròpia, des del mes de gener, un cop al mes, hem fet junts #El2015NoPucParar, el meu particular repte de fer 10 km al dia, durant tot l'any 2015. Sent la persona que més vegades m'ha acompanyat en aquest repte, sense desmerèixer les altres, les quals m'han ajudat sent-ne part i n'estic molt content d'haver fet camí, poder compartir amb la mare aquest repte, fent 12 dels 365 dies junts, sens dubte és el millor premi.
I l'ultim dia, ha estat especial, a proposta seva, hem fet la Cursa de Sant Esteve de Llagostera, poble on viu i d'on sóc fill, per primera vegada s'ha posat un dorsal. Hem gaudit el trajecte, juntament amb la meva germana, el dia ens ha acompanyat i els records familiars dels indrets per on hem passat també.
Falta poc per acabar la meva part, mirant enrere, tinc un munt de records i aquests 12 dies estan entre els millors. Moltes gràcies mama!
Jornades en que hem fet camí junts:
01 Dia 018 18/01/15  02 Dia 046 15/02/15 03 Dia 060 01/03/15 04 Dia 116 26/04/15 05 Dia 143 23/05/15 06 Dia 175 24/06/15 07 Dia 201 20/07/15  08 Dia 241 29/08/15 09 Dia 269 26/09/15 10 Dia 276 03/10/15 11 Dia 312 08/11/15 12 Dia 360 26/12/15


Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar
Pots ajudar als que ajuden, amb la teva aportació solidaria, mitjançant  el meu gra de sorra, moltes gràcies!

25/12/15 IV Copa Nadal Ganxona

Des de fa quatre anys, el dia de Nadal, no seria Nadal, sense nedar una estona al mar, amb amics, a la badia de Sant Pol, a Sant Feliu de Guíxols, sense banyador, sense presses, sense més pretensió que fer el que ens apassiona, nedar en aigües obertes.
L'aigua es trobava a uns 15,1 C, per diferents circumstàncies, feia quasi tres setmanes que no entrava al mar, la mandra al començar hi era.
Al inici hi ha dues coses que costen. Primer, costa trobar el moment, a la platja tot xerrant, els minuts van passant, fins que algú decideix fer el primer pas. El segon que costa, és entrar tot el cos, les cames és molt fàcil, la panxa ja costa més i el moment de tenir la cara dins, és el més difícil, sé per experiència que en un minut i mig ja estaré bé, però fa mandra.
Passat els primers minuts, tot canvia, gaudim dels secrets amagats dins del gran blau, mentre els ens observen els  passants del camí ronda, que resseguim dins l'aigua. 
El sol no ens ha acompanyat, la mar si. Poca onada, que ens ha permès de gaudir dels secrets de la Punta d'en Pau i del seu petit pas entre roques. 
Ni una medusa, genial! A la tornada s'afegeix l'Andreu, parlem dins l'aigua, com si ens trobéssim al mig del carrer.
Han estat 1.300 metres, sortim molt bé, sense massa fred, resulta curiós constatar com ens hem anat adaptant a la fredor, a copia d'anys.
Acabem, com mana la tradició, la nostra particular tradició, fent un cafè amb llet, posant-nos al dia i pensant en nous projectes.
Track Garmin Connect
Cròniques edicions 2012, 2013 i 2014

19-20/12/15 24 hores d'atletisme. Crònica

24 hores donant voltes en una pista d'atletisme, sembla una bogeria. Una bogeria que entenem els que sentim passió per l'atletisme i la llarga distància. No hi ha desnivells, ni vistes espectaculars al fer un cim, hi ha germanor, entre els que estem a dins i els que estan a peu de pista. Amb uns podré creuar impressions o parlar una estona, amb d'altres ens unirà la complicitat d'estar fent bategar el cor ràpid, en el mateix lloc. 
Som un centenar de corredors d'arreu, una quarta part de catalans, una altre quarta part de la resta d'Espanya i la meitat del resta Europa. Em sento un privilegiat, per poder compartir pista amb l'elit de l'atletisme d'ultrafons.
El primer terç de la prova, el faig corrent i tot com una seda, fins que un dolor al genoll, em diu que prou de córrer, cap problema, segueixo caminant, no vull forçar gens. La nit és molt llarga, per sort en aquesta edició, no fa gaire fred. A més hi ha el caliu de l'organització, la gent de corredors.cat, ens fan sentir els protagonistes de la festa, d'aquesta gran festa de solidaritat i superació que munten any rere any i que per molt que a altes hores de la matinada, pensi que aquesta és l'última vegada, sé del cert que hi tornaré, tantes vegades com pugui.
Durant la foscor, el refredat dels últims dies, em fa veure la seva pitjor cara. Per sort no tinc febre. El dolor del genoll, ha passat a ser una molèstia, que em recorda que millor que camini.
Són quarts de cinc de la matinada i a la volta 229, faig els desitjats 100 km. En aquest moment decideixo anar cap al proper objectiu, les tres maratons, em falten només 26,6 km, la son i el cansament acumulat no m'ho posen gens fàcil.
Les hores passen lentament, mentre vaig fent voltes i voltes. Fins que a l'última hora, conscient que tinc els 126.6 a l'abast, camino ràpid, vull assegurar l'objectiu. A un quart d'hora d'acabar la prova, ja ho tinc fet. El recinte es va emplenant de gent que ve a veure el final, amics, familiars i algun que altre corredor que ha hagut d'abandonar, que no es vol perdre aquest moment màgic.
La megafonia diu que falten cinc minuts, doncs a córrer, trec les forces de l'energia que m'envolta, esprinto, corro com si el món s'acabes en aquest precís instant, el cor batega amb força, els ànims de la gent m'acceleren, em sento poderós, em sento l'amo de mi mateix. Sona el final, recupero l'alè, em cauen llàgrimes d'emoció, tot amagat rere les ulleres de sol.
He tinguts moments de debilitat i estones en que les pors em venien a trobar, no he parat i les he deixat enrere. Deuen haver quedat en alguna de les 294 voltes que he fet, en algun lloc dels 128.764 metres que he recorregut.

18/12/15 Objectius per les 24 hores d'atletisme

Tinc dubtes, molts dubtes del que hi vaig a fer a les 24 hores d'atletisme.
El que sé segur és que vaig a viure aquesta gran festa de l'atletisme, que tant i tant bé organitza, cada any, la gent de corredors.cat.
El no haver fet net del refredat i haver tingut febre fins fa tot just tres dies, fa que no les tingui totes, sobretot, pel fet que la prioritat no és el que fagi aquest cap de setmana, sinó el que tinc que seguir fent dilluns, el #El2015NoPucParar, els 10 quilòmetres diaris, durant aquest any.
Tinc molt clar que la prioritat és #El2015NoPucParar, doncs avui faré el dia 352 i no puc tirar per la finestra tota la feina feta fins ara.
Per això, si completo les 24 hores o no, dependrà de les sensacions que tingui. Mentalment serà una decisió dura, hauré de tenir el cap fred, per no deixar-me endur per les ganes de continuar, ni per les pors.
Aniré fent pas a pas, per objectius i un cop aconseguit, avaluaré i decidiré si segueixo o no. Els objectius seran: 10 km, mitja marató, marató, 6 hores, marató i mitja, dues maratons, 12 hores, 12 hores i 10 km, 100 km, 3 maratons i 24 hores. Tot i que l'ultrafons és en part imprevisible i pot passar qualsevol cosa.
El que si sé és que m'ho passaré bé, molt bé!

Entrades relacionades:
Repte pel 19-20/12/15 24 hores d'atletisme 

19-20/12/15 24 hores d'atletisme. Crònica

15/12/15 Entrevista conjunta amb Jorge Perez, de les 24 hores nedant, al bloc de Marnaton

http://marnaton.blogspot.com.es/2015/12/entrevista-con-joaquim-verdalet-y-jorge.html
Per anar a l'entrevista només cal fer un clic a la imatge
Entrevista publicada al bloc de Marnaton, on, conjuntament amb en Jorge Pérez, expliquem els detalls del repte de nedar 24 hores a piscina. Espero que ho passeu tant bé llegint-la, com nosaltres ens hem divertit  fent-la.
 
Entrades relacionades:

06/12/15 6 hores de Calella, crònica d'una gran jornada

 
Quan tot el que pot anar bé, va millor.
Vaig a la cursa sense més pretensió que passar-ho bé, fent el que m'agrada, córrer. Ni he entrenat especificadament per la prova, més enllà dels 10 km diaris del repte #El2015NoPucParar, no he fet res més a peu, ni tampoc em vull fondre, que en 13 dies, participo a les 24 hores d'atletisme en pista i cal guardar ganes de córrer.
Som pocs i ben avinguts, prop d'una trentena, la majoria habituals a aquest tipus de cursa.
La prova consisteix en córrer, en un passeig 1,5 km d'anada i tornar pel mateix lloc, tantes vegades com puguem en les 6 hores que dura.
L'ambient és relaxat i molt bo, abans de començar la competitivitat es deixa per durant la cursa, abans i després, som companys de passió i d'aventures.
Vaig corrent i em trobo bé, molt bé. Només petites molèsties als peus i als genolls, derivades de fer repetitivament el mateix pas, el recorregut és pla, pla, res fora del normal.
Ens anem saludant, animant i comentant cosetes, mentre ens trobem de cara o ens anem avançant. Quasi bé tota la cursa, la faig amb Pere, com que sóc de rotllo fàcil i no callo, que millor que parlar amb un bon amic.
Els quilòmetres van passant prou ràpids. Avança el matí, el passeig s'omple de gent en el mercat d'encants i la calor, de la mà de l'humitat es fa notar.
N'hi ha que han de deixar-ho, d'altres deixen de córrer, són les normes del joc, en que la major victòria és estar a la línia de sortida i donar-ho tot.
Al acabar, després de córrer 47,05 km, en que m'ho he passar molt bé, el millor! No només comentar la jugada, mentre ens fan l'entrega de copes, sinó acabar al voltant de taula, dinant. Un dinar senzill, ple de quilòmetres i quilòmetres, de curses fetes i de projectes per complir. Envoltat de gent que viu i sent l'ultrafons com a part indispensable de la seva vida, gent tant gran, que em fan sentir petit, petit, un luxe compartir carrera i taula.
Track Garmin Connect

