31/08/14 Volta del Serrà, des de la sorra

Des de la sorra, mentre feia de voluntari, he pogut veure com la prova anava de res a tot.
Des del moment en que encara no hi havia ningú, ni tant sols el sol, a la platja. Com de mica en mica, l'espai de la prova ha anat agafant forma amb taules per inscripcions, guardar roba, arc d'arribada, carpes dels col·laboradors i demés elements. Com s'ha anat omplint l'espai, amb nedadors, caiacs i ambient de festa.
Fins  el moment en que s'ha iniciat la Volta del Serrà, en que el bullici es torna silenci, els nervis es transformen tranquil·litat, la plenitud a la platja dóna pas a la buidor.
En aquesta estona de calma, fins que arriba el primer equip. S'ultimen quatre preparatius i a esperar, cadascú omplint el temps com millor li sembla. En el meu cas, aprofitant per gaudir del mar, com més m'agrada, des de dins, nedant fins El Freu. Al retornar, gaudeixo d'observar els primers competidors, com s'acosten.
A la ment, afloren els records de la meva primera participació nedant, a aquesta prova, el 2009, en que amb l'amic Xavier Martí, varem ser els últims destacats, destacats dels penúltims, crec que amb més de 30 minuts.
De nou a la sorra, per anar rebent els competidors, veient cares d'haver-ho donat tot, d'haver-se divertit i moltes mirades de complicitat entre els integrants dels equips.
A la que acaba, toca la part que fa més mandra, desmuntar la festa, en res la platja torna a l'aspecte d'un diumenge d'agost.

30/08/14 Travessia de L'Escala

Foto de Roberto Martinez Gonzalez
Anar pedalant a nedar la travessia de l'Escala, encara la fa més especial.
La sortida és a punta de clar, poc després de les 7 del matí, per recórrer els 50 km, que em separen de la platja de les barques de l'Escala. Mentre faig camí dins Platja d'Aro, puc observar els que no donen per acabada la nit i els qui volen aprofitar el dia. A la carretera hi tinc poc trànsit i bona temperatura, rodo amb calma i gaudint el dolç passar dels quilòmetres.
Arribo amb temps. Parlo amb la família d'aigua i en res estic dins l'embarcació que ens porta a la sortida. Un cop allà, salt i a nedar fins la platja.
L'inici em troba despistat, no tinc ni les ulleres posades. Entro a nedar l'intenció de fer-ho a bon ritme, dintre les meves possibilitats. Tinc ganes d'accelerar el cor, em vaig marcant objectius, atrapar aquest, atrapar l'altre, inclús un petit esprint els últims 300 metres. Que atrapi gent, no vol dir que no m'avancin altres nedadors. Quedo molt satisfet amb el resultat.
Al cap de poc, hi ha la travessia petita, la Cargolada, aquesta  a ritme tranquil, per gaudir de la bona mar i el gran dia que fa.
Al tornar pedalant, sento la mateixa necessitat de cremar part de la tensió, que se'm va acumulant últimament. Pedalo amb ganes, posant el meu ferro a 52 km/h en un fals pla. Tot i el volum de trànsit sobretot en el tram que he de fer urbà, doncs per la variant que va de Palamós a Sant Feliu de Guíxols, les bicicletes no hi poden circular. Hi estic 4 minuts menys que a l'anada.
100 km pedalant i 3.000 nedant a bon ritme avui, ha estat el punt de confiança que em faltava per la propera aventura,  la TransLleida a ritme de pedal.
Track Garmin Connect bicicleta Sant Feliu - L'Escala
Track Garmin Connect travessia L'Escala
Track Garmin Connect Cargolada
Track Garmin Connect bicicleta L'Escala - Sant Feliu

28/08/14 Viure sense rellotge

No, no m'ha tocat la primitiva. Simplement vaig prendre una decisió,  fa uns parell de mesos i ara l'explico.
Tinc la determinació de viure sense rellotge. Concretament sense el que duia al canell. M'agradaria encara més, poder viure sense horaris, per desgracia a dia d'avui, no és possible.
L'hora ja la vaig sabent i la puc consultar quan vulgui, al mòbil que duc a la butxaca, en els instruments del cotxe mentre condueixo o al de paret, quan estic a casa.
D'anar de bòlit en el meu dia a dia, no me n'escapo. Per ser puntual, per respecte a les persones amb qui quedo, no cal dur rellotge, només cal anar amb prou temps.
És un petit detall, que m'aporta, un xic més de tranquil·litat, en la bogeria diària. Em treu una mica d'estrès del damunt. Al no estar tant pendent de l'hora, no crea neguit.
En la meva vida professional, faig de comercial i la jornada transcorre amb una constant lluita contra-rellotge, plena d'imprevistos que em roben el temps. Quan em tinc que esperar i la guillotina de les següents visites ronda per damunt del meu cap, no veure el  passar del temps, m'ajuda a estar més pel que he anat a fer i no pel que tinc que fer després.
En la meva vida més personal. Quan faig esport, al canell hi duc el gps. Tot i que el que tardi se me'n refum, és pràctic per saber els metres que faig nedant a piscina o a mar obert i els quilòmetres a peu o a ritme de pedal. 
Mentre faig el que m'agrada, l'únic temps que m'importa, és el que marca el ritme del batec del meu cor.

26/09/14 TransLleida. Etapes, distàncies i desnivells

Etapa 1 06/09/14 De Coll de Nargó fins a Sort   95,680 km   2.408 m+

Etapa 2 07/09/14 De Sort fins a Vielha  93,300 km  2.984 m+

Etapa 3 08/09/14  De la boca sud del túnel de Vielha fins a Tremp   97,830 km   1.666 m+

Etapa 4 09/09/14 De Tremp fins a Arbeca  129,810 km  1.504 m+

Etapa 5 10/09/14 D'Arbeca fins a Coll de Nargó   137,780 km   1.688 m+ 

En total 5 dies, 554,4 km amb 10.250 metres de desnivell positiu. Distància i desnivell aproximats.

Entrades relacionades:

Propera aventura. Del 06 al 10/09/14 TransLleida a ritme de pedal

Més de 500 km, uns 21.000 metres de desnivell acumulat, en 5 dies, pedalant amb alforges. L'objectiu, recórrer totes les capitals de comarca lleidatanes.
És una volta circular a la província de Lleida. Inici a Coll de Nargó, pedalant primer per l'Alt Pirineu i Aran, per seguir a les comarques de Ponent. Ho faré amb la bicicleta de muntanya, per comoditat i per prestacions, però per carretera.
L'itinerari de capitals de comarca lleidatanes serà: La Seu d'Urgell, Sort, Vielha, El Pont de Suert, Tremp, Balaguer, Lleida, Les Borges Blanques, Mollerussa, Tàrrega, Cervera i Solsona.  Puigcerdà en queda exclòs, tot i ser la capital de la Cerdanya, es troba a la província de Girona. I per Girona, tinc altres plans...
Seran etapes llargues i amb molt, molt desnivell. Faré nit sota sostre, dur els estris d'acampada és pes i vull anar amb el mínim material possible, només el realment necessari. Dormiré en un hostal a Sort, en una pensió a Vielha, en un hotel a Tremp, a casa d'uns amics, la Núria i en Jordi, a Arbeca  i en un càmping a Organyà, un cop acabi. Al haver-hi allotjament, les etapes estan tancades i no hi ha gaire marge de fer canvis, tot i que porto preparat un pla B.
Em fa molta il·lusió. Tinc moltes ganes de gaudir i patir aquesta nova aventura en solitari.
És difícil que ho aconsegueixi, això em motiva encara més, si fos fàcil no valdria la pena. Poden passar un munt de coses. La climatologia, serà la que em trobi. Les cames espero que responguin bé a l'exigent desnivell. El segon dia amb dos ports per sobre els 2.000 metres d'alçada, serà molt complicat. La bici està en bones condicions, no hauria d'haver-hi cap problema. Els imprevistos els aniré resolent, conforme sorgeixin.
Caldrà tenir el cap fred i el cor calent. Per administrar les forces, tenir clares les idees i sobretot, sobretot, sobretot  gaudir de Lleida a ritme de pedal. 


Entrades relacionades:

21/08/14 Reptes en solitari, autogestionats

Els reptes en solitari, permeten treure el millor i el pitjor d'un mateix.
Ser l'únic participant, fa que siguin més durs, més intensos, més autèntics, ajuda a sentir-los a flor de pell. Com a desafiament, es torna encara un xic més difícil d'aconseguir. En els meus reptes, habitualment, no hi ha ningú animant pel camí, ningú que m'esperi amb l'avituallament a cada poc, el circuit no està marcat, ni tancat al trànsit, no hi ha vehicle escombra, tampoc hi ha cap medalla a l'arribada, ni cap samarreta de finisher.
La meta, no deixa de ser un lloc imaginari, un indret, que no està guarnit, ni té arc, ni canvia res en el seu dia a dia normal.
Per contra cal un alt grau  de compromís i determinació. Estar motivat a fer-ho. I sobretot, tenir molt clar, el que  pot succeir, a tots els nivells.
En ocasions,  per logística, demano ajuda als amics, intentant no abusar d'ells.
Que siguin autogestionats, em fa aprendre molt. Tenir una idea és extremadament senzill, dur-la a terme, ja és molt mes complicat. Cal tenir present tots els detalls, esmicolar el repte en parts petites, per analitzar-ne cadascuna. És com jugar a escacs, cal conèixer totes les peces i els seus moviments, preparar una estratègia i estar molt atent als moviments del contrincant, que en aquest cas, és el repte en si i tenir molt apamat el taulell, que són les dificultats, avituallaments, cansament i els demés elements.
Els reptes en solitari i autogestionats, són els que més m'aporten, no per això deixo de fer-ne d'organitzats. Sempre aprenc coses noves, recursos que  em serveixen per afrontar el proper repte.

19/08/14 Crònica Travessia Sant Feliu de Guíxols publicada a Triatletas en Red

http://triatletasenred.com/travesias/travesias-cronica-de-la-travesia-de-sant-feliu-de-guixols-2014/  
Per veure l'escrit publicat a Triatletas en Red, només cal fer un clic a l'imatge
 
Entrada relacionada: 

17/08/14 Travessia de Sant Feliu de Guíxols des del caiac

Setena participació a la travessia de Sant Feliu de Guíxols, tot i que mai nedant, sempre palejant. Des que tinc caiac. Quan encara no era del Aquàtic Club Xaloc, club organitzador de la prova, ja hi participava com a caiaquista voluntari.
Per mi és una gran responsabilitat, no  perquè hi neda part de la meva família d'aigua, que també, sinó per tots i cadascú dels que hi participen. M'agradaria que tothom pogués gaudir d'una cosa que m'apassiona, nedar en aigües obertes.  Només aporto el meu gra de sorra, perquè una travessia com  aquesta, rutlli.
Pels que van a fer podi, per oferir-los un bon rumb, sense obstacles imprevistos. Pels que volen superar la seva marca, que tinguin els mitjans per aconseguir-ho. Pels que van a nedar i passar-ho bé, intentar ser part de la seva diversió, encara que sigui retornant un somriure. Pels que fer 1.100 o 400 metres, és tot un desafiament, ajudar-los a aconseguir-ho, animant i encoratjant la seva valentia. Per tots, donant-los, el que els puc oferir des del caiac, suport, guiatge i una primera línia de seguretat.
Físicament és cansat, matinar, moure balles i material divers amunt i avall i palejar una estona. Psicològicament, és esgotador i molt dur. Cada petit detall que penso que hauria pogut fer millor, cada petita cosa, que no surt com marcava la planificació, cada imprevist, que posa a prova els nervis. La guillotina del temps, hi es ben present.
Per contra, hi ha la satisfacció, la gran, gran satisfacció. Veure somriures a la platja i escoltar que la gent ha disfrutat la travessia, és la millor recompensa.
Fotos

11/08/14 Nedant amb la lluna plena

Surto a nedar amb dos amics a última hora del vespre. Som tres, en Sergi, en Manolito i el que escriu. Per acabar sent quatre. Nosaltres dins l'aigua i la lluna plena, contemplant-nos. 
Comencem a nedar a les 20:19, a les 20:55 s'amagarà el sol. La mar dins la bahía està un xic moguda, patim per com trobarem la Punta de Garbí, està prou tranquil·la dintre tot. 
No acabem d'arribar a Cala Vigatà, sortim un xic abans de l'aigua, per a inflar i lligar els globus amb llum, que ens permetran saber on està cadascú, sense que la llum ens molesti. Mentre acabem de preparar-ho tot, ens ataca sense pietat l'animal que més estimació em té, juntament amb les meduses, els maleïts mosquits! 
Emprenem el camí de tornada, mentre va caient la nit.  Nedem expectants, esperant que vingui la nostra companya imprescindible d'aquesta aventura, la lluna. Veiem com surt de l'horitzó i ràpidament s'enlaire, mentre el cel deixa el seu color blau per tornar-se ben negre, és un moment amb màgia. 
Arribem entre penombres fins El Freu, on parem a jugar, parlar i a riure. 
Durant els últims mil metres és fosc, fosc. La lluna i la ciutat, il·lumina la superfície i dins l'aigua la foscor guarda els seus secrets. Nedem sense massa pressa, ningú té gaires ganes d'arribar. 
Gaudim les sensacions, al perdre, en part, les referències visuals, els sentits s'aguditzen. Podem sentir a la pell, com llisquem, com tot flueix, com l'aigua ens dóna la seva calidesa i com la sal ens entra ben endins, fins a tocar-nos l'ànima. 

10/08/14 Costa Brava Nedant. Port de Palamós - Cavall Bernat

A la fi, tot flueix i reprenc de nou el projecte. Sisena etapa, fent el tram 32 de la Costa Brava Nedant
Surto caminant del punt d'arribada, l'extrem més al nord de la platja Cavall Bernat de Platja d'Aro. Camino sense pressa, vaig serpentejat les cales, a través del camí de ronda. Puc observar com van arribant els primers banyistes i com encara dormen els que van acabar tard la nit.
El caminar em serveix per contemplar embadalit, des de fora, el tram que després gaudiré, des de dins la mar. Arribo a Torre Valentina, comença el passeig de Sant Antoni de Calonge fins a Palamós, un passeig recta i planer al costat del mar, de bon caminar i amb massa ciment pel meu gust.
Un cop estic a l'alçada de port de Palamós, entro a nedar, el dia s'ha aixecat i hi ha un munt de gent a la platja gran.
Surto al costat de les embarcacions, hi ha un munt de peixos, la majoria ben grans, en trobo algun de més de dos pams. Començo a nedar amb marejol. Mentre faig els primers 3.500 metres, fins a Torre Valentina, es va incrementant passant a ser maror, amb onades llargues d'uns 75 centímetres, em costa veure les boies, vaig parant per orientar-me i seguir el rumb correcte.
A partir d'aquí comença el tram més bonic, les caletes, amb un munt de roques al davant, que tinc que anar esquivant, resulta molt entretingut i divertit. Als 5.000 metres, faig una parada d'avituallament, aigua i barreta que duc a la boia. La mar cada vegada està més divertida, hi ha bandera groga a les platges. Seguim jugant, mar i jo, fins arribar a Platja d'Aro.
6.600 metres de Costa Brava, gaudits primer a cada pas i després a ritme de braçada.
Vídeo

Seguiment del projecte a la pàgina: COSTA BRAVA NEDANT 

09/08/14 Volta a l'Ardenya en btt

La volta a l'Ardenya és un recorregut promogut pel Consorci d’Ardenya - Cadiretes. Més que una ruta senyalitzada, agrupa diferents rutes ja existents. 
Surto de Sant Feliu de Guíxols, pedalant per les vies verdes fins arribar a Llagostera i agafar una pista forestal, entre camps i urbanitzacions, camí de Caldes de Malavella. Surto de l'itinerari per anar a l'ermita de Santa Seclina, on no hi havia estat des de menut. 
Al retornar al camí, ho faig entre Caldes i Vidreres, on al cap de res, trobo el pantà de Can Llop, m'hi remullo i nedo un xic. S'agraeix, pel dia tant calorós com el d'avui. 
El recorregut es torna molt tranquil i poc freqüentat, comença el tram més muntanyenc. Direcció Lloret, enfila que dóna gust, un cop arribo a la costa, parada a menjar i reposar líquids. És dissabte d'agost, està ple de gent, decideixo no fer el tram resseguint la costa i enfilo carretera amunt, fins a buscar el gr92, que va fins a Tossa. 
Faig una última parada per agafar forces, ve la pujada més dura de la volta, he d'arribar a 512 metres d'alçada, partint del nivell del mar, en poc més de 5 km. La xafogor em fa anar moll de dalt abaix durant tota l'estona, es fa feixuc i lent, sembla que s'allargui un metre per cada metre que avanço. Les vistes són espectaculars. 
Un cop sóc al Puig de les Cadiretes, aquest petit cim, té gust de victòria. Només cal baixar fins a Sant Feliu de Guíxols i ja ho tindré a la butxaca. 
He pedalat 98 km. He sortit unes quantes vegades de la ruta, per a visitar ermites, un castell i diferents miradors, que he anat trobant. 

08/08/14 Naturisme

Alliberar-me de perjudicis, complexos i confirmar que la millor manera d'aprendre és desaprendre. És el que he aconseguit des que fa 11 anys, tal dia com avui, vaig començar a practicar el naturisme.
M'agrada, m'hi sento còmode, m'ajuda a estar més en contacte amb el meu interior i més conscient de l'entorn que m'envolta. No ho amago i tampoc en faig bandera. Al veure aquest vídeo, en que està tant ben explicat el que és, l'he volgut compartir amb tots vosaltres.
No pretenc dir a ningú el que ha de fer o no ha de fer. La màxima llibertat és poder escollir.

Descobreix el nudisme, és natural! from NUCAT: nudisme a Catalunya on Vimeo.

06/08/14 Caminant la nedada

La intenció ha estat fer el tram 40 de la Costa Brava Nedant, acompanyat per la Sara, que entrena per un projecte propi pel 2015.
Tots el detalls tinguts en compte. Material de seguretat, recorregut i demés. Anem caminant fins al punt d'inici d'aquest tram, just al llindar sud de la Costa Brava, la desembocadura del riu Tordera, per tornar nedant fins arribar abans del port de Blanes, passant per l'emblemàtica Sa Palomera.
És última hora de la tarda, el cel s'ha tapat molt i fa presagiar que acabarem nedant de fosc. No és un problema, menys els primers 700 metres, la resta està marcat com zona de bany, delimitat amb boies.
Comencem a nedar, ve molt de gust, per la gran xafogor del dia, al cap de res, trobem meduses, concretament la Rhizostoma pulmo, popularment anomenada born blau, són grans i de bon veure, caldrà seguir amb els ulls ben oberts.
200 metres més, tenim la sensació d'estar en una sopa de meduses, n'hi ha un munt, la llum comença a escassejar. La decisió més coherent, és sortir de l'aigua i tornar caminant. La probabilitat de tenir-hi una topada és massa alta, anant a pell. Tornem a desfer camí, caminant, parlant, rient.
Hem nedat 450 metres i caminat un 6 km, l'important no és fer una cosa o altre, és gaudir el que es fa a cada moment.
Jornades com aquesta, ajuden a valorar, encara més, el que la natura si ens deixa fer, a tenir ben present que no cal perdre-li mai el respecte i a recordar que l'element estrany al mar, per molt que no ens dolgui, som nosaltres. 
Seguiment del projecte a la pàgina: COSTA BRAVA NEDANT 

03/08/14 Agost mandrós

L'estiu és temps d'agafar-ho tot amb més calma. Tot i no fer vacances, aquest mes d'agost, el dedicaré a fer el mandrós tant com pugui.
Fer el mandrós, no vol dir deixar de fer esport, sis dies per setmana com faig habitualment, ni baixar el ritme en els entrenaments. Entrenar és el temps del dia que em dedico a mi mateix i no em suposa cap sacrifici fer-ho.
Fer el mandrós, vol dir fer menys cas a la disciplina i deixar-me endur pel que em vingui de gust a cada moment, si quedo per anar a una terrassa amb els amics, em salto l'entreno i tant content, si em ve de gust fer el manta un dia al sofà, doncs perquè no. Vol dir que si toca fer series a la piscina i acabo anant a pedalar, no passa res.

Aquest any, no faré cap repte de llarga distància a l'agost, la planificació ha fet acabar el juliol amb els 300 km de btt i el proper desafiament serà la primera setmana de setembre. El periòde de parada total, el faig cada any al voltant de les festes de Nadal, a l'estiu és una petita baixada de ritme, per seguir la resta de l'any amb més ganes.
Com no podia ser d'altre manera, aprofitaré per somiar despert, preparar i planificar noves aventures. La lesió al genoll, encara va per llarg. De moment els reptes els plantejo en bici i nedant, quan estigui recuperat del tot, ja prepararé coses a peu, de moment cal gaudir del que si puc fer i no obstinar-me en el que no.