25/10/14 Cap Norfeu. Cinquè aniversari

Foto de Jorge Perez
Multitud de sensacions i emocions salades a la pell, en aquest particular homenatge al cinquè aniversari de la primera travessia al Cap Norfeu.
Emoció per tornar, a on es va despertar la meva passió per les aigües obertes. Emoció pel dia que ens acompanyarà. Emoció per compartir braçades amb bons amics, tot i que no han pogut venir tots. Emoció al ser conscient del llarg camí recorregut fins arribar-hi. Fa cinc anys, no les tenia totes de nedar 5.800 metres amb neoprè i en aquests moments, em sembla còmode fer-ho nedant a pell. Emoció per assaborir a foc lent, les sensacions que aquesta travessia em vol donar.
Sensació d'estar en família, tot i que no els conec a tots. Sensació d'estar arropat per tres amics caiaquistes, que ens han fet guia i suport en tot moment. Sensació dolça al mirar el Cap Norfeu amb una vella mirada, la de nedar per nedar, per gaudir entre amics, que per mi és l'essència que no s'hauria de perdre mai, per sobre d'altres interessos. Sensacions de neguit, al passar per on, fa cinc anys, vaig rebre les carícies de quatre meduses. Sensació de satisfacció al sentir-me mimat per la mar, que ens dóna llum per gaudir els fons rocosos i la multitud de vida marina que ens surt al nostre pas. Sensació de fluir i de ser part del gran blau.
Cap Norfeu, és molt especial.  És especial, per tot el que m'ha aportat en aquest cinc anys. M'ha dut passió per les aigües obertes. M'ha aportat múltiples amistats, amb passions compartides. Amics que han deixat de ser amics, per ser família. M'ha proporcionat la certesa, que aventurar-me a fer coses que em van grans i amb moltes possibilitats de fracàs,  em fan sentir petit i viu molt viu. I sobretot m'ha donat l'oportunitat de sentir-me aigua.
Track Garmin Connnect
Entrada relacionada:
17/10/11 Travessia Cap Norfeu, Mirant enrere, per anar endavant

22/10/14 A dos mesos, per les dues mitges maratons nedant

Si només penses i entrenes per un sol objectiu, no seria jo.
Tinc el cap posat en les dues mitges maratons nedant en 36 hores i en fer els 400 km pedalant, just cinc setmanes abans de fer aquest repte nedant. A més no deixo d'aprofitar les ocasions per a fer altres coses, com nedar al mar amb amics o fer alguna sortida en caiac.
Fins fa uns mesos feia esport uns 6 dies la setmana, ara per circumstàncies personals, han passat a ser 5 dies i en alguna ocasió en són 4. Dels quals a piscina són de 2 a 4 sessions, amb la complicació que són entre setmana i per horaris, tinc dues hores, molt justes, per ser dins l'aigua. 
És  paradoxal, tinc menys temps per entrenar una repte més llarg.
Des de fa un mes, que he fet un canvi de plantejament en els entrenaments de natació. Aprofitant que la potència s'acaba transferint al fons. Treballo sessions de quatre a cinc mil metres, buscant ritmes que m'exigeixin esforç, treballant intensitat. Sense oblidar de fer tècnica, que no en vaig gens sobrat.
Els resultats es van veient mica en mica, en forma de segons que es retallen al crono. Acabo els entrenaments a quarts d'onze de la nit, ben baldat, amb la sensació d'haver-ho donat tot, la millor recompensa.
El cap de setmana, si que aprofito per treballar el fons, fent una tirada llarga, pedalant.
Tinc un munt d'incerteses que em fan dubtar i una única certesa, que l'important és somiar i lluitar per aquests somnis. Potser no aconseguiré el repte, tal i fa, l'important és que em dóna il·lusió i motivació per anar a piscina, per sortir dels maldecaps del dia a dia.
Durant dues hores,  la realitat és torna fugissera com l'aigua en cada braçada. Tot és fa senzill. Durant el temps que el cor batega ràpid, és la meva estona per a no pensar en res i per tenir-ho tot en ment.

Entrada relacionada:
Repte pel 22-2/12/14 Dues mitges maratons a piscina, en 36 hores

19/10/14 Rodant per l'Empordà. Preparant els 400 km en btt

Rodant per l'Empordà, en la pau de la tardor i l'efervescència d'un sol que acaba imposant temperatura d'estiu. 
El recorregut escollit, el que durant el repte de fer Pirinexus en dues etapes, vaig pedalar a les fosques. El punt de sortida Sant Feliu de Guíxols, el punt de gir, Sant Pere Pescador. 
Els primers 15 km. Fins que arribo a Palamós, per agafar la seva via verda. Tot i ser d'hora trobo un munt de persones a peu i en bici. A partir de Palafrugell ja vaig per camins agrícoles i pistes forestals, de la ruta Pirinexus. Amb prou feines trobo ningú, puc rodar amb molta comoditat. 
Un cop a Torroella de Montgrí faig una petita variant, fins a la Gola del Ter, tornant per l'Estartit. Les Medes estan espectaculars. Des de fa uns mesos tenia un repte pel Ter, que em voltava per la ment i no acabava de saber com fer-ne la logística, ara ja està més clara i va agafant forma, tot i que haurà d'esperar fins el 2015. 
A Sant Pere, arribo segons el previst. A l'hora de dinar. Un plaer poder-ho fer al costat del Fluvià, dóna molta pau. 
En el camí de tornada, hi retrobo emocions i sensacions, viscudes tot just fa dues setmanes. M'ajuda a prendre consciència de com el meu cap, redimensiona els recorreguts i les dificultats, quan hi afegeixo cansament i nit. Que diferent que és veu i és viu tot avui, fa dues setmanes, tot semblava més llarg i més complicat. 
Aprofito aquesta pedalada, per preparar el repte dels 400 km del proper dia 15 de novembre, no només estant 8 hores i mitja damunt la bici. També duent més material del necessari. Duc una bossa estanca, amb roba, en el porta alforges. Resulta pràctic, el poc volum i pes, en prou feines afecta la conducció de la btt. 

Entrada relacionada:

18/10/14 Nedant la tardor

Per moltes vegades que vagi al mar, no deixa de sorprendre'm. Sempre té noves sensacions per oferir, només cal agafar-las i fer-les nostres a cada braçada.
Anar en bona companyia, en Toni Colomo, fa que la diversió estigui assegurada. Nedem sense neoprè, volem sentir la sal a la pell.
Només entrar, l'aigua es troba al voltant dels 21 graus, ens dóna una càlida benvinguda. Un sol espectacular ens acompanya, ens permet veure clarament el fons i els secrets que amaga. La mar juga a fet i amagar amb nosaltres. A la badia de Sant Pol, està plana com un mirall, al girar direcció Cala Ametller, ens obsequia amb cops de geni, en forma d'escuma entre les roques que anem sortejant.  En el tram fins a Cala Jonca, les onades de sud, ens fan feixuc avançar.
Abans d'iniciar el camí de tornada. Mentre fem una parada, per fer fotos. Em ve al cap, com ha canviat la meva relació amb el gran blau, en els últims anys. Observo les onades que venen i m'adono que fa poc, no m'hagués atrevit a fer el que estic fent. A més estic la mar de tranquil. La gran diferència estar en el coneixement. Ara conec molt més el medi, tinc molt per descobrir encara i molta curiositat per aprendre. Conec els meus punts forts i les meves grans debilitats,
Anem desfent camí. Veient moltes persones que fan la via ferrata, que passa pel damunt del mar.
Nedar a l'octubre, amb temperatura d'estiu, però amb la poca gent de la tardor, és un autèntic luxe. Un regal que cal prendre, quan es presenta l'ocasió.
Track Garmin Connect

Repte pel 15/11/14 400 km en btt per les Vies Verdes

Més que un repte, és un regal.  
Un regal que ara té forma d'il·lusió i que en els dies que queden fins a començar a pedalar, ja puc anar assaborint. 
És un regal, per dos motius, un perquè aquest 15 de novembre, faig 40 anys i no se m'acut millor manera de celebrar-ho, que fent bategar el cor ràpid tot pedalant. Pedalant 10 km, per cada any que compleixo. El segon motiu, és que com a tot bon repte, em fa somiar despert, molts dies abans de fer-lo, definint-ne els detalls, preparant la logística i gestionant la incertesa de si ho aconseguiré o no. Gaudir del camí, fins arribar a la línia de sortida, és més important que creuar la línia d'arribada. 
El repte transcorrerà, com no podria ser d'una altre manera, per les vies verdes de Girona, que em tenen el cor robat. És un recorregut que conec molt bé, em dóna seguretat davant qualsevol imprevist i no hi ha millor manera de celebrar coses importants, que fer-ho en un ambient familiar. 
El punt de sortida el situaré a Girona, el punt exacte, anirà en funció d'on pugui aparcar. La idea és el més aprop que pugui, d'on comença la via verda de Girona a Sant Feliu de Guíxols, a l'alçada d'Emili Grahit. El cotxe, servirà de base pel material.  
La intenció és dur el mínim material al damunt de la btt, només l'imprescindible. 
El trajecte serà dines les vies verdes, de Sant Feliu de Guíxols a Olot. El recorregut per temes logístics el repte el divideixo en 4 trams: 1- Girona - Sant Feliu - Girona (80 km). 2- Girona - Olot - Girona (120 km). 3- Girona - Olot - Girona (120 km). 4- Girona - Sant Feliu - Girona (80 km). Fins completar els 400 km amb uns 2.200 metres de desnivell positiu. 
Iniciaré el repte a la matinada, entre les 4 i les 5. Calculo estar-hi no menys d'unes 30 hores. Acabant si tot va bé, cap al diumenge al migdia. Amb aquest horari, tindré 17 hores de nit. Una dificultat afegida, serà la temperatura nocturna del mes de novembre. 
Serà d'una tirada. No pararé a dormir. Si a menjar, moment en que m'entaularé, a fi de comptes estic d'aniversari. 
Tot i que vull fer-ho en aquesta data, si les prediccions no són mínimament favorables, ho posposaré, fins el cap de setmana següent.

Entrada relacionada:
13/11/14 Els detalls del repte pel 15/11/14, 400 km en btt per les Vies Verdes
15/11/14 400 km en btt per les Vies Verdes. Crònica, 1ª part.
15/11/14 400 km en btt per les Vies Verdes. Crònica, 2ª part 

12/10/14 Radikal 7.0. Jugant amb les onades

Maror, onades de cinquanta centímetres a un metre i un cel gris. Així em rep la mar de Calella per començar els 7.000 metres nedant de la Radikal.
Abans de començar, quatre gotes de pluja, al arribar per crear dubtes, caliu d'amics i trobada amb la família d'aigua.
El moment de començar l'enredereixo al màxim, deixo que entri tothom, sent un dels últims que entra dins la mar. He decidit no dur el neoprè, nedar a pell, la temperatura de l'aigua està per al voltant dels 21 graus i en poques setmanes, podré nedar en aigües no tant càlides i notar la fredor que tant m'agrada.  No vull una sortida amb cops, em fa mandra, he vingut amb els braços buits per endur-me el que la mar em vulgui donar, no vinc a competir.
L'inici és dur, fins el primer avituallament, les onades de cara, fan difícil d'agafar el ritme. Si portés el neoprè, tindria més flotabilitat i no em passaria, com ara, que tinc que aixecar un xic més els braços, per no xocar amb les onades abans d'entrar la braçada a l'aigua. Per contra, nedant a pell, puc sentir tota la força de l'aigua i notar les seves ganes de jugar.
El dia té ganes de sumar-se a la diversió i malgrat totes les previsions, surt un sol que enlluerna, que es deixa veure entre els núvols que es van dissipant, conforma avança el matí.
A l'alçada de les Illes Formigues, les onades són més altes, costa  veure referències, cada no massa estona, paro, per tenir clar rumb. La mar mica en mica, es va calmant, com si notés el cansament i adaptés el seu jugar, sense forçar la situació.
El garmin, al igual que a molts participants, em deixa de funcionar, perd la senyal als 4.350 metres i ja no el torna a agafar
Els últims 2.000 metres, ja encarant la badia de Llafranc, són més plàcids. Exceptuant el moment de sortir, que m'aixeco i una onada m'agafa, fent-me refregar la cara a la sorra. La mar ha estat entremaliada i divertida, fins el final.
Després el millor premi que té una travessia, el caliu dels amics compartint impressions, il·lusions viscudes i somnis per complir.
Track Garmin Connect

09/10/14 Pirinexus. L'aventura en 17 imatges

Recull de fotografies i el seu text, de les publicacions que vaig anar fent a les xarxes socials, mentre vivia l'aventura de fer Pirinexus en dues etapes.
Entrades relacionades:
Aventura pel 04-05/10/14 Pirinexus en dues etapes, btt i alforges
04/10/14 Pirinexus en btt i alforges. Etapa 1 de 2 
05/10/14 Pirinexus en btt i alforges. Etapa 2 de 2

05/10/14 Pirinexus en btt i alforges. Etapa 2 de 2

Inicio la ruta amb bones expectatives. No plou, tot està moll, per la pluja que ha caigut de nit, al cel hi puc veure com es va aclarint.
Queden uns 10 quilòmetres per coronar el Coll d'Ares, 1.513 metres. Els núvols grisos, van deixant pas al sol. Un cop dalt, el premi, vistes espectaculars i una baixada ràpida, per trams de carretera humits i ombrívols.
Vaig resseguint el riu Tec. Els indicadors de la ruta Pirinexus, són de bon trobar. Al arribar a Ceret, em salto un cartell i aprofito la circumstància, per fer turisme per la població.
El tram que va per la via verda francesa, està majoritàriament pavimentat, se'm fa estrany rodar entre camps, sense escoltar el cruixir de la sorra al meu passar.
A Le Tech, paro a esmorzar, ve un gos juganer, em porta una pedra perquè li tiri i anar-la buscar. Entre queixalada i queixalada, no parem de jugar.
La sortida de França, té dues variants, passar per la N-II, que no em ve gens de gust o fer un tram una mica tècnic. La meva opció és fer el tram amb més dificultat, és per fer-lo en btt, però sense les inèrcies que donen les alforges. Es fa llarg i alhora molt distret. Des de l'alçada puc observar, com de negre està el cel i que al fons, cap on em dirigeixo, el Montgrí, es veu un cel clar i blau.
Parada per dinar a Capmany, duc 102 km a les cames. No em trobo excessivament esgotat, només una mica carregat en el bessó esquerre.
Quan duc uns 120 i poc km, les quatre gotes que m'han acompanyat durant la darrere hora es transformen en xàfec. Mentre em poso l'impermeable, es trenca la cremallera i queda obert. Solució, el tanco amb cinta americana i la part de baix dintre els pantalons d'aigua.
A Sant Pere Pescador, toca posar-me el frontal, encara queden uns 50 km. No plou, el terreny està moll i a estones amb fang. El pedalar és plàcid, tranquil, els camins agrícoles son amples i plans, gens perdedors. Entre la foscor, puc observar les poblacions il·luminades dels voltants.
A Poc del final a Sant Feliu de Boada, em confon per un cartell despenjat, faig uns parell de quilometres de més.
L'últim tram fins a Palafrugell, és el més ple de bassals i fang. Patina una mica, fent molt divertida el final d'aquesta aventura.
Acabo a les 23:30, després de pedalar 185 km, en onze hores i mitja damunt la bici, catorze hores i mitja en ruta. L'endemà, dilluns, toca treballar. Estic baldat, content per la deliciosa aventura que acabo de viure i sobretot il·lusionat, per futures aventures amb alforges, que han anat agafant forma, en aquests dos dies a ritme de pedal.
Fotos
Track Garmin Connect
Entrades relacionades:
Aventura pel 04-05/10/14 Pirinexus en dues etapes, btt i alforges
04/10/14 Pirinexus en btt i alforges. Etapa 1 de 2
09/10/14 Pirinxus. L'aventura en 17 imatges  

04/10/14 Pirinexus en btt i alforges. Etapa 1 de 2

L'aventura comença de nit. A les cinc de la matinada, ja estic damunt la bici i pedalant  la Pirinexus.
De Palafrugell a Palamós, hi ha via verda, a partir d'aquí fins a Sant Feliu de Guíxols, és per carretera, és el tram que més mandra em fa. La realitat és que  hi ha poc transit i resulta molt còmode circular-hi.
Un cop a Sant Feliu de Guíxols agafo les vies verdes, que conec sobradament. A Llagostera, puc apagar el frontal. Gaudeixo deixant-me endur per l'entorn de les Vies Verdes.
Paro a dinar a Les Preses, per agafar forces per pujar el Coll de Santigosa de 1.064 metres. Les primeres rampes, es fan eternes, el pes de les alforges i la xafogor, no ajuden gaire. Quan estic a uns 15 minuts del coll, comença a ploure, amb intensitat. Toca tapar alforges, equipació d'aigua i a seguir pedalant. Un cop estic al punt de més alçada, s'acaba el xàfec.
En el tram de baixada fins a Sant Joan de les Abadesses, agafo un xic de fred a les mans, tinc els guants xops. Solució, parada per fer un cafè amb llet ben calent. Al meu davant, un cel que amenaça de tornar a descarregar i al meu darrere, el tram de Pirinexus que conec, el coincident amb les Vies Verdes, a partir d'aquí tot el recorregut és nou i per descobrir.
Nou i amb encant, algun corriol estret i algun altre de costerut, però son molt pocs quilòmetres, també pedalo entre camps. A partir de Molló, és per carretera. Amb cartells que indiquen, a cada poc, quan falta pel coll d'Ares.
La pujada és constant, amb rampes que no superen el 4% i es poden pedalar a bon ritme. Les vistes són espectaculars, el millor de que sigui pujada, és poder contemplar-lo tranquil·lament. Trobo el trencant cap a Espinavell, on faré nit, em desvio de la ruta uns 2 km. Arribo amb l'última llum del dia.
Després d'estar quinze hores en ruta, onze hores i mitja de les quals, damunt la btt, pedalant 166 km, amb els constants canvis de pressió atmosfèrica. Fan que acabi un xic marejat, res que una bona dutxa no arregli.
Entro a l'habitació, la calefacció està en marxa, genial, s'assecarà el que encara tinc moll. Tinc el millor menjar recuperador de carbohidrats, que hi pugui haver, a les alforges hi he dut macarrons fets, amb mimo i carinyo, per la meva mare.
Consulto previsions, generals per televisió i concretes per on he de passar, per internet. Hi ha un 70% de probabilitats de que durant la segona etapa estigui ploguen durant la majoria del recorregut. No és la millor climatologia, però segur que serà divertit i tota una aventura.
Fotos
Track Garmin Connect
Entrades relacionades:

Proposta pel 01/11/14 Cursa 100 km de Caldes - Corre pels que no poden. I més...

Arribada del 2013, amb l'organitzador, Paco Robles.
Esport, córrer la distància que cadascú triï i solidaritat, són la combinació perfecte pel dia 1 novembre.
A Caldes de Montbui, organitzen aquesta prova de caràcter solidari amb El Cor de Caldes, associació creada per donar informació i suport a totes aquelles famílies que tenen nens amb discapacitats.
El circuit de 2,5 km, és en un lloc amb encant, a Torre Marimon. S'hi pot anar a fer les voltes que és vulgui, cadascú es pot marcar el seu objectiu, per uns pot ser fer 1 volta al circuit o 4 o 20, si fan la modalitat de 50 km o en el  cas dels 100 km, 40 voltes.
Penso que és important que hi anem quantes més persones millor, no només pels diners. És important ser molts, per donar visibilitat a una problemàtica, que sembla que volguem amagar. Cada dia queda més palès, que ens hem d'ajudar entre nosaltres, els ciutadans de peu, que si esperem que les administracions ens donin solucions, anem llestos.
Hi vaig participar l'any passat, em va encantar, l'organització està composada per corredors i familiars. Et sents a casa, mimat i cuidat mentre gaudeixes de fer el que t'agrada entre amics. Vaig decidir que la repetiria sempre que pogués.
Aquest any, per desgracia no puc córrer, per la lesió que arrossego al genoll. Tot i aquest petit contratemps, m'he inscrit. Per sort, puc pedalar i faré el meu particular repte. 200 km en bici. Sortiré des del far del port de Sant Feliu de Guíxols, fins el punt d'inici de la cursa, a Caldes de Montbui, hi ha uns 100 km de trajecte, això sinó em perdo, que sóc una mica trasto. Un cop sigui allà, podré animar als valents que estaran participant, gaudir de la festa, que és aquesta cursa i de nou a desfer camí.
No podré córrer pels que no corren, podré pedalar i fer la meva contribució. A més cau en tots sants. Un dia que sempre intento fer alguna cosa que em faig sentir viu, molt viu, com a homenatge als que ja no hi són i no se m'acut millor manera que fent esport amb caire solidari. Ens hi veiem!
Més informació: Cursa 100 km de Caldes


Entrada relacionada:
01/11/14 Pedalant pels que no poden córrer

Aventura pel 04-05/10/14 Pirinexus en dues etapes, btt i alforges

353 km, 5.000 metres de desnivell acumulat aproximadament, en dues etapes, en btt i alforges.  Sumant aquests elements, tinc per endavant una bona aventura, amb un munt de sensacions i emocions per viure. Fer-ho en dues etapes, fa que sigui tot un repte físic.
Pirinexus és una ruta circular de 353 quilòmetres de recorregut, que uneix el sud de França amb les comarques Gironines. Passa per més de 50 poblacions. Combina diferents superfícies per a rodar, vies verdes, carreteres secundaries, camins agrícoles de terra i formigonats.
Des que es va inaugurar el març del 2013, que tenia ganes de fer-la. Sempre l'havia pensat en tres etapes, fer-ho en dues, és tot un desafiament que em motiva molt.
Primera etapa. Sortida de matinada des de Palafrugell, no més tard de les 5 del matí, per intentar acabar amb l'última llum del dia. Destí Espinavell, a prop de Molló, on faré nit en un Hostal, tot i que per anar-hi em desviaré uns quilòmetres de la ruta establerta. Fins a Sant Joan les Abadesses, conec el recorregut, la majoria passa per les vies verdes.
Calculo uns 180 km, amb gran part del desnivell positiu de tot el Pirinexus, entre 1.500 i 2.000 metres positius.
Segona etapa. Entraré a la part francesa que desconec del tot, espero no perdrem gaire.  El primer objectiu és coronar el Coll d'Ares a 1.513 metres d'alçada, per gaudir d'un bon tram de baixada i després anar planejant. Un cop entri a Girona, conec molt la zona, no els camins per on pedalaré. Seran uns 175 km més.
Per fer aquest quilometratge (180+175), cal que dugui el mínim material a les alforges, sense que trobi a faltar res
Més informació de la ruta: www.pirinexus.cat


Entrades relacionades:
04/10/14 Pirinexus en btt i alforges. Etapa 1 de 2
05/10/14 Pirinexus en btt i alforges. Etapa 2 de 2
09/10/14 Pirinxus. L'aventura en 17 imatges