31/05/14 Últim entrenament per l'Ultra Trail Emmona. Dissabte

Estar en un gimnàs entrenant per una cursa d'alta muntanya, com és l'Emmona, nedant i pedalant, com a mínim és singular.
Primer 10 km nedant a piscina, repartits en 10 series de 1.000 metres. Parant a beure al final de cada mil i sortint de la piscina a menjar i demés als 3.000, 5.000 i 8.000 metres.  Han estat poc més de 4 hores nedant. Ha estat dur, no feia ni 36 hores que havia nedat 6.000 m i aquests metres s'han deixat notar. A les 2 hores ja en tenia ben bé prou d'aigua,  amb paciència i ritme d'anar fent he assolit la distància.
Canvi d'indumentaria, entrepà i cap a la bicicleta estàtica.
Primera tirada de 50 km, m'ha costat, tenia la temptació d'escurçar aquest primer tram, per sort, he seguit l'estratègìa marcada. El segon tram volia que fos de 30 km, una inorpotuna necessitat fisiològica ha fet canviar de plans i deixar-ho en 20. El tercer tram ha estat el més fàcil, tot i que ja estava cansat  de pedalar. La visita d'en Sergi Manero,  ha fet que el cap volés, per una estona, ben lluny i sense ni adonar-me'n he sumat quilòmetres8. Fins aconseguir els 100 km, en un xic més de 4 hores.
Per a què em serveix nedar i pedalar? Per entrenar la voluntat, la determinació d'arribar fins la fi dels objectius marcats. Per tenir cansament acumulat al cos, per demà, diumenge, anar a caminar unes quantes hores en el Taga, justament el darrer cim de l'Emmona. Al que el dia 15 de juny arribaré, si tot va bé, fos, esgotat i espero amb voluntat de ferro per seguir.

Entrades relacionades:

30/05/14 Últim entrenament per l'Ultra Trail Emmona. Presentació

L'Emmona és desnivell i cent deu quilòmetres, en aquest últim entrenament específic, faré al revés, primer deu, després cent i per acabar hi posaré desnivell. Fent que sigui un repte. 
Ho faré durant el dissabte i el diumenge.
La predicció per aquest cap de setmana no és massa bona i menys per dissabte, sembla que hi haurà pluges abundants, així que la primera part serà al gimnàs de Sant Feliu de Guíxols. 10 km nedant a piscina, per continuar fent-ne 100 a la bicicleta estàtica. El segon dia, diumenge, toca posar-hi desnivell, aprofitant per aclimatar una mica per sobre els 1.500 metres. Serà ben d'hora, vull fer el Taga, amb sortida des de Ribes de Fresser, mínim dues vegades i màxim tres, en funció del que tardi, doncs hi ha obligacions que complir.
D'aquesta manera faré un entrenament variat i dur. El diumenge podré tenir sensacions semblants a les del dia de la prova, començant, tot i haver dormit, a caminar amb cansament acumulat a tot el cos.
M'hagués agradat que aquest últim entrenament fos més tècnic, però tinguen en compte les prediccions meteorològiques, les meves limitacions i el fet d'anar en solitari, crec que serà una bona alternativa, a fi de comptes, com va dir Darwin, no sobreviu el més fort , tampoc el més intel·ligent, qui sobreviu és el que millor s'adapta.

25/05/14 Palamós Swim Race. Crònica

Una travessia no és només nedar, és sobretot compartir. Compartir passió per les aigües obertes, amb una gran part de la família d'aigua. 
És sentir-me un xic observat a la platja, per nedar a pell, en un dia una mica gris, pels que no em coneixen i festa amb els coneguts. Comentant inquietuds. Pensant com de fresqueta està la temperatura del mar, que ronda els 16C. Explicant aventures passades i sobretot fent plans de futur.
La primera travessia de 4.000 metres, té sortida des de l'aigua, a uns 200 metres de la platja, apuro tant el temps per no agafar fred, que arribo tard. S'inicia la nedada i estic a uns 100 metres d'arribar-hi, cap problema, millor que millor, d'aquesta manera no perdo el ritme ni en refredo.
Al cap de poc de nedar trobo la Sònia, en Jimi i l'Angel, en qui compartim riures fins a l'avituallament, on ens separem. Segueixo amb la Sònia. Sort. Un cop estic en una boia em costa de veure la següent, per causa de dur ulleres fumades en un dia gris i la meva miopia. El sol no ens vol acompanyar, durant uns pocs minuts tinc un xic de fred, petit baixón mental que en res marxa i a seguir disfrutant de nedar. Entre un tram que ens obert un xic i que el recorregut és més llarg, nedem uns 4.870  metres.
Arribada i trasllat caminant fins a la sortida de la de 1.500 metres. Aquesta la comparteixo amb la Sònia i en Jorge Perez, que tot i que és més ràpid ha decidit acompanyar-nos a pell. No parem de riure, ni de fer el pallasso, mentre va fent fotos. De tant de riure hi ha un moment que amb el cap a l'aigua acabo obrint la boca i empassant aigua i ni aixis deixo la rialla. Amb en Jorge la diversió està assegurada dins i fora de l'aigua. Al final, seguint bé la traçada surten 2.040 metres.

24/05/14 Festa del mar a Sant Feliu de Guíxols

Aprenent grans coses dels petits, aquest podria ser el títol d'aquest escrit.
En motiu de la festa del mar a Sant Feliu de Guíxols, el Aquàtic Club Xaloc, ha organitzat una travessia i un aquatló pels més menuts. He tingut l'oportunitat de participar-hi activament,  juntament a més voluntaris del club. 
Mentre hi havia les travessies, estava en un  caiac. En la travessia gran  d'uns 350 metres, mentre acompanyàvem als nedadors i nedadores, d'entre 10 i 12 anys, he pensat com fa 5 anys enrere, el que ells estaven fent avui, no ho hagués aconseguit ni de casualitat. L'aigua estava fresqueta, hi he nedat a les nou del matí, abans de preparar l'esdeveniment i he pogut sentir en pròpia pell, com la mar es trobava a uns 16,3C.  Després els més petits han fet la curta, d'uns 150. Han superat la primera impressió de l'aigua freda i han nedat fins aconseguir completar el recorregut. A algun nen li ha costat més que a un altre, tots han completat la travessia i tots tenen la meva admiració,
A posterior l'aquatló, en dues distàncies en funció de l'edat. Hi feia de punt de referència perquè fessin el gir a la platja, he pogut veure, reflectit en les seves cares, l'esforç de donar-ho tot i alhora com es divertien fent esport.
He aprés de tots ells, m'agrada poder veure el que conec i m'agrada fer, a través d'uns altres ulls, és molt enriquidor.

20/05/14 Prèvia Marnaton Edreams Begur publicada a Triatletas en Red

Per veure l'escrit publicat a Triatletas en Red, només cal fer un clic a la imatge

18/05/14 De Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar pel GR92, entrenant l'Emmona

Primer entrenament específic per l'Ultra Trail Emmona. L'objectiu no era altre que caminar unes quantes hores amb un xic de desnivell, tot i que en quota baixa, amb el material que duré a la prova.
El recorregut escollit, un trajecte que he fet uns quants cops en btt i mai, fins ara, caminant. Sortida de Sant Feliu de Guíxols fins a Tossa de Mar, pel GR92 i tornada pel mateix camí. En solitari, motxilla a l'esquena, amb tot al damunt, només recarregant de liquid un cop arribat a Tossa de Mar, a l'equador de la caminada.
És una ruta tranquil·la, trobo poca gent exceptuant els trams propers a les poblacions i al puig de les Cadiretes, doncs l'accés és molt bo i el puig de 518 metres, molt assequible. La pau només es veu interrompuda pel soroll d'algun vehicle motoritzat amb qui comparteixo camí.
Camino unes 9 hores, per completar els 41 km de l'itinerari, amb uns 2.500 metres de desnivell acumulat. Fets sense massa presa, parant a gaudir els petits detalls que em vol mostrar el bosc i les grans vistes entre els arbres. Faig dues parades llargues, una a Tossa per dinar el que duc a la motxilla i al puig de les Cadiretes per gaudir la panoràmica.
Tot i anar d'una població costanera a una altre, cap metre del trajecte, passa aprop del mar, si  el puc veure a cada poc. 

17/05/14 Triatló de Sant Feliu de Guíxols des del box

Ser part de l'experiència esportiva dels atletes que disputen el triatló sprint de Sant Feliu de Guíxols, és tota una responsabilitat.
La gran majoria dels voluntaris fem esport, molts estem vinculats d'una manera o altre amb l'Àquatic Club  Xaloc, club organitzador. 
La meva funció durant la prova ha estat la de indicar la direcció a seguir un cop sortien del box, primer en bicicleta, després en el circuit de córrer. Han passat tot tipus de successos, sobretot a l'inici del circuit de córrer, des d'haver d'apartar físicament un vianant  que anava directe a dins del box, amb atletes que en sortien, fins avisar a un corredor que havia començat a córrer amb el casc posat. L'anècdota més tendre ha estat un pare, que ha parat uns instants, en plena cursa, a fer un petó a la seva filla,  que estava en el cotxet.
Poder animar als companys i companyes de club, juntament amb els amics i coneguts que participaven és genial.
Un triatló sprint és fa en menys de dues hores, molts dels voluntaris hem estat més de 12  hores al peu del canó, preparant tots els detalls, muntant tots els elements, fent tot el que ha calgut, això sense comptar els que han estat muntant el box el dia abans i els que han treballant molts dies abans perquè tot anés agafant forma.
És esgotador tantes hores de feina, és dur. Veure com els triatletes gaudeixen, com cadascú dóna el millor de si mateix, és la més gran recompensa.

Repte pel 14-15/06/14 Ultra Trail Emmona

Quarta participació en l'Emmona, en la seva modalitat més llarga. Li tinc molt de respecte i estimació a parts iguals.
En les edicions anteriors m'ha passat una mica de tot. El 2010, per causa de l'alçada vaig agafar un globus que tenia fins i tot petites al·lucinacions. El 2012, la bossa d'aigua es va trencar just la nit abans, fent la cursa amb una ampolla de 1,5l  a mode de CamelBak. El 2013, vaig arribar a Núria, encara no la meitat de la cursa, amb febre. A veure quina una em passa aquest any.
Són 110 km, quan la distància d'una cursa assoleix les tres xifres, sé del cert que tot pot canviar en un instant i que anant tot bé, serà molt difícil.
Té 8.460 metres de desnivell positiu i 8.460 metres de desnivell negatiu, vol dir que la musculatura de les cames no tindrà descans.
Un 40% del recorregut està per sobre dels 2.000 metres d'alçada, per un, com jo, que viu a la costa, aquest factor, tot i que l'aclimataré un xic abans, juga en contra.
Des de fa un any que vaig fer aquesta mateixa prova, que pràcticament no he trepitjat la muntanya. A més, en aquest medi, sóc lent en els trams tècnics i un xic, per dir no molt, "cagat" en els passos una mica aeris i en les grimpades. De sempre m'han fet por les alçades, per això hi vaig, per mirar la meva por directament als ulls.
Alhora, hi ha un munt d'elements que m'hi fan anar amb molta il.lusió.
Compartir-ho amb l'amic Lluís Tuneu, fent equip, el XinoXano, és una gran motivació.
L'acurat tracte personal i en els detalls de l'organització, juntament amb tots els seus voluntaris,  fan difícil de resistir-se.
Que aquest any, sigui més llarga, amb més desnivell i més trams complicats de muntanya m'atrau que és mala cosa.
Potser serà la meva quarta Emmona i el repte número 22 de 100 km o potser no ho aconseguiré, tot i que ho intentaré amb totes les meves forces. En el fons no importa. L'important és estar a línia de sortida per intentar-ho, gaudir cada pas i disfrutar les sensacions que les muntanyes em vulguin regalar.
Cròniques de participacions anteriors: 2010  2012  2013
Web de l'Emmona

Entrada relacionada:
14/06/14 Ultra Trail Emmona. Crònica d'un abandonament

10/05/14 Marnaton de Barcelona, des del punt de gir

He viscut la travessia des de dins, sent una petita part del gran engranatge que fa tot vagi rodat.
He estat en el punt de gir. On els participants sortien de l'aigua, feien uns metres corrent i tornaven a entrar per seguir la travessia.
No he estat sol, he estat part d'un equip de 4 i durant unes hores 5 persones. Amb ganes de fer bé la nostra feina, amb ganes de fer que tothom es divertís. Un equip, treballant junts un munt d'hores per muntar el passadís, l'arc i els demés elements, per fer que tot plegat fos part d'una bonica experiència pels nedadors. Hem mimat els detalls i donat el millor de nosaltres mateixos.
Durant les diferents sortides de nedadors, primer fèmines, després masculines i per acabar amb els equips de relleus. He estat en una posició que m'ha aportat molt, just quan els nedadors s'aixecaven de l'aigua per emprendre el tram de sorra, canviant per una estona la posició horitzontal per la vertical.
Molts nedadors ni se n'han adonat, tal i com havia de ser, un de nosaltres estava en tot moment dins l'aigua, just al mig de l'entrada, per evitar, avisar i fer que ningú ensopegués amb una pedra gran que estava just al mig.
Una experiència enriquidora veure les diferents reaccions dels nedadors, hi havia el qui competia en tot moment i no desviava la mirada del seu proper pas, qui observava cap enrere per veure els seus rivals, qui al sortir de l'aigua buscava una mirada de complicitat, qui necessitava paraules d'ànim per recuperar l'alè, qui buscava una expressió i es quedava amb un somriure.
La meva responsabilitat dintre les properes travessies de Marnaton serà a la mar,  en aquesta ocasió he disfrutat i he aprés des de la platja.

09/05/14 Triatletas en Red , la web del triatló al diari Sport

Que Triatletas en Red, sigui  la pàgina digital del triatló al diari Sport, no és merit meu, tot i que me'n sento especialment orgullós. Orgullós de formar part de l'equip de redactors.
Orgullós perquè un projecte honest,  un projecte sense ànsia de ser més del que és, durant dos anys s'ha anat obrint camí en el difícil món dels continguts digitals, en un tema tant especialitzat com el triatló. Dos anys, en que el meu granet de sorra ha estat i seguirà sent escriure sobre travessies d'aigües obertes. Intentant contribuir a difondre i popularitzar aquesta passió que em corre per dins, posant-hi el que he aprés i la meva curiositat per seguir aprenent.
Duc més d'un centenar de  publicacions,  a partir d'ara no canvia res. El saber que ho pot llegir més gent,  no evitarà que em rellegeixi els escrits un i un altre cop, modificant petits detalls i pensant com puc fer-ho millor. Sempre apurant l'hora que em marco o més ben dit, l'hora que la meva agenda vital em marca, per entregar els articles.
Des del meu espai donar l'enhorabona al portal per l'èxit aconseguit i les gràcies per deixar-me ser-ne part.
Escrit de l'equip de Triatletas en Red
Escrit al diari Sport

Entrada relacionada:

05/05/14 Tancant el cicle de piscina

Tancat amb èxit el petit projecte, dividit en tres reptes, per celebrar els 5 anys que fa que intento aprendre a nedar.
Primer va ser el 100x100, 100 series de 100 metres, del  mes de març, al que li va seguir durant l'abril el  fer mitja marató, 21.100 m a piscina i per final de festa, nedar 15 hores, aconseguint fer 33.850 metres. Els tres reptes en la piscina que habitualment entreno, de 25 metres.
Per aquest any 2014, ja està bé de desafiaments d'aigua, a no ser que surti alguna proposta interessant. Han estat 4 mesos amb moltes hores de natació. Ara toca, seguir nedant, menys metratge, s'acosta el temps de disfrutar del mar, ja sigui nedant per nedar, en travessies o seguint fent etapes del projecte d'anar fent la Costa Brava. 
S'acosten d'altres tipus de reptes, com curses de llarga distància, de 100 km, de muntanya i urbanes, buscar data a l'IronGuíxols, el meu particular IronMan Casolà, preparar-me pel UltraMan, que faré per celebrar el meu 40 aniversari, trobar dies per fer la volta a Girona en Bicicleta de carretera,, seguir pedalant amb la bici de muntanya, per fer les rutes de btt del Baix Empordà, navegar amb el caiac abans no arribi la bogeria de l'estiu i preparar un munt d'idees que em volten pel cap,
Pel primer semestre del 2015, tornarà a haver-hi reptes d'aigua, dels que només de pensar-hi sento pessigolles a l'estòmac, ja els explicaré al seu moment.


Entrada relacionada: 

02/05/14 15 hores nedant a piscina. Crònica

Començo a contra-rellotge, vull iniciar el repte quan abans millor. Entro al gimnàs amb el banyador posat, pas pel vestuari i amb tot cap a la piscina... la porta està tancada, l'eternitat viscuda en un minut. Un cop dins, posar-ho tot a lloc i en ordre, escalfar una mica la musculatura i a les 7:11 estic dins l'aigua.
Des del principi del repte, que tinc problemes d'estómac, continues visites al lavabo, amb esprint inclòs, que no acaben de ser més que una molèstia de gasos i poc més.
He dividit el repte en objectius de 10.000 metres, primer en 4 hores, segon en 5 i tercer 6. Durant els primers 20.000 metres, beuré cada 1.000 i sortiré per menjar i demés cada 2.000, després pausa per beure cada 500.
El primer tram de 10.000, el clavo, amb avituallament inclòs, em sobra menys d'un minut, exceptuant les molèsties estomacals, em sento fort.
El segon tram, és especialment dur, apenes hi ha ningú a la piscina i el cap té massa temps de donar voltes. Vaig menjant quan toca i en quantitats petites, aliments que he provat en d'altres reptes d'aigua, però no m'acabo de sentir bé, tinc com un tap a l'estomac. 
Als 18.000 metres, agafo per primer cop el mòbil i faig una ullada ràpid als missatges de suport via instagram, facebook i twitter, durant hores aquestes paraules les escolto en silenci dins el meu cap, gràcies per ajudar-me amb els vostres ànims.
Aconsegueixo fer els 21.100 metres, en 8:51', 4 minuts menys que fa unes setmanes, d'aquesta manera arribo al tercer tram amb més marge per aconseguir el gran objectiu, nedar 30  km. S'estan complint les meves millors previsions.
Duc casi 11 hores, he nedat 25.000 m, 1.000 piscines! Estic molt cansat i em fa mal tot, alhora tinc eufòria continguda, matemàticament, sinó em trenco, no només puc assolir els 30 km, sinó a més superar la distància més llarga que mai he nedat, els 31.530 en el repte nedant de sol a sol en el mar.
Hi ha grups entrenant a la piscina, acabo compartint carril unes hores. Em sento molt cansat i un xic marejat, noto com el meu ritme es va ralentitzant. El cos respon bé i no faig servir el pull bouy en cap moment. Segueixo rascant metres al temps, fent les pauses el màxim de breus.
La piscina torna a quedar molt buida, segueixo donant-ho tot, les dues últimes hores passen lentes, l'esgotament em va atrapant. Voldria fer els últims 25 metres a papallona, estic tant fet pols, que tinc por de fer-me mal i els faig a crol com tots els demés.
33.850 metres nedats en 15 hores. El premi més gran, juntament amb l'abraçada de l'Andreu, amb qui he compartit els últims minuts, me'l donen els treballadors de La corxera, el socorrista, la recepcionista i el personal de neteja, que dia rere dia em veuen marxar uns dels últims i moltes vegades el darrer, em fan un aplaudiment, m'arriba cor endins.

Entrades relacionades:

01/05/14 15 hores nedant a piscina. El dia abans

Com menys hores queden per començar el gran repte de piscina d'aquest any, més nervis, més sensacions pell endins i més dubtes. És un repte que m'apropa tant al fracàs, que es fa irresistible.
Tot i que el repte l'he explicat en el bloc aquesta mateixa setmana, fa  mesos que hi treballo. Els últims 4 mesos he entrenat per aquesta ocasió.
No és casualitat que des de l'1 de gener fins avui dugui nedats 260 km, quan en tot l'any passat en vaig nedar 443. Tampoc és cap casualitat, els reptes del 100X100, el de 4 hores nedant per la nit de l'aigua i la mitja marató nedant. Han estat etapes en el camí d'aquest objectiu. Tampoc és casualitat que sigui dins aquest dies de pont, doncs així tinc el dia abans per descansar i preparar les coses amb calma, no a corre-cuita com sempre i tinc un parell de dies després per recuperar bé el cos.

El camí, no ha estat gens fàcil, hi ha hagut obstacles imprevistos com els dies sense nedar, primer per una intervenció quirúrgica i després un petit accident de trànsit. 
No tinc ni idea que passarà demà, si aconseguiré nedar les 15 hores o si nedaré els 30.000 metres, com m'agradaria. el que si sé és que vaig a donar-ho tot, arribi fins on arribi.
Hi ha qui no entén per què ho faig, com si calgués entendre els somnis. Els somnis són il·lusions per perseguir, fer i gaudir, no per comprendre.
 

Entrades relacionades: