11/11/14 El que se'm passa pel cap, quan no penso en res, en llarga distància

Que se'm passa pel cap, quan faig un repte de llarga distància en solitari, és una pregunta que em fan sovint.
Us explicaré en que ocupa majoritàriament el temps, el meu cap, quan no pensa. L'ocupo en sentir. En ser conscient de petites i intenses sensacions i emocions.
El que m'encanta és la sincronia entre la respiració i el moviment, ja sigui de braços i/o cames, aquesta dolça melodia, escoltada durant hores, em transporta més enllà,  a un lloc molt llunyà i alhora molt aprop, a dins meu.
Nedant, m'agrada notar com l'aigua llisca pel cos. Com la mà fa per uns instants sòlid el líquid i l'agafa per impulsar-me. Com m'acarona metre a metre, mentre avanço.
Pedalant. És genial com el vent em refresca o em congela el somriure, com el manillar transmet el terreny a les meves mans. Em quedo embadalit escoltant la melodia de les rodes, ja sigui en el cruixir dels camins o en el fluir de l'asfalt.
Corrent. Em concentro en volar, no per ràpid, doncs sóc lent, lent, sinó en l'interval en que  un peu impulsa i l'altre encara està en l'aire, són petits instants en que volo, en que la sensació de llibertat és més intensa.
En el caiac, m'encanta sentir com l'embarcació llisca i ressegueix onades, mentre prenc consciència del petit que sóc, dins l'immens mar.
Durant els reptes de llarga distància, també s'amplifiquen les emocions. La felicitat per estar fent bategar el cor ràpid. Incertesa de si o podré aconseguir o no, que combato amb la certesa que donaré el millor de mi per aconseguir-ho. Dolor muscular, que recorda el tram que acabo de fer i impulsa per seguir endavant. Tristesa en els moments en que es remouen coses internes, que són el contrapunt necessari per gaudir l'alegria. I sobretot alegria, per estar fent el que m'agrada i el que em fa sentir viu.
+ Sensacions

Entrada relacionada: