Repte pel 22-23/12/14 Dues mitges maratons nedant a piscina, en 36 hores

El repte consisteix en nedar dues mitges maratons, 21.100 metres, a piscina, en dos dies consecutius. En un màxim de 36 hores des que comenci a nedar. Seran 42.200 metres en aquestes 36 hores.
Sinó hi ha cap imprevist,  iniciaré el repte el dilluns 22 de desembre, a les 9 del matí i hauré d'acabar el dimarts 23 de desembre abans de les 9 del vespre.
El repte, es desenvoluparà dintre de l'horari i el normal funcionament de les instal·lacions de la piscina, La Corxera de Sant Feliu de Guíxols. Si cal hauré de compartir carril amb d'altres usuaris. És  on habitualment entreno, és de 25 metres.
Nedaré tota l'estona crol, no descarto un xic d'esquena per descarregar una mica. El que si duré, si les cames així ho reclamen, serà el pull bouy, que aporta flotabilitat, tot i que penalitza el ritme i la part superior del cos, doncs tot l'esforç l'han de fer els braços.
Per controlar i demostrar la distància, faré servir el garmin 910. El fet de saber en tot moment els metres que duc, a estones ratlla una mica, però sobretot ajuda a poder  controlar les parades per beure i menjar d'una manera periòdica.
Tinc l'experiència d'haver nedat el 12 d'abril d'enguany, 21.100 metres, fent una mitja marató  a piscina i el 2 de maig, haver-ne fet 33.850 metres, en 15 hores nedant. Tinc experiència en proves per etapes, en bicicleta i a peu, mai nedant, m'atrau molt obrir nous horitzons.
Tinc la il·lusió de nedar una marató seguida, 42.200 metres, a piscina, a dia d'avui per horaris de les instal·lacions i pel meu ritme, no és viable, tot i que segueixo treballant en aquest propòsit. Crec que serà psicològicament més dur, fer-ho en dues etapes.
Sé que serà molt complicat i difícil d'aconseguir. Si fos fàcil, no seria un repte. Descansar entre els dos trams, és un regal enverinat. El primer dia, al acabar, quan estigui fos, sabré del cert que només he fet la meitat i el segon dia abans de començar, quan estigui cansat i encara em faci mal tot, sabré que he de repetir el que tant em va costar fer el dia abans.
Per assolir aquest repte, he iniciat un pla d'entrenament específic, des del dia 22 de setembre. 12 setmanes per endavant, per forjar la voluntat i la determinació braçada a braçada
.

Entrada relacionada:
22/10/14 A dos mesos, per les dues mitges maratons nedant
22/12/14 Primera mitja de dues mitges maratons nedant a piscina, en 36 hores 
23/12/14 Segona mitja de dues mitges maratons nedant a piscina, en 36 hores 

27/09/14 Veient sortir el sol des de la mar

7:30 del matí. 13 graus de temperatura ambient i el dia  tímidament comença,  juntament amb en Sergi que m'espera, presagien un despertar fantàstic.
A la que estic en banyador, tinc fred, quina rasca! Enseguida cap a l'aigua, està a uns 21 graus, d'entrada sembla freda. Al cap de menys de 100 metres, m'hi trobo molt a gust.
En Sergi neda amb neoprè, no per fred. Sinó perquè, tot i que només compartirem uns 3.500 metres, ell en farà uns 10.000, per entrenar metres i sensacions cara a la travessia de la Bocaina.
Podem observar tot el cicle de com surt el sol, des de la bola rogenca, que ràpidament s'alça fins ocupar el seu lloc, passant de ser una llum fràgil a un sol radiant, que cega si el mires directament.
Em costa molt seguir el ritme d'en Sergi, als 18.000 metres nedats aquesta setmana, s'hi ha d'afegir que ell és més bon nedador i més ràpid que jo.
El punt de gir és a Cala Vigatà, el meu raconet preferit de la Costa Brava. On sense fer gaires metres, es pot gaudir dels secrets que amaga la seva praderia de posidònia.
Dur boia per nedar, a més de obtenir visibilitat, té l'avantatge de poder-hi dur coses. En aquest cas, hi duc les ulleres fumades de nedar, em trec les transparents, que a la tornada toca el sol de cara.
Els peixos durant el recorregut ens venen a donar el seu bon dia, silenciós, en forma precioses formacions, que van i venen.
Espectacular la tornada, el sol està majestuós, la mar encalmada i amb poques embarcacions. 
Nedar veient sortir el sol, és un regal pels sentits. Fer-ho ben acompanyat, encara ho fa més divertit.
Fotos

25/09/14 TransLleida. Què he après?

En les aventures i els reptes, una de les parts més importants, juntament amb sentir emocions i viure sensacions, és aprendre, dels encerts i sobretot dels errors. En aquest escrit, explico el que he aprés en referència a viatjar a ritme de pedal o el que seria el mateix, sobre el cicloturisme amb alforges. 
Anar amb etapes definides - En l'anterior sortida llarga amb alforges, la Catalunya Transversal pedalant, vaig anar  sense saber on faria nit. En aquesta ocasió, he anat amb allotjaments reservats. 
Dóna tranquil·litat. Sé que no tindré cap problema per guardar la bicicleta, doncs ja ho he concertat. En el moment de fer les etapes. Puc definir la població final, on si el dia dóna de si, puc aprofitar per gaudir-ne tot passejant tranquil·lament, amb tots els trastos desats a l'hotel. 
Pla B - Cal dur un pla alternatiu preparat, per a possibles imprevistos. Per on retallar quilòmetres. Mitjans de transport públics. Allotjaments en cas de canvi de ruta. Tot dins la memòria del mòbil i imprès en paper dins les alforges. 
La informació de més d'una font - Un error d'aquesta aventura, va ser refiar-me d'una sola web, al planificar les etapes. Ni els quilòmetres ni els desnivells, han quadrat. Cal buscar i contrastar. Lliçó apresa per a properes aventures. 
Menys material és més - Encara tinc marge, per polir la llista del que duc dins les alforges. He aprés que menys material, si és polivalent, és més. 
Per exemple, unes malles llargues. Em serveixen per complementar el culotte curt si fa fred i com a pantalons al acabar de pedalar  i, si cal, de pantalons de pijama. 
Reserva alimentaria - En aquest viatge, ho he posat en pràctica. 
Dur un bidó de mig litre d'aigua, de més,  per si acabo la de la camelbak, m'ha funcionat molt bé, en vaig fer ús l'últim dia. 
Menjar també cal dur alguna peça de fruita i alguna barreta de sobres, per quan comptava parar i trobava tancat o per trams poc poblats on no hi vaig trobar ni restaurants, ni benzineres. 
Viatjar sol - Sóc un aventurer solitari, per convicció, més que per necessitat. Busco llibertat i el preu és anar sol. Poder seguir el ritme que em marca el cos i el cor. A més es coneix més gent. Al anar sol, un s'obre més, té més necessitat de comunicació, la gent també t'ajuda amb més facilitat. 
Xarxes 2.0 - Compartir  a través de les xarxes socials, és divertit i permet fer un seguiment de com va l'aventura. No vol dir estar connectat tota l'estona. En la TransLleida, tot i tenir bateria de sobra, duia el mòbil parat, l'engegava, publicava, mirava interaccions i el tornava a parar. No vull estar pendent de la pantalla, quan el que toca es viure aventures. 

Entrades relacionades:

24/09/14 TransLleida. Track sencer

Track sencer de tota la ruta, de l'aventura d'ajuntar pedalant, totes les capitals lleidatanes de comarca. 
De Vielha fins a la boca sud del túnel de Vielha, surt una línia recta. Aquest tram no el vaig fer en bici. 
Pel demés, el gps, va estar al damunt la bici durant tota la TransLleida.

Entrades relacionades:

21/09/14 Dient adéu a l'estiu des del caiac

La predicció no pot ser millor, matí ennuvolat, que farà que pugui navegar amb el caiac amb poc trànsit marítim i tarda assolellada, que em permetrà dir adéu a l'estiu com es mereix, fent una mica de sol i platja.
El recorregut, un que he fet infinitat de vegades i que no em canso de repetir. Sortida i arribada a Sant Feliu de Guíxols, anant fins al darrere del castell de Tossa de Mar. Hi ha un lleuger marejol. Vaig pel dret, per tornar resseguint la costa, és com estar mirant llarga estona el pastís que després, lentament, assaboriré.
Pel camí, trobo un peix lluna surant, li faig fotos. Quan poso la càmera dins l'aigua per fer l'última, sembla que s'ha cansat de fer de model i s'enfonsa. Aprofito la bona mar, per entrar a coves i covetes. Per navegar entre esculls, per resseguir les roques a pocs centímetres.
Arriba l'hora de dinar, paro una estona. Banyet, lectura, menjar, fins i tot, em deixo atrapar per la nyonya. Torno a navegar, fins que el sol i l'ambient es torna d'estiu estiu. Nova parada. Just abans de passar per la Punta d'en Bosch. No hi ha ningú. Em sento molt afortunat de gaudir d'aquest racó, que tant m'agrada de la Costa Brava, sense la bogeria del mes d'agost.
A la que entro a la bocana del port, tinc ganes de girar cua i seguir palejant. He estat unes vuit hores al mar, navegant, nedant, llegint, disfrutant, descobrint, respirant el dolç aroma salat que tant m'atrau. I se m'ha fet curt. El mar, a ritme de pala és gaudeix millor.

20/09/14 Aquatló Platja d'Aro, des de dins

Pels que varen participar, l'Aquatló de Platja d'Aro, va durar entre els 30 i els 63 minuts. Per mi van estar prop de 12 hores, no vaig ser l'únic, érem uns quants companys i amics de l'Aquàtic Club Xaloc.
La millor manera per estar apunt, va ser anar a fer un tastet de mar amb l'amic Sergi, poca  estona abans de començar el muntatge de la prova.
El matí passa volant. Descarregar material, muntatge del box, senyalització del circuit de córrer, abalisar el tram de natació amb boies, preparar guarda roba, solucionar imprevistos d'última hora, preparar l'avituallament, preparar els obsequis pels atletes, anar a buscar els caiacs pel seguiment de mar, van ser algunes de les moltes tasques que vam fer entre tots. Una feinada!
Dinar un entrepà, allà mateix i torne'm-hi, que en res van arribant els participants. Tinc una estona de tranquil·litat, aprofito per fer el tram de natació amb l'amic Josep. Que diferent que es veu, quan saps que en poca estona, estaràs allà, vetllant per la seguretat i ajudant, en el que calgui, a cada atleta.
Mentre nedo, comprovo que les distàncies són les correctes. Observo la corrent i n'apunto, mentalment, la direcció i com afectarà als nedadors. Busco visualment les boies i el punt d'arribada. Em trobo plàncton, que sembla que siguin meduses, però resulta del tot inofensiu. Al haver-ho nedat, puc veure per on aniran les possibles dificultats.
L'equip de cinc caiaquistes ens fem a la mar, tenim suport de dues embarcacions, tot lligat, tothom sap el que ha de fer. El tram d'aigua  transcorre plàcidament, sense incidents. En no masses minuts acaba la nostra tasca al mar i ens unim a la festa que és l'aquatló.
Com tota festa, al acabar, toca desmuntar i guardar-ho tot. És sempre la feina més desagraïda.
Acabo cansat, organitzar esgota, no només físicament, alhora i potser fins i tot més, mentalment. Ho trobo més dur, psicològicament parlant, que fer un repte dels meus. També acabo content i satisfet, per ser part de la diversió dels participants en aquest VII Aquatló de Platja d'Aro.
Track Garmin Connect

13/09/14 Marnaton eDreams Cadaqués. Aprenent

Aquesta és la meva quarta participació en la Marnaton eDreams Cadaqués. L'he nedat en tres ocasions i en aquesta edició, he anat a aprendre.
No he anat a aprendre a nedar millor, tot i que no m'aniria gens malament. He anat a aprendre, treballant dins d'una gran organització. Com és l'organització de Marnaton. Treballant al costat de grans professionals, veient diferents punts de vista, diferents maneres de fer, amb una sola finalitat, que tot surti rodó i que la família d'aigua que ve a nedar, tingui les màximes facilitats i seguretat per a poder-ho fer amb tranquil·litat.
Les meves funcions, la meva gota d'aigua dintre de l'oceà de coses que s'han de fer per una prova amb tres travessies i més de mil participants, han estat on més m'agrada estar, a la mar.
Abans de la prova, abalisant part del recorregut amb boies, en el tram d'inici i el tram final, acabant de lligar temes amb patrons i carregar les embarcacions amb l'avituallament que els nedadors han tingut durant la prova.
El dia de la competició, la jornada començava molt d'hora per tot l'equip de Marnaton. En el meu cas, ultimant detalls dels avituallaments i cap al mar. Amb la gran sort, de poder viure, des d'una embarcació, un moment amb molta força i màgia, que posa la pell de gallina. La sortida dels participants des de cala Jugadora. Per seguidament, sense temps per perdre, anar a ocupar la nostra posició dins del segon avituallament, que es trobava a 5.000 metres de la sortida. Preparar-ho tot, distribuir funcions, estar pendent dels detalls, anticipar-me a les dificultats, aportar solucions i ser una peça més de l'engranatge de l'equip que estàvem a l'embarcació, perquè tot rutllés fluidament. Per just al passar l'últim nedador, canviar de barca per anar a treure boies i demés del mar.
Us preguntareu que he aprés. Doncs molt de les persones amb qui he compartit esforç, dels companys d'equip, dels voluntaris, dels mariners, dels nedadors... He aprés molt sobre la mar, de conceptes de navegació, de les peculiaritats del Cap de Creus, de la mà dels que la viuen a diari. A que paraules com boia, cap, contrapès i mort, no em sonin a conceptes abstractes. He aprés com es guarden els caps, a practicar algun que altre nus mariner. He practicat apnees d'uns quants metres per anar a enganxar contrapesos de formigó que aguanten les boies, mai havia baixat a tanta profunditat. Han estat un munt d'experiències enriquidores.
No puc evitar de pensar com de bonic sembla i com de dur és. Fa més de 24 hores que tot ha acabat quan faig aquest escrit i tinc els braços amb agulletes i em sento cansat i alhora molt satisfet per la feina feta.
He aprés i conegut un xic més sobre dues passions, que em fan bategar el cor ràpid, la mar i la natació.

Fotos

10/09/14 TransLleida. Etapa 5. Arbeca - Coll de Nargó

El despertar té un gust agredolç. Dolç, molt dolç, per llevar-me a Arbeca i esmorzar ben acompanyat amb la Núria i en Jordi. Agre, per l'aventura que comença a tocar la seva fi. És l'etapa més llarga de la TransLleida. La jornada la tinc dividida en tres trams.
El primer tram és per per l'antiga NII, fins a Cervera, molt planer i on em faig un embolic jo sol, per anar a cercar la carretera que em porta fins a Guissona.
El segon tram, és fins a Solsona, decideixo no parar a dinar a Guissona, per entrar a la població hauria de fer més quilòmetres i avui ja en tinc suficients. Pararé en el següent poble. Biosca. El restaurant es tancat i no hi trobo botiga de queviures, cap problema, tiro de fruita i barretes, que duc a les alforges.
A partir d'aquí hi ha una pujada que mai acaba, la calor és intensa, massa. La carretera puja i puja, sense descans, el cansament acumulat hi és ben present. De l'esforç i la calor, buido d'aigua la camelbak. Tinc el bidó de mig litre de reserva, la raciono, per tenir-ne fins a Solsona. Tot i que tinc l'esperança de, com a molt uns 10 km abans d'arribar-hi, trobar algun bar, per parar i prendre una beguda ben fresca.
Encerto, trobo més d'un bar, en concret tres, tots tancats. O per dia de descans o els més proper a Solsona, per festa major. La quarta festa major que trobo. Encaro els últims quilòmetres, fent el darrer glop. Només entrar a la població. Hi ha una rodona, amb una mica de parc al mig i una font. Bec com si vingués del desert. 
El tercer tram, fins al meu destí. S'inicia amb una bona pujada, amb rampes del 10%, que després em permet volar, coll avall.
Els últims 20 quilòmetres, són preciosos. Hi ha un munt de túnels. La gran majoria, tenen una alternativa lateral, per on circular pedalant, amb unes vistes que fan perdre a pressa, com la que acompanya aquest escrit.
La nit cau i amb ella, arribo fins a Coll de Nargó, punt d'inici i final d'aquesta aventura. Estic esgotat, em quedo a dormir a pocs centenars de metres de l'arribada.
Ha estat una gran aventura. He fet el que m'agrada, pedalar i pedalar. Mentre ho feia he pogut descobrir i deixar-me endur per la màgia dels indrets que he anat trobant. L'he compartida amb desconeguts que s'han creuat en la meva ruta, amb família de llarga distància que vam coincidir a Sort, amb la família d'aigua Arbequina i amb el mon 2.0, via facebook, twitter i instagram. Moltes gràcies pel vostre incondicional suport, compartir-ho amb tots vosaltres, fa que hagi estat encara millor!
Track Garmin Connect
Fotos

09/09/14 TransLleida. Etapa 4. Tremp - Arbeca

Llevar-se de bon matí, amb l'única preocupació de pedalar i pedalar, és fantàstic.
A ritme de pedal, gaudeixo de l'entorn. Encara comença a despuntar el dia, que faig parada en un pantà. Hi regna el silenci, només el trenquen els ocells que es van despertant. Segueixo pedalant, gaudint el paisatge, trobo torres de guaita, presses i un munt de petits detalls, de l'espectacular Serra del Montsec,  que es gaudeixen amb intensitat quan un va a 15 km/h.
Fins a Balaguer, circulo per carreteres poc transitades. a partir d'aquí la cosa canvia. Entrar a la ciutat de Lleida és un xic estressant. Visito la Seu Vella, hi passejo assaborint de tenir la ciutat en els meus peus, pel cap em ronda l'idea que demà al vespre, si tot va bé, tindré tota la província a les meves cames.
El camí de Lleida fins Les Borges Blanques, se'm fa dur, és planer. Té molt trànsit. Molts de camions de gran tonatge, que poc o molt fan rebuf. I sobretot, molta calor, a la que paro, tinc la sensació que la pell em crema.
Entro fins Les Borges Blanques, estan preparant focs d'artifici, és festa major, la tercera que em trobo en aquesta aventura.  Només em queda l'últim tram del dia. Fins a Arbeca. 

Arbeca, és un punt especial en aquesta aventura. En la Catalunya Transversal pedalant de l'any passat, no em va donar temps i tenia moltes ganes d'anar-hi. Compartiré sostre a casa de la Núria i en Jordi, a més de taula amb en Gilbert i impressions amb la Sònia. Components de la meva família d'aigua.
Primer un regal molt especial, acabar el dia fent, amb la bici, una visita guiada pel poble, descobrint-ne part dels seus secrets. El casc antic, la muralla, un molí d'oli, que tot i estar tancat, al tenir molt de vidre en la façana, permet gaudir-ne des de fora, gran pensada dels qui van fer aquest molí-museu.
El cansament de més de 120 km pedalats, s'esvaeix a la que a la conversa hi surten somnis, il·lusions i projectes de futur. Moltes gràcies Arbequins, m'heu fet sentir a casa.
Fotos
Track Garmin Connect

Entrades relacionades:

09/09/14 Prèvia Radikal MarBrava publicada a Triatletas en Red

http://triatletasenred.com/travesias/travesias-previa-radikal-marbrava-2014/
Per veure l'escrit publicat a Triatletas en Red, només cal fer un clic a l'imatge

08/09/14 TransLleida. Etapa 3. Boca sud túnel Vielha - Tremp

Després de creuar el túnel de Vielha en taxi. Just abans de començar a pedalar, m'adono que duc la tubular posterior amb poc aire. Al intentar posar-hi un cartutx de co2, aquest no es forada i buida completament la roda. Merda! Sort que duc una segona bombona. Aquesta si, però la roda queda mig inflada, he comés un error, he intentat inflar amb tot el pes de les alforges posat.
Per endavant, queden uns 28 km de baixada fins a Pont de Suert. Calma i a vigilar amb els sots, que no perdi l'aire que em queda. Trobo trams amb pas alternatiu per obres. A la fresca del matí s'hi afegeix la pluja, són quatre gotes. Al davant tinc un cel radiant. Pedalo amb ganes i amb cura, per arribar, quan abans, on hi ha sol.
Un cop a Pont de Suert, busco una botiga de bicicletes. La primera que trobo està tancada. La segona només és un local d'una ruta en btt, que m'encamina fins l'Interspost. No té co2, sense dubtar-ho ni un moment, em deixa la seva manxa de peu per inflar la roda. Moltes gràcies! El proper poble el tinc a uns 40 km, amb un port de muntanya entremig, duc una cambra i una manxa petita, com a última solució. Prenc una decisió, comprar una manxa de peu i carregar-la a la bici. El que compro en realitat es tranquil·litat. La incertesa del matí dóna pas a la seguretat de tenir-ho, de nou, tot sota control.
Segueixo pedalant i gaudint de la TransLleida, en el camí hi ha el Pantà de Sant Antoni. Vull trobar-hi un racó ben tranquil, així que tiro cap a través. A uns 25 metres de l'aigua, he de girar cua, hi ha un petit precipici, insalvable amb la bici. Segueixo buscant, provant camins, fins que encerto.
Nedo una estona. Prenc el sol, mentre el vent m'acaricia la pell. És igual el temps, visc el moment, deixant volar les sensacions que m'acompanyen.
Abans d'arribar a Tremp, punt final d'aquesta tercera etapa, em desvio fins a Talarn. N'he sentit a parlar i tinc curiositat per veure el poble. Val la pena.
Un cop a Tremp. Mentre faig temps per sopar. Passejo. És festa major, hi ha un espectacle de circ al carrer, una magnifica manera d'acabar el dia, rient.
Ha estat una jornada de contrastos, fred i calor, angoixa i alegria, incertesa i seguretat. Aquesta jornada és un clar exemple, del que per mi, és una aventura. Aventura és fer front i superar les petites adversitats, sense deixar de banda les oportunitats per viure intensament el moment.
Fotos
Track Garmin Connect

Entrades relacionades:

07/09/14 TransLleida. Etapa 2. Sort - Vielha

50 km de pujada, amb aquesta perspectiva es lleva el dia.
Els primers 35 són de bon fer, pugen de manera suau. Al arribar a València d'Àneu tot canvia, hi ha rampes del 8% i un calor sufocant.
En la ruta coincideixo amb un altre turista amb alforges, és francès, no se'l veu molt acostumat a pedalar, M'explica que no fa molt va tenir un infart, arrel del qual va decidir, no esperar més i fer ja, el que sempre havia volgut fer, una d'aquestes coses, era fer ruta en bici, des de Font Romeu fins el Tourmalet, passant per Vielha. Les persones pensem molt diferent unes d'altres, però quan parlem l'idioma dels somnis i de les il·lusions, ens entenem.
Vaig fent la llarga pujada fins el Port de la Bonaigua, el punt més alt de tota la TransLleida, 2.072 metres. Hi ha uns 5 quilòmetres molt durs, compensats per un paisatge espectacular, muntanyes, salts d'aigua i molta vida al voltant.
Els últims quilòmetres serpentegen molt. A partir dels 1.800 d'altitud, noto el fet d'estar en alçada. A la que sóc dalt del port, em sento l'amo de mi mateix. És fer la primera queixalada i arriba la pluja, ve acompanyada per un aire fred. Equipació d'aigua i a fer els 25 km de baixada que em resten. La pluja és intermitent i cada vegada guanya intensitat. A l'entrada de Vielha, cau un senyor xàfec, disfruto com un nen. Localitzo l'allotjament i en un parell d'hores deixa de ploure.
Aprofito per anar a informar-me a la companyia d'autobús, per  creuar el túnel de Vielha amb ells. Tot i que  es pot creuar en bici, no em ve gens de gust, empassar fum dels cotxes, durant una pujada de 5,3 km. Demanen que desmunti alforges, rodes, pedals i posi el manillar en línia amb el quadre, l'opció queda clara, agafaré un taxi.
A Vielha hi vaig estar fa uns 15 anys, fent-hi nit per feina, tenia moltes ganes de poder passejar pels seus carrers. M'encanta. Per alt que sigui un edifici, sempre hi ha una muntanya treien el nas pel damunt. A més, és festa major, m'uneixo a la gresca.
Fotos
Track Garmin Connect

Entrades relacionades:

06/09/14 TransLleida. Etapa 1. Coll de Nargó - Sort

Tots els dubtes del món, envaeixen la meva ment. Durant les hores de matinada que condueixo, fins arribar al punt d'inici de l'aventura, a Coll de Nargó.
Es començar a pedalar. Deixo de pensar, per simplement gaudir del paisatge, observant muntanyes i el riu que hi ha al costat de la carretera i sobretot,  fer bategar ràpid el cor.
Camí de La Seu d'Urgell, s'aixeca boira i amb ella la xafogor. Entro fins la Seu, per fer la meva primera capital de comarca, aprofito per esmorzar-hi.
Els primers 33 km, són ràpids, fins que la carretera enfila cap El Cantó, a 1.720 metres. Mentre pujo, paro a fer alguna foto, mantinc les pautes per alimentar-me. La majoria de l'ascensió és de bon fer, menys un parell de trams, que enfilen molt dret. En dues ocasions, camino uns 10 minuts. Aquesta pausa, va de fàbula, per descansar les cames i seguir pedalant amb més forces.
Un cop dalt, en el tram de baixada. La bicicleta vola, sense ni pedalar, baixo a més de 50 km/h.
Arribo a Sort, final de la primera etapa, fa un bon sol, em trobo fort, pel cap em ronda de fer un petit canvi de plans i seguir. Primer de tot, menjar. És assentar-me a dinar i arriba la pluja, que gradualment va tenint més intensitat. L'he guanyada per uns 90 segons.
Un cop instal·lat a l'hotel, tinc el premi del dia. Els amics, Carme, Pere i Andreu, han estat fent muntanya per Rialp i tenim l'oportunitat de coincidir una estona al voltant de taula.
Fotos
Track Garmin Connect

Entrades relacionades:

05/09/14 TransLleida. Apunt per viure l'aventura

Tot el material apunt, tots els detalls lligats. Mirades les previsions, sembla que els dos primers dies, els dies amb més desnivell positiu, m'acompanyarà la pluja, que hi farem. Per sort la meva determinació a pedalar, no la minva l'aigua, més aviat al contrari, farà que sigui una mica més exigent i hauré de donar el millor de mi.
Mentre estic escrivint, la nit del dia abans de començar. Estic nerviós, no tinc por, ni temors, ni dubtes. Tinc impaciència per viure l'aventura, que serà la TransLleida, recórrer la província de Lleida em motiva molt. Passar del Pirineu a Ponent, serà un contrast de paisatge, de colors i d'olors. Cinc dies amb l'única preocupació de pedalar i pedalar.
Pedalaré en solitari, però no estaré sol, aniré connectant-me a les xarxes socials, m'agrada poder compartir emocions, sensacions i vivències en el moment en que es produeixen. 

Al acabar la jornada escriure el bloc, per no oblidar els detalls, ni deixar que la memòria seleccioni els records.  Serà a boli, després, quan acabi tota l'aventura, ho transcriure en aquest espai.
Podeu seguir la TransLleida a les xarxes socials:

Entrades relacionades: