27/02/14 Més de 500 seguidors al facebook

500!!!! Quan vaig crear la pàgina, pensava que seria difícil arribar a 100 seguidors al facebook i ara són cinc vegades més. Moltes gràcies a tots i cadascun de vosaltres. 
Faig servir una pàgina i no un perfil, tot i que a molta gent, li és més fàcil acceptar l'amistat d'una persona desconeguda, que fer m'agrada a la pàgina d'algú que coneix, coses de les relacions socials 2.0.
Ho faig com a pàgina, perquè penso que no a tots als meus amics, els interessa el meu món esportiu, prova d'això és que en el moment actual, tinc 391 amics al facebook i d'aquests en són seguidors 249.
La part més interessant és que sé la difusió de cada escrit, foto i/o enllaç que publico i més estadístiques, permet veure quan una publicació es torna viral.
Com a curiositat us adjunto la publicació més visualitzada, en aquest cas un fotografia,  amb 4.509 persones que l'han vist. És del 13 de juliol del 2012, la nit abans de participar en la Isostar Desert Marathon i el text que l'acompanyava era: Ja estem als Monegros, tendes muntades, ara a sopar i descansar, demà ens espera un gran dia! Sembla que no farà fred! 

26/02/14 Un dia dolent

Hi ha dies en que tot sembla ser dolent, per sort són molt pocs, però n'hi ha.
Tot el que esperava que sortís d'una manera, surt d'una altre, totalment al revés. Sembla que els elements juguin contra meu. La tristor i la melangia es van apoderant de mi. El nus de la gola és cada cop més gran. Dies en que em canso de semblar fort i noto com la vida em pesa, com la càrrega del que tinc, té menys pes que el que trobo a faltar. Dies en que dibuixo el meu millor somriure, que pot dissimular com em sento davant dels altres, tot i que a mi mateix no em puc enganyar.
El rellotge sembla que no avanci, les hores es tornen interminables; miro  constantment el rellotge, com si el temps passes més ràpid pel fet de mirar-lo. El pensament es torna temàtic, donant voltes i voltes allà mateix, sense voler-ne sortir.
Finalment el dia deixa pas a la nit, on en la calma de la solitud, sense el ferotge xiuxiuejar de fons, només quedo jo. Decideixo fer bategar el cor ràpid, és igual com, nedant, corrent, pedalant o caminant, és igual si no en tinc ganes, començo sense esma o treien la ràbia continguda, tal i fa. És en aquest moment, en que al igual que la suor surt del meu cos, els pensaments negatius també ho fan.
Mentre el cor s'accelera, em venen records de situacions esportives o personals, en que estava tocant fons, dins el meu propi pou, revisc sensacions i m'adono en la perspectiva que dóna el temps, que d'allò, que en aquell moment semblava insalvable, ara, només és un record, tal i com acabarà sent el que m'amoïna en aquests moments. Començo a pensar en opcions, en assumir noves realitats, en buscar recursos, deixo volar la meva imaginació i em porta, més enllà, en un futur en que el que m'està angoixant, no és més que un mal record.
De cop i volta, m'adono que en realitat el dia, m'ha ajudat a treure el que de vegades costa dir en veu alta i així ha sortit cridant en silenci. D'aquesta manera he fet que un dia dolent, es tornes un bon dia.
+ Sensacions

23/02/14 Nedant a pell en s'hora baixa

El sol comença a marxar de la platja de Sant Pol, mentre amb l'Andreu  iniciem la nedada.
El vent de garbí ens acompanya, juntament amb les seves onades, no massa altes, si molt seguides. La mar es troba al voltant dels 13,5ºC.
L'entrada es fa senzilla i ràpida, noto la fred un cop tinc l'aigua a l'alçada de l'abdominal. La fred que he vingut a buscar i que tantes ganes tenia de sentir. Hi ha passejants que s'han parat a mirar-nos, em fa vergonya i alhora m'ajuda a entrar més decidit, per allunyar-me de les mirades.
Les onades no paren, nosaltres tampoc, nedem en paral·lel a la platja, els rajos del sol entren en profunditat dins l'aigua, per jugar a fer ombres amb els peixos. A la que iniciem el gir, la cosa es complica un xic. Les onades ens van en contra, el sol que es reflexa sobre l'aigua, no deixa veure gaire més enllà. Tot i això, nedar és una autèntica delícia.
Nedem 36'18", no ha estat molt temps, ni poc, amb el cansament que duc acumulat al cos de la marató amb 10.000 escalons, del dia d'ahir, ha estat el temps just per gaudir d'aquesta combinació de mar i fred que tant m'agrada.
Track Garmin Connect

22/02/14 Marató la mar d'escalons. 10.000!!! Crònica

Tots els nervis i dubtes del món, s'esvaeixen només començar. Són les 6:41 del matí, és fosc i fa fred, estem a uns 4ºC.
Per completar el repte he de fer 10 voltes, de 4,2 km i 1.000 escalons cadascuna.
L'inici el faig amb acompanyament de luxe, en Jordi, que fa tres voltes i en Pere, que fa mitja marató. En Pere coneix el recorregut a la perfecció, doncs, durant unes quantes nits a més d'ajudar-me a decidir per on passar, ha estat comptant i comptant escalons, del dret i del revés. Avui, alhora, és una part important de la logística.
La mitja marató la passo en 3h 30' , més ràpid del que tenia previst, em trobo molt bé, el dia és espectacular, de córrer amb tot posat, he passat a fer-ho amb màniga curta. L'estratègia, fer els escalons i les pujades caminant i la resta corrent, està funcionant molt bé, els genolls no pateixen més del compte, la musculació si que es va carregant, com és normal.
Veig la possibilitat de baixar de les 7 hores i apreto un xic més que a la primera meitat. La pujada de la volta 8 i la volta 9, són especialment dures, pel cansament que es va acumulant.

Quan estic acabant la volta 9, trobo en Rafa, que acaba fent  l'última volta amb mi, anar xerrant no fa desaparèixer els escalons, si que els fa més distrets i de bon portar. Durant el temps que he estat sol, la imaginació ha volat cap nous somnis en forma de repte.
42,310 km i un temps de 6:50'13". Ha sortit tot rodó, millor del que m'esperava, bona companyia, dia radiant i el cos ha respost la mar de bé.
Crònica en el bloc d'en PerePeterPan
Track Garmin Connect

Entrades relacionades:

21/02/14 Vídeo del recorregut de la Marató la mar d'escalons

Escales dretes i vistes espectaculars de la costa de Sant Feliu de Guíxols.  Les imatges estan enregistrades el dia 8 de febrer, just dues setmanes abans del repte, en un dels entrenaments sobre el terreny.
Ensenya el recorregut d'una volta, és a dir, sortida des de la platja principal, fins arribar a l'ermita de Sant Elm i tornada, trajecte que he de fer 10 vegades per aconseguir el repte. 

Entrades relacionades:

Repte pel 22/02/14 Marató la mar d'escalons. 10.000!!!

Una marató arran de mar i dura com una de muntanya. Aquesta podria ser la definició d'aquest repte.
 Un circuit d'anada i tornada pel mateix lloc, per completar els 4,22 km, fent-ho 10 vegades fins assolir els 42,2 km. En el camí d'anada té 500 escalons de pujada i els mateixos de baixada, que un cop fetes les 10 voltes, seran 10.000 escalons en total. De desnivell positiu en té uns 200 metres per volta, que un cop acabat el repte seran uns 2.000 metres de desnivell positiu i uns 2.000 més de desnivell negatiu, aproximadament.
El circuit, ha estat possible gràcies a la col·laboració d'un bon amic i coneixedor de la zona, en Pere, que també vindrà a fer-lo una estona, doncs l'endemà participa en una altre prova de 50 km, la Maratrail.

L'inici de cada volta és a la platja principal de Sant Feliu de Guíxols, per després anar serpentejant i pujant al costat de la costa, fins a l'ermita de Sant Elm on hi ha el punt de gir, per tornar pel mateix camí.
La intenció és pujar i baixar  els escalons caminant i la resta del recorregut corrent. L'impacte de 10.000 escalons corrent, seria massa pels meus genolls.
Aquest dissabte 22 de febrer, serà el primer intent, dic primer, perquè les possibilitats de no aconseguir-ho són molt grans, igual que les ganes de voler-ho fer. Si aquest dissabte, no ho realitzo al complet, en els propers mesos ho torno a intentar. Sé del cert que serà prou dur per a què valgui la pena.


Entrades relacionades:
21/02/14 Vídeo del recorregut de la Marató la mar d'escalons
22/02/14 Marató la mar d'escalons. 10.000!!! Crònica

18/02/14 Repte d'un dia qualsevol

O com tot el que pot passar, acaba passant. 
Que és punxi un neumàtic del cotxe, és relativament normal. Que punxés fa un mes, no té res d'especial. Truco a la grua, posa el de recanvi i a continuar. Cal canviar el neumàtic punxat, per un en bon estat. 
Al ser un vehicle de feina, de rènting, té un procediment peculiar per canviar el neumàtic, cal demanar autorització, trucada i em diuen a on ho puc fer. 
Han de ser de la marca Goodyear, puc escollir localitat, com que crec en la proximitat com a valor, trio a casa, a Sant Feliu de Guíxols, al taller AutoEquip. Que dia a dia, em van donant llargues i jo vaig esperant, fins que pràcticament un mes després, passa el que no ha de passar, que punxo un altre neumàtic i de recanvi duc el ja punxat. Són les 12:15, estic a Pineda de Mar. Merda! 
Trucada al rènting, que em remet a la companyia de neumàtics Goodyear, em donen diferents telèfons de tallers propers i cap té els que m'han de muntar, coi de crisis, m'hauria d'esperar un dia. Torno a truco a Goodyear, que em diuen que no em preocupi, em buscaran un taller proper que tingui neumàtics, per poder fer canvi avui mateix. 
Així ho fan, entre una cosa i altre, són les 13:30, a dinar i després cap al taller. Dino de fàbula en una fonda, vaig a pagar el el menú i el cambrer s'equivoca en el canvi, em dóna 10 euros menys, avui no és el meu dia, reconeix l'error i no passa res, tots en poden equivocar. 
Truco la grua, en 15 minuts, ja tinc el cotxe carregat i el bon home, que no, que no em vol dur a Sant Cebrià de Vallalta, que hi ha tallers més aprop, tardo més temps en explicar-li tot plegat i en convèncer, que el que tardem en ser al taller.  El gps no li troba la direcció i el guio amb el gps del meu mòbil. No podia ser que fos tant fàcil!
Un cop a Neumàtics Sant Cebrià, toca tramitar l'autorització del rènting, sinó ells no cobrarien, lògic, via informàtica els denegen el permís, són les 16:00, no anem bé! Truco i trobem l'errada, està en la manera de fer el tràmit. Menys mal!
 Les rodes, les duen d'un altre indret, a les 17:00 ja han d'arribar, inclús deixen el cotxe amb les rodes desmuntades per fer-me esperar menys. Tot un detall!
17:30 La furgoneta que portava les rodes, ha tingut averia, carai, això és un ple al quinze! El jefe del taller, les va a buscar. A la fi arriben, en poc temps estan muntades. Ja puc marxar. Bé! Se m'acut mirar la roda de recanvi, la que estava punxada, que hauria d'haver tornar a posar la que vaig fer servir fa un mes, ostres, el noi del taller s'ha descuidat, en minuts ho arreglen. 
Són les 18:30. Ja està, una aventura de sis hores i quart. Tot un repte a la paciència. En que he pasat moments d'impotència, de frustació i tensió, a estones em sentia, com en Michael Douglas, a la pel·lícula Un dia de furia. 
D'aquesta experiència, en trec coses positives, la sensació de maduresa al actuar, amb serenor i no deixant-me endur per la negativitat del moment. També, cal dir-ho, me'n duc una gran decepció, d'una empresa com AutoEquip, que té la seu a Vilassar de Dalt, és cert, que un cop requerits per la companyia de rènting, m'han ofert de muntar-me una roda provisional i que en uns dies, arribarien les altres rodes, però el meu marge de confiança i d'ingenuïtat té un limit i més quan la companyia Goodyear t'explica que AutoEquip tenen els neumàtics en un màxim de 24 hores després de demanar-los, feia prop d'un mes que esperava.

16/02/14 Ruta 6 Puig Gros

Dia radiant, per una ruta molt variada, entretinguda i divertida.
El principi el té en comú amb la ruta 4, enfilant per l'urbanització Casa Nova. Un cop la deixo enrere, és una pista ample, en un primer tram puja bastant, res que no es pugui fer amb plat petit, pinyó gran i  paciència.
A la que planeja, ja marca el desviament que ens durà al Puig Gros, tot i que en aquesta ocasió, he fet una petita escapada, a menys d'un quilometre es troba el mirador de Canyet, que té unes vistes impressionants, com les de la foto que acompanya aquest escrit.
Reculo, fins agafar de nou la ruta marcada, és corriol, prou ample per anar pedalant amb tota comoditat, al igual que la resta del camí, hi ha bastant pedra, fixe i gran, Vaig costejant, el mar es veu entre els arbres a cada poc. El camí porta fins a enllaçar amb la ruta 4, que vaig fer fa quinze dies.
Es va a parar a una pista que s'endinsa en el bosc, en un camí de baixada ràpid i divertit, a mode de baranes, hi ha troncs llargs col·locats sobre soques tallades, que donen un aspecte peculiar, fins que el camí es torna en corriol. En que he hagut de posar el peu a terra, no per tècnic, sinó per baix. El corriol acaba a la riera de les Comes, segueixo i al cap de poc ja estic de nou a Sant Feliu.
Fitxa de la ruta 6 / Track Garmin Connect
Pàgina de seguiment del projecte: RUTES BTT BAIX EMPORDÀ

14/02/14 Rumb vers a conquerir nous reptes

Des d'ahir, tal i com estava previst, punts fora i retorn a la normalitat. A poder entrenar totes les disciplines amb ganes. A buscar el desafiament constant, que doni ales a la meva imaginació.
L'operació, havia de ser durant les festes de nadal, aquest casi mes i mig de retard, ha fet que la pretemporada fons més llarga de lo habitual. 
Ara toca encaixar en el calendari, el que vull fer, algun dels reptes inicialment previstos, no hi tindran cabuda, els demés aniran en retard i algun saltarà a mesos vista. L'objectiu, no és fer moltes coses, sinó disfrutar molt fent-ho.
Tinc molta il·lusió per treballar en la planificació, per poder compaginar els entrenaments i les obligacions, que cada dia ocupen més temps. Per sort, no tinc cap pretensió cara al crono dels meus reptes, això fa que, dintre tot plegat, pugui entrenar en calma.

Entrades relacionades:

13/02/14 Cinc anys aprenent a nedar

El febrer del 2009, vaig començar a intentar nedar bé. Primer per lliure, recordo aquell primer dia. Un diumenge, l'estranya sensació de posar-me el gorro de bany. La primera alenada d'aire amb gust de clor i la xafogor, al entrar a les instal·lacions. El content que vaig estar al estar dins l'aigua i com de llargs em van semblar 25 metres.
Al cap de poc, al veure que no evolucionada tot sol i que només aconseguiria agafar mals vicis. M'apunto a un curset, tres hores per setmana durant tres mesos. Només començar em vaig adonar que no en tenia ni idea, que el que havia fet fins aleshores, no era més que intentar surar, fins aquell moment no havia anat mai fins les boies de la platja, les veia massa lluny.
Els inicis van ser durs, molt durs. Quan feia peus, anava cap enrere, literalment, quan intentava respirar de costat, resultava que treia el cap en un costat i acaba posant-lo mirant endavant, ni jo sé com ho feia. El complicat que trobava coordinar tot el cos al mateix moment. I l'esgotat que acabava.
Gràcies a la gran paciència de la Clàudia, la monitora en aquell trimestre, vaig iniciar la base per nedar amb mínimes condicions. Va arribar l'estiu, al mar notava la diferència, gràcies al poc que havia après, vaig gaudir d'algunes travessies, de la mà dels inicis de Neda el Món. Per després un cop a la tardor, començar a entrenar  en el Club Aquàtic Xaloc. On sense en Guillem, que no es cansava de repetir i repetir com ho havia de fer, de diferents maneres i amb varis exemples, segurament no  estaria nedant a dia d'avui.
Ara, amb uns 1.800 km nedats, durant 5 anys. Em queda un camí molt llarg, encara per saber nedar bé, la meva tècnica deixa molt que desitjar. Tot i que he aconseguit el meu principal objectiu, disfrutar de nedar i al fer-ho es va obrir tot un món que desconeixia al meu davant, que tant m'apassiona, les aigües obertes.
Per celebrar aquest cinquè aniversari, millor que fer-ho un repte d'aigua, és fer-ne tres. Un moderadament difícil, el següent serà difícil i per últim, la cirereta del pastís un d'extremadament difícil. Serà en els propers mesos, abans que arribi l'estiu.  Els aniré explicant en aquest bloc.


Entrades relacionades:

Repte pel 05/04/14 100 km de Calella

Primera participació 2010
Quarta participació en aquesta cursa i com a regal inesperat, al ser el primer en inscriurem, duré el dorsal 1.
Quan vaig començar a córrer, ja tenia vista aquesta prova. Any rere any hi anava fent el seguiment, des de la distància, de qui pensava que mai seria capaç de fer aquest quilometratge. A més fent 20 voltes, en un circuit d'anada i tornada per allà mateix, un passeig arran de mar a Calella. passant 40 vegades per allà mateix.
Creia que les persones que ho feien eren diferents,  d'un físic molt i molt preparat i una fortalesa mental envejable. Amb el pas dels anys, havent viscut unes quantes aventures i desventures, sóc una d'aquestes persones,  tant normal i tant especial com qualsevol altre, amb maldecaps, virtuts i defectes. Entrenant el que puc i tant bé com el l'agenda del complicat dia a dia em permet. Tenint la ment clara a estones i emboirada de tant en tant.
He vist, que aquesta mena de proves separen els nens i les nenes de les dones i els homes. I que qualsevol que vulgui, pot, això si tenint en compte. que no serà fàcil, ni el camí per arribar-hi, per trobar hores per entrenar i el dia en qüestió, hi haurà moments d'eufòria i instants que cadascú estarà enfonsat en el seu propi pou.
Uns ho aconseguiran, d'altres, pel motiu que sigui, no, el final no s'escriurà fins a crear la línia d'arribada. L'important no és guanyar o perdre, és aprendre en tot el que fem, espero aprendre una mica més el proper dia 05/04/14 mentre intento aconseguir fer el meu repte número 21 de 100 km.
Més informació: 100 km Calella


Entrades relacionades:
03/04/14 100 km de Calella. Dos dies abans 
05/04/14 100 km de Calella. Crònica
07/04/14 Crònica dels 100 km de Calella publicada a Triatletas en Red 

09/02/14 Caminant, observant, escoltant...

Caminar sense presses, endinsar-me en el bosc, estar al costat de la mar, amb les mans buides per rebre el que la jornada em vulgui donar. D'aquesta manera he començat a caminar.
Aprofitant per gaudir de les vistes, per observar detalls nous en els vells camins, per posar ordre als pensaments i la major part del temps, per no pensar en res, només viure el moment.

Primer tram, per pista, fins arribar al mirador de Canyet, a partir d'aquí pràcticament tota l'estona al costat de la mar. Ressegueixo corriols que conec, fins un cop arribat a Puig Gros, decideixo incorporar una mica d'aventura al dia. Encomptes de seguir el camí marcat, que fa una mica de u, baixaré pel dret, aprofitant que hi ha les torres elèctriques, baixar no és el meu fort, així serà un bon entrenament.
Un cop recuperat el camí, vaig costejant, baixant a la part sud de Cala Vigatà. agafant corriols, que d'altres han tingut la paciència i les ganes d'acondicionar, fent-hi escalons, baranes i inclús algun banc on sereu a contemplar les espectaculars vistes. Un cop a la cala, observo embadalit les onades, que porten l'enuig de la mar, és una dolça melodia. Serpentejo pels corriols fins anar a escoltar la mar, a la part nord de Cala Vigatà, on els còdols de la cala, deixen escoltar el seu moviment,  cada vegada que una onada es retira, fent una música que omple els sentits.
Torno al món irreal, de ciment i asfalt, amb les piles carregades d'haver caminat tranquil·lament unes quantes hores, sense cap altre pretensió que fruir cada pas.
Track Garmin Connect

08/02/14 El que no hauríem d'oblidar mai

.
Al veure aquest genial vídeo, de la primera experiència d'una nena de 15 mesos, anomenada Kayden, amb la pluja. Sobretot l'escena en que la mare la vol fer entrar a dins la casa i ella torna a sortir.
Em fa tenir present, que cal aprendre i també saber desaprendre, és bo qüestionar-nos tot el que ens han ensenyat, trencar els antics tabús i així poder aixecar el vol. 
No hauriem d'oblidar mai, la capacitat per sorprendre'ns, per donar mirada de primera vegada, al que tenim en el dia a dia.  Per a fer el que realment volem, no cal que siguin grans gestes, amb petites cosetes n'hi ha prou, com per exemple, estar una estona sota la pluja.

Repte pel 14-15-16/11/14, el que serà el regal pel meu 40 aniversari

Feia un temps que em ballava pel cap i ja ho tinc decidit, quan faci els 40 anys, em regalaré, el que més m'agrada, un repte. Serà de factoria casolana, així té més gràcia, poder-ne preparar tots els detalls, ajuda a viure els desafiaments amb més intensitat.
El dia que faig 40 anys, és el 15 de novembre d'enguany. El repte començarà el dia abans i acabarà el dia següent, si tot va bé. Serà una prova combinada, de distància Ultraman, sembla un triatló, però no és, doncs no és fa seguit, es descansa entre una jornada i una altre, que és, al meu parer, el que ho fa més interessant, veure com el cos es recupera de l'esforç del dia anterior.
El programa del Ultra Guixolenc, nom del Ultraman casolà,  bàsicament perquè el faré a Sant Feliu de Guíxols, serà, a excepció de causa de força major que ho faci posposar:
14/11/14 10 km nedant i 145 km pedalant
15/11/14 276 km pedalant
16/11/14 84 km corrent
Un total de 515 km, en tres dies, en la prova oficial hi ha un tope de 12 hores per dia, en la meva, a falta de zona de transicions, d'equip de suport, d'avituallaments que m'esperin i ruta tallada al transit, el temps serà el que surti.
Els circuits de cada modalitat, seran un xic peculiars, sinó no tindria prou al·licient, però això ja ho explicaré més endavant.
Ara toca planificar i entrenar molt, per arribar al dia assenyalat en plena forma o almenys el millor que pugui. 
Nota a 14/10/14. La lesió que arrossego al genoll, no em permet fer aquest repte, de moment, el tinc que postposar.

04/02/14 Operació. Visita al quiròfan

Una petita intervenció quirúrgica, consistent en l'extracció d'un quist sebaci, ubicat al lateral esquerra del meu coll. Em tindrà, degut als punts, uns deu dies fora de l'aigua, mínim fins el 13 de febrer i algun menys de quiet.
Al cap d'uns quatre dies, ja podré fer alguna caminada  en terreny planer i pedalar a la bicicleta estàtica, per assegurar que no hi haurà impacte.
No serà ni una aturada llarga, ni em farà perdre l'estat de forma, que es troba en fase de pretemporada, treballant més rapidesa que volum. El que si em servirà és per tornar a gaudir del que més m'agrada, fer bategar el cor ràpid, amb més ganes i més motivat.
Aprofitaré les hores que no robaré al dia, per dedicar-les a d'altres projectes personals.


Entrada relacionada:
14/02/14 Rumb vers a conquerir nous reptes

02/02/14 Ruta 5 L'ermita de Sant Elm

Aprofitant que acabo de fer la ruta 4, que ha estat curta, al igual que la 5 i que tinc més ganes de pedalar, decideixo fer les dues el mateix dia.
La pujada fins a l'ermita de Sant Elm, és per asfalt, amb vistes a la badia i al port de Sant Feliu de Guíxols. Un cop dalt, és preciós veure com el sol de la tarda. comença a caure, en un dia clar, les vistes són espectaculars, amb raó, diuen que és on Ferran Agulló, li va sorgir la idea del terme Costa Brava per primer cop, tot i que hi ha diferents versions en diferents ubicacions.
A la que es creua la carretera que connecta Sant Feliu de Guíxols amb Tossa de Mar, el recorregut passa per un corriol no massa ample, molt divertit i ràpid. Es va a parar a una pista que s'endinsa en el bosc, en un camí de baixada molt curiós, a mode de baranes, hi ha pilones troncs llargs col·locats sobre soques tallades, que donen un aspecte de carretera rústica, fins que el camí es torna en corriol.
Un corriol, en que he hagut de fer bastant peu a terra, no per tècnic, sinó per baix, el bosc està, en alguns trams, sobre el camí, a no massa alçada, el meu metre vuitanta-cinc sobre la bicicleta, m'ha fet donar de cap contra alguna que altre branca.
Ruta curta, amb bones vistes al mar i un tram per gaudir intensament del bosc.
Fitxa de la ruta 5 / Track Garmin Connect
Pàgina de seguiment del projecte: RUTES BTT BAIX EMPORDÀ

02/02/14 Ruta 4 La vall de Sant Amanç

Aquesta, conjuntament amb les tres rutes properes, la 5, 6 i 7, són les que passen més aprop del punt de sortida d'aquest projecte. L'oficina de turisme de Sant Feliu, està  a uns 400 metres de la Porta Ferrada, on dono inici a totes les rutes.
Només començar, em desvio una mica de la ruta original, és el que té estar a casa, al conèixer els carrers per on passo, em distrec i acabo seguint els indicadors de la ruta 6, total són uns centenars de metres de més, que ajuden a demostrar que em perdo fins i tot a casa meva.
El primer tram, és de pujada,  passant per camins de terra, on acostumo anar a córrer tot sovint, fins que arribo a l'urbanització, Casa Nova, on al acabar el tram d'asfalt, comença un corriol, que em sorprèn, pel divertit que és.
No sóc un gran ciclista damunt la btt i de vegades he de fer peu a terra, per salvar desnivells i zones tècniques, aquesta ruta, és divertida i té un xic de tot, només la pinassa encara molla, per les pluges d'ahir, aporten dificultat, juntament amb algun tronc caigut que complica la situació.
A la que acaba el corriol surt a una pista, que segueix baixant, fins arribar a Sant Amanç, per via asfalt tornar al punt de partida. Tal i com diu la web, és un interessant "divertimentto".
Fitxa de la ruta 4  / Track Garmin Connect
Pàgina de seguiment del projecte: RUTES BTT BAIX EMPORDÀ

02/02/14 Nedant a pell, després de la pluja

Dia radiant de sol,  ambient fred. Amb en Miquel Angel,  nedarem a pell una estona, sent molt conscients, que degut a que ahir, va estar plovent tot el dia l'aigua la trobarem freda, més freda de lo habitual. A fora la badia la trobarem a uns 13,5ºC, dins estarà a menys temperatura.
Entrada relaxada i riallera, per anar en paral·lel a la part nord de la platja de Sant Pol. Sorpresa desagradable, als 10 minuts de començar, unes quantes meduses liles, de les que fan mal, ens venen a trobar, el mar està calmat, permet veure-les venir i esquivar-les.
Anem a gaudir d'un indret espectacular, un petit pas entre roques, que és estret i té poca profunditat, la mar encalmada d'avui ens permet passar-hi tranquilament, tot i que al fer embut, la corrent ens xucla, literalment, mentre hi estem. A partir d'aquí hi ha un paratge màgic, el sol ens deixa veure tots els seus secrets, la mar ens permet jugar-hi. Mentre els passejants del camí de ronda ens observen. De tornada, passem per fora, no hi ha trànsit d'embarcacions, ens sentim, per una estona, els amos de la mar.
Tornem arran de platja, duem 35 minuts, decidim seguir nedat, resseguint la línia de costa, aquí l'aigua està més freda que a fora, per l'efecte de la pluja que encara va recollint el mar. A mitja platja, hi ha una zona tèrbola, on la sorra es remou, aquí l'aigua està congelada, quin canvi.
Al sortir, em succeeix una cosa, que només m'hi trobo, quan l'aigua està molt, molt freda, perdo força a les mans, sobretot a la mà dreta. Feia un any, que no m'hi trobava, l'última vegada va ser el 31/03/13. Els dits semblen de drap i he tingut feina a vestir-me, curiosament, la sensació de fred, ha estat la normal, molt poca tremolor al estar fora de l'aigua i ràpidament he entrat en calor al finalitzar.

1h 11' 42", en que he nedat 2,82 km. Haver fet la meitat del temps, a la badia, on estava més freda, m'aproxima una mica més al objectiu del repte: menys temperatura, més temps.
Fotos

Track Garmin Connect
Vídeo

01/02/14 Ruta 3 Castell de Solius

Dia trist i apagat, just en el moment de sortir comença a ploure. Per sort només és aigua i farà més divertida la sortida. 
He sortit des de la Porta Ferrada, tal i com pertoca en aquest projecte. Mentre pedalava sota la pluja i havia qui em mirava estranyat, qui ho feia amb cara de dir, pobre a aquest l'ha atrapat la pluja i qui com jo, deixava simplement de mullar-se a divertir-se sota l'aigua.
La ruta de btt, és molt curta, però em té enamorat, l'acostumo a fer sovint. El Castell de Solius, per mi, és de comte de fades, el bosc que l'envolta em fa imaginar histories d'altres temps. Un corriol, molt curt, porta fins els escalons picats en pedra, que li donen un aire de misteri. Veure la paret fortificada impressiona, la seva porta de punt rodó, obre un camí amb molta màgia. Amb unes vistes molt interessants de la Vall d'Aro un cop dalt, tot i que avui, degut a que calço sabatilles de btt amb cales i aquestes patinen bastant amb pedra mullada, he desistit de pujar-hi.
Estar en el bosc quan plou, és aguditzar els sentits, hi ha més silenci del normal, els animalons estan a resguard, permet escoltar la pluja com va caient i el soroll de les rodes al lliscar pel terra enfangat. El bosc es veu més viu.
Pàgina de seguiment del projecte: RUTES BTT BAIX EMPORDÀ