30/04/14 Aprenent del mes d'abril

Acaba el mes d'abril, un mes ple de vivències i de reptes, que m'han ajudat a aprendre un xic més.  A ampliar recursos per seguir creixent.
Primer cap de setmana, els 100 km de Calella. En que vaig lluitar contra els meus fantasmes i dubtes. Hi vaig aprendre a fer que si puc fer un pas més, no em puc rendir, no tinc dret a rendir-me. 
Segon cap de setmana, mitja marató nedant. Va anar més fluït del que m'esperava, de vegades les coses surten millor del previst. He aprés que sempre cal preparar-se pel pitjor, d'aquesta manera és més fàcil fruir quan tot surt rodat. 
El cap de setmana llarg de Setmana Santa, no va poder ser, tenia preparada una peculiar volta a Girona en bicicleta de carretera, que a causa de la pluja, he posposat, cal saber adaptar-se. En el seu lloc vaig decidir fer la distància més llarga pedalada  i amb més desnivell. 215,77 km i 7.183 metres de desnivell acumulat. Aquest repte, la lliçó ha estat que no sempre les sensacions són bones, que de vegades tot surt al revés, però que cal seguir  en una única direcció, endavant, sempre endavant. De regal, aprofitant els dies de festa, nedada al mar sota la pluja, pintant de blau intens, un dia gris. 
El quart cap de setmana. No hi havia repte previst. Hi havia premi. En forma de sortida de caiac en família, fent un tram que em va sorprendre gratament. Aprenent que el que he vist o fet un munt de vegades, sempre ho puc observar amb una mirada diferent. 
En ocasions, no aprenem coses noves, sinó que re-aprenem el que sabem, per d'aquesta manera, no oblidar-ho i tenir-ho ben present en el dia a dia. 

Entrada relacionada:

Repte pel 02/05/14 15 hores nedant a piscina

15 hores nedant en una piscina de 25 metres, sumant el màxim de metres possibles.
Nedaré tota l'estona crol, no descarto un xic d'esquena per descarregar una mica. El que si duré, si les cames així ho reclamen, serà el pull bouy, que aporta flotabilitat, tot i que penalitza el ritme i la part superior del cos, doncs tot l'esforç l'han de fer els braços.
El repte, es desenvoluparà dintre de l'horari i el normal funcionament de les instal·lacions de la piscina, La Corxera. Si cal hauré de compartir carril amb d'altres usuaris, tot i que al ser un dia de pont, crec que s'estarà bastant tranquil.
Per controlar i demostrar la distància, faré servir el garmin 910.
Faré totes les pauses que cregui convenient per menjar, beure i demés, la intenció és que les parades siguin el màxim de curtes, per no perdre temps i nedar tot el que pugui.
Tinc diferents objectius a assolir:
1) Superar els meus propis llindars, que tinc en 21.100 metres i prop de 9 hores nedant en piscina.
2) Nedar 1.000 piscines, fent 25.000 metres, actualment el meu màxim és de 844.
3) Aconseguir els 30.000 metres, és un gran objectiu, a priori pot semblar senzill. 15 hores x 2.000 metres/hora. A més hores de nedar el cansament i les possibilitats que alguna cosa surti malament, més s'accentuen.
Sóc molt ambiciós. Aniré pas a pas. És molt  difícil aconseguir els 3 objectius, caldrà tenir-ne un a la butxaca per anar a buscar l'altre, potser no n'aconsegueixo cap. Només el fet de somiar despert, ja fa que valgui la pena.
Aquest és el tercer repte d'aigua per celebrar els 5 anys que fa que estic aprenent a nedar, el primer va ser un 100x100, el segon la mitja marató  i amb aquest de 15 hores nedant, tanco el cicle.


Entrades relacionades:
01/05/14 15 hores nedant a piscina. Dia abans
02/05/14 15 hores nedant a piscina. Crònica 

26/04/14 Roses - Cadaqués en caiac

Navegar, riure i gaudir, han estat les tres constants d'aquesta sortida en caiac.
Inici a  Cadaqués, que ens rep de bon matí amb tota la seva màgia, tot i la tramuntana del dia anterior, la mar es troba molt tranquil·la, sense gens d'onada.
El sol llueix amb tot el seu esplendor i ens permet endinsar-nos dins les coves que anem trobant al nostre pas. Naveguem per paisatges de postal, per indrets plens d'encant. Els corbs marins sembla que ens vigilin de ben aprop, a cada poca estona en tenim un dalt d'una formació rocosa o damunt l'aigua a escassos metres nostre.
Veiem el Cap Norfeu i no podem evitar d'anar a fer parada a Cala Jóncols, on fa 5 anys ens vam conèixer amb en Jorge, dins una de les meves primeres incursions en la natació d'aigües obertes. A partir d'aquí resseguim el Cap Norfeu, a cada tram hi puc recordar sensacions, des dels nervis abans de començar, la majestuositat de les parets vistes des de l'aigua i el punt on en vaig rebre les carícies de quatre pelagies noctutlines als peus, anem avançant mentre el nostre cap retrocedeix en el temps.
Poc abans d'arribar al nostre destí, fem parada per observar els illots Els Brancs, per continuar fins a Roses on en espera, la  que gràcies a la seva complicitat ha fet possible aquesta sortida, la Mónica Campaña.

23/04/14 Feliç Sant Jordi

Valor és el que es necessita per aixecar-se i parlar però també és el que es requereix per seure i escoltar. - Winston Churchill

20/04/14 Nedant sota la pluja

Un dia gris és una bona oportunitat per pintar-lo de diferents tons de blau. Des del turquesa al cobalt.
També hi pintem un munt de peixos de totes mides i colors, hi afegim la llum necessària per a estones entreveure els seus secrets i a moments gaudir del collage de roques, eriços, plantes i vida marina.
Hi afegim una mica d'onada de mar de fons, la justa per notar la seva força mentre avancem. Un xic de fina pluja, en petits instants, fusionant-se amb nosaltres i la mar.
Ho amanim amb un toc de sal. Per tenir aquell regust salat a la boca, que tanta vida ens dóna, per notar la sal a la pell i sentir com ens acaricia l'ànima.
Per fer-ho rodó, només cal compartir-ho tot plegat amb un amic, en Miquel Angel, bracejant de costat, fent camí amb ganes i sense massa pressa per acabar. Per assaborir els 5.460 metres de la badia de Sant Pol fins a Sa Conca. Per parar a fer uns riures i viure el moment dins l'aigua.
Per sentir amb els cinc sentit, la mar, que tanta vida ens dóna. Escoltant el moviment que no para de les onades, amb sal als llavis, observant la vida mentre nedem, perfumats pel dolç aroma salat i notant la seva forma a cada braçada.
Tot plegat, fa d'un dia gris un dia de blau intens.
Track Garmin Connect

18/04/14 Nou llindar en bicicleta de carretera. 215,7 km

Inici espectacular, mentre el sol surt a la meva esquena, davant puc contemplar la lluna, mandrosa de marxar. Als deu minuts, just després de la primera pujada, roda punxada. Comencem bé! Resolc l'incident. Estic a poc més de 2 quilòmetres de casa, reculo a buscar un nou recanvi, no és habitual punxar dos cops; tampoc cal temptar la sort.
La primera volta al circuit de 60 km i prop de 1.000 metres de desnivell positiu, és la més amena, la frescor del matí hi ajuda.  Sembla que avui no tinc el dia, no m'acabo de sentir fort, ni física, ni mentalment, a les poques hores de començar, m'adono que més que un repte físic, que l'és, serà una dura lluita interna.
Al final de cada volta, parada per proveir de liquid i aliments. A casa, per la comoditat de tenir-ho tot a mà, no comptava amb la temptació de deixar-ho estar, més fàcil no pot ser, la bici l'entro cada vegada al garatge.
En la segona volta, el vent ha pujat una miqueta, juntament amb el constant trencacames de la carretera que porta fins a Tossa de Mar, em deixa una sensació de buidor, que m'incòmoda molt. Al km 100, a tocar de Llagostera, em sento defallit. La pujada a Sant Miquel d'Aro, no pot anar pitjor, el vent de costat dificulta trams de pujada. Aquest segons 60 km, se m'atrevessen que és mala cosa, he de buscar bastants recursos dins meu, per seguir. A estones sento ràbia i frustració, per sort unes llàgrimes m'ajuden a netejar la mirada, per recordar que fa temps vaig prendre una humil decisió, la de no abandonar.
Plat de macarrons i a seguir amb la tercera volta, el vent afluixa, estic cansat, amb poques forces, pateixo les pujades i gaudeixo les baixades com mai, toco el fre el just i menys, aquest repte m'està ajudant a millorar la meva poca traça al baixar. Durant aquesta volta, tinc l'al·licient, de saber que, matemàticament tinc marge, per superar els 199 km, que és el propòsit d'aquesta pedalada.
Inicio l'últim tram a les 18:00 hores, queden 2:30' de llum, menys els 10' de marge, vol dir que aniré 1.10' direcció Tossa i al cap d'aquest temps giraré cua. Estic fos, els bessons semblen desfets, tous i adolorits, en canvi els quàdriceps els tinc durs i tibats, apunt d'esclatar.
Després de 13:19', aconsegueixo el repte, tinc un nou màxim de quilòmetres pedalats 215,7 amb un desnivell acumulat de 7.183 metres. Fent honor a la veritat la meva previsió era fer al voltant dels 230 km.
Ha estat  un gran repte i una petita aventura, les coses no han sortit massa com esperava, content per haver-me adaptat a les circumstàncies. L'objectiu principal dels meus reptes, no és sols aconseguir-los, és donar el millor de mi mateix.
Nota tècnica: com que el desnivell no surt correcte ni en el Garmin Connect, ni el Wikiloc, he utilitzat el programa perfil.
Track Garmin Connect
Entrada relacionada:
Repte pel 18/04/14 Superar el meu llindar en bicicleta de carretera

Repte pel 18/04/14 Superar el meu llindar en bicicleta de carretera

Vull superar la distància més llarga pedalada per mi en bicicleta de carretera, el registre a batre és  199 km.
Ho intentaré fent voltes al circuit que utilitzaré en l'IronGuixols, el meu particular repte distància IronMan casolà, que arriba en menys de dos mesos.
Dintre les hores de llum d'aquest dia, en que el sol sortirà a les 07:04 i s'amagarà a les 20:33. Si hi ha claror, començaré un xic abans.
El circuit, és d'uns 60 km i té uns 1.800 metres de desnivell acumulat, que ho faran més interessant. Sortida de Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Llagostera, fins a Santa Cristina passant per Sant Miquel d'Aro, per retornar al punt de sortida.
Faré tantes voltes senceres com pugui,  calculo 3 o com a molt 4, en l'última volta, sinó puc arribar a completar-la, giraré cua, tenint en compte arribar a Sant Feliu de Guíxols amb claror de dia.
Amb un màxim de dues parades per volta, a Tossa de mar o a Llagostera, si cal per proveir  líquid i a Sant Feliu per  líquid i aliment. Un cop acabi la segona volta, de motivació per afrontar la tercera, un bon plat de macarrons.
En solitari. Al meu ritme, que no és molt ràpid, el d'anar fent. Amb la meva bicicleta, 100% sense carbono, tota alumini. I sobretot sense perdre la motivació principal de tot plegat, divertir-me fent el que m'agrada.

Entrades relacionades:
01/03/14 Reconeixement del sector ciclista IronGuíxols'14
18/04/14 Nou llindar en bicicleta de carretera. 215,7 km

16/04/14 Volta a Girona en bicicleta de carretera. Postposada

La meva peculiar volta a la província de Girona en bicicleta de carretera, en quatre etapes, passant per les vuit capitals de comarca, haurà d'esperar.
Pel respecte que em fa la carretera, era requisit imprescindible, una previsió relativament bona, el que pinta per aquest dies, dista molt de ser favorable, trobar-me pluja pedalant no em fa res, anar tot el dia sota la pluja, ja és diferent. Poca visibilitat i massa llocs on patinar. Hi ha riscos que no val la pena assumir, menys quan és un projecte propi, en el que busco és divertir-me fent el que m'agrada .
Ja hi estic buscant una propera ubicació en el calendari, en que espero trobar dies més propicis per dur-ho a terme.
Durant aquests quatre dies de setmana santa, del 18 al 21 d'abril, els previstos pel repte, no estaré quiet, faré coses en la mesura que la climatologia m'ho permeti. 

Sembla que el divendres  hi haurà bon temps, aquest dia faré un repte llarg  de bicicleta de carretera, molts quilòmetres i molt desnivell, que a més em servirà per agafar sensacions cara l'IronGuíxols que s'acosta. La resta de dies, no estaré parat, tot i que tinc ganes de gaudir, una estona,  de la pluja des del sofà.

Entrada relacionada:

12/04/14 Mitja marató a piscina. 21.100 m. nedant. Crònica

Mentre preparàvem les coses, tots els dubtes del món donaven voltes en el meu cap. Aquest repte el faig conjuntament amb en Sergi Manero, cadascú al seu ritme i amb estratègia pròpia. No compartim carril, excepte la primera hora i mitja, en que hi ha alta ocupació a la piscina i durant una estona som quatre.
Els primers 4.000 són els més còmodes de fer. Als 7.000, primer terç, ja comença a fer-me mal l'espatlla dreta, als 10.000 ja tinc dolor a l'esquerra, d'aquesta manera ja està anivellada la cosa. Vaig fent la meva estratègia, parar a beure cada 1.000, sortir a menjar i demés cada 2.000 +/-.
Al cap de poc tenim la primera sorpresa, els amics xiulets han passat a animar-nos, moltes gràcies Sònia, Anna, Àngel i Oriol, els vostres ànims ens han ajudat a seguir donant el millor de nosaltres.
Als 14.000, segon terç, tinc l'estranya sensació de seguretat que ho aconsegueixo, que queda nedar molt, però que ho tinc a la butxaca. A més a la que duc sis hores nedant, he superat en 600 m. el meu registre del 2012 i en 400 m. el del 2013. Segueixo nedant, el dolor de braços, es transforma en rutinari, al notar-ho a cada braçada, li acabo per no dedicar massa atenció.
En aquest punt, toca canvi d'estratègia, beure cada 750 metres i al cap de poc cada 500, la pauta de menjar i sortir de la piscina, la mantenc als 2.000 m.
A la que arribo a les 8 hores, vaig 400 metres per sobre el registre del 2013, en aquest punt contava anar per sota. En Sergi, està fent els últims metres, en 8:14' ha aconseguit fer els 21.100 metres, està molt fort. Mentrestant tenim la segona sorpresa de la jornada, els ànims de la Maria José i la Luisa, que donen aire de festa a la recta final.
Segueixo nedant, encara amb més ganes, la meva millor previsió era 9:15', sinó baixo la guàrdia estaré sota les 9 hores. Dono el que em queda. Últims 50 metres. Primers 25, no nedo, sento que volo dins l'aigua, com si no aquesta no oposes resistència, el cor em batega a mil, encaro els últims 25. Si! Els faré a papallona, amb poca traça, però a papallona. primera batuda de cames i rampa, quin mal! reflexiono que no vindrà d'aquí, doncs tot em fa bastant mal, així que a continuar.
Acabo fent els 21.100 metres en 8:54'22", tot crol, exceptuant els últims 25 i sense fer servir el pull bouy, les cames han respost millor del que m'esperava.
Els que havia de ser una mitja marató nedant en solitari, ha esdevingut una marató aquàtica a mitges. Ajuda molt tenir la complicitat d'un bon amic, en Sergi, sense ell no hagués estat igual, almenys no tant divertit.

Crònica Sergi Manero
Dades Garmin Connect

Entrada relacionada:
Repte pel 12/04/14 Mitja marató a piscina. 21.100 m. nedant

Repte pel 12/04/14 Mitja marató a piscina. 21.100 m. nedant

Mitja marató nedant, 21.100 metres, aquesta és la intenció per aquest dissabte, en la piscina en que habitualment entreno de 25 metres, per aconseguir-ho caldrà fer 844 piscines, un munt d'hores.
Nedaré tota l'estona crol, no descarto un xic d'esquena per descarregar una mica. El que si duré, si les cames així ho reclamen, serà el pull bouy, que aporta flotabilitat, tot i que penalitza el ritme i la part superior del cos, doncs tot l'esforç l'han de fer els braços.
El repte, es desenvoluparà dintre de l'horari i el normal funcionament de les instal·lacions de la piscina, La Corxera. Si cal hauré de compartir carril amb d'altres usuaris, tot i que el dissabte la piscina està bastant tranquil·la.
Per controlar i demostrar la distància, faré servir el garmin 910. El fet de saber en tot moment la distància, a estones ratlla una mica, però sobretot ajuda a poder  controlar les parades per beure i menjar d'una manera periòdica.
Calculo estar entre les 9 i les 10 hores, si tot va bé, si va malament, ho tornaré a intentar un altre dia. Tinc la referència del 100x100, 100 series de 100 metres i de les 4 hores nedant que he fet fa poc i de les 8 hores nedant del maig passat.
Aquest és el segon repte d'aigua dels tres que serviran per celebrar que fa 5 anys que intento aprendre a nedar


Entrada relacionada:
12/04/14 Mitja marató a piscina. 21.100 m nedant. Crònica

05/04/14 100 km de Calella. Crònica

Molta calor i massa incertesa. Incertesa no de si aconseguiria fer les 100 km, aquesta sempre hi és fins l'últim quilòmetre. Incertesa per saber si les cervicals, degut a l'accident de fa just 11 dies, em deixarien tranquil. 
Ambient familiar, en una cursa que m'hi trobo com a casa, Vaig corrent, la calor apreta des de l'inici.
Al quilòmetre 37 +/-, la calor, la dona ocell, el senyor del martell i l'estómac s'alien, per fer-me agafar un globo, quin globo! Per algun instant, no sé ni que estic fent, Sensació de nàusees que no acaben de ser i un mareig més que considerable, em recorden el que em va passar els dos primers dies, després de l'accident de cotxe, en que estava amb un lleu mareig constant i algun vòmit.
No tinc dolor a les cervicals, no puc evitar de donar voltes i voltes dins meu, a la possibilitat que l'hagi cagada i molt! Potser m'he fet mal de debò, tenia la premissa de parar si sentia dolor, però no n'he sentit, potser només és un cop de calor, penso en arribar a l'avituallament, km 40 i deixar-ho estar, sembla el més assenyat.
Caminant arribo a l'avituallament, estic fotut, tot i que millor, no noto dolor, decideixo tot i les nàusees, menjar, no fer-ho seria pitjor, en aquest moment toca un entrepà de pa de motllo amb nocilla ben regat amb beguda isotònica. Per inèrcia, quasi sense pensar, inicio la següent volta.
Durant unes dues interminables hores, mentre camino, em vaig menjant el coco, de si estic fent bé de seguir a pesar de les adversitats, en tot moment penso que si. perquè no hi ha dolor a les cervicals, la ombra del dubte no deixa de planejar en el meu cap, aquesta lluita interna, em desgasta molt, em va buidant per dins. A estones sento ràbia, alguna llàgrima em neteja la mirada, amagada sota les ulleres sol, a moments observo la mar i tot es calma.
Després de caminar i caminar, torno a trotar, alternant amb el caminar ràpid. Fins que el poc entrenament de córrer acumulat d'enguany, diu que fins aquí, doncs a caminar, hores i hores. Fins a completar els els 100 km en 15:58'40".
L'endemà de la cursa, puc reflexionar amb la serenor de la distància. Les cervicals no em fan gens de mal, les cames si. Podia haver abandonat, tenia l'excusa perfecta, per sort no ho vaig fer, vaig poder veure el dèbil que sóc de ben aprop. Només va ser un cop de calor. Avui al matí m'he pogut mirar al mirall, observar el fons ulls i sentir-me orgullós, d'haver donat el millor de mi mateix.
Track Garmin Connect
 

Entrades relacionades:
Repte pel 05/04/14 100 km de Calella 

03/04/14 100 km de Calella. Dos dies abans

Dos dies i ja estaré fent una de les coses que més m'agrada, desafiar el meu pitjor rival, a mi mateix. En una cursa a la que tinc molta estima. Els 100 km de Calella.
He passat uns dies d'incertesa, sobre la meva participació, degut a l'accident de trànsit de fa nou dies, tot just en fa dos que estic recuperat.
No em sento en el meu millor estat de forma per córrer, en realitat mai em sento prou entrenat per a fer una cursa de 100 km, així que aquest aspecte no és un inconvenient.
Hi vaig sent molt i molt conscient, que si apareixen molèsties a les cervicals, degut a l'impacte de córrer, m'he de possar a caminar i que si aquestes molèsties no desapareixen al cap de poc, hauré d'abandonar la cursa. El fet de fer voltes de 5 quilòmetres, m'aporta tranquil·litat si he de deixar-ho, mai estaré massa lluny.
Hi vaig amb l'objectiu de fer la meva cursa número 21 de 100 km, sabent el que costa d'aconseguir aquesta gran distància, preparat per patir, per donar el millor de mi mateix. El que no penso fer, és fer-me mal, no serveix de res acabar una cursa a qualsevol preu, doncs l'endemà, acabi o no, la meva vida segueix igual, amb més o menys agulletes, però igual.
El que si em penso endur d'aquesta cursa, és el fet de fer el que m'agrada compartint-ho amb els corredors coneguts i els que coneixeré i sobretot, sobretot, passar-ho bé, molt bé, entre amics, que és del que realment es tracta.

Entrades relacionades:
Repte pel 05/04/14 100 km de Calella
05/04/14 100 km de Calella. Crònica
07/04/14 Crònica dels 100 km de Calella publicada a Triatletas en Red