29/11/15 Nedant a pell, a 16.3 C

Nedar a pell, al mar, a finals de tardor i durant l'hivern, és genial. Però, no ens enganyen, costa un xic iniciar-se, més que no pas fer-ho. Cal superar petites barreres.
La primera i més important, la mental. D'excuses per no fer-ho, n'hi ha tantes com un vulgui trobar. D'excuses per si fer-ho, no en conec tantes, però són de pes. La meva excusa és que m'agrada nedar al mar i ja està, no cal donar-hi més voltes ni tombarelles, m'agrada nedar i per això nado, que sigui el mes de novembre o l'agost, no és més que una qüestió del pas del temps.
L'altre barrera, un cop estic davant la platja, és superar la mandra, si, fa mandra. Sé que un cop estigui nedant gaudiré de fer el que m'agrada, tot i això molts dies abans d'entrar, tinc mandra. Anar-hi acompanyat, ajuda molt, a més de fer-ho més divertit.
El pas més difícil, és entrar tot el cos a l'aigua. Hi ha diferents sistemes, el que aplica l'amic Sergi, entrada de cop i el que faig jo, un cop tinc les cames dins l'aigua em mullo el pit i la panxa amb les mans, per preparar-me per la temperatura en la qual, al cap de res, estaré immers. Un cop tinc tot el cos a dins, hi ha uns instants, en que la fred, fa que sembli que em falti l'alè, només cal estar tranquil i en res ja puc agafar el ritme de respiració normal.
Ara duc uns cinc anys, nedant tot l'any sense neoprè, tot i que me'l poso sempre que ho crec convenient. Al principi eren uns 3 minuts els que tenia fred, ara no arriba ni al minut, que ja em sento còmode. No és que no noti la fredor de l'aigua, és que m'agrada sentir-la.
Cal ser conscient de les pròpies limitacions i no excedir-se d'estona dins l'aigua, perquè al sortir hi ha la part més delicada. Un cop surto de l'aigua, intento tenir  la jaqueta el més aprop possible, em poso la roba, el més ràpid que puc i l'últim que em trec és el gorro de natació. Tot i sortir bé de l'aigua, cal ser ràpid, per evitar perdre més temperatura i agafar calor ràpidament. El destemplament del cos, de vegades, no és durant, ni immediatament després, hi ha cops que arriba un cop a estem secs i vestits, per la temperatura corporal que hem perdut.
Aquest diumenge, amb en Sergi, hem nedat una hora amb la mar a 16,3 C. Amb un mar agradable, amb solet, que ajuda molt i fa que poguem gaudir del fons, tenint la sensació de nedar per damunt de petites muntanyes, observant com centenars de peixos van a la seva. La part fosca, d'avui, ha estat compartir la mar amb meduses. Una de les quals m'ha fet la meva carícia 23 d'aquesta gelatina, que no em fa perdre la meva passió per les aigües obertes. 

22/11/15 Voluntari en 47 ocasions

De que serveix haver fet de voluntari en 47 proves. Apart de la satisfacció d'ajudar i intentar ser part de la diversió dels participants, per aprendre molt.
La majoria de proves en que he estat com a voluntari, he estat implicat amb l'organització. Majoritàriament no és durant la prova fer una tasca concreta, que també, sinó de preparar el dia abans o setmanes abans, segons el cas, tots els detalls d'una determinada àrea de la prova, juntament amb moltes altres persones que ho fan possible.
La gran majoria, són proves d'aigües obertes, també hi ha alguna cursa, triatló i aquatló. Habitualment, perquè és on em sento millor i on puc aportar més experiència, les meves tasques són vinculades amb la mar, col·locació i recollida de boies, guiatge des del caiac, gestió avituallaments en ruta, coordinació d'efectius marítims, seguiment de la travessia en embarcació tancant travessia o el que hagi calgut, tinc la sort que no em cauen els anells.
M'agrada el fet de treballar multitud de detalls, amb diferents persones, amb diferents punts de vista, per fer que el dia de la prova tot estigui apunt. Per desgracia, no sempre he encertat. Durant l'esdeveniment sento una gran responsabilitat, per la confiança que fan vers l'organització, totes les persones que hi participen.
En els 11 anys que fa que participo en proves esportives, n'he disputat unes 150. El fet de conèixer com funciona des de dintre em fa ser més crític i sobretot més agraït amb les persones que hi treballen.
Alhora he fet 70 reptes autogestionats, amb l'experiència apresa. 70 entre els quals, n'hi ha 9 que han durat 2 dies seguits, 6 que han durat +/- una setmana, 1 de 100 dies i el més ambiciós, en quan a duració, #El2015NoPucParar, que dura tot aquest any 2015. Segur, segur, que sense l'experiència que m'ha aportat viure proves de dins, no em muntaria els meus reptes.
Per mi, és la manera més autèntica de viure la meva passió per l'esport. Participar, per gaudir, treballar-hi, per aprendre i crear reptes, per no deixar de somiar. Gaudir, aprendre i somiar, la millor combinació.

13-14/11/15 24 hores nedant a piscina, lluitant per una il·lusió

Fer un repte és divertit, fer-ho ben acompanyat és genial!
M'he hagut de llevar a les 5 del matí per fer els 10 km a peu del repte #El2015NoPucParar, per després treballar i finalment a les 16 hores començar el repte de nedar 24 hores.
Amb el Jorge compartim carril tot el repte, la majoria d'hores sols i a estones amb més gent, fins a sis persones més. Anem fent la nostra estratègia, una parada a beure des de dins la piscina i a la parada següent, sortida a menjar i demés.
Fins les 12 de la nit, són 8 hores de bon fer, entre riures amb en Jorge, parlant amb la família Marnaton, que estan organitzant el repte i saludant els amics que van venint a aquest acte solidari, les hores i el metres van passant.
A les dues de la matinada, duc 10 hores i 24.000 metres. Durant les 14 hores restants, fent 1.500 metres/hora, a un ritme que per mi és còmode, de 2:30, em queden  20 minuts cada hora per parar a menjar i beure, surt la marató, el meu gran objectiu, els 42.200 metres.
Arriba les 5 de la matinada i tot canvia, de cop em sento cansat, molt cansat. No és cap "pajara", ni mental ni física, estic bé d'ànims, he menjat i begut suficient, no tinc excessiva son, però no tinc forces, sento com les cames com tremoloses, decideixo fer-les descansar fent servir un pullboy, no funciona. Durant prop de dues hores, veig com les forces afluixen i afluixen, segons m'expliquen després, arribo a nedar a 3:40!
Hi ha un instant en que mentre faig la braçada amb el braç dret, un cop el tinc tot dins l'aigua, a l'alçada de la vista, tinc una sensació que no havia tingut mai nedant, sento com mentre intento enfonsar el braç, l'aigua l'empeny cap amunt, el que em passa només té una explicació, estic esgotat. Molt a contracor decideixo abandonar el repte, m'he esforçat al màxim i no ha pogut ser. He nedat 28.250 metres.
Els motius, un bàsicament, en els últims tres mesos, he fet només 15.000 metres nedant repartits en 6 sessions. Una ensopegada corrent primer i una caiguda forta en bici al cap d'unes setmanes, em van tenir contracturat de costelles, abans d'iniciar aquest repte, tot just  feia 26 dies que  podia tornar a nedar. Amb aquestes condicions era conscient de les meves possibilitats, prefereixo una i mil vegades no haver-ho aconseguit, que penedir-me de no haver-ho intentat.
Entre pitus i flautes a les 8 del matí, aprofito per anar a fer els 10 km del repte, #El2015NoPucParar, ho tinc que fer,  m'anirà bé, em tocarà l'aire i aixis podré estar present a les 4 de la tarda, un cop acabi en Jorge. Vaig a pas de tortuga, tot i parar a fer un cafè a mig caminar, hi estic dues hores i mitja en moviment, mitja hora més del que tardo els dies que vaig més tranquil.

Estic content pel resultat i per haver lluitat fins al final i haver sabut parar a temps de no fer-m'hi mal.
Torno a la piscina i em sento orgullós, molt orgullós del meu amic, cunyat i germà d'aigua, Jorge Perez, que ha aconseguit nedar 50.050 metres durant les 24 hores a piscina, la meva més sincera i profunda admiració.
Dades garmin connect

Entrades relacionades:

Repte pel 13-14/11/15 24 nedant a piscina per Pro-Activa, pels que salven vides 

12/11/15 A 24 hores per les 24 hores nedant a piscina per Pro-Activa, pels que salven vides

Poc més de 24 hores per intentar completar 24 hores nedant en piscina, tinc un nus a la gola i l'estómac em fa un salt cada vegada que hi penso.
Fent un exercici de sinceritat he de dir que tinc poques probabilitats d'aconseguir-ho. Els que em coneixeu podeu pensar que, mentalment, estic relativament habituat a reptes d'aquest calibre, cap repte és igual, tot i que l'experiència ajuda. El problema el veig sobretot amb els braços. Des del mes d'agost, només he nedat aquestes tres últimes setmanes, tirades curtes, no més de 3.000 metres i en dies alterns. La part que em fa dubtar més,  és que físicament aguanti, sense fer-m'hi mal, el gran avantatge és, per contra, estar descansat de braços i amb moltes ganes de nedar.
M'he preparat el millor que he sabut i pogut. He treballat tècnica a piscina, pautes d'alimentació adequades abans d'un gran repte, visita al fisio, per tenir el cos en optimes condicions. He dormit tant com les obligacions laborals, personals i familiars m'han deixat.
El fer-ho envoltat de la família de Marnaton, organitzadors i nedadors, ho farà de més bon portar. La motivació de fer-ho per a Pro-Activa, per ajudar als que salven vides, m'hi ajudarà i molt. A més, no estaré sol, en l'intent de nedar 24 hores, m'hi acompanyarà el meu bon amic, cunyat i germà d'aigua, en Jorge Perez, que estic convençut que ho aconseguirà i amb un bon resultat en quan a distància recorreguda.
Els dos, el dia de la prova, divendres treballem. Ell es llevarà, com cada dia, a les 4:30 de la matinada, jo puc dormir un xic més, fins les 5:00, doncs he de fer els  10 km del repte, #El2015NoPucParar,  seran caminant per guardar el màxim de cames per nedar. Un cop acabi, a treballar a Girona ciutat fins a quarts de dues, dinar ràpid, anar fins a Mataró a buscar en Jorge i sense perdre temps cap a la piscina de La Salle a Barcelona, on a les 16 hores començarem a nedar amb l'intenció d'estar-hi, sense dormir, fins el dia següent a la mateixa hora.
No serà gens fàcil. Tindrem cansament, son i el factor de nedar en un lloc desconegut, però que no deixa de ser una piscina. Sempre parlo en nom propi, però puc assegurar que els dos, pensem igual, que el pitjor fracàs seria no intentar-ho i la millor victòria donar-ho tot fins al final de les nostres possibilitats.

Entrades relacionades:
Repte pel 13-14/11/15 24 nedant a piscina per Pro-Activa, pels que salven vides

05/11/15 #El2015NoPucParar a Diari de Girona

Entrevista a la secció Contracorrent, publicada a la contraportada del Diari de Girona. Ha estat molt divertit fer aquesta petita entrevista amb el periodista Albert Soler.  En el dia 308 del repte. Espero ho passeu tant bé llegint-la com jo fent-la. Moltes gràcies!
Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar

Repte pel 13-14/11/15 24 hores nedant a piscina per Pro-Activa, pels que salven vides

Nedar 24 hores en una piscina, una il·lusió, que en breu intentaré fer realitat.
L'oportunitat ve la mà de Marnaton, on hi col·laboro sent part del gran equip humà que fa possible les travessies d'aigües obertes. En un esdeveniment solidari, on la causa, no podria ser més escaient, recaptar fons per ajudar als que ajuden, a Pro-Activa, que des del setembre estan a Lesbos ajudant als refugiats que arriben a la costa grega.
No és el meu millor pic de forma nedant, ni de lluny. Degut al repte de fer 10 km a peu cada dia, #El2015NoPucParar, he tingut menys hores per la natació, a més si ajunta una caiguda en bici, que m'ha tingut sense nedar, fins fa tres setmanes.
Segurament fer aquest repte, sense un entrenament planificat, estructurat i específic d'uns quants mesos, sigui una bogeria, però a les persones que ara anomenem refugiades, la vida els ha canviat avui per demà, sense avís i creuen un mar, amb les mans buides i el cor ple d'esperança, millor motivació per no parar de fer braçades no puc tenir.
Durant 24 hores, Marnaton oferirà entrenos, classes de tècnica i qui vulgui podrà nedar per lliure, per sumar braçades i donatius per Pro-Activa, per a que continuïn salvant vides.
Hi vaig amb diferents objectius. El primer i més important de tot, gaudir de l'experiència. En segon terme estan els metres que vull aconseguir. M'agradaria superar els 33.850 metres, que és màxim que he nedat mai i que els vaig fer en piscina el 2014. Mentiria si digués que em conformo, voldria arribar als 40.000 metres i posats a demanar, fer una distància de marató, és a dir, 42.200 metres. Tot i que per sobre els objectius i les il·lusions, hi ha el no fer-mi mal en l'intent.
Serà tot un repte en majúscules i alhora un bon regal d'aniversari, doncs l'endemà, el 15 de novembre, faig 41 anys.
Tinc molt clar, que el més probable és que no ho aconsegueixi, malgrat tot, el pitjor error seria no intentar-ho.
Més informació de les 24 hores non-stop a Marnaton


Entrades relacionades:
12/11/15 A 24 hores per les 24 hores nedant a piscina per Pro-Activa, pels que salven vides
13-14/11/15 24 hores nedant a piscina, lluitant per una il·lusió 
15/12/15 Entrevista conjunta amb Jorge Pérez, de les 24 hores nedant, al bloc de Marnaton 

27/10/15 300 dies de #El2015NoPucParar

Sumant un dia rere l'altre, avui ja estic en el que fa tres-cents del repte #El2015NoPucParar. Content d'haver arribat fins aquí, ha costat molt i encara queda per endavant.
Ha costat robar hores a la son, llevar-me a les cinc de la matinada, per fer 10 km abans d'anar a treballar, perquè després tinc un compromís, o vull nedar o vull fer qualsevol altre cosa, costa bastant. Inclús en una ocasió, un dissabte, anava a una cursa de btt de 200 km i em vaig aixecar a la una, o el que és el mateix, vaig dormir dues hores justes. Quan ho faig al vespre, després de treballar, hi ha ocasions que el meu màxim desig és acabar per gaudir d'una estona de relax abans d'anar al llit.  Per feina, acostumo a estar fora de casa unes 12 hores, de 8 de matí a 8 del vespre, uns dies una mica menys, altres una mica més.
A més cal tenir en compte que hi ha hagut dies de tot, de calor, de fred, de vent, de pluja intensa, dies de mal de panxa, de cagarrines, de refredats, de febre, d'imprevistos de tota mena i al tenir-ho molt planificat, no tinc marge de maniobra. En un any, passa una mica de tot.
No puc negar, que les dificultats d'aquest repte, de fer cada dia 10 km a peu, les vaig valorar abans de decidir-me a fer-lo. La conclusió era que seria prou dur perquè valgués la pena i fins el moment no vaig errat.
Queda poc i alhora molt. Falten 65 dies dels 365 totals, el pico i prou. Al mateix temps el desgast psicològic és gran, físicament acostumat al volum que demana la meva passió la llarga distància, fa que no hi tingui cap problema. Mentalment és dur, és carregar una petita llosa, que fa que els dies tinguin 23 o 22 hores i calgui estar organitzant constantment el meu temps i prioritzant les coses a fer, amb la sensació que tot es va acumulant.
Toca no abaixar la guàrdia i seguir lluitant per aconseguir aquesta il·lusió en forma de repte. 


Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar
Pots ajudar-me en aquest repte, amb la teva aportació solidaria, mitjançant  el meu gra de sorra, moltes gràcies!

24/10/15 Cap Norfeu. Sisé aniversari

Si hi ha un lloc i un moment on va començar la meva passió per les aigües obertes, aquest instant és sense lloc a dubte, la travessia del Cap Norfeu del 2.009. Una travessia que fa anys que no es fa de manera organitzada i que uns quants amics, nostàlgics i guardians d'aquell esperit de nedar per nedar, intentem recuperar almenys una vegada l'any.
Uns  van fer el recorregut clàssic i un altre grup va fer anada i tornada. Una mar encalmada i un sol tímid els va acompanyar durant el trajecte.
La nedada la vaig viure de prop, però des de terra, tot caminant, en bona companyia, pel Cap Norfeu, una experiència que em va encantar, fins el moment l'havia nedat en varies ocasions, veient la seva grandesa des de l'aigua i ara estava gaudint la mar des de l'alçada.
No he pogut nedar, tot just fa una setmana que he tornar a fer braçades, després d'una parada de més de dos mesos per contractura a les costelles. Cal ser conscient de les limitacions i no anar més enllà del que toca.
El que si he pogut fer, és iniciar, amb una remullada de 500 metres, la temporada de nedar en aigües, ja no tant càlides, la mar estava a uns 17.5 graus. Volia nedar més.  Una Pelagia Noctiluca, es va creuar en el meu camí i em van venir el record de les quatre que em van acariciar, just fa sis anys i decideixo tornar a la platja.
Nedar el Cap Norfeu és impressionant, compartir-ho amb amics és encara molt millor.

Imatges i crònica: travessia Cap Norfeu 2009

18/10/15 Rodes massisses Tannus, primeres impressions

Porto tres sortides amb les Tannus i la meravellosa certesa que no puc punxar. És genial!
La bicicleta de carretera la veritat punxa poc, això si quan ho fa és un pal canviar la càmera.
Aquest any, al adquirir una bici de carretera millor, tenia clar que volia posar-hi solució. En principi hi volia posar tubulars, las llantes que duc admeten aquest sistema, però al conèixer les rodes massisses Tannus i llegir molt sobre les mateixes per internet, em vaig decidir per elles.
Cal tenir en compte que sóc un ciclista patata, dels que pugen lents i baixen a poc a poc. Pel meu pes de més de 75 kg, duc el model Slicks en la versió Hard que simula una duresa de 8.5 bar.
A la roda del darrere no noto res, a la del davant, si pedalo dret, la noto amb més pressió del que estava acostumat, la duia a uns 7.5 bar, tot i que no em suposa cap problema.
Una diferència, és la de no patir pels sotracs de la carretera, el "llantazo" ja és història. Al igual d'oblidar-me del fet de comprovar la pressió de les rodes abans d'iniciar la sortida.
La bici en conjunt no pesa més. D'entrada les Tannus pesen més que una coberta normal. Cal tenir present que substitueixen la coberta, la càmera, la càmera de recanvi, la manxa o el gas per inflar i les eines per desmuntar/muntar. Tinguen en compte tot plegat, he tret un xic de pes a la bici.
He llegit per molt foros, que s'agafa molt a l'asfalt i això fa que en velocitats superiors als 25 km/h, redueix fins en 2 km/h +/- la velocitat, en el meu cas, m'importa poc aquest aspecte de la velocitat, no competeixo, al contrari m'agrada que s'agafi en les baixades. Com que sóc un ciclista dels que van a passeig, no he notat res en aquest aspecte.
El rendiment m'atrau. El fabricant parla de 6.000 quilòmetres, com que no es por estripar, és més fiable que els duri, hi ha qui parla fins i tot de més, temps al temps hi ho sabré.
Cada coberta de carretera val 65 euros més muntatge, que se'n va a uns 140 euros el joc, no és barat, tot i que tenint en compte el que valen les llantes de carretera amb un xic de perfil, no són molts diners.
A dia d'avui, n'estic encantat. La gran diferència, per mi, és la tranquil·litat de saber que no punxaré. Quan hi dugui més quilòmetres, faré un nou escrit per explicar com m'hi trobo i que en penso.
Més informació: Tannus

Repte pel 19-20/12/15 24 hores d'atletisme

Cinquena participació en les  24 hores d'atletisme, que es realitzen a les pistes de Can Dragó i organitza corredors.cat. Les espero amb ganes i tan bon punt estigui recuperat de la contractura que arrossego a les costelles, les començaré a preparar amb il·lusió.
No hi vaig a buscar cap resultat en concret, si tinc l'objectiu d'assolir les tres xifres, fent 100 km, sobretot hi aniré amb moltes ganes de passar-m'ho bé, corrent en família.
A primera vista, un pot pensar que és de bojos fer voltes a una pista durant 24 hores seguides, que millor a la muntanya o en un trajecte més ampli, però córrer en pista tot són avantatges.
A cada volta, a poc més de 400 metres, puc beure, puc menjar, no em cal portar res a sobre. Hi ha un espai, per l'avituallament personal i les coses de cada participant, que em permet tenir a mà el que necessiti, agafar-ho i deixar-ho quan em vagi bé. Tinc el lavabo a cada volta.
A cada pas per la línia de sortida, puc saber la distància que porto recorreguda amb exactitud, mitjançant les pantalles que així ho indiquen. Cada tres hores canviaran el sentit de la marxa, així és fa més distret. Tot i que no la vull fer servir, hi ha una zona per descansar i dormir, sempre està bé tenir opcions.
El públic, tot i que normalment no n'hi ha massa, pot veure l'evolució de la cursa en tot moment i animar constantment, no només en un punt d'una muntanya perduda.
Abans o després uns m'avançaran i jo n'avançaré a d'altres, ens podem veure les cares i comentar la jugada, compartirem alegries i penes, em fa sentir més que una competició, és una gran festa de l'esport.
Els més competitius, poden controlar als rivals més propers i fer la seva estratègia.
Penso que tothom, hauria de provar de córrer en aquesta gran desconeguda, que per molts que és la pista, en aquesta prova ho posen fàcil, hi ha diferents distàncies: 5.000, 10.000, mitja marató, marató, d'eliminació, curses de 6, 12 i 24 hores individuals i hi ha l'opció de fer les 24 hores per equips des de 2 a 24 corredors, un  munt de modalitats perquè tothom pugui participar.
Tenim l'excel·lent organització de corredors.cat, que són un 11 sobre 10, ens mimaran i tindran cura de fins l'últim detall, perquè nosaltres només ens hagem de preocupar de fer els que ens agrada, córrer.
Més informació i inscripcions: corredors.cat
Cròniques anteriors participacions: 2010, 2011, 2012 i 2013


Entrades relacionades:
18/12/15 Objectius per les 24 hores d'atletisme 
19-20/12/15 24 hores d'atletisme. Cròn 

10/10/15 Vallter 2.000 en bicicleta de carretera

Just abans de començar a pedalar, quan veig que el gps que marca 350 i pocs metres d'alçada i penso que vull assolir els 2.150 de Vallter 2.000, em ve suor freda.
Començo incòmode, massa pendent de l'objectiu i perdo de vista assaborir el moment. Al cap de pocs quilòmetres la  situació canvia.
La pujada pel Coll de Capsacosta, és tranquil·la, constant, sense grans rampes i amb bones vistes a la Vall de Bianya, que fan molt amè el pedalar.
Una vegada a  Sant Pau de Segúries, toca anar una estona per la carretera principal, fins arribar a Llanars, on faig parada a esmorzar, per afrontar els 21 km i 1.200 metres positius que hi ha per endavant.
Fins al poble de Setcases és de bon fer. Els 10 km següents ja és una altre història. Les rampes van des del 10 al 15%, una barbaritat, que sumat a l'alçada, ho fan molt feixuc, em costa molt avançar, faig peu a terra en més d'una ocasió. Als 1.500 metres d'alçada +/-, se'm treu el pedal esquerra per primera vegada, quasi em fa caure. Sempre començo a pedalar amb el peu dret a la cala i el peu esquerra és el que calo un cop estic en marxa.
Tinc l'excusa perfecte per abandonar, però no vull!
A la que estic a uns 2.000 metres d'alçada, just abans de la ziga-zaga que porta fins el cim, em sento fos. Tinc un lleuger tremolor a les cames, en aquest moment recordo que duc un mes sense fer més que caminar, per la contractura a les costelles.
El quilòmetre final és un odissea, tiro més d'il·lusió que de forces. A la fi, després de 53 quilometres i més de 1.800 metres positius, estic a Vallter 2000. Em sento  vencedor sobre mi mateix. La cafeteria està oberta, genial! L'entrepà té gust de premi.
La baixada em va fatal, normalment no baixo gaire bé i tinc por que es surti el pedal. He d'anar parant per les mans, que les tinc de cartró de tant frenar. Passat la barrera ja està, pedalo i gaudeixo de baixar sense frenar. Fins que es surt de nou el pedal i em recorda que no puc badar.
Decideixo arribar a Camprodon i plegar.  L'objectiu principal de pujar a Vallter 2.200 l'he aconseguit, no cal fer-m'hi mal.
Fa temps que he aprés que cal tirar endavant per sobre les adversitat, però fins a un punt, no a qualsevol preu.
Track Garmin Connect

Entrada relacionada:
Repte pel 10/10/15 Vallter 2.000 en bicicleta de carretera

Repte pel 10/10/15 Vallter 2.000 en bicicleta de carretera


Tinc moltes ganes de pedalar.
Fa quatre setmanes que vaig patir una caiguda en la btt, mentre feia la Via Augusta amb alforges i com a conseqüència tinc una contractura a les costelles.
No puc nedar, ni córrer, ni fer caiac, fins ara només he caminat. En l'última visita al traumatòleg, ja es veu la llum, sembla que de dos a tres setmanes més i  estaré recuperat del tot, de moment puc pedalar, millor amb la de carretera per evitar sotracs. Genial! He sortit de la consulta més content que si m'hagués tocat la loteria.
Com que l'espera per recuperar-me se m'està fent una muntanya, pujaré un bon port. Fa temps que vull anar a Vallter pedalant i no se m'acut millor moment que ara, serà un repte per a celebrar que la recuperació està propera.
La ruta escollida, serà una que em ve molt de gust fer. Olot - Capsacosta - Vallter - Santigosa - Olot, uns 113 km, amb 4.500 metres de desnivell acumulat.
No tinc cap altre pretensió que gaudir de pedalar, dels indrets on passi, sense massa pressa, aturant-me on i quan em vingui de gust.
Ja ho he escrit, però no puc deixar de pensar, en que tinc moltes ganes de pedalar. 


Entrada relacionada:
10/10/15 Vallter 2.000 en bicicleta de carretera

12/09/15 Via Augusta Etapa 9 Sant Celoni - Sant Feliu de Guíxols

Vaig caure fa dos dies i el dolor de les costelles, avui es fa notar més. Mentre camino els 10 km del repte #El2015NoPucParar, valoro seriosament trucar perquè em vinguin a buscar i plegar a setanta i pocs quilòmetres de casa. Decideixo seguir, si el dolor, un cop s'escalfi la musculatura, segueix tant intens, abandono.
L'estratègia d'avui, evitar encara més, els trams amb pedra solta i caminar, si cal. Per sort, no tinc cap pressa.
M'ho agafo amb molta calma. El dolor és l'excusa perfecta, per allargar al màxim, aquesta última etapa, d'una aventura en la que a pesar d'algun petit contratemps, estic gaudint intensament i m'ha fet aprendre nous recursos.
A Franciac, en l'últim bar, abans d'abandonar el recorregut de la Via Augusta, mentre estic assentat, deixant volar la  imaginació, no puc evitar, començar a pensar en noves aventures, nous racons per descobrir a ritme de pedal. Toca seguir, doncs el destí, és des d'on vaig sortir, a Sant Feliu de Guíxols.
Ho faig venir bé, per anar a dinar a casa la mare amb ella i la meva germana, uns macarrons que tant m'agraden, avui tenen gust de premi, de celebració per l'aventura viscuda.
El que queda, és el tram que més vegades he pedalat, la via verda de Llagostera, fins a Sant Feliu de Guíxols, no ha canviat, però la meva mirada hi veu nous matisos.
Acabo, content per l'experiència viscuda, sabent del cert que la línia d'arribada, no és més que un nou punt de sortida.
Track Garmin Connect
Escrits de l'aventura en el bloc:

11/09/15 Via Augusta Etapa 8 Sant Andreu de la Barca - Sant Celoni

Sortir del llit em costa molt, el dolor a les costelles és intens, sobretot en fred. Tot i aixi he decidit seguir, les caigudes no són més que noves oportunitats d'aixecar-se. I per continuar pedalant, primer cal fer els 10 km a peu del repte #El2015NoPucParar. Són les sis de la matinada d'un divendres festiu, la ciutat està tranquil·la. A mig caminar, trobo una cafeteria oberta, genial, a esmorzar i a seguir.
Abans de caure, vaig decidir que els últims 150 quilòmetres, els faria en dos dies, fent nit a Sant Celoni. Per una banda afrontar una etapa tan llarga l'últim dia, m'atreia per la seva dificultat, alhora, volia i vull que l'aventura mai acabi, cosa que no pot ser, almenys d'aquesta manera l'allargo un dia, dia que tenia de marge des de l'inici de l'aventura.
Pedalo lent, evitant al màxim l'impacte, inclús en algun tram amb pedra, baixo i camino, no vull forçar gens la contractura. El camí és molta pista, sense pluja i amb fang que em dóna algun ensurt, per sort, queda amb només això, ensurts.
En un pontet l'aigua hi passa per sobre i està ple de fang, no vull patinar i caure, em descalço i amb els peus en remull camino empenyent la bici, em sento viu, molt viu.
Poc abans d'arribar a Sant Celoni, al anar, no vaig fer el camí que tocava, doncs, el track em guiava cap un camí ple de romegueres i sense aparent continuació.
Descobreixo que em vaig perdre un tram divertit, amb molt de bosc i que efectivament passava per uns 50 metres de camí ple de romegueres, que m'acaricien amb les seves punxes al meu pas, és un petit via crucis.
Track Garmin Connect
Escrits de l'aventura en el bloc